JORNADES DE DEBAT: CRISI DEL CAPITALISME

  

JORNADES DE DEBAT: CRISI DEL CAPITALISME
Dimarts 2 de desembre 08.
Debat amb Pedro Montes -economista del Banc d’Espanya- i Manolo Colomer -economista.
Centre de Cultura Contemporània Octubre. Carrer Sant Ferran, 4. Des de les 16 h. fins 21 h.

Dijous 4 de desembre 08.
Debatem el sector públic: Sanitat, Ensenyament, Serveis Públics,...
Intervindran representants de SAS-Madrid, ATTAC, Intersindical Valenciana i CAT.
Seu Intersindical Valenciana.
Carrer Juan de Mena, 18. A les 18 h.

Que la crisi la paguin els rics! Manifestació el 29 de novembre a Barcelona

Que la crisi la paguin els rics! Manifestació el 29 de novembre a Barcelona

17’30 hores, a Plaça Universitat

Som la classe obrera, i el pròxim 29 de novembre unirem totes les nostres lluites i solidaritat per dir als que espremen beneficis del nostre sofriment i acomiadaments el que pensem d’ells.

CONTRA LA SEVA CRISI I LES 65 HORES SETMANALS:

LLUITA I MOBILITZACIÓ

La Campanya contra les 65 hores està formada per més d’un centenar de sindicats, comitès d’empresa, moviments socials, associacions polítiques i altres organitzacions, unides amb un únic objectiu:

La retirada total i absoluta d’aquesta agressió capitalista cap als treballadors.

No volem que ens colin un altre engany en forma de petits canvis cosmètics que no canviïn el fons de la Directiva.

Si creus que la teva vida, i la dels teus fills, val més que l’esclavitud a la qual ens empenyen els poders financers, informa’t i participa.

És l’única opció que tenim.

Ells ja han decidit per tu

Tots i totes som NISSAN, FRIGO, LLADRÓ, SEAT, SIMON, l’Educació i la Sanitat Públiques en lluita, som els universitaris i universitàries en lluita contra la privatització dissenyada pel Pla Bolonya, som els i les immigrants tancats en camps de concentració sota l’empara de la feixista Directiva de la vergonya, som tots els treballadors i treballadores amenaçats per la deslocalització, per pensions miserables, per l’explotació i la precarietat.

Som la classe obrera, i el pròxim 29 de novembre unirem totes les nostres lluites i solidaritat per dir als que espremen beneficis del nostre sofriment i acomiadaments el que pensem d’ells..

Gran manifestació contra les 65 hores i la crisi capitalista

29 de novembre, plaça Universitat, Barcelona, 17:30 h.

Les seves crisis, el nostre sofriment.

Els cartells de la Manifestació es poden recollir a la recepció dels locals de la CGT de Catalunya, a Via Laietana 18 de Barcelona.

Full de campanya en word i imatge cartell en jpg a:
www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2378

Més informació i materials de la campanya a:
www.kaosenlared.net/especial/noalas65horas
www.moviments.net/xarxacontratancaments/

Spot Generalitat transtorns musculoesquelètcs a la feina

Uns 200 treballadors PIRELLI tallen Eix del Llobregat(c-16) per l´ERO a 280 treballadors/es

Cas NISSAN: proposta cotxe elèctric i ajudes públiques compareixença Congrés dels diputats

*30 anys de Reformes antiobreres i precarietat creixents*

*30 anys de Reformes antiobreres i precarietat creixents*

En aquesta tardor que ara comença es faran un seguit de noves passes en la consecució de l’Europa capitalista ultraliberal i feixista (ho estem veient a Itàlia, l’Estat francès, Àustria, etc.), amb la més que previsible aprovació de la Directiva d’Ordenació del Temps de Treball, més coneguda com a Directiva de les 65 hores de treball, una vegada assolida l’aprovació de la Directiva Europea de Retorn (expulsió de les persones migrants).

És més que probable (que a ningú no li estranye) que el text que finalment s’aprove siga un document més tou del que inicialment es va proposar el passat mes de juliol, ja que el PsoE i el PsF... s’hi juguen moltíssim amb aquesta nova barbaritat antiobrera, i els seus sindicats (UGT i CFDT, i també CCOO i la CGT francesa), els podrien fer “mal”... És a dir, faran el mateix paper que fa un parell d’anys amb la Directiva Bolkenstein: la faran recular inicialment per aprovar un altre text “modificat” a posteriori, que en realitat només serà la punta de llança de les futures modificacions en aquesta línia, amb vista a la total desestructuració del moviment obrer organitzat i a la màxima acumulació possible de beneficis a les mans de la gran patronal europea, principalment alemanya i francesa, però també britànica o espanyola (o “catalana”).

I no oblidem tampoc que tot plegat no és res més que una nova baula de la cadena cada vegada més pesant que ens han enganxat al coll de les treballadores i treballadors de tota Europa... Amb l’ajut inestimable de sindicats com els esmentats més amunt, aquesta cadena ens ha fet anar cap a enrere, ja que s’ha buscat l’equiparació amb l’Europa de l’Est, l’Amèrica Llatina o el sud-est asiàtic, en comptes de lluitar per equiparar els drets dels treballadors i treballadores d’aquestes regions amb els que gaudíem a l’Occident “democràtic”. Una baula que s’uneix a les anteriors simbolitzades amb Bolonya (Espai Europeu d’Ensenyament Superior), amb la Directiva Bolkenstein, amb el Tractat de Sengen (que ara han potenciat amb l’aprovació de la Directiva de “Retorn”), la Constitució europea (ara Tractat de Lisboa)...

Ara bé, com ens afecta tot plegat els i les treballadores que vivim als territoris dels Països Catalans al sud de l’Albera com ens afecta? Quines baules, quines cadenes tenim més a prop, i com lligarien amb tot el que he esmentat abans *[1] <http://www.defensadelaterra.org/LaVeu/veu85.htm#n2>*?

En aquest sentit, a més de les futures modificacions del Règim General de la Seguretat Social, els atacs i posada a la Borsa del Fons Comú de les Pensions, que ja estan sent negociades entre PsoE, CCOO, UGT i CEOE, podríem parlar principalment de la Reforma Laboral de 2006, que la mateixa UGT, malgrat tota la propaganda que va fer a favor d’aquesta barbaritat, reconeixia el 2007 que era un absolut fracàs, i de les Reformes anteriors, fins a arribar als Pactes de la Moncloa de 1977.

Tot seguit repassarem les baules més importants de la cadena construïda al llarg dels darrers trenta anys.

*1977: Pactes de la Moncloa, colp decisiu al moviment obrer revolucionari*

Els anomenats Pactes de la Moncloa de 1977, signats pel govern de l’UCD i “validats” per l’”oposició democràtica” (PsoE, PsP, PcE, UGT i CCOO), van ser el primer pas endavant en la política del capital espanyol de precarització i desregularització contínua del mercat laboral. És a dir, donar unes poques molletes per calmar les exigències de les treballadores i els treballadors que disposaven d’una capacitat de gran pressió sobre el capital, per a anar llevant-nos tot el pastís després (com ja estem veient i patint de manera cada cop més accelerada).

Inicialment, aquests Pactes establiren les bases legals del que patim ara i, entre d’altres mesures, representaven:

  a) La reducció dels costos de treball per a les empreses mitjançant
  un menor creixement de les quotes de la Seguretat Social i un
  progressiu control “social” de les prestacions amb participació dels
  “representants dels treballadors”, dels empresaris i de les
  “distintes forces socials” (patronal i sindicats grocs)
  b) Estrenyent-se encara més el cinturó, els i les treballadores
  serien els responsables de capgirar el procés inflacionista. Avui
  continuen amb la mateixa política mitjançant els augments d’impostos
  indirectes, les noves taules salarials, salaris mínims reals per
  sota de l’SMI oficial....
  c) Tot i que es van establir uns límits d’augments salarials del 22%
  per al 1978, així com taules de revisió si es sobrepassava l’IPC
  teòric calculat per l’Estat, aquestes mesures no van tenir un efecte
  real, cosa que va provocar una davallada accelerada del poder
  adquisitiu dels i de les treballadores. Aquesta davallada va ser
  espectacular a finals dels 70 i principis dels 80 del segle XX, però
  encara la continuem patint avui en dia, especialment als Països
  Catalans, i es pot afirmar que és un dels pitjors problemes que
  tenim avui dia.

*L’Estatut dels treballadors (1980) *

L’Estatut dels Treballadors fou aprovat pel govern de l’UCD, amb el vist-i-plau dels “grans” sindicats CCOO i UGT i de l’”esquerra” oficial. A banda del colp a la línia de flotació del moviment assembleari i del sindicalisme combatiu que va significar la seva aprovació i que seguia el camí engegat amb els Pactes de la Moncloa de 1977, va bastir les bases que, entre d’altres moltes coses, garantia la regulació del contracte d’aprenentatge, simplificant-ne i liberalitzant-ne l’ús, mentre que la seua retribució i cotització iniciaven el procés de “reducció”.

*Es fa visible la precarització del jovent: el contracte de treball de formació (1984)*

Amb el govern del PsoE al poder des de feia més de 2 anys i amb l’inici dels plans de reconversió i desindustrialització als “territoris perifèrics” de l’Estat (Països Catalans, Galiza, Andalusia, Euskal Herria, Astúries...), el 1984 es comencen a perfilar les primeres mesures de “foment” de l’ocupació entre el jovent, amb la intenció d’emular les legislacions dels estats europeus veïns, amb vista a preparar el terreny per la propera entrada de l’Estat espanyol a la CEE.

Així doncs, s’inicia la promoció dels contractes en pràctiques i en formació, ampliant-ne la durada màxima i el límit d’edat per celebrar-los, per assegurar una temporada més llarga l’explotació del jovent que duia a terme feines qualificades.

Per altra banda, s’hi establia que la retribució correspongués únicament al temps efectiu de treball (sense caps de setmana...) i els empresaris quedaven exempts de cotitzar la quota empresarial per contingències comunes (a empreses de menys de 25 treballadors, però en aquelles que en tingueren més es reduïen en un 90%).

*El PsoE obre les portes a la desregulació oberta del mercat laboral (1994)*

Les mesures que el 1994 van ser imposades pel govern del PsoE, contra les quals els sindicats de classe vam convocar unitàriament la vaga general del 27 de gener, no van ser un pas més en el procés de desprotecció de la classe treballadora engegat amb els Pactes de la Moncloa, sinó que representaren un punt d’inflexió, ja que significaven legislar en contra de l’anterior codi penal mitjançant la legalització de les Empreses de Treball Temporal, amb què s’implantaven uns nous models de relacions laborals que fins aquest moment havien estat penats per la llei (fins i tot amb la presó). I si amb la legalització de les ETT no en tenien prou, es garantiren les primeres bases per estimular les mobilitats geogràfica i funcional, s’introduïren més facilitats per als acomiadaments col·lectius i es crearen noves possibilitats de contractació precària

*1997: el PP organitza la primera Reforma Laboral oficial *

La reforma laboral de 1997, pactada per les direccions de CCOO i UGT amb la CEOE, i assumida pel nou govern del PP, que la convertir en llei, va deixar via lliure perquè la històrica reivindicació patronal de l’abaratiment de l’acomiadament començara a imposar-se, al mateix temps que es subvencionava la patronal amb enormes recursos públics pel simple fet de complir amb la legalitat en les contractacions laborals. En aquest sentit, va obrir el camí a la feina bruta posterior del PsoE.

*2001: Nova Reforma Laboral del PP*

Caldrà aturar-se una mica en aquest cas, ja que el Decret-Llei promulgat pel govern espanyol fa 7 anys prorrogava les mesures que foren pactades el 1997, mesures que inicialment només havien de tenir una validesa de quatre anys. D’una banda, aquest pacte suposava un compromís per afavorir la recentralització de la negociació col·lectiva en convenis d’àmbit sectorial estatal; d’altra banda, afectava directament els drets laborals de la nostra classe ja que:

  a) Abaratia l’acomiadament, augmentant, per exemple, els casos
  tipificats com a causa d’acomiadament objectiu.
  b) Mantenia sense gaire penalització les múltiples modalitats de
  contractació temporal i la consolidació de les Empreses de Treball
  Temporal.
  c) Establia, com ja s’ha esmentat abans, sucoses bonificacions en la
  cotització empresarial a la Seguretat Social.

*El PsoE recupera la seua cara de defensor dels interessos del gran capital amb la Nova Reforma Laboral de 2006*

Després de les eleccions al Parlament Europeu de juny del 2004, el 8 de juliol, el president del govern espanyol va signar amb la CEOE, CEPYME , UGT i CCOO una declaració política conjunta de nou fulls que obria el procés negociador per a aquesta nova reforma laboral. Aquest pacte comprenia més aspectes que els de la Moncloa, signats al mateix lloc pels mateixos actors l'octubre de 1977.

Algunes de les conseqüències concretes d'aquesta reforma estem comprovant-les ja des de la seua aprovació. Entre d’altres, podríem citar:

  a) Abaratiment de l'acomiadament, substituint la contractació
  indefinida ordinària per l'anomenada de foment d'ocupació, amb una
  indemnització màxima de 33 dies per any treballat i 24 mensualitats,
  en comptes del ja ridícul màxim de 45 dies i 42 mensualitats.
  b) Facilitat per a l'acomiadament, suprimint l'autorització
  administrativa (del govern) en cas d'acomiadament col·lectiu,
  estenent les causes objectives als acomiadaments individuals,
  eliminant la consideració d'acomiadament nul (dret a readmissió) per
  convertir-lo en improcedent (sense dret a la readmissió encara que
  la justícia ens done la raó) i finançant a càrrec del FOGASA (Fons
  de Garanties Salarials) el 40 % dels costos d'acomiadament de les
  empreses de fins a 50 treballadors i treballadores (abans de 25
  treballadors, de manera que es carrega encara més els acomiadaments
  sobre les nostres butxaques, amb la qual cosa es garanteix el
  manteniment dels beneficis a mans privades i es generalitza i es fan
  públiques les pèrdues).
  c) Potenciació dels contractes fem a temps parcial (destinats
  sobretot a les dones) i els fixos-discontinus, etc.
  d) Promoció encara més les ETTs, amb una rebaixa a només 8 dies
  d'indemnització per any treballat (abans eren 12), i privatització
  dels Privatitzar dels serveis públics d'ocupació.
  e) La nova reforma de les pensions públiques, que pretén suprimir
  l'actual dret a la jubilació anticipada als 60 anys, augmentar els
  requisits per a les jubilacions parcials, qüestionar les pensions de
  viduïtat, incentivar l'edat de jubilació més enllà dels 65 anys, que
  podrien arribar als 69, i potenciar els plans privats de pensions.
  Tot això sense descartar que el període de càlcul de la pensió puga
  estendre's fins als 35 anys (l'any 85 eren els dos últims anys i
  ara, gràcies als Pactes de Toledo de 1996, els últims 15 anys
  treballats).

*2008: la Unió Europea provarà d’aprovar la modificació de la jornada laboral legal *

La Unió Europea, també amb el suport directe o indirecte dels governs espanyol i francès, vol aprovar la modificació de la jornada laboral setmanal, de les 48 hores com a màxim legal actuals, fins a les 60 hores (65 en el cas de sanitaris, bombers, etc., els períodes de descans dels quals en les guàrdies deixen de considerar-se temps de treball). Aquesta nova directiva permetrà fixar per llei que la jornada setmanal “normal” (la de 48 hores màxim) siga considerada com “una mitjana anual”, de manera que el/la treballador/a estarà permanentment a disposició de l’empresa.

Les hores extra o les jornades laborals en dies festius passaran a ser considerades com a hores ordinàries, cosa que provocarà una major pèrdua de poder adquisitiu i un major increment de l’atur al nostre país, ja que moltes petites i mitjanes empreses i fàbriques de les nostres comarques no necessitaran ja fer torns. Així, es forçarà molt més la màquina i augmentaran enormement les terribles xifres d’atur de comarques com la Vall d’Albaida, el Comtat, el Baix Llobregat, la Selva o el Baix Ebre.

A més, ho volen fer amb acords individuals treballador-empresa, amb la qual cosa se salten els convenis col·lectius, la representació sindical, etc. i ens deixen totes i tots sense la nostra millor arma: l’organització i la unió de totes les treballadores i treballadors per defensar els nostres drets.

Després de prop d’un segle de l’oficialització de la jornada màxima de 48 hores, després d’una llarga i dolorosa lluita del moviment obrer internacional per les 8 hores de treball diàries, ara, ens volen fer retrocedir més d’un segle, posant-nos novament en jornades “legals” de 10 a 12 hores i sis dies per setmana. I això és una realitat a la qual haurem de saber donar una resposta organitzativa clara i contundent, ja que, tal com venim explicant des de la COS des del 2005, les formes de fer sindicalisme que ens han venut no podran presentar solucions als problemes existents i nous que aniran sorgint.

Davant d’una agressió tan salvatge, tots i totes les treballadores hem de donar una resposta unitària, ampla, solidària i contundent als Països Catalans i a tota Europa. I en aquest sentit, l’Esquerra Independentista i totes i tots els i les que lluitem dia a dia pel nostre alliberament com a persones, com a classe i com a poble, hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies, ja que ja no ens podem permetre el luxe de perdre una oportunitat com aquesta per assolir els nostres objectius.


*Gonçal Bravo i Reig
Coordinador General de la COS*

Assemblea treballadors/es PIRELLI Manresa per ERO 280 afectats

Aquí teniu alguns vídeos de l´assemblea pública al Vell Congost:

Parlament assessor sindicat CCOO:


Convocatòria 23 de novembre i 26 de novembre:


Precs i preguntes d´assemblea:



Crida a mobilització assemblea, si això no s´arregla...:

El paradigma de NISSAN:la dependència laboral i nacional. Anem cap a la vaga general?

Aquest cap de setmana de viatge a València, on l´EUROMED vertebra la relació amb Catalunya en transport públic, per manca d´un TGV que no interesa el model radial de l´estat, vaig poder parlar sobre percepció de la crisi amb algun gestor i coneixedor situació econòmica de primera mà, i comentava com reben cada cop més consultes d´autònoms que demanen consultes de com suspendre pagaments a seguretat social,perquè ja no els surten els números i que al País Valencià va lligat com aquí, a crisi sector construcció, afectant àmbits paralels com ceràmica,autònoms i serveis,apart de la crisi de tèxtil i joguina, a plom de fa anys.

De tornada vaig llegir al Punt un informe exhaustiu dels expedients de regulació d´ocupació(ERO) a Catalunya ,el més gran ERO temporal per 7000 a SEAT,i 370 ERO´s mésja resolts en el que va d´any, i 150 més aquest setembre sols,on es donava detall dels milers de llocs de treball que desapareixeran de confirmar-se per part del Departament de Treball a Catalunya, on tenen un allau d´expedients, sovint amb la barra lliure del context de crisi econòmica global.

I aquí el govern d Entesa ha de concretar una linia vermella inexorable per marcar el seu perfil d´esquerres i com a tals partits que se n´autodenominen, defensors tan PSC,ERC i IC dels interessos de la classe treballadora majoritària, aquests 3,5 milions de treballadors/es del pais, la majoria social sovint silenciada, que cada cop se sent més allunyada de les classes dirigents. I el punt d´inflexió és el gir liberal del PSC, amb declaracions del propi José Montilla demanant actualment flexibilitat a treballadors i sindicats per atraure inversions que ha encès ànims i crides a la seva dimissió.

Mentre es reunien amb ministres espanyols de Treball i Indústria,Corbacho(que va abstenir-se permetent que tirés endavant la directiva de les 65 hores) i Miguel Sebastián(negociador a París amb Renault cap a on pot anar a parar producció cotxe elèctric)hi havia a la mateixa Plaça Sant Jaume, treballadors de Nissan es manifestaven en contra de l´expedient que afecta a 1680 treballadors, entre moltes d altres empreses, com a cas paradigmàtic de la situació laboral i nacional.

Perquè també nacional? Perquè són treballadors catalans victimes que la proposta del ministre d Indústria espanyol, Miguel Sebastián va proposar que la substitució de les actuals berlines i forgunetes que feia Nissan a nivell estatal, es substituís per un cotxe elèctric, marginant a Catalunya i negociant augment de les plantes espanyoles de Palencia i Valladolid en un 15% de producció. I ara hi ha una lluita entre les tres plantes per qui rep els encàrrecs d´aquest model de futur, amb aquest pacte d´esquena a Csatalunya. Hi ha tres plantes: Barcelona amb zona franca i totes les subcontrates proveïdores, Palencia i Valladolid, i ara no saben com disimular-ho, ja que govern del PSOE si que té clar que és Espanya i què no ho és. I l´aposta de l´Estat son per dues de les tres plantes: Palència,amb Megane amb producció màxima i Valladolid el cotxe elèctric, d´entrada, ambdós amb un 15% més de producció.

Després de que els treballadors portin dos mesos de lluites, en feina amb torns intempestius, retallades laborals, adaptar-se a canvis organitzatius,etc, l´estat que diu dir-se "socialista"oprimeix milers de treballadors que se´ls reclama el seu vot com a classe treballadora i visualitzen que Espanya no és Catalunya, pels treballadors catalans en el cas,trobant-se indefensos i qui els ha de defensar, la màxima autoritat política del país, President del PSC José Montilla, acota el cap i assumeix la situació colonial d´aceptar primar altres territoris per decisió politica del PSOE, si no hi ha canvis de darrera hora.

I avui tenia lloc reunió de consellera Serna, amb ministre espanyol Corbacho, el conseller d´In-dustria Josep Huguet i President Montilla, per com afrontar la crisi del sector industrial a Catalunya, que de ben segur més enllà de bones intencions, o vitges llampec a Japó,com el seu dia a París per veure directius, les decisions i els centres de decisió no és de capital català i no són a Catalunya, no tenim DRET A DECIDIR REALMENT.

De els 100 empreses catalanes de més dimensió, poquísimes són d´empresaris catalans, i per tant estem en mans del capitalisme global transnacional i el capitalisme amb el suport de l´Estat que ha deslocalitzat 75 empreses grans a Madrid en un any.

I aquí , entre l aplicació d´una legislació laboral europea que imposibiliti les deslocalitzacions industrials, amb beneficis reals a registre mercantil, són inmorals i hauria d´estar penalitzat a nivell d´impostos, en virtut de la responsabilitat social d´haver generat beneficis els treballadors de les plantes en èpoques de vaques grases i en l´actualitat,o en el passat com a Nissan amb 6.712 milions d´euros de beneficis reconeguts, no tinguin vergonya a voler expulsar a 1680 treballadors. Ens cal un model de cogestió alemany de les empreses. Quantes empreses tenen representants dels treballadors als consells d´administració?El moviment cooperatiu va reeixint però encara no té prou cos com passa en altres nacions on tenen referents que tiben l´economia d´un poble, com passa a Euskadi amb la ma ocooperativa més gran d´Europa, la corporación Mondragón, malgrat intents incipients com el grup cooperatiu Clade a Catalunya.

Si hi hagués cogestió,de ben segur les retribucions i contractes blindats actuals indecens no s´haurien produit en empreses en crisi en molts casos, i tot això porta a la refundació del capitalisme a un model redistributiu, fomentant el decreixement i el consum responsable, ara que l´economies més poderoses entren en recessió, i que porti a promoure el productivisme autoregulat que no busqui la rendibilitat immediata de costos, que esgota fons d´energia, i això vol dir un canvi cultural, de consum i de producció, que no es fa d´un dia per l´altre.

En l´àmbit proper, la clau de volta és desplegar un marc català de relacions laborals, que ens doti d´un marc autoregulador, que superi no tenir un status d´estat propi i veu pròpia en el context internacional,que ens doni eines que no tenim perquè les empreses que s´ubiquin a Catalunya, no puguin fer jugades especulatives, i d´invertir en criteris de valor afegit, i no de costos laborals mileuristes o menys amb relació a altres països per maximitzar guanys empresarials, i evitar el dumping social existent, que incentiva que amb fons de cohesió europeus, es destini a fàbriques al nord d´àfrica(cas Nissan a Tanger) o a l´europa de l´Est(cas Pirelli a romania), com moltes empreses catalanes amb capital estranger.

I això la dreta política del PP i CIU, no estan per la feina, ja que creuen en l´opció liberal del lliure mercat. S´obliden que el marc català de relacions laborals es va aprovar el seu ple desplegament en el primer tripartit. Qui ostenta atribucions pe desplegament? la conselleria de Treball, que ben poca cosa apart del Consell de relacions laborals de Catalunya, ha fet, per fer-lo efectiu el seu desplegament, i no posar nerviosos a sectors econòmics, bo i adquirint eines efectives per defensar el teixit industrial del país i la seva regulació perquè no ens pasés casos com l´actual, o es minimitzés els efectes de destrucció de prop 400 llocs de treball al dia actuals.

Quin model es segueix? fer seguidisme del govern espanyolista del PSOE, que esmerça esforços per fer-se la foto amb un personatge funest politicament com George Bush, després de la victòria d´Obama,en una trobada dels actors politics dels estats del G-20,que podien haver regulat per impedir situació actual de forat negre de la banca internacional que no es presten diners per saber que TOTS tenen actius financers d´hipoteques incobrables i que els deixa sense liquidesa, i incentiven por a la crisi,per furtar més recursos públics a entitats financeres, i quan podien fer quelcom, optaren per inhibir-se i acotar el cap dient que el mercat s´ha d´autoregular, i així fins a la propera crisi, que ho acabi d´ensorrar el món econòmicament, i generi més atur i pobresa global, mentre una minoria privilegiada mou capitals impunement o els ubica a paradisos fiscals, o com a nivell estatal espanyol s´eximeix de liquidar impostos a les grans fortunes,mentre la majoria social financem l´estat i se´ns expolia 150.000 milions de rendes del treball (80% impostos són de treballadors a sou d´altris), que van per donar oxigen a la banca i premiar la seva mala gestió,ni més ni menys que el 15% del PIB.

El marc català de relacions laborals és en la crisi actual una eina que caldria desplegar, i en elles la creació d´un banc públic català, que podria emetre deute públic i finançament a particulars,economia social,cooperatives i emprenedors,-que el PNB ja té aprovat per Euskadi, i que pot substituir amb fusions de caixes,a canvi suport pressupostos del PSOE-, que financii els sector productius del país, que a dia d´avui no tenim però que la classe treballadora no hi podem renunciar pel futur laboral i nacional, conjuntament amb un finançament que ens doti un concert econòmic per encarar el present i el futur.

En definitiva, el dret de decidir, davant de la crisi, és tenir la clau laboral i nacional,concretant-se en el finançament per fer politica social com a paraigua protector a les classes més desafavorides i afectades directament o indirectament per la crisi, conjuntament amb un marc laboral propi que ens doni dret de decidir per construir el model socioeconòmic que ens doni una plena ocupació i de sous i perspectives de futur dignes per aquest país.

De no resoldre´s, ens aboca per ambdós motius a començar a plantejar-se amb el context politic,social i econòmic, el planteig d´una VAGA GENERAL, -com s´indicava a la manifestació anticapitalista a Barcelona-, que faci aglutinar manifestants pel dret a decidir en l´àmbit socioeconòmic,laboral i fiscal que aglutini sectors obreristes i sobiranistes sota un lema comú , com per exemple "Exigim el Dret de decidir,pel futur dels treballadors/es de Catalunya".

Vídeos mobilitzacions i notícies a premsa de PIRELLI Manresa

L´expedient de regulació que ens pot afectar a 280 treballadors/es de la factoria de PIRELLI a Manresa, fa que s´accelerin les mobilitzacions a nivell de carrer per tal que la societat en prengui consciència de la situació actual, i tot l´entorn socioeconòmic que afectarà, si es confirmen pitjors espectatives, que apunten a una deslocalització en varies fases fins a l´extinció de la factoria de Manresa. Aquí teniu videos ofert per l´ACN i de CGT PIRELLI sobre les mobilitzacions dutes a terme, que no paren d´ésser notícies a diversos mitjans de comunicació. Ahir va haver tall sorpresa a eix tranversal, la C-25, amb imatges que facilita regio7.

Dijous, assemblea al Pavelló del Vell Congost de Manresa i vaga de 4 hores per torn.

Manifestació del 30 d´octubre:






Pel Passeig de Manresa:

a la porta de la factoria, amb acampada:

Davant del Kursaal, durant entrega Premis Nacionals de Cultura, amb President Montilla:


Acampada a les portes de la factoria:

Jornada mobilitzacions: La crisi que la paguin els bancs i els rics!

Dissabte 15 novembre, jornada de mobilitzacions: 
La crisi que la paguin els bancs i els rics!

Concentracions a diverses ciutats de Catalunya

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2343

El proper dissabte 15 de novembre tindrà lloc una jornada internacional de mobilització anticapitalista contra la crisi econòmica i els seus principals responsables: bancs, governs, multinacionals,…

En el marc d’aquesta jornada es realitzaran concentracions a diverses ciutats de Catalunya i a nombroses ciutats de tot l’Estat espanyol.

Des de CGT-Catalunya es dóna suport a les convocatòries i es participa en l’organització de les mobilitzacions a diverses ciutats.

El 15 de novembre es reuniran els principals governants mundials (G-20) per decidir, un cop més, el futur de les nostres vides. Ja n’hi ha prou. La única resposta per lluitar contra les seves agressions és la mobilització social.

El dia 15 hem de ser molta gent, si amb la que està caient no fem res, quan ho farem?.

I el 29 de novembre ens hem de tornar a mobilitzar.

-----------------------------------------------------------------------------

Llistat de convocatòries a Catalunya que anirem actualitzant al web, de moment aquestes són aquelles de les que tenim constància:

- Barcelona: Pça. Catalunya, a les 17 h, concentració i ASSEMBLEA OBERTA, amb participació de treballadors d’empreses en lluita i debat sobre la crisi. La Campanya contra la Directiva de les 65 hores hi dóna suport.

- Tarragona: diversos col·lectius han convocat concentració a les 17.30 h. a l’Estatua dels Despullats (Rambla Nova).

- Reus: l’Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes ha convocat una casserolada-concentració a les 19 h. a la plaça Mercadal.

- Lleida: concentració Plaça Paeria, 17 h.

- Girona: concentració 17 h. Plaça del Vi.

- Sabadell: concentració 17 h. Plaça Sant Roc.

- Figueres: concentració 17 h. Plaça Ajuntament.

- Manresa: concentració 17 h. Plaça Espanya.

- Tortosa: concentració 17 h. Plaça de l’Àngel.

- Mataró: concentració 17 h. Plaça Ajuntament.

- Vilanova i la Geltrú: concentració 17 h. Plaça Ajuntament.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

15 de novembre: tots i totes al carrer!

La crisi que la paguin els bancs, els rics i les multinacionals!

El proper 15 de novembre es reuniran els principals governants mundials per preparar un nou pla contra la crisi.

Salvar de la crisi als bancs d’Estats Units ha costat 700.000 milions de dòlars!! 5 vegades més del que va aprovar la ONU per arribar als Objectius del Mil·leni! I les ajudes europees són encara majors, és una vergonya!!

A l’Estat Espanyol, el govern li ha donat 100.000 milions d’euros als mateixos bancs que estan desnonant a moltes famílies per no poder pagar la hipoteca.

Fa mesos, milers de persones vam sortir al carrer per un habitatge digne i ja vam advertir del perill de la bombolla immobiliària. Ara que ha esclatat, la pagarem nosaltres?

Durant anys s’han forrat i ara ens anuncien acomiadaments, retalls salarials, tancament d’empreses, “aparcar” el protocol de Kioto (que el protocol, ja de per sí és ridícul).

Està clar que els grans partits governen per a la banca i que els grans sindicats no protestaran, si fins i tot els han felicitat els bancs i empresaris! Només la gent del carrer podem denunciar-ho.

Privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues, es creuen que som estúpids? Ho permetrem? Es clar que no!

El dissabte 15 de novembre sortirem al carrer a totes les ciutats.

Fes soroll contra la crisi!! – Que s’escolti la teva veu!!

Les nostres vides valen més que els seus diners.

El 13 de Novembre, Vaga a l’ensenyament públic de Catalunya contra la LEC

El proper dijous 13 de novembre, els sindicats de professors i professores USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT i les organitzacions d’estudiants Sindicat d’Estudiants, Sindicat d’Estudiants del Països Catalans, Estudiants en Acció, Associació d’Estudiants Progressistes i les Assemblees de les Facultats de Mundet i Raval de la Universitat de Barcelona hem convocat vaga a l’ensenyament públic de Catalunya.

Aquest vaga té com a objectiu fonamental rebutjar i exigir la retirada del projecte de Llei d’Educació de Catalunya, que inicia els tràmits parlamentaris, i que suposarà un trencament del model d’escola pública, la seva subordinació als centres privats concertats, la manca de mesures concretes en suport d’un ensenyament públic de qualitat,  la privatització de molts trams de l’ensenyament, la introducció de mètodes i models de gestió privada en els centres públics, la desregulació de les condicions laborals del professorat...

També contra l’aplicació del Pla de Bolonya en els estudis universitaris que provoca la degradació de les titulacions ordinàries i l’encariment  de doctorats, graus, màsters... amb la consegüent exclusió dels i de les estudiants de les classes populars.

La vaga no ha estat convocada per CCOO i UGT.

Davant de la importància que la mobilització sigui el més massiva us convidem (afiliats/ades, delegats/ades) a que ens doneu suport i participeu en les manifestacions i concentracions:

Barcelona: 12h manifestació de plaça Universitat a plaça Sant Jaume  (cita prèvia 11:30h Bar Estudiantil)

Girona: 13h  concentració davant els Serveis Territorials (Ultònia, 13)

Lleida: 13h manifestació des dels SSTT (Pica d’Estacs , 2) fins la plaça Víctor Siurana

Tarragona: 13h manifestació de plaça Imperial Tarraco fins als Serveis Territorials

Tortosa: 13h concentració als Serveis Territorials (Mare de Déu de la Providència, 5)

Federació d'Ensenyament CGT Catalunya
www.cgtcatalunya.cat/cgtense

Protesta davant Bankinter. On són els nostres diners?

Fa uns dies enrere, assistint com a delegat d'estudiants a Madrid(Espanya) per l'UNED, em vaig perdre pel centre, a la Plaza del Sol, i em vaig trobarels efectes reals de la crisi econòmica. Inversors, que pensaven que tenien els dienrs segurs, i la seva entitat els havia invertit en empreses USA que han fet fallida econòmica. On són els seus diners? Hi ha milers d'afectats pel que es veu, i el meś terrible, es que diferents mitjans han anat a parlar amb ells, però alguna mà negra previsible, els han silenciat als mitjans oficials i de masses. Perquè s'estengui la seva lluita davant l'indefensió per l'usura financera, aquí teniu el vídeo elaborat i posat al Canal propi de youtube: