Cas Candido i Morala: PSOE-IU (Astúries) colabora en el primer empresonament de dos sindicalistes en etapa "democràtica"

En marxa la campanya unitària per la llibertat de Cándido i Morala: manifestació el 12 de juliol a Barcelona.

Dijous 12 de juliol, 19 hores, Plaça Universitat: manifestació unitària per la llibertat de Cándido i Morala
Defensar el lloc de treball no és cap delicte! Avui són ells, demà serem nosaltres!

Amb l'assistència d’unes 200 persones es va celebrar el 28 de juny a les Cotxeres de Sants de Barcelona, l'acte en solidaritat amb Cándido i Morala, convocat per l'Assemblea de Treballadors/es d’empreses en conflicte i la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat,/ /o­n es va acordar convocar una manifestació per al dijous 12 de juliol a Barcelona. Es tractava d'una primera acció pública de la Campanya Unitària per la llibertat de Cándido i Morala que els col·lectius i activistes presents a l'acte han decidit posar en marxa.


En primer lloc un membre de la FTC al comitè d’empresa de Delphi – Sant Cugat va denunciar el procés de deslocalització que aquesta empresa multinacional està duent a Puerto Real (Cádiz), tot comentant que també amenaça amb desplaçar a Romania la producció de la planta de Sant Cugat. El sindicalista va denunciar l'ocultació d'informació i l’actitud desmobilitzadora de CCOO i UGT i va reivindicar la lluita unitària i participativa per fer front els plans de les multinacionals.


Després va intervenir un company argentí explicant l'assassinat per la policia del sindicalista Carlos Fuentealba a Neuquén l'abril passat i la campanya de suport que s'està duent a terme. El proper 10 de juliol està previst, al consolat argentí de Barcelona, el lliurament de les signatures recollides repudiant aquest crim i exigint la investigació i la condemna dels responsables.


A continuació es va explicar que havia estat impossible comptar amb la presència inicialment prevista dels sindicalistes asturians companys de Cándido i Morala. Tanmateix es va projectar el vídeo “El que rompe paga”, enviat per la Corriente Sindical de Izquierda, de la qual Cándido i Morala són dirigents, un documental que reflecteix la lluita dels treballadors de la Naval de Xixon en defensa dels seus llocs de treball, enfrontant la repressió policial i amb una participació destacada dels dos sindicalistes empresonats.


Durant el debat posterior es va denunciar la política repressiva cap a les mobilitzacions i els activistes que s'està duent a terme en els darrers anys, ja sigui amb governs del PSOE o del PP: enduriment de la legislació assimilant les accions obreres al concepte de “terrorisme”; criminalització de les lluites obreres (petició de 5 anys arran de la vaga general del 20-J a Andalusia, processament per sedició dels treballadors i treballadores d'El Prat...) i de les lluites socials (60 activistes estan processats per ocupar el Centre d'Internament de la Zona Franca...).


En relació a Cándido i Morala --condemnats a 3 anys de presó i a una multa de 5.624 euros-- es denuncia que es tracta d’un muntatge judicial i policial que contrasta amb la impunitat amb que actuen les empreses que deslocalitzen, destrueixen ocupació o són responsables de la mortalitat i sinistralitat laboral, essent la primera vegada des de la fi de la dictadura que s'empresona a militants obrers. L'objectiu és atemorir els treballadors i treballadores, exemplaritzant a través d’aquests destacats sindicalistes asturians el que els pot passar a aquells treballadors i treballadores que no es resignen a acceptar passivament les polítiques neoliberals. Es va denunciar també la responsabilitat del PSOE i d'IU, forces governants a Xixon, en el seu processament i empresonament i els interessos especulatius que hi ha al darrere. Es va explicar que, tot i que els dos sindicalistes asturians no demanen ésser indultats perquè no són culpables de cap delicte, s'ha posat en marxa una iniciativa de petició d'indult per a tots aquells col·lectius, organitzacions o persones que vulguin sumar-s’hi.


Finament es va acordar posar en marxa la “Campanya Unitària per la llibertat de Cándido i Morala”, convocant una *manifestació per al 12 de juliol a les 19 hores des de Plaça Universitat fins a la Delegació del Govern* Central. En una reunió que es farà *dijous 5 de juliol (a les 18’30 hores a la Sala de Projeccions de Cotxeres de Sants)* s’acabarà d’aprovar el manifest unitari presentat a l’acte i el pla d’accions a emprendre per la campanya (enviament de comunicats de suport, manifestació del 12 de juliol...).


El cartell de la mani el podeu descarregar des de:
http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=37751


--------------------------------------------


Qui són Cándido i Morala, i per què han estat empresonats


Els sindicalistes asturians, que van inspirar la pel·lícula "Los Lunes al sol" de Fernando León, han estat empresonats per tres anys, acusats d'inutilitzar les connexions d'una càmera de vídeo de tràfic que enfocava l'interior de la drassana durant una mobilització laboral.


El dissabte 16 de juny a les vuit de la tarda, quan retornaven als seus domicilis acompanyats de les seves respectives famílies van ser detinguts, en ple carrer, Cándido González Carnero i Juan Manuel Martínez Morala, exsecretari i actual Secretari General del sindicat Corriente Sindical de Izquierda (CSI), per a ser traslladats, primer a la comissaria i conduïts, als pocs minuts, a la presó de Villabona on van quedar reclosos.


El passat mes de maig l'Audiència Provincial va confirmar la sentència de tres anys de presó (que han de complir íntegrament per aplicació de lleis associades amb el terrorisme) i indemnització de 5.625 euros a l'ajuntament de Gijón, únic denunciant i damnificat. La sentència és ferma. El Recurs d'Empara davant el TC no deté l'execució de la sentència.


Tant Carnero com Morala, han declarat repetides vegades que són innocents i que per això no demanaran l'indult ni pagaran multa ni cap indemnització. A la mateixa hora de la detenció, els regidors de la corporació municipal del PSOE i d'IU, brindaven per l'acord de govern que prorrogaven per altres quatre anys continuar governant junts. Una cosa similar, també s'està negociant a nivell regional autonòmic on essencialment es tracta de repartir llocs de govern. Ambdós tenen, com fons, acords similars que giren entorn de les privatitzacions de serveis i a l'urbanisme com temes bàsics de govern. La política social, ocupació, habitatge, etc, queda per als telediaris i el dret constitucional al treball, quan es planteja com una reivindicació, es paga amb la presó incloent prioritàriament als seus representants sindicals com acaba de succeir.


Precisament, la defensa dels seus llocs de treball en les drassanes de la badia de Gijón, va xocar frontalment amb el projecte municipal i autonòmic de requalificar les desenes de milers de metres quadrats, que encara queden d'ús industrial, situats en el millor de la badia, en el centre de Gijón. El "pelotazo" que s'apropa, mentre la bombolla immobiliària aguanti, és terrible.


La biografia de Carnero, de Morala i del sindicat que lideren -CSI- pot resumir i fer fàcilment compresible les raons de la seva persecució durant anys i el seu actual empresonament. Carnero, als seus 55 anys, duu cotitzats a la Seguretat Social 40 anys, va començar a treballar en les drassanes als catorze i va ser prejubilat forçós fa un any. Una cosa similar ocorre amb Morala amb 35 anys de cotització a la S.S. i també prejubilat amb 54.


En quan al sindicat, aquest es finança exclusivament amb les quotes dels seus afiliats i, en els seus estatuts, consta expressament que no pot haver alliberats, és a dir, les tasques sindicals se sumen a les laborals i en cap cas constituïxen una ocupació ni cap altra promoció personal. El sindicat i els seus dirigents es deuen exclusivament als afiliats; no tindria sentit qualsevol altra dependència. D'aquesta manera tot escapa al control de qualsevol dels poders, polític, econòmic o empresarial; ni l'ajuntament ni el govern autonòmic han pogut “negociar” ocupació en canvi de la requalificació del magnífic solar de la drassana que ara està envoltat d'habitatges i no precisament socials. Les requalificaciones de solars industrials entorn de la drassana van ser realitzades pel govern del PSOE i IU tant a nivell municipal com autonòmic.


Les mobilitzacions, de tot tipus, que han precedit a aquest empresonament, s'han caracteritzat per la clamorosa absència de CC.OO i d'UGT i per descomptat dels dos partits polítics PSOE i IU que han estat, precisament, els botxins d'aquest empresonament i d'altres repressions similars en la seva aposta per defensar, de fet i de dret, un model econòmic neoliberal a ultrança, encapçalat pel delegat del Govern, el Govern autonòmic d'Astúries i el municipal de Gijón. Les declaracions dels representants polítics d'ambdós partits ho han confirmat, encara que, per altra banda, neguen la seva participació i fins i tot arremeten incomprensiblement contra les seves víctimes. La repressió és inherent i necessària en aquest model polític econòmic. El PP no ha participat directament, però si és responsable, com partit en l'oposició, pel seu silenci o amb complicitat en els beneficis d'aquesta política especulativa en benefici dels grans constructors i promotors.


La Plataforma contra la Repressió i per les Llibertats, integrada per una trentena d'organitzacions, i la Plataforma de Professionals han organitzat nombroses mobilitzacions i en aquest moment estudien, a més, emprendre altres actuacions que van des d'entrevistes amb determinades autoritats a com estudiar, amb tota urgència, la sol·licitud de l'indult per a aquests dos treballadors. El judici va estar plagat d'irregularitats i la sentència va ser considerada com un linxament, sense pal·liatius. No només no es va presentar cap prova o testimoni concloent sinó que el propi vídeo gravat per la policia, que el jutge va negar per dues vegades la seva projecció en la vista oral, demostra que no van ser ells.


La confirmació de la sentència per l'Audiència Provincial va servir per a afegir més despropòsits als ja coneguts. El neoliberalisme és més que una paraula, no augura bons temps per a la democràcia. Creix l'economia -la borsa i el PIB- però el repartiment social empitjora i la repressió és la solució que donen a l'atur, a la precarietat laboral, als problemes de l'habitatge i a la degradació dels serveis públics; la solució que dóna “l'esquerra plural” del PSOE i IU, com així mateix es denominen, que formen el govern municipal de Gijón i l'autonòmic d'Astúries, és empresonar a dos treballadors, a la millor gent coneguda, potser que tenim; a ells els destorben.