Acomiadat el secretari del comitè d´empres de FICOSA Rubí

Acomiadat el Secretari del Comitè d’Empresa de Ficosa Rubí

Concentració el divendres 30 de gener a les 12h a la porta de Ficotriad Rubí

Coincidint amb l’inici de l’ERO temporal de Ficosa Rubí les passades festes de Nadal, es va acomiadar al Secretari del Comitè d’Empresa i delegat de CGT José Ángel Luque Priego. Des de la Federació Local de Sabadell denunciem aquest acomiadament com un clar cas de persecució sindical cap al cap visible d’un comitè amb majoria de CGT, caracteritzat per la seva coherència a l’hora de defensar els drets dels treballadors, coherència que van demostrar al no signar l’esmentat ERO temporal.

En la carta que citem a continuació el propi treballador explica les causes que han dut al seu acomiadament. Des de la Federació de CGT Sabadell, convoquem a la Concentració del pròxim divendres 30 de gener a les 12h en la porta de Ficotriad Rubí, Polígon de Sant Genís (Av. Castellbisbal-Camí d’Ullastrell, Rubí).

Federació local CGT Sabadell

-----------------------------------------------------------------------------------

Carta del company José Ángel Luque:

El meu nom és José Ángel Luque Priego, vaig entrar en el món laboral l’any 1986 i a pesar de la meva joventut porto més de 20 anys cotitzats. En tot aquest temps he passat per diferents empreses, però cap em va sorprendre tant com aquesta multinacional, per això vaig ser tan feliç quan em van fer de plantilla. Semblava haver-hi un bon ambient per part de la gent que vaig trobar, però m’entristia el poc que se’ns valoravea en el treball per part de la Direcció de Ficosa.

Vaig descobrir al costat dels meus companys les diferències salarials entre treballadors/es de la mateixa categoria, fets que demostraven la falta d’igualtat i justícia a l’hora de retribuir el mateix treball i el mal fer de les coses. Els treballadors es queixaven i no paraven de manifestar el seu desacord amb el sistema que aplicava l’empresa en la valoració dels seus treballadors i sobretot en la falta d’EPIS i de seguretat laboral, però a l’hora de la veritat la majoria no volien entrar en el món del sindicalisme.

Davant la falta de representants que defensessin als treballadors, en el 2001, va sortir un Comitè d’Empresa que va guanyar les eleccions i que va començar a reivindicar les inquietuds dels treballadors, centrant-se en els dos temes citats anteriorment.

A l’estiu de 2005 un grup de delegats d’empresa abandonem l’anterior sindicat per haver-nos enganyat i mentit als representants dels treballadors i treballadores en conflictes de màxima importància. Sempre en aquest temps se m’anava dient: això no ho podeu fer, això tampoc, això és impossible.

A l’octubre de 2005 vaig prendre la decisió de encapçalar una nova llista de treballadors/es amb il·lusió de treballar i defensar als companys/es de Fico Triad, sorgint la majoria absoluta de la CGT a l’empresa.

He vist moltes coses en aquest temps: corrupció d’organismes, corrupció d’advocats que suposadament ens defensaven, atacs de propis companys d’altres centrals sindicals; i tot per ser diferent i creure que els drets estan aquí per a defensar-los, amb diàleg i una lluita sindical ajustada a les realitats de cada moment. Però això sí, sense oblidar que som treballadors/es i són per als que hem d’estar sempre, no per als interessos de l’empresa.

La veritat és que el comitè al que pertanyo s’ha caracteritzat per la seva alta reivindicalitat en els drets dels treballadors/es, i per tant, al constar com Secretari del Comitè d’Empresa, que al costat del president del mateix, són les persones amb major relació amb la representació de l’empresa, això ha generat una animadversió cap a la meva persona plasmada en la decisió d’acomiadar-me.

He estat sotmès a una persecució constant per part de la Direcció de Fico Triad i els seus diferents caps de producció. He sofert, igual que uns altres dels meus companys del comitè, incessants descomptes de salari pel simple fet d’acudir citat a organismes oficials en representació dels treballadors/es.

Després de diversos anys denunciant-lo, la sentència del jutjat social 19 de Barcelona, ens dóna la raó i deixa clar el dret que tenim a assistir citats sense minvament econòmic. La multinacional ha acabat acceptant finalment el seu error, desestimant recórrer al TSJC, doncs sap molt bé que no pot guanyar el judici.

L’estratègia de l’empresa ha estat clara aquests anys: intentar enfrontar als treballadors, la discriminació, l’abús d’autoritat i la repressió sindical. Avui em trobo acomiadat pendent d’un judici que determinarà si torno o no a l’empresa. Depèn d’un tercer, un jutge o jutgessa que sigui capaç de veure i entendre el realisme de les atrocitats que hem viscut i sofert els representants dels treballadors/es i sigui capaç de fer ús de la seva decisió de nul·litat perquè es restableixi la injustícia que l’empresa a abocat sobre la meva persona en aquest acomiadament abusiu.

Però si això no fos possible i la seva decisió judicial fos una altra, ningú podrà arravassar-me el que duc en el meu cor, el sentiment d’haver fet el correcte i d’haver seguit el camí difícil, el que ningú vol, però el que s’ha de prendre al final si vols ser coherent amb les teves idees. Em duré moltes coses: els meus amics, les persones que he conegut, el que he après en el camí; i sobretot, el difícil que és fer coses i aconseguir-les sense sofrir, perquè tot ens afecta, directa o indirectament.

Si hagués d’explicar el que he passat en tot aquest temps seria incapaç de poder expressar-lo amb el meu just vocabulari, m’assec feliç de tenir els amics que tinc.

És graciós, si el teu cap no té preu fan el possible per tallar-te’l.

cgtsabadell.blogspot.com/

Girbau de Vic anuncia una ERO temporal que afectarà els 380 treballadors de l'empresa

 

El comitè d'empresa de l'empresa Girbau i la direcció de la companyia iniciaran el proper dilluns la negociació d'un expedient temporal d'ocupació (ERO) temporal que afectarà la factoria de Vic, que té uns 380 treballadors. La direcció de la companyia ha assegurat a l'ACN que la mesura es pren davant de “la disminució” de les comandes rebudes. 
Inicialment, segons algunes fonts consultades, l'ERO contemplaria l'aturada de la producció un o dos dies a la setmana. Aquests dos dies els treballadors percebrien una indemnització de l'atur. Girbau SA és una empresa dedicada a la fabricació i venda de maquinària per bugaderies i acabats tèxtils que s'utilitzen en bugaderies professionals, hotels o clíniques (foto, aquest matí).
- Anar al web de Girbau

La caiguda de les comandes ha portat a la direcció a fer un pla de reducció de despeses que inclou una reducció dels costos de personal. L'objectiu de la companyia és -segons han explicat fonts de la direcció- poder mantenir “una posició de lideratge al mercat” causant “el mínim perjudici als treballadors”.

 

La setmana passada la direcció de la companyia va comunicar als representants dels treballadors la mesura i aquest proper dilluns s'iniciaran les negociacions. L'objectiu, segons fonts sindicals consultades, seria poder arribar un acord entre les dues parts sobre en quines condicions i en quin període s'aplicarà aquest ERO temporal per poder presentar tota la documentació amb un acord entre les dues parts.

 

La mesura de l'ERO temporal s'ha aplicat també a d'altres empreses mitjanes-grans de la comarca d'Osona a causa de la reducció de les comandes a causa de la situació econòmica. Empreses com Pedro Roquet SA o Fundiciones de Roda van començar la setmana passada l'aturada de la seva producció durant un o dos dies.

FONT: OSONA.COM

Projecte pilot de conciliació de la vida laboral i personal en 32 empreses dels polígons industrials que beneficiarà 4.300 treballadors

Treball i els ajuntaments de Rubí i Barberà posen en marxa un projecte pilot de conciliació de la vida laboral i personal en 32 empreses dels polígons industrials que beneficiarà 4.300 treballadors

• Arxius 
•  Vegeu la nota amb gràfics 
•  Tall de veu de la Consellera, Mar Serna 
•  Tall de veu de la Consellera, Mar Serna

El Departament ha destinat 200.000 euros a aquesta iniciativa pionera que es desenvoluparà durant aquest any

 

El Departament de Treball, en col·laboració amb els ajuntaments de Rubí i de Barberà del Vallès, ha posat en marxa un projecte pilot de conciliació de la vida laboral i personal als polígons industrials d’aquestes dues poblacions. Aquesta iniciativa pionera beneficiarà 4.307 persones treballadores -2.422 dones i 1.885 homes- d’un total de 32 empreses -8 a Rubí i 24 a Barberà del Vallès-.

 

La consellera de Treball, Mar Serna,ha explicat que en una situació com l’actual “és important i clau millorar la gestió dels recursos humans perquè això suposa més competitivitat per les empreses, millores organitzatives, disminució dels riscos psicosocials i també una millora en termes d’absentisme”.

 

En aquest sentit, la consellera ha destacat que “tenir 32 empreses amb més de 4.300 persones treballadores, i més en aquests moments, diu que volen avançar i seguir sent productives i que fan una aposta per innovar i pels nous temps; davant de la crisi, això no es pot aturar i s’ha de continuar treballant i per això les administracions volem donar tot el suport a aquestes empreses”.

 

L’objectiu d’aquesta iniciativa és posar a l’abast de les empreses que participen en el projecte un conjunt d’actuacions i recursos que facilitin els canvis organitzatius necessaris per millorar la gestió dels recursos humans a través de la implantació de mesures de conciliació i de noves organitzacions del temps.

 

Enguany el Departament de Treball destina 200.000 euros en aquest nou projecte i oferirà a les empreses assessorament, acompanyament individualitzat, formació tant per a equips directius com per les persones treballadores, i també alguns serveis per facilitar la conciliació que es gestionaran des dels ajuntaments participants. Per la seva part, els dos consistoris municipals també es comprometen a millorar la mobilitat, l’atenció als fills i filles del personal treballador en èpoques concretes com les vacances i oferir activitats esportives adaptades als horaris de les persones treballadores, entre d’altres serveis.

 

Aquesta iniciativa és conseqüència de les conclusions del Fòrum del Temps creat per la Direcció General d'igualtat d'Oportunitats en el Treball que han donat peu a diverses mesures i actuacions sobre conciliació. El projecte pilot es desenvolupa en tres fases: una primera que consisteix en un treball de camp per conèixer la situació de partida de les empreses, ja realitzada; una segona fase d’implementació i seguiment de les diferents actuacions (2009); i la tercera d’ avaluació de l’impacte de les mesures i serveis aplicats (gener – juny 2010).

 

La finalitat del projecte és detectar les necessitats reals de les empreses, informar i sensibilitzar a l’empresariat, als representants dels treballadors i a les persones treballadores dels beneficis que comporta una reorganització del temps de treball, capacitar als treballadors per implementar mesures, i oferir serveis adaptats a les necessitats de les persones treballadores i de les empreses.

 

Les empreses que participen en el projecte pilot representen diversos sectors com el logístic, el químic, l’informàtic, les arts gràfiques, el tèxtil, l’automoció, el farmacèutic i el comerç, entre d’altres. B.Braun Surgical, Emerson Process Management, Roche Hermanos, Industrias Gráficas Grifoll, Grifoll Print Promotions, Tecus Plasticos, Avanzit Infraestructuras i Serca són les 8 empreses de Rubí que estan situades als polígons de La Bastida i La Llana.

 

Pel que fa a Barberà del Vallès hi participen les següents 24 empreses dels polígons de Can Salvatella i Santiga: 6PM, ACS, Nodus Centre de Negocis, Barberà Promoció, Baricentro, Basi, CartService, Cetba, Clece, CCS Agresso, Embalatges Porta, Gabinete Técnico Neriz, Grupo CAT Logística Cargo, Mol-Matric, SCCL, Pinter, Prelab, Provital, QuimiHotelco, Sernal, Sucitesa, Ternum, SCTA Louis Vuitton, Penatatrans i Seur Vallès.

Més motivació i salut i menys absentisme de les persones treballadores

 

Els principals beneficis d’aplicar mesures de conciliació de la vida personal i laboral que posen de manifest diferents estudis d’escoles de negocis, cambres de comerç, confederacions empresarials i empreses són en un primer nivell una millora en l’augment de la satisfacció i de la motivació de les persones treballadores, retenció de personal qualificat i millora del clima laboral.

 

Però en un segon nivell es detecta una disminució dels riscos laborals, una reducció de l’absentisme laboral i un increment significatiu de la productivitat, factor que incideix en l’augment del grau de competitivitat de les empreses.

  

Formació i assessorament en conciliació, millora del transport públic i de les escoles bressol, els serveis més demandats

 

Per conèixer la situació de partida, el Departament de Treball ha analitzat conjuntament amb les empreses les seves necessitats en aquest àmbit. El 50% de les empreses asseguren que volen conèixer millor els processos de formació i d’assessorament oferts pel Departament per millorar la gestió del temps de treball, així com per aprendre els mètodes d’implantació dels plans d’igualtat com a eina de gestió empresarial i bones pràctiques d’altres empreses en matèria de conciliació.

 

També un 50% de les empreses demanen una millora de la freqüència del transport públic i de l’oferta de casals d’estiu i escoles bressol. Gimnàs, metge, menjador i gestoria són altres serveis demandats. 

 

En els cas del transport públic, l’alcaldessa de Rubí, Carme García Lores, ha anunciat que “en aproximadament un mes o mes i mig es posarà en marxa dues línies noves de transport a diferents polígons industrials que abans no arribaven”. En aquest sentit, l’alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del Frago Barés, ha explicat que “la localitat ja té una línia d’autobusos pels polígons i el que ens plantegem conjuntament amb les empreses és millorar i refermar aquesta línia”.

 

Les persones que decideixen el seu horari treballen més hores que les que fan un horari rígid

 

Un dels aspectes que recull l’Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya (ECTC) és el de la tipologia de l’horari de treball. Segons aquesta enquesta, les persones treballadores que trien el seu horari acaben treballant més hores per setmana que aquelles que tenen un horari rígid o un horari flexible decidit per l’empresa.

 

Així, els treballadors i treballadores que decideixen el seu horari fan 43,3 hores setmanals, per 39,5 hores els que tenen horari rígid i 39,7 hores les persones amb un horari flexible decidit per l’empresa. El percentatge de treballadors que decideixen el seu horari és relativament petit, del 9%, mentre que un 76,6% del total tenen un horari rígid i un 14% flexible decidit per l’empresa.

 

De mitjana les persones enquestades treballen 39,9 hores setmanals. Per sexes, els homes treballen de mitjana 42 hores, per 37,3 les dones, ja que les dones treballen a temps parcial en major proporció.

  

En aquest sentit, un 20,3% de les dones catalanes ocupades tenen un contracte de jornada a temps parcial, enfront del 4% dels homes ocupats, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del III trimestre de 2008. És, doncs, una diferència notable que té una explicació. 

 

Segons l’Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya (ECTC), les dades sobre la causa que es treballi a temps parcial van en consonància amb les relatives a la conciliació laboral, que mostren que un 45,8% de les dones treballadores tenen alguna o molta dificultat per conciliar la seva vida personal i laboral, percentatge que baixa al 29,7% entre els homes.

 

Pel que fa a les hores setmanals treballades realitzant tasques de la llar de les dones és de 21,3 mentre que els homes hi dediquen 7,9, és a dir 13,4 hores menys a la setmana, segons les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya.

---

Documents relacionats

• Vegeu la nota amb gràfics [PDF - 37 KB]   
  
• Tall de veu de la Consellera, Mar Serna [WAV - 6.22 MB]   
  
• Tall de veu de la Consellera, Mar Serna [WAV - 4.05 MB]   

FONT : GENCAT.CAT

Querella Criminal contra la jutgessa Isabel Gallardo per prevaricació amb l'intent d'empresonament d'en David

Comunicat COS:

Benvolgudes companyes i companys, a sota teniu el text de la Querella Criminal que el company David Sànchez, la Coordinadora Obrera Sindical - COS, la Intersindical-CSC, Solidara i els regidors de la CUP de Vilafranca del Penedès, Otger Ametller i Xavi Navarro, presentaran demà matí als jutjats de Barcelona, contra la jutgessa Isabel Gallardo per prevaricació amb l'intent d'empresonament d'en David...

I a sota del tot, teniu la carta que va enviar el David a totes les persones i organitzacions que s'hi van solidaritzar amb ell.

ATUREM L'EMPRESONAMENT D'EN DAVID DE VILAFRANCA!!
LA REPRESSIÓ NO ENS TALLARÀ LES ALES!!
UNA AGRESSIÓ CONTRA UN, UNA AGRESSIÓ CONTRA TOTES!!

_*AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA*_

_*
*_

Que per mitjà del present escrit formulen la següent *QUERELLA CRIMINAL* per un delicte de *PREVARCIACIÓ JUDICIAL* tipificat a l'art.446 CP, en base als següents*:*

*FETS I FONAMENTS DE DRET*

*PRIMER.- PERSONES QUERELLADES*

La querella s'interposa contra la senyora *ISABEL GALLARDO HERNÁNDEZ*, *MAGISTRADA-JUTGE * del Jutjat Penal núm.15 de Barcelona i, contra la *SECRETARIA JUDICIAL* d'aquest jutjat, sent competent aquest tribunal en virtut de l'art.73.3 LOPJ.

*SEGON**.-* *EN EL JUTJAT PENAL NÚM.15 DE BARCELONA*

En el Jujat Penal núm.15 de Barcelona se segueix l'executòria núm.474/2003 FT contra el senyor Sànchez Díaz per unes penes de 1 any i 6 mesos de presó i, una pena d'arrest de 4 caps de setmana, a les quals va ser condemnat per un delicte de desordres públics, un delicte d'atemptat i una falta de lesions, per sentencia de 1 de desembre del 1999 dictada pel Jutjat Penal núm.13 de Barcelona, confimada per sentència de 26 de juny del 2000 dictada per la secció setena de l'Audiència Provincial de Barcelona, en relació a la manifestació antifeixista del 12 d'octubre del 1998.

*TERCER.- PER PROVISIÓ DE 10 D'OCTUBRE DEL 2007*

Per provisió de 10 d'octubre del 2007 la senyora Gallardo acorda desarxivar la causa; després que el 5 de maig del 2006 el Jutjat Penal núm.15 de Barcelona hagués rebut comunicació del Ministerio de Justicia de Madrid, denegant l'indult sol·licitat per l'Ajutament de Vilafranca del Penedès a favor del senyor Sànchez -en base al qual el Jutjat Penal núm.13 de Barcelona havia acordat la suspensió de la pena per interlocutòria de 18 d'octubre del 2000-.

En aquesta mateixa resolució de 10 d'octubre del 2007, la senyora Gallardo acorda "proceder a la ejecución de lo resuelto por el Consejo de Ministros a cuyo efecto, y en primer lugar, se notificará en forma personal al penado el contenido de la resolución recaída, a cuyo efecto se citará de comparecencia ante este Juzgado".

El 6 de maig del 2008, la Secretaria Judicial del Jutjat extén diligència, fent constar que les penes es troben pendents de complir, inserida en la mateixa interlocutòria de 6 de maig del 2008 en virtut de la qual la senyora Gallardo acorda que la responsabilitat penal prescriu el 27 de novembre del 2010 i disposa la detenció i ingrés a presó del senyor Sànchez i ordena la seva busca i captura per part de les Forces de Seguretat de l'Estat.

*QUART.- AL SENYOR SÀNCHEZ NOMÉS SE LI NOTIFICA*

Al senyor Sànchez només se li notifica la interlocutòria de 6 maig del 2008 i, aquesta és notificada el passat 6 de gener del 2009 en el Jutjat de Guàrdia de Vilafranca del Penedès, després de ser detingut i posat a disposició judicial pels mossos d'esquadra, tot i ser els mossos coneixedors que el senyor Sànchez podia ser localitzat al domicili de l'associacio "La Fornal" de Vilafranca on treballa en el servei de bar.

En primer lloc, considerem que la senyora Gallardo ha incorregut en un clar delicte de prevaricació judicial al dictar, per interlocutòria de 6 de maig del 2008, la detenció i ingrés a presó del senyor Sànchez diposant la seva busca i captura, sense que en cap moment se li hagués notificat prèviament al senyor Sànchez el desarxiu de la causa i la denegació de l'indult sol·licitat al seu favor per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès –tal i com la mateixa senyora Gallardo havia acordat per provisió de 10 d'octubre del 2007- situant-lo, d'aquesta manera, en una clara indefensió contrària a l'art.24 CE.

*CINQUÈ.- LA SENYORA GALLARDO I LA SECRETÀRIA *

En segon lloc, la senyora Gallardo i la Secretaria Judicial del Jutjat Penal núm.15 de Barcelona, incorren novament en un delicte de prevaricació judicial al dictar, respectivament, la interlocutòria de 6 de maig del 2008 i diligència de la mateixa data, quan acorden que la responsabilitat penal del senyor Sànchez resta pendent de complir i no prescriu fins el 27 de novembre del 2010.

En efecte, l'art.133 CP estableix que les penes imposades per sentència ferma prescriuen als 5 anys quan són penes menys greus i a l'any quan és una pena lleu.

I, l'art.33 CP estableix que són penes menys greus la presó de 3 mesos fins a 5 anys i pena lleu l'arrest de cap de setmana.

Així doncs, queda clar que des de la data de la fermesa de la sentència, 26 de juny del 2000, fins el 10 d'otubre del 2007 quan s'acorda el desarxiu de la causa i, més endavant, el 6 de maig del 2008, quan s'acorda la detenció i ingrés a presó del senyor Sànchez, havia transcorregut sobradament el temps previst per a la prescripció de les penes a les quals va ser condemnat el senyor Sànchez, havnet-se de procedir a l'arxiu definitiu de la causa i resultant tan la diligència extesa per la Secretària Judicial com la interlocutòria dictada per la senyora Gallardo manifestament injustes.

I, en aquest punt hem de dir que el temps que el Ministeri de Justicia ha necessitat per resoldre l'indult sol·licitat en cap cas pot tenir un efecte perjudicial en contra del senyor Sànchez, ja que d'aquest temps no se li pot atribuir cap mena de responsabilitat al senyor Sànchez i, en cas contrari, se li vulnerarien el seu dret a la tutela judicial efectiva (art.24 CE) així com el principi constitucional de la seguretat jurídica.

*SISE**.- TAN LA SENYORA GALLARDO COM LA SECRETÀRIA*

En tercer lloc, tan la senyora Gallardo com la Secretària Judicial estant cometent un delicte de prevaricació judicial considerant, encara a data d'avui, com a antecedents penals una condemna per un delicte contra la prestació del servei militar obligatori – que s'hauria comés el 22 de gener del 1993-, que va esdevenir ferma el 8 de maig del 1997. Aixi resulta que la cancel·lació d'ofici no s'ha realitzat.

En aquest sentit, la disposició transitòria única de la LO 3/2002 de 22 de maig, per la qual es modifica el Codi Penal de 1995 i la LO 13/1985, de 9 de desembre, del Codi Penal Militar, en matèria de delictes relatius al servei militar i a la prestació social substitutòria, estableix en el segon paràgraf que "En todo caso seran cancelados de oficio, previo informe del Juez o Tribunal sentenciador, los antecedentes penales derivados de dichos delitos incluso en el supuesto de sentencias totalmente ejecutadas".

Independentment que correspongui arxivar aquesta executòria per prescripció de les penes, també hem de manifestar que la decisió de la senyora Gallardo de mantenir, encara a día d'avui, l'ordre d'ingrés a presó, resulta del tot injusta tenint en compte que el senyor Sànchez complia i compleix tots els requisits per a que se li hagués atorgat la suspensió de la pena d'acord amb l'art.81 CP –no antecedents penals computables, suma de penes inferior a 2 anys de presó, impossibilitat de satisfer la responsabilitat civil havent-se acordat la insolvència del senyor Sànchez a aquests efectes-.

I aquí, no hem d'oblidar que la decisió de la senyora Gallardo de mantenir l'ordre d'ingrés a presó, implica donar als antecedents penals per insubmissió al servei militar una conseqüència jurídica tan perjudicial pel senyor Sànchez com el seu ingrés a presó, fet totalment contradictori a una aplicació de les lleis d'acord amb la realitat social i política vigent, tal com correspon d'acord amb l'art. 3 CC.

*SETÈ**.- PER A LA INSTRUCCIÓ*

Per a la instrucció de la present querella sol·licitem que per aquest tribunal s'emeti ofici requerint al Jutjat Penal núm.15 de Barcelona per a que remeti l'expedient corresponent a l'executòria 474/2003 FT seguida contra el senyor Sànchez, en la tramitació de la qual s'han comés les prevaricacions judicials esmentades en el punt anterior.

Per tot això,

*SOL·LICITEM * que es tingui per presentada en temps i forma la present querella criminal, s'admeti la mateixa així com les diligències en ella sol·licitades i, es realitzin els tràmits pertinents per a depurar les responsabilitats criminals de la jutgessa Isabel Gallardo Hernández i la Secretaria Judicial del seu jutjat per un reiterat delicte de prevaricació judicial.

*ALTRESSÍ PRIMER.- SOL·LICITEM * que es practiquin com a primeres diligències per tal de donar protecció al perjudicat, d'acord amb l'art.13 LECr, les següents:

1.- Que es cursi immediatament ordre al Jutjat de Guàrdia d'incidències de Barcelona per a que notifiqui al procurador sotassignant la corresponent resolució judicial d'aquest tribunal per a que el senyor Joan David Sànchez Díaz pugui fer vida normal immediatament, és a dir, que s'anul·li, igualment amb caràcter immediat, l'ordre d'ingrés a presó injustament dictada.

2- Se suspengui, igualment amb caràcter immediat, de les seves funcions a la jutgessa i secretària judicial aquí querellades.

*ALTRESSÍ SEGON.- SOL·LICITEM* que amb la màxima urgència possible se senyali dia i hora per escoltar en declaració a les persones querellades amb presència d'aquestes parts querellants.

*ALTRESSÍ TERCER.- *A efectes de responsabilitat civil, *SOL·LICITEM** es fixi la fiança –en la quantia que aquest tribunal estimi oportuna- per tal d'indemnitzar, en el seu moment processal oportú, el senyor Sànchez pels danys i perjudicis de tota mena que se li estant causant.*


Barcelona a 12 de gener del 2009


  Carta d'en David de La Fornal a les solidàries i solidaris
  <http://davidvilafranca.blogspot.com/2009/01/carta-den-david-de-la-fornal-les.html>


Salut camarades,

Un cop més tornem a trobar-nos davant el que podríem anomenar un cas de quotidianitat repressiva, quotidianitat perquè no ens cansem de repetir que aquests desagradables episodis no són casos aïllats.

La persecució que estic patint aquests dies no és pas pel fet d’haver-me declarat insubmís a l’exèrcit d’ocupació espanyol, com van fer-ho milers de joves en el seu moment; no és per haver-me manifestat el 12 d’octubre de 1998 contra el feixisme, com fem des de fa més de deu anys per aquesta data.

Això és el que ens vol fer creure la jutgessa Isabel Gallardo.

Tampoc no era la bandera espanyola esquinçada a Terrassa el motiu que va portar el company Franki a la presó.

Ni les fotos del rei cremades el que van dur desenes de catalans a l’Audiència Nacional.

No va ser la «llibreta blava» la prova que va engarjolar la Núria Pòrtules.

No acabaríem mai d’enumerar casos similars: els tres de Gràcia, els joves de Torà, els de l’Hospitalet i Sants, la gent de Capellades, els anarquistes, en Jona…

O el cas més dràstic: el de la Marina, en Zigor, la Laura, la Lola i en Diego, que fa anys que estan dispersats per presons franceses i espanyoles.

Tot això són excuses, el veritable motiu és la seva feblesa, la seva por, saben que aquests temps que corren donen la raó a la nostra militància constant.

Saben que no colpegen una persona, saben que colpegen un moviment sencer, com ho esteu demostrant amb les mostres de solidaritat que estic rebent aquests dies.

Torno a repetir-ho: tenen por, tenen por i mostren símptomes de debilitat. Haurien d’haver après que aquests cops repressius creen llaços, teixeixen xarxes, refermen conviccions, generen SOLIDARITAT, en sortim més forts malgrat la putada que suposa entrar a la presó.

Avui em toca a mi, d’aquí a uns dies voldran castigar l’Òscar de la Loke i l’Helena de La Quincalla amb l’excusa de les penes multa. Ho estan fent constantment amb la població migrada, mitjançant les seves lleis racistes.

Poden fer-ho amb qualsevol de vosaltres, tant se val l’excusa, el cas és que estem en el camí correcte i això no ho suporten, és hora de prendre la iniciativa, d’ajuntar-nos com ho estem fent ara, d’aguditzar les contradiccions d’aquest sistema miserable, de mostrar-nos ferms.

Perquè hem pres la humil decisió de no retrocedir!

Perquè la repressió no podrà tallar-nos les ales!

Endavant companys i companyes!

Visca la terra!

11 de gener de 2009
En rebel·lia, David Sànchez

Comunicat de suport al Poble Treballador Nicaragüenc davant el bloqueig europeu i nord-americà (COS)

*Comunicat de suport al Poble Treballador Nicaragüenc davant el bloqueig europeu i nord-americà:*

(_català_)

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, i davant la gravíssima ingerència comesa pels governs nord-americà i de la Unió Europea ara fa uns dies, promovent un bloqueig econòmic total contra el Poble Treballador Nicaragüenc, arran de l’aplastant victòria sandinista a les darreres eleccions municipals del 7 de novembre, volem fer públic:

1- El nostre suport incondicional com a treballadores i treballadors dels Països Catalans, que lluitem per l’alliberament de gènere, de la classe treballadora i dels pobles ocupats com el nostre, al Poble Treballador i Sandinista de Nicaragua, víctima de les manipulacions polítiques i econòmiques dels governs capitalistes de la Unió Europea i dels Estats Units de Nord-Amèrica.

2- Tot el nostre suport i solidaritat a les organitzacions obreres i sandinistes de base per fer front de forma solidària a la gravíssima crisi social i econòmica que aquest boqueig suposarà. I molt especialment a les companyes i companys nicaragüencs, i a les seves organitzacions, que fora de Nicaragua, des dels Països Catalans i arreu del món, mantenen la flama de Sandino.

3- Que malgrat la política socialdemòcrata del President Daniel Ortega, cal donar suport al FSLN contra la nova agressió imperialista.

4- Que condemnem rotundament el paper mentider dels polítics i els mitjans de comunicació per la seva acusació de “frau electoral” a les darreres eleccions municipals de Nicaragua, mentre van donar suport incondicional al colp d’estat soterrat de l’actual president mexicà Felipe Calderon, davant la victòria a les darreres eleccions presidencials del PRD.

5- Que condemnem rotundament la nova intrussió de l’imperialisme nord-americà i europeu, i molt especialment a l’espanyol, que sota un suposat govern “socialista”, i sota l’excusa de la defensa dels “interessos espanyols” (els de les multinacionals), posa el coll del Poble Treballador de Nicaragua sota l’espassa dels botxins.


Per tots aquests motius, des de la COS animem totes les organitzacions de classe dels Països Catalans, així com a totes les treballadores i treballadors nicaragüencs que viuen i treballen al nostre país, a engegar accions de protesta en solidaritat amb el Poble Treballador de Nicaragua, i contra el bloqueig econòmic criminal.


Visca l’FSLN!! Visca Nicaragua Sandinista!! Visca el Poble Treballador Nicaragüenc!!

Visca la terra i mori el mal govern!!


30 de gener de 2008 – Països Catalans

*
Área de Relaciones Internacionales (internacional.cos@gmail.com

Nou mètode de renovació de l´atur per mòbil

Anunci de la Generalitat per renovar atur per mòbil: