El nombre de treballadors afectats per ERO a Catalunya es multiplica per disset en un any

El nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació (ERO) autoritzats a Catalunya s'ha multiplicat per disset en un any, passant dels 4.867 del primer semestre del 2008 als 83.402 de la primera meitat del 2009. El nombre d'expedients s'ha multiplicat gairebé per nou, passant de 233 entre gener i juny del 2008 a 2.037 en els sis primers mesos del 2009, segons dades que recull el Butlletí d'Estadístiques Laborals (BEL) del Ministeri de Treball i Immigració. Dels 83.402 expedients de regulació autoritzats a Catalunya en la primera meitat de l'any, 70.844 han estat de suspensió, 8.921 d'extinció i 3.277 de reducció de jornada.

Per demarcacions, Barcelona va acumular en el primer semestre de l'any 71.379 treballadors afectats per expedients de regulació autoritzats. Tarragona va sumar-ne 6.305, Girona 4.204 i Lleida, 1.154. El nombre de treballadors afectats per expedients d'extinció entre gener i juny de 2009 a Barcelona va ser de 7.550, a Girona de 825, a Tarragona de 275, i a Lleida de 271.

Pel que fa al conjunt de l'Estat, el nombre de persones afectades s'ha multiplicat per dotze, augmentant de 27.288 a 325.456, mentre que els expedients autoritzats s'ha multiplicat per sis, i pujant de 1.770 a 10.382.

Catalunya encapçala la llista de treballadors afectats per expedients de regulació, seguida del País Basc, amb 49.606; el País Valencià, amb 36.607; Castella i Lleó, amb 28.842; Aragó, amb 25.304; la Comunitat de Madrid, amb 24.647; Navarra, amb 14.806; Galícia, amb 13.878; Andalusia, amb 13.811 i Astúries, amb 12.063.

El sector industrial ha acumulat prop del 80% del nombre de treballadors afectats per expedients de regulació entre gener i juny, quinze vegades més que l'any passat, fins a situar-se en 261.285 en el conjunt de l'Estat. Els serveis van sumar 51.350 empleats perjudicats pels ERO, la construcció 9.031 i el sector agrícola 3.790.

FONT: DIRECTE.CAT

COS: "Nou subsidi...noves mentides

*Nou subsidi... noves mentides.*

*Continuem pagant els i les de sempre.*

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per

l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans,

i malgrat l’apariència “progressista” que inicialment podia tenir la

mesura dels “420€”, una vegada comprovats els primers efectes reals

i condicions per demanar-la, a peu de carrer, i a les cues de les

oficines dels respectius serveis d’ocupació autonòmics, no podem

sinó valorar de forma negativa aquesta mesura, tant en la seva

forma, per oportunista, mentidera i miserable (amb la necessitat ja

de supervivència per dotzenes de milers de persones treballadores

del sud dels Països Catalans), així com en els seus continguts i

condicions, que només fan que posar pedaços, en una situació que

reclama mesures molt més urgents i “radicals”... és a dir, justes.

Aquesta ampliació de la protecció social a les persones aturades,

aprovada pel govern espanyol del PsoE el passat 13 d’agost,

mitjançant Reial Decret, tot i ésser una mesura necessària i

urgentíssima per a reforçar la protecció social de les persones que

es troben en situació d'atur i han esgotat les prestacions i

subsidis, sense haver pogut accedir a un nou lloc de treball, no és

res més que una nova mentida d’aquest govern antisocial, contra la

classe treballadora.

Així mateix, des de la COS, valorem igualment de forma negativa

l’actitud dels sindicats grocs espanyols CCOO i UGT, que tot i ésser

“crítics”, en cap moment arriben a plantejar cap mesura de resposta

i pressió per assolir les condicions i les prestacions que realment

necessiten les persones treballadores en situació d’atur. Encara

més, trobem lamentable les excuses emprades per CCOO en acusar la

CEOE d’aquest nou “fracàs”, per no haver “facilitat” el pacte del

“diàleg social”, tot i dient que si així s’hagués pactat, les

condicions haurien estat força millors... Com si la nova reforma

laboral que ja tenen enllestida CCOO, UGT, CEOE i PsoE, signifiquès

cap millora pels drets de les persones treballadores, i com si

realment CCOO (o la UGT), haguessin fet alguna altra cosa que trair

la nostra classe en els darrers 30 anys.

En què consisteix realment aquest “nou” subsidi?

Segons l’escasíssima informació oficial publicada, el Programa

Temporal de Protecció per Atur i Inserció, aprovat al consell

espanyol de ministres del passat 13 d’agost, en forma de reial

decret (tot açò en teoria):

- facilitarà una cobertura equivalent al 80% de l'Indicador

Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), és a dir, 420€/mes,

disposant de dos mesos per a sol·licitar-la;

- pal·liarà la situació econòmica d'aproximadament de

340.000 persones aturades al conjunt de l’estat espanyol, que al

finalitzar els seus períodes de prestació contributiva o subsidi no

puguin accedir a altra prestació, així com a millorar les seves

expectatives laborals.

Sota quines condicions?:

- tenir rendes inferiors al 75% del SMI (Salari Mínim

Interprofessional, 624€/mes en 2009);

- subscriure un compromís de participació en itineraris

actius d'inserció (cursos, etc);

- la seva percepció serà incompatible amb altres rendes

concedides per les diferents Administracions Públiques;

- ésser menor de 65 anys;

- haver esgotat la prestació per atur de nivell contributiu

des del dia 1 d'agost de 2009 i els 180 dies naturals següents a

aquesta data i no tinguin dret al subsidi;

- estar inscrit com demandant d'ocupació;

- la sol·licitud haurà de presentar-se dintre dels seixanta

dies següents a l'esgotament de la prestació o el subsidi per atur;

- serà vigent mentre les xifres percentuals de l’atur al

conjunt de l’estat espanyol es mantinguin per sobre del 17%.

Però, realment què volen dir i què impliquen els punts anteriors?:

- no tenir rendes superiors al 75% de l’SMI:

Quines rendes? Comptabilitzades individualment, o per “unitat familiar”?:

o Malgrat no dir-ho, i malgrat l’absoluta manca d’informació que encara impera a les oficines dels Serveis d’Ocupació, s’està aplicant per “unitat familiar”;

o això implica que, per exemple, si hom viu amb una persona que reb una pensió (viudetat, dependència, etc.), subsidi, etc., que sigui superior al 75% de l’SMI (és a dir, cobrar una misèria de 468€/mes o més), no podrà rebre eixa prestació.

- En alguns mitjans d’informació ja s’ha començat a reconéixer que així, totes les persones que s’apuntin a aquests cursets, deixaran d’estar de forma efectiva a les estadístiques oficials d’atur, amb la qual cosa, les xifres “milloraran”, i el govern es posarà altra medalla, amb noves mentides.

- Com ja hem dit abans, si es perceb per exemple un subsidi per incapacitat laboral parcial, incapacitat que no impediria poder realitzar determinades tasques, ja no es podria rebre eixe subsidi.

- Què passarà llavors amb les dotzenes de milers de persones, arreu dels Països Catalans, que ja no percebien cap subsidi ni prestació abans de l’1 d’agost? Que continuaran sense rebre res de res.

- Què passarà si una vegada hagin passat els 180 dies natural (6 mesos, és a dir, la misèria de 2520€ en total), no hem trobat feina? Ens quedarem igual que ja hi érem.

- Què passarà si al conjunt de l’estat baixa l’atur del 17%, però en determinats territoris no ho fa?

- I malgrat que baixi del 17% a tot arreu, què passarà amb les persones que continuïn sense feina, ni prestacions, ni subsidis, ni cap possible ingrès?

- Per últim, malgrat els intents del govern espanyol per “solucionar” aquest nou merder que han creat, res no apunta a cap solució efectiva; i la teòrica pujada d’impostos a les rendes més “elevades” quedarà en res efectiu... o com a molt, no tocarà les veritables rendes altes, ja que són les que els mantenen al poder.

Ara bé, com ens afecta realment a les persones treballadores als

Països Catalans al sud de l’Albera?

L’actual crisi econòmica ha significat la destrucció de centenars de

milers de llocs de treball arreu dels Països Catalans, i molt

especialment al sud de l’Albera. En paral·lel, s’ha generat un estat

de precarització accelerada dels pocs llocs de treball que s’han

generat, ha augmentat el treball en negre, i les condicions

salarials i de poder adquisitiu han empitjorat (tot i la “baixada”

de l’IPC), això ja no ho pot negar ningú.

Ja no es pot negar tampoc que les xifres d’atur, de nombre d’EROs i

de destrucció de llocs de treball “estable”, és major al nostre país

que a la resta de l’estat espanyol.

Segons les dades oficials de l’/Instituto Nacional de Estadística/

(dades del govern espanyol que no inclouen les dotzenes de milers de

persones aturades que es troben fent cursos d’inserció laboral,

etc.), el passat juliol hi havia al conjunt de l’estat espanyol més

de 3.544.000 persones aturades, de les quals, oficialment, més de

995.000 es troben entre la CAC, la CAV i la CAIB, és a dir, més del

28% del total estatal. Ara bé, i malgrat que en dades absolutes a

nivell estatal, les xifres de l’atur han disminuit, a casa nostra,

han augmentat, tot i estar en temporada alta d’estiu, etc.

A més, i pel que fa al nivell de cobertura per desocupació, a la CAC

hi ha més de 100.893 persones aturades que no perceben cap tipus de

prestació i/o subsidi, és a dir, més del 20% del total de persones a

l’atur, i això segons les xifres oficials. Pel que fa a la CAIB,

estaríem parlant de més de 13.000, les persones sense cap tipus de

subsidi, i de més de 130.000 a la CAV. En total, i

comptabilitzant-ho molt a la baixa, un mínim de 250.000 persones

sense rebre cap subsidi per desocupació al sud de l’Albera (les

xifres reals d’atur són superiors al milió i mig d’aturats, més de

mig milió dels quals no reben cap prestació, ni subsidi...

aproximant les dades parcials que es tenen de les dades dels serveis

d’ocupació, de les persones que estan fent cursos, i que per tant no

entren a les estadístiques d’atur, etc.). Quan la dotació total de

l’”ajuda” del govern només està dirigida a 340.000 persones al

conjunt de l’estat espanyol!!

I tot i sense aturar-nos a parlar de la quantia de “l’ajuda”, que

donat el nivell de preus a casa nostra, no poden resultar més que un

pedaç i almoina temporal, però que dissortadament res va a

solucionar, més enllà de tapar unes quantes boques afamades. O

també, per exemple, que en 6 mesos només es pot provocar un augment

de les “presses” per trobar feina, al cost que sigui, augmentant la

precarietat i la insolidaritat, i empitjorant el conjunt de les

condicions salarials i laborals al nostre país... política que

vindrà reblada i legitimada amb la propera reforma laboral (que ja

tenen enllestida el PsoE, CCOO, UGT i la CEOE, només a l’espera del

moment idoni per signar-la i fer-la pública)

Bateria de mesures realment necessàries en la situació actual, i futura:

Des de la COS entenem, tal i com vam començar a desenvolupar

mitjançant el document de treball presentat fa uns mesos “Per una

lluita específica contra l’atur”, que calia començar a projectar a

nivell social un programa de mesures urgents per fer front a la

crisi, a l’atur i a la precarietat terribles que ens colpegen a les

persones treballadores arreu dels Països Catalans.

Per tot plegat, i entre d’altres mesures que caldria anar fixant de

forma col·lectiva entre totes les organitzacions i col·lectius que

lluitem cada dia per l’alliberament personal, social i nacional del

nostre país, des de la COS proposem:

1. Retroactivitat de les mesures i subsidis d’ajuda, és a dir,

qualsevol persona treballadora haurà de poder accedir a ells

independentment del moment en aque s’hagi quedat sense feina.

2. Subsidi d’atur indefinit, per totes les persones

treballadores, independentment de la seva història laboral.

3. Dignificació de les pensions i rendes, especialment per les

persones treballadores jubilades, les de viduetat i molt

especialment les dedicades a les persones dependents.

4. Les quanties d’aquests subsidis s’han de fer en base a l’IPC

real de cadascuna de les comarques del nostre país, i no en base a

quantitas fixades per l’estat en base a les rendes mínimes.

5. S’ha d’ampliar i reforçar la xarxa pública d’assitència i

protecció social, mitjançant la creació de noves escoles (des dels 0

anys fins a les persones jubilades), xarxa ampliada de transport

públic, ampliació i millora dels serveis sanitaris públics, dels

serveis assistencials a les persones depenents i les seves famílies,

etc., i tot plegat comptant amb les ampliacions de plantilla que

siguin necessàries.

6. Disposició, per part dels municipis i de les associacions socialment útils, de totes les persones amb dret a subsidi indefinit per realitzar treballs necessaris durant les hores de la jornada laboral i en la mateixa localització de residència.

7. Reducció de la jornada laboral, començant amb jornades obligatòries màximes de 35 hores setmanals sense rebaixa salarial.

8. Fixació del Salari Mínim Interprofessional en 1200€ mensuals, per poder començar així a recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers 20 anys.

9. Creació d’un impost directe sobre el benefici de les empreses i sobre les rendes més elevades, per permetre el finançament d’aquestes mesures i l’allargament del subsidi d’atur. Així com la recuperació de l’impost sobre les herències.

10. Establiment d’un carnet acreditatiu per als joves treballadors en atur que no cobrin subsidi ni tinguin cap ingrés, que els doni automàticament dret a l’exempció en els impostos directes de tot tipus, accés a la seguretat social i a la gratuïtat dels transports públics, dels espectacles i manifestacions culturals, de l’atenció mèdica i hospitalària, dels medicaments, dels serveis de menjador i transport escolar de les escoles públiques. Tot això gestionat des dels municipis i garantit pels “governs autonòmics” corresponents.

11. Equiparació del joves que han acabat els estudis i que estan en edat de treballar amb la categoria d’aturat amb dret a subsidi.

València – Barcelona – Països Catalans, 20 d’agost de 2009

*Coordinadora Obrera Sindical – COS*

*Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans*

Sobirania i Progrés, amb l´enquesta de majoria independentista

Fa setmanes enrere, va tenir lloc xerrada de presentació a Manresa , per part de l´entitat Sobirania i Progrés, de la que en formo part, presentant interesant estudi de l´UOC,de la mà de Miquel Strubell, en relació a la voluntat d´exercir l´autodeterminació amb resultats positius sorprenents. A continuació teniu els diferents videos de la xerrada i l´enriquidor debat posterior, amb diferents estratègies per bastir una majoria social autodeterminista ferma:

Concentració llibertària a Manresa previ a l´1 de maig

Convocada per la CGT i la CNT, el 30 d´abril passat es féu concentració prèvia a l´1 de maig, com a protesta al munt d´expedient de regulació d´ocupaicó que afecten a la comarca del Bages. Un moment de la concentració a la Ben plantada, a l inici del Passeig:

COMUNICAT COS: CRISI = PRECARIETAT, MISÈRIA I REPRESSIÓ!!

*CRISI = PRECARIETAT, MISÈRIA I REPRESSIÓ!!*

Davant dels darrers esdeveniments repressius ocorreguts al nostre país, i dels quals hem tingut notícia:

- L’assalt i diverses càrregues dels mossos d’esquadra contra els i les treballadores de l’empresa PRYSMIAN (antiga PIRELLI) de Vilanova i la Geltrú, al Garraf... que davant l’acomiadament de 19 companys s’han tancat a la fàbrica per recuperar els llocs de treball, i han convocat una vaga indefinida.

- Seguiments, amenaces i criminalització de joves militants de Maulets a Alacant, i de l’Assemblea de Joves de Lleida – CAJEI, així com a activistes en defensa del Roser de Lleida, a mans de la policia nacional espanyola i dels mossos d’esquadra respectivament.

- Multes i judici contra joves militants de la CAJEI a la Costera i a l’Horta Sud.

- Criminalització constant i creixent de la candidatura al parlament europeu Iniciativa Internacionalista – la Solidaritat dels Pobles (a banda del seu intent d’il·legalització per part de l’estat) Amb la lamentable retirada de material de campanya de la llista II-SP a Tarragona per membres de les forces de “seguretat”.

- Retenció durant unes hores, d’en Tomeu Martí fundador de Joves de Mallorca per la Llengua, arran de les identificacions injustificades a un nombrós grup de joves activistes a mans de la policia nacional espanyola.

- Retenció i identificació de joves militants de Maulets a Mallorca fa uns dies.

- Judici contra diversos joves que foren desallotjats amb gran violència per grups de policies nacionals espanyols i policies locals de València, de la plaça de Benimaclet a l’Horta Nord, durant la celebració de les tradicionals i pacífiques festes del carnestoltes de Benimaclet.

- Pressions sobre joves militants de Maulets i el SEPC a Amposta, i denegació de permís per part de l’ajuntament d’aquesta localitat de les Terres de l’Ebre, per tal de realitzar un acte informatiu sobre el Pla Bolònia, i els terribles efectes que tindrà sobre el jovent treballador del nostre país (per no parlar de l’anul·lació de la nostra llengua i cultura tant en l’ús acadèmic, com en el seu estudi)

- Continuació de les actituds, comportaments i accions totalment irregulars per part dels mossos d’esquadra, arribant a negar-se a portar les corresponents identificacions, ja no només en manifestacions i actes d’elements “antisistema”, sinó fins i tot en qualsevol acte reivindicatiu al carrer… com es va poder comprovar en una manifestació d’infermers a Barcelona, en la que els antiavalots no portaven cap dels corresponents indentificadors.

- El desnonament del Casino de Cardedeu, que en compte de repercutir sobre els propietaris (gent benestant de Barcelona, amb un increment enorme de deutes amb caixes i bancs durant els darrers anys), l’ha patit el conjunt dels col·lectius socials que l’usaven, arribant-se a una situació en la qual els mossos d’esquadra es van dedicar a destrossar de forma conscient les instal·lacions d’aquesta seu i centre social del Vallès Oriental, amb la “desaparició” de diners, objectes de valor, material de les diverses assemblees, etc.

- La represa del judici contra els dos joves activistes contra la LRU, rossellonesos, el Yann i el Pere, militants tots dos de la CGA i de SUD-Étudiants, així com de Maulets en el cas del Pere, tractats en tot moment com si de terroristes s’hi tractés.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, volem mostrar el nostre total i incondicional suport a tots i totes aquelles companyes i companys que pateixen les agressions tant de l’estat espanyol, com del francès, i les seves institucions (diputacions, governs autonòmics, govern central, consell regional, partits i sindicats del sistema, etc.) i cossos repressius (policia nacional, guàrdia civil, mossos d’esquadra o gendarmeria)

Així mateix volem mostrar públicament el nostre rotund rebuig davant d’aquestes situacions i agressions constants i creixents (tant a nivell qualitatiu, com quantitatiu), que només demostren l’actual situació de desconcert, desorientació i por en la qual es troben les classes dominants que ocupen el nostre país, tant al nord de l’Albera, com fonamentalment al sud. Desconcert i desorientació que es veu perfectament reflexada en les actituts pocavergonyes i malversadores dels partits del règim capitalista monàrquic que patim al sud, o del capitalista republicà jacobí del nord (PsoE, PP, PsF, UMP, CCOO, UGT, CFDT, CGT-FO, CiU, etc.), en una situació com l’actual en la que l’atur i la destrucció de llocs de treball, és un fenòmen ja inherent al sistema, i que ens deixa a milers de persones del nostre país cada dia sense forma de guanyar-se la vida; en la que la destrucció constant de drets socials guanyats amb la sang de milers i milers de persones treballadores ja és norma; quan els serveis públics van en caiguda lliure cap a la seva total privatització; quan les condicions salarials i laborals no fan més que empitjorar cada dia que passa… i mentre el Poble Treballador dels Països Catalans patim tot això, eixos “polítics”, “sindicalistes”, grans accionistes, buròcrates de tot pèl, etc., no fan més que omplir-se les butxaques, gastar-se xifres multimilionàries en campanyes electorals per tal de poder-se garantir un seguit d’escons per poder continuar explotant-nos i desagnant-nos, o per “comprar” un jugador de futbol, per mantenir-nos lligats al televisor.

Per no parlar de les corruptel·les creixents, robatoris de fons públics, malversació dels nostres diners en “dietes” (menjars lujosos, cotxes i xofers, vestits de luxe pels alts càrrecs, prostitució, etc.)

Fa unes setmanes vam saber que el Parlament Europeu havia tombat la proposta de Directiva de Temps de Treball (allò de les 65 hores setmanals)… però malgrat que encara no sigui legal… eixes 60 o 65 hores de “treballs forçats”, són una realitat quotidiana en molts indrets del nostre país i no només en petits tallers d’empreses familiars, etc., sinó en grans empreses del taulell a la Plana, o en obres de construcció de grans superficies comercials tal i com s’està podent veure durant els darrers mesos a les obres de “El Corte Inglés” de Tarragona.

I per acabar-ho d’adobar, ara resulta que el govern del Sarko vol començar a acomiadar funcionaris, mentre el govern Zapatero, el PsoE, CCOO i UGT ja parlen obertament d’un nou “pacte social”… és a dir, faran una nova reforma laboral, empitjorant encara més les nostres condicions de vida… però sense dir-li obertament “acomiadament lliure”, retallada dels “subsidis”, etc., com diu el Pp obertament… tal i com ja va passar amb la darrera Reforma Laboral (feta pel PsoE, CCOO i UGT, i aplaudida per les respectives patronals i el Pp, i aprovada amb el vot favorable o l’abstenció de TOTES les forces polítiques del congrès espanyol dels diputats, tant de “dretes”, com “d’esquerres”, tant “espanyolistes”, com “nacionalistes”, o “republicans”… a excepció del BNG)… que mentre es va vendre amb l’excusa que s’aconseguiria rebaixar la precarietat laboral, en realitat només han aconseguit augmentar-la.

La repressió que pateixen les persones que lluiten, que lluitem, contra aquest sistema imposat, contra el capitalisme, contra el sexisme i l’homofòbia, l’especulació i la destrucció del territori, contra l’ocupació del nostre país, etc., és la millor variable per mesurar el nivell de podredumbre, misèria i descontrol en el qual estan inmersos els gestors del capital als Països Catalans (tant se val si s’anomenen Camps, Montilla, Antich, Alduy, Sarkozy, Zapatero, CCOO, UGT o CGT-FO), i malgrat eixa repressió, el Poble Treballador dels Països Catalans, els i les treballadores conscients i combatius d’aquest país, hem de redoblar els nostres esforços per augmentar el nivell de la nostra lluita per tot allò que és nostre: el Treball, la Dignitat, la Terra i la Llibertat!!

I conscients que arriba l’estiu, que totes i tots estem cansats i cansades… però que malgrat això, el sistema no s’atura en la seva constant depredació, des de la COS us cridem, et cridem, a no deixar la lluita, sinó a continuar-la, per tal de possibilitar l’extensió de la coordinació i del treball unitari en pos de la creació de les estructures de contrapoder popular que necessita el nostre país. Per la potenciació i l’avenç de la Unitat Popular arreu de les comarques i territoris dels Països Catalans, i per la Solidaritat Activa i el Suport Mutu!!

*Una agressió contra un, és una agressió contra totes!!*

* *

*Contra la crisi i les seves conseqüències... organització, solidaritat, unitat i lluita!*

* *

*Països Catalans – Juny de 2009*

* *

*Coordinadora Obrera Sindical – COS*

*Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans*

-- 

*Coordinadora Obrera Sindical*
http://www.sindicatcos.cat/

El Govern Català aprova el Projecte de llei de l'Agència Catalana de la Inspecció de Treball

El Govern aprova el Projecte de llei de l'Agència Catalana de la Inspecció de Treball

• La nova Agència serà l'organisme mitjançant el qual el Govern exercirà les seves competències en matèria d'Inspecció de Treball un cop es faci efectiu el traspàs previst a l'Estatut

• La previsió és que l'Agència integri inicialment 400 professionals

• Es crea un nou Cos de Subinspectors de Seguretat i Salut Laboral

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de l'Agència Catalana de la Inspecció de Treball, mitjançant el qual es crea aquest organisme autònom administratiu a través del qual el Govern de la Generalitat executarà les seves competències en matèria d'Inspecció de Treball.

Amb l'aprovació d'aquest Projecte de llei i l'inici de la seva tramitació parlamentària el Govern organitza l'articulació dels seus serveis d'Inspecció de Treball per al moment que es faci efectiu el traspàs del personal i els mitjans materials de l'Estat que actualment executen aquesta competència i que quedaran adscrits a l'Agència, en compliment del que estableix l'Estatut.

La creació d'aquesta agència, configurada com un organisme autònom, afavoreix l'autonomia tècnica de la Inspecció de Treball en separar els àmbits de decisió política dels àmbits d'execució. A més, la creació d'una agència reforça la separació entre l'òrgan d'inspecció i el de sanció i facilita l'establiment de mecanismes de cooperació estable amb la part no transferida de la Inspecció.

L'Agència cooperarà i es coordinarà amb l'Administració General de l'Estat per garantir l'eficàcia de les tasques inspectores en totes les matèries de l'ordre social, a través de convenis de col•laboració o altres mecanismes de cooperació. En aquest sentit, existirà una base de dades integrada i unitària del sistema d'Inspecció de Treball i Seguretat Social, que estarà interconnectada, a més, amb els registres i bases de dades dels organismes i entitats de les administracions públiques que siguin necessaris per a l'exercici adequat de les funcions d'inspecció.

Tal com ja fa actualment la Inspecció de Treball i Seguretat Social, l'Agència col•laborarà i donarà suport tècnic a l'Administració de Justícia i la Fiscalia quan sigui necessari.

Un element clau per garantir la qualitat de l'ocupació i evitar la competència deslleial entre empreses

La Inspecció de Treball té un paper clau a l'hora de garantir la qualitat de l'ocupació de les persones treballadores, tant pel que fa a les condicions de seguretat i salut a la feina, com pel que fa a les condicions de treball ¬contractació, cotitzacions socials, drets sindicals, etc.-en vetllar pel compliment de la normativa que regula les condicions de treball de la qual la societat s'ha dotat a través de la legislació i de la negociació col•lectiva.

Amb la seva actuació la Inspecció de Treball evita que les empreses es vegin perjudicades per la competència deslleial d'aquells que volen participar en l'activitat econòmica sense respectar les normes que la regulen, amb la degradació del teixit social i econòmic que això comporta.

L'Agència Catalana de la Inspecció de Treball garantirà, com l'actual Inspecció de Treball i Seguretat Social, la concepció única i integral del sistema d'inspecció, així com la planificació de les actuacions i la combinació de polivalència i especialització en l'actuació inspectora. També queden garantides la confidencialitat de les denúncies i de les persones denunciants, així com l'autonomia tècnica en l'exercici de la funció inspectora, i la independència davant qualsevol influència exterior indeguda.

Cal recordar que l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979 ja reconeixia a la Generalitat de Catalunya la competència de la funció pública d'inspecció en l'àmbit laboral, però els serveis d'Inspecció de Treball i el personal funcionari a través del qual es fan les inspeccions s'han mantingut sota la dependència orgànica del Ministeri de Treball i Immigració, encara que la Inspecció actua ja avui sota la dependència funcional de la Generalitat.

Amb el traspàs la Inspecció de Treball quedarà integrada dins el paraigua de la Generalitat, de la qual dependrà tant funcionalment com orgànica. Això facilitarà l'agilitat i l'adaptació de les tasques inspectores als reptes i als canvis en el teixit econòmic català, el principal valor afegit que aporta la proximitat.

El passat 30 de juliol la Comissió Bilateral Estat – Generalitat va aprovar el traspàs de la Inspecció de Treball a la Generalitat, tot i que actualment es treballa per tancar un acord definitiu sobre els termes d'aquest traspàs. Per preparar la integració de la Inspecció, amb els seus funcionaris, així com els seus equips i béns a l'estructura de la Generalitat s'ha de crear, mitjançant una llei, l'Agència Catalana de la Inspecció de Treball.

L'aprovació per part del Govern del projecte de llei suposa l'inici de la tramitació parlamentària d'aquesta llei, que ara es debatrà al Parlament de Catalunya i que, una vegada aprovada, permetrà exercir la competència catalana en matèria d'inspecció de treball.

400 persones s'integraran a l'Agència

Pel que fa a la dotació de personal, la previsió és que en el moment de la seva posada en marxa la nova Agència compti amb un plantilla d'unes 400 persones, entre les quals hi haurà els inspectors de Treball i Seguretat Social i els subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social, així com el personal d'administració i serveis que ara depèn orgànicament de l'Administració General de l'Estat.

A banda, també s'integraran a l'Agència els tècnics habilitats que superin el curs formatiu de caràcter selectiu per integrar-se al Cos de Subinspectors de Seguretat i Salut Laboral, així com una part dels tècnics no habilitats dels Centres de Seguretat i Salut Laboral del Departament de Treball. Aquests darrers realitzaran tasques de suport tècnic en matèria de vigilància i control del compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals. També s'integrarà el personal d'administració i serveis necessari per donar suport a la tasca del nou personal subinspector i del personal tècnic.

Cos de Subinspectors de Seguretat i Salut Laboral

La creació de l'Agència Catalana de la Inspecció de Treball anirà acompanyada del reforç de les funcions de vigilància i control de la Generalitat en matèria de seguretat i salut laboral, mitjançant la creació d'un nou Cos de Subinspecció de Seguretat i Salut en el Treball. L'objectiu és reforçar la tasca inspectora i contribuir a la millora de les condicions de treball i de seguretat i salut de les persones treballadores.

Els subinspectors de Seguretat i Salut en el Treball tindran la funció de comprovar el compliment i controlar l'aplicació de les normes sobre prevenció de riscos laborals. També s'encarregaran de comprovar si els accidents de treball i les malalties professionals s'han produït per manca de mesures preventives i oferiran informació i suport a les empreses i a les persones treballadores en relació a com donar compliment de forma adequada a la normativa, a semblança de les funcions que desenvolupen els inspectors de Treball i Seguretat Social en aquest àmbit.

D'altra banda, els subinspectors de Seguretat i Salut Laboral podran fer requeriments a les empreses perquè adoptin les mesures preventives necessàries, així com aixecar actes d'infracció i proposar sancions si els incompliments que detectin de la normativa sobre seguretat i salut laboral ho justifiquen, així com ordenar la paralització o la prohibició de certs treballs quan aquests suposin un risc greu i imminent per a la salut de les persones treballadores.

L'adopció d'aquestes mesures per part dels subinspectors estarà subjecta al posterior visat i ratificació per part de l'inspector de treball i seguretat social del qual depenguin.

Els actuals tècnics de Seguretat i Salut Laboral habilitats per fer tasques inspectores que superin un procés formatiu de caràcter selectiu podran integrar-se en aquest nou Cos autonòmic de creació específica per a la Generalitat de Catalunya –actualment el Departament de Treball compta amb 75 d'aquests tècnics.

Contracte de gestió amb objectius i previsió de resultats

Les relacions entre l'Agència Catalana de la Inspecció de Treball i el Govern, que s'estableixen a través del Departament de Treball, s'articularan mitjançant un contracte de gestió pluriennal, en el qual es definiran els objectius a assolir, així com els criteris d'actuació i els resultats previstos. En aquest contracte de gestió es recolliran les previsions dels recursos humans i materials que necessitarà l'Agència per assolir els seus objectius. El contracte de gestió inclourà instruments per fer el seguiment, control i avaluació de la seva aplicació, i la seva execució s'articularà a través de plans anuals d'actuació.

La subscripció d'aquest contracte de gestió entre el Departament de Treball i l'Agència és una forma d'aconseguir una millora de la planificació, tant de les actuacions com dels recursos necessaris per fer-la possible.

Documentació dels Acords de govern (321 KB)

FONT: GENCAT.CAT

Comunicat EI Primer de Maig: Plantem cara!

Primer de Maig: Plantem cara! --

04/05/09

El primer de maig es commemora els fets dels Màrtirs de Chicago, en defensa de la jornada laboral de les 8 hores. En la realitat propera marcada per la crisi cíclica del capitalisme, ha portat que la desregulació econòmica neoliberal a una situació que la part més feble del sistema econòmic, els treballadors/es i aturats paguin les conseqüències del descontrol liberal i segons la darrera enquesta de població activa, ja hi hagi 1.124.700 treballadores i treballadors a l’atur al conjunt dels Països Catalans. Una realitat que s’afegeix als prop de 1800 acomiadaments diaris, un sense fi

d'expedients de regulació d’ocupació(ERO) temporals o d’extinció que porten a la deslocalització industrial, a la pèrdua de teixit empresarial, que s’afegeix l’argument de la crisi generada per les entitats financeres com a excusa d’acomiadaments injustificats, arbitrarietats, més precarietat, pitjors condicions laborals, quan les estretors del conjunt de la classe treballadora en època recents d’expansió de beneficis multimilionaris de la banca i multinacionals ,ara es paguen amb acomiadaments, extensió de la por a la pèrdua del lloc de treball al conjunt dels treballadors. Mentrestant l’estat espanyol retalla inversions en prestacions socials, educatives, de llei de la dependència, sanitat,i poder adquisitiu de pensions amb l’espoli fiscal continu que afecta a la gent més desafavorida, arribant ja a un 18% de persones sota el llindar de la pobresa, fent que més gent hagi de competir per menys prestacions socials, afegit que l’espoli encobert el diferencial de poder adquisitiu, fa que empobrim especialment a pensionistes i aturats/des .

Des d´Esquerra Independentista fem una crida a l conjunt de treballadores i treballadors, moviments socials i sindicats amb compromís social i nacional a donar resposta mitjançant al convocatòria duna vaga general al conjunt dels Països Catalans. A Euskadi, tot i tenir concert econòmic ja la faran efectiva el proper 21 de maig. A més instem al desplegament del Marc català de relacions laborals, tal com reconeix el Pacte del Tinell signat pel govern d ´Entesa, que ens doti d´eines com la legislació laboral, politiques passives per donar ajut a les persones que han esgotat la prestació d’atur i les moltes més que es trobaran en situació similar i no tenen feina, , poder fixar, les pensions, convenis marc de sector que reflexi la nostra realitat sociolaboral, així com l´institució d’un Banc Públic Català que ajudi a cooperativistes, emprenedors,autònoms i treballadors a fer front a la liquiditat , a fer front el pagament d’hipoteques i recuperar , davant del desgavell neoliberal que ens han generat i paguem la majoria social, davant d’un govern del PSOE que cedeix 150.000 milions d’euros a la banca i ens nega els fons del FORCEM, traspàs de l´Inspecció de Treball i l’acord de finançament, duna llei orgànica espanyola ,com és l’estatut d´autonomia de Catalunya. Plantem cara, davant l’incomplien de l´Estat espanyol i la crisi del capitalisme, que no la paguem els de sempre.

Esquerra Independentista

El Congrés estudiarà l'afectació dels torns de nit i rotatius

El Congrés estudiarà l'afectació dels torns de nit i rotatius, a proposta d'Esquerra
El diputat d’Esquerra Joan Tardà ha aconseguit aquest matí en la comissió de Treball que s'aprovés una PNL d’Esquerra per estudiar l'afectació dels torns rotatius i el torn de nit en la salut dels treballadors. Tardà ha explicat que és molt important la creació ‘d'una comissió que estudiï l'impacte d'aquests torns sobre la classe treballadora i, especialment, que adopti les mesures per minimitzar-lo. Això ha de comprendre una informació adequada per a les persones treballadores, així com un major control de la seva salut i qualitat de vida’. La resolució indica que ha de presentar-se aquest estudi abans de 9 mesos.

Tardà ha expressat que ‘el treball en torn nocturn o a torns rotatius produeix una modificació dels cicles biològics diürns/nocturns, anomenats ritmes circadiaris, que tenen una incidència directa en la salut. En altres paraules, el nostre cos està preparat per a l'activitat durant el dia i el descans a la nit. L'alteració continuada dels cicles de treball i descans no suposen l'adaptació del cos a aquests ritmes, sinó el greuge de les seves conseqüències’.

Tardà ha recordat que els torns no només provoquen problemes de salut, que poden anar des de cefalees a problemes gàstrics i on és la dona qui sofreix majors problemes ‘perquè pateix trastorns ginecològics i hormonals amb alteracions de la menstruació, la fertilitat o la lactància, que provoquen una major freqüència d'avortaments, parts prematurs i dificultats per a quedar embarassades. D'altra banda, estudis recents semblen indicar una major incidència del càncer de mama, amb un augment del risc del 50% entre les dones que treballen a la nit i fins a un 70%’.

FONT: ESQUERRA.CAT

Convocatòries entorn 1 de maig de la COS,Intersindical-CSC i altres col.lectius

Benvolgut company / benvolguda companya;aquí t'adjuntem algunes de les concentracions, manifestacions i actes diversos confirmats arreu dels Països Catalans, organitzats per la COS, o on la COS hi participarà. A banda d'aquests actes, ja et podem confirmar que es participarà de la manifestació unitària de la tarda a Barcelona, i a la d'Elx i Tarragona al matí. A banda, tindran lloc els tradicionals actes convocats per la COS a Osona, i una convocatòria unitària a Vilanova i la Geltrú.
** Dimecres 29 d'abril*a les 20h00, al Casal Popular del Sénia (C/ Sant Pasqual, 15, de Vinaròs), projecció del documental "Endeutats" (Sobre la teranyina).Organitzen: Casal Popular del Sénia i Assemblea de Joves de Vinaròs. Col·labora la COS.
a les 19:00, al Casal Popular La Forja del Clot (C/ Escultors Claperós 10, el Clot - Barcelonès)Organitza: AJIC - Assemblea de Joves Independentistes del Clotxerrada amb un company de la *COS *i un altre de l'*espai jove Intersindical-CSC *que explicaran com està afectant la crisi a la classe treballadora i en concret, al jovent.
** Dijous 30 d'abril: *a les 20:00h, a la Casa de la Cultura (avgda. Llibertat de Vinaròs) xerrada-debat: “La crisi actual i el món del treball”, amb la intervenció de Gonçal Bravo (Coordinador general de la C.O..S.), Joan Piñana (Secretari General de C.G.T. a Vinaròs) i Josep Navarro (Col·lectiu Natros Decreixem)
** Divendres 1 de Maig:Castelló de la Plana (la Plana): *A les 11:30 hores a la Plaça de la Independència ("la Farola"), manifestació fins a la plaça de les Illes Columbretes, on era l'antiga presó provincial i així retre homenatge als sindicalistes represaliats durant el franquisme. Al finalitzar es farà un dinar de germanor.Organitza: COS i CGT, i amb la col·laboració i participació d'Endavant, Maulets, Cajei, Casal Popular de Castelló i altres col·lectius i organitzacions de la comarca.
*Vinaròs (el Sénia):* A les 11:30h, a la Plaça del 1er de maig, concentració i manifestació unitària. Organitza: Comissió 1r de Maig. Coordinen: COS i CGT, amb la col·laboració i participació del Casal Popular i l'Assemblea de l'Aplec del Sénia, l'Assemblea de Joves de Vinaròs - CAJEI, etc.
*Girona (el Gironès):* A les 11h, al punt de trobada de la Rambla de la Llibertat: Concentració solidària amb els i les treballadores afectades per conflictes laborals, lectura del manifest unitari i marxa reivindicativa.Organitzen: CGT, COS i IAC.
*València (l'Horta):* A les 11h30 a la Plaça de Sant Agustí de València. Manifestació unitària de la Plataforma contra la Crisi i pels Drets Socials de València, la COS marxarà amb bloc propi (abans de dimecres els companys i compayes de l'Horta ens informaran de la resta d'actes que estan enllestint)
*Canals (la Costera):* a les 18h00, manifestació des de la Plaça del Pont del Riu, en acabant, a les 20h30, taula rodona al CSA la Lloca, i concert.Organitza: Escarot-l'AJ de La Costera - CAJEI i CSA La Lloca.**
*A banda, us informarem de les convocatòries a Vic, Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Elx.*
** Dissabte 2 de maig (en breu us donarem més informació sobre aquests dos actes):Cassoles (el Barcelonès); *a les 10h30 jornades de formació obertes a tothom qui vulgui participar, organitzades per la COS-Barcelonès, al Casal Popular Manuel de Pedrolo del Barri de Cassoles. En breu us enviarem horaris, continguts, etc.**
*Berga (el Berguedà): *a les 17h al Casal Panxo de Berga, xerrada-debat amb un representant de la COS, altres de la CGT i altre de la I-CSC, al voltant de la crisi.

** Contra la Crisi... Totes i tots junts podem!!*
*Manifest nacional de la COS pel 1r de Maig de 2009.*
Mai com fins ara en els darrers cent anys els i les treballadores del nostre país havíem vist, ni patit una crisi com l’actual. I si molts i moltes de nosaltres encara no ho estem patint en primera persona, ben prompte ho veurem i ho patirem, quan s’acaben els subsidis i les prestacions per desocupació, o quan s’acabem els diners als nostres comptes bancaris (si no ens els furten abans)
Mentrestant, els diferents governs que patim, Zapatero, Sarkozy, Montilla, Camps, etc., no fan cap altra cosa que afavorir als banquers i a la gran patronal contra nosaltres, el Poble Treballador.
Els i les treballadores ja han començat a aixecar-se arreu d’Europa i del món, amb vagues combatives a l’estat francès, a Itàlia, Grècia, Guadalup o Euskal Herria... Mentre als Països Catalans, el sindicalisme groc i antiobrer de les direccions de CCOO i d’UGT, no han mogut encara ni un dit per millorar res... no siga que pogueren perdre els seus privilegis i cadires.
Per això, des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, fem una crida a la mobilització unitària, en clau de classe i anticapitalista, i a participar de les diferents convocatòries que a Girona, Barcelona, Vic, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Vinaròs, Castelló de la Plana, València, Cullera, Canals, Elx, Alacant o en altres indrets dels Països Catalans, per plantar cara juntes i junts a la crisi, amb les nostres millors armes, la unitat, la solidaritat i la lluita!!
Ja no podem tenir cap dubte en dir ben alt que el Sistema Capitalista només significa la fi dels Països Catalans i de tota la humanitat, i que si els polítics del sistema i la gran patronal i banca, volen reformar el sistema, això només ho faran a costa nostra, del nostre treball i de les nostres vides.
Amb aquest nou intent de Reforma del Sistema Capitalista, tant se val si li diuen “/Pacto social/” o “/Réforme sur l’organisation du capitalisme/”, l’única cosa que pretenen són noves retallades als ja escassos drets socials i laborals, i més precarietat, arreu dels Països Catalans, al nord i al sud de l’Albera. I en aquest nou negoci trobarem al PsoE, a CiU, al Pp, al Pnv, a l’UMP, al PsF, a CCOO, a l’UGT, a la CGT-FO, etc., de la ma de les grans patronals, la MEDEF o la CEOE.
I com volen combatre la crisi aquests personatges? Doncs molt senzill, anant “todos a una” / “tous ensembles”... com a bons espanyols o bons francesos, sense, òbviament, identificar a cap responsable, sense exigir dimissions d'especuladors i lladres... És a dir, per salvar els seus guanys, i els seus mercats interns i externs... “patriotismo constitucional / unité republicaine”, consens construit sobre les esquenes dels i de les treballadores, i per acabar de sagnar als pobles ocupats com el nostre.
Actualment, als Països Catalans, al nord i sud de l’Albera, sumant les persones aturades (prou més d’1.200.000!!... gairebé el 10% de la població del nostre país!!), aquelles que estan amb un contracte temporal, els “fixes” discontinus o els de temps parcial, ens trobem amb més del 75% de les persones treballadores del nostre país treballant de forma precària!! Més del 50% de les persones assalariades amb els sous més baixos reben poc més del 25% de la massa salarial total, mentre el 10% dels que més guanyen, s'apoderen de més del 25% del total. Resultat?!: prop del 45% de les persones que viuen del seu treball arreu dels Països Catalans estan per sota del llindar de la pobresa... I aquesta xifra augmenta fins un 60% si parlem dels joves treballadors, o de més del 65% si parlem de les dones jubilades.
A l’Estat espanyol, el PsoE, el Pp, les direccions de CCOO i l’UGT, la CEOE, CiU, el Pnv, etc., porten 30 anys legislant en contra del Poble Treballador, desmantellant els serveis i empreses públiques, desmuntant els drets laborals i sindicals, abaratint l'acomiadament cada vegada més, precaritzant cada vegada més les nostres vides. A l’Estat francés, l’UMP d’en Sarkozy i el PsF “per fi” aconsegueixen plantejar-se les privatitzacions dels serveis públics, aprovaren mesures antipopulars com “vigipirate”, criminalitzen brutalment als i les treballadores migrants, precaritzen brutalment el treball del jovent, etc.
La CRISI l’han de pagar ells, els milionaris, els banquers, els alts executius, els buròcrates sindicals, els polítics de tratge i corbata multimilionaris, etc. No el Poble Treballador!!
- Cal augmentar els impostos directes sobre les rendes més elevades, i recuperar l’impost al Patrimoni (i que paguen la família reial i la gran noblesa, JA!!).
- Cal recuperar els diners defraudats en paradisos fiscals, dedicar-los a fins autènticament socials i comunitaris, i empresonar als culpables!
- Cal recuperar la inversió pública feta en les grans multinacionals que com SEAT, NISSAN, FORD o Telefònica, han rebut sumes milionàries fruit del nostre treball, i recuperar-les en forma d’equips i infrastructures, per nacionalitzar aquestes grans empreses d’interès públic.
- Cal recuperar els enormes beneficis de la patronal que entre els anys 1996 i el 2006 van créixer, segons l'OCDE, un 73%, el doble que en la UE-15. Mentre els costos laborals ho feien en un 3.7%, i posar-los al servei del manteniment dels llocs de treball i millora general de les condicions laborals i salarials.
- Cal tancar totes les ETT i convertir-les en part d’un ens públic, gratuït i de qualitat, de recerca i assessorament laboral.
- Cal assimilar l’augment dels salaris a la realitat de l’Índex de Preus al Consum a nivell comarcal, per millor respondre a les realitats econòmiques i laborals de cadascuna de les nostres comarques, però usant com a mínim, la mitjana del conjunt de l’IPC del nostre país.
- En base a això, cal un augment immediat del Salari Mínim Interprofessional – SMI, a 1.200 € mensuals al sud de l’Albera i de 1.300 al nord, fins poder arribar a un SMI unitari arreu del nostre país, per una jornada laboral màxima de 35 hores setmanals.
- Cal que les pensions mínimes, fruit del treball (assalariat o no), s’assimilen a l’SMI, i recuperar pels fons públics de pensions i la Seguretat Social, tots els diners invertits (junt amb els beneficis generats) en els fons privats de pensions (gestionats per gent del PP, PSOE, CiU, CC.OO i UGT, etc)
- Cal un salari social universal per les persones treballadores sense remuneració, pel jovent sense experiència laboral, etc., i al mateix temps, convertir les prestacions i subsidis a la desocupació, en indefinits mentre no es trobe cap feina.
- Cal prohibir els acomiadaments i els Expedients de Regulació d’Ocupació en totes aquelles empreses que hagen tingut beneficis durant els darrers anys, i permetre la socialització, en mans dels i de les treballadores d’eixa empresa, per tal de poder continuar l’activitat de fora cooperativa, sense que eixe empreses reben cap tipus d’indemnització.
- Cal recuperar sense cap contrapartida, la xarxa privada i de gestió “mixta” sanitària, al sistema de sanitat pública, i fer-la realment universal, gratuïta i de qualitat per totes les persones treballadores i els seus familiars.
- Cal fer el mateix amb l’educació, derogant la LEC, el Procés de Bolonya o l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, per fer un sistema educatiu arreu dels Països Catalans, públic, laïc, gratuït, popular, en català i de qualitat per totes les persones, des de les escoles bressol, fins l’ensenyament superior, el d’adults, o la formació continuada pel foment de l’ocupació.
- Cal crear borses, a nivell municipal, d'habitatge social a preu de cost i/o de lloguers baixos per joves, estudiants, famílies treballadores, pensionistes, persones migrants, persones amb capacitats diferents, etc.
- Cal dotar amb fons i pressupostos reals i públics totes les polítiques desenvolupades a la defensa de les persones depenents, per una assistència social per totes i tots, gratuIta, pública i universal.
- Cal salvaguardar per tots els mitjans les línies econòmiques de promoció i defensa de la igualtat de gènere al món laboral i a la societat en el seu conjunt, de cara a tendir a una societat autènticament democràtica, per les persones, i sense distincions per raons de gènere, tendència sexual, edat, religió o ètnia.
- Cal buscar noves formes de desenvolupament productiu i social, respectuós amb l’entorn i el paisatge, per una societat sostenible, ecològica i no dependent de les energies fòssils, ni de la producció alimentària forània, garantint la solidaritat amb els països del sud, per l’assoliment de la seua independència econòmica i social davant les metròpolis (com els estats espanyol i francès a l’Amèrica Llatina o l’Àfrica).
- Cal avançar envers la unitat de classe al nostre país. Als Països Catalans cap persona pot ser il·legal, totes les treballadores i treballadors hem de tenir els mateixos drets, i devem lluitar junts i juntes per assolir aquests objectius,
I tot açò, dins d’un Marc Socioeconòmic i de Relacions Laborals nacional en tot l’àmbit dels Països Catalans... doncs els i les treballadores del nord, del sud, de ponent i de les illes, vivim i treballem ací, i volem continuar vivint i treballant al nostre país!!
*Contra la crisi, contra la precarietat, contra els ocupants... totes i tots junts podem!!*
*Visca la Terra!! Visca el Poble Treballador dels Països Catalans!!*
--
*Coordinadora Obrera Sindical*http://www.sindicatcos.cat/

Departament de Treball fomenta que les empreses contractin un agent per a la igualtat o elaborin un pla d’igualtat

El Departament de Treball fomenta que les empreses contractin un agent per a la igualtat o elaborin un pla d’igualtat
Arxius
declaració Sara Berbel
• Les ajudes atorgades l’any 2008 han permès la contractació de 24 agents i l’elaboració de 73 plans • En la nova ordre es destinaran 1.470.000 d’euros
El Departament de Treball destinarà enguany 1.470.000 euros a donar suport a les empreses que contractin un agent per a la igualtat o que elaborin un pla d’igualtat. Així, el Govern vol ajudar a aquelles empreses que adoptin mesures per fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i que millorin els índexs de la paritat en tots els estaments jeràrquics de la seva organització. El Govern continua així ampliant de manera significativa la inversió i els ajuts que es destinen al foment de la igualtat en l’àmbit laboral.

La mesura adoptada pel Govern el passat dimarts és la convocatòria de subvencions perquè les empreses elaborin el seu Pla d’igualtat o contractin un agent per a la igualtat.

Durant el 2008, un total de 24 empreses han rebut el suport per crear la figura d’agent per a la igualtat i 73 empreses per elaborar un pla d’igualtat. Des de que es va posar en marxa aquesta iniciativa l’any 2005 s’han contractat 55 agents d’igualtat i s’han elaborat 160 plans d’igualtat.

Amb l’objectiu d’ajudar a les empreses a introduir la figura de l’agent per a la igualtat o a elaborar un Pla d’Igualtat adreçat als seus treballadors i treballadores, el Departament de Treball va posar en marxa aquesta ordre de forma pionera l’any 2005. D’aquesta manera es va avançar a la Llei orgànica per a la Igualtat efectiva de dones i homes, que es va aprovar el mes de març de 2007, la qual obliga a les empreses de més de 250 persones a negociar amb els representants dels treballadors i treballadores l’elaboració d’un pla d’igualtat.
Aquesta iniciativa consta de dos programes:

- Pla d’Igualtat a l’empresa de 30 o més persones treballadores

Es concediran ajuts que poden arribar fins a 10.000 euros, degudament pressupostats i justificats, per a l’elaboració d’un pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones dins de l’empresa, sigui per personal capacitat de la pròpia empresa o sigui mitjançant l’encàrrec a una entitat especialitzada. Les empreses podran elaborar plans d’igualtat que permetin fer una anàlisi de la situació actual de l’empresa i establir possibles alternatives per millorar en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats. Es poden acollir a aquestes ajudes les empreses privades, públiques i entitats autònomes públiques que tinguin 30 o més persones treballadores.

- Agent per a la igualtat d’oportunitats a empreses de 100 o més persones
treballadores

Es concediran ajuts que podran ser de 15.000 euros, com a màxim, si l’empresa ja té elaborat un pla d’igualtat, i de 20.000 euros, com a màxim, si encara l’ha d’elaborar. Les empreses podran incorporar en el seu personal l’agent per a la igualtat, a fi i efecte d’introduir la perspectiva de gènere en les diferents accions que es desenvolupin a l’empresa.

En el supòsit que l’empresa no disposi de pla d’igualtat, la durada aproximada de la feina de l’agent és de 2 anys, durant els quals haurà de realitzar funcions com l’elaboració d’una diagnosi interna de la pròpia unitat de treball per tal de conèixer en profunditat quines són les possibles situacions de desigualtat que s’hi produeixen. També haurà d’elaborar un Pla d’igualtat amb mesures concretes que es puguin desenvolupar dins l’empresa i que han d’incloure, entre d’altres actuacions relacionades amb els eixos la implementació del 50% de les mesures incloses en el pla d’actuació, i l’avaluació del grau d’assoliment de les actuacions realitzades i fer propostes de millora respecte dels objectius no assolits.

En el supòsit en què l’empresa ja disposi de pla d’igualtat, la durada aproximada de la feina de l’agent és d’1 any, durant el qual haurà de realitzar funcions com la implementació del 75% de les mesures o actuacions incloses
en el pla d’actuació; l’avaluació del grau d’assoliment de cadascuna de les
actuacions realitzades; i el seguiment del pla i realitzar propostes de millora
respecte dels objectius no assolits.

Amb aquesta convocatòria es dóna compliment a les mesures recollides a l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana per fomentar la igualtat d’oportunitats, lluitar contra la discriminació per motius de gènere i avançar en l’àmbit de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Documents relacionats
declaració Sara Berbel [MP3 - 1.04 MB]

FONT: GENCAT.CAT

Vídeos manifestació "Bolonya s´aplica a cops de porra", a Barcelona

Gradualment aniré posant al CANAL LLIBERTATS els vídeos de la massiva manifestació d´estudiants per tal d´aturar el planteig del Pla Bolonya i en resposta a la càrrega policial durant i posterior al desallotjament de l´ocupació de la UB. Aquí en teniu els primers vídeos:

Concentració a Plaça universitat:

Portaveu d´estudiants:


La Portaveu parla sobre el recorregut, abans del canvi de rumb previst:


Ambient abans d´iniciar-se:


Consignes alusius a les forces policials a la Universitat:

Moments del canvi de rumb davant del cordó dels mossos d´esquadra en direcció a carrer Aribau, entre crits de consignes:

La resta els trobareu properament al CANAL LLIBERTATS .

Exemple de Pla d´inclusió social per afrontar reptes de la crisi: Berga

El passat divendres va haver-hi jornades per presentar i treballar a partir del Pla d´inclusió de Berga, amb interessants conclusions, extrapolables al conjunt del Berguedà, i que caldran crear-ne arreu per afrotnar les problemàtiques que agreuja la crisi en l´àmbit social i laboral. A continuació en vídeo per part dels coordinadors:

Tornen els grisos?

Davant els greus incidents produits en la jornada de vaga d´ensenyament, coincidint amb el desallotjament violentat per actuació dels antidisturbis dels mossos d´esquadra, cal depurar responsabilitats, començant pel Conseller Joan Saura. Qualsevol estudiant/a, podia haver patit, l´acció represora més propera a l´època franquista, dels denominats grisos, allunyat d´un cos de seguretat i d´excel.lència, traspua com s´observa en els següents vídeos davant de la societat en aquesta actuacions concretes, com un cos represor.

A la universitat ho es garanteix un accés universal per a tothom,ja que el planteig de l´EEES és plena dedicació i pràctiques a empreses, el que imposibilitaria compatibilitzar treball i estudis(fet que succeeix en alumnes de fills de classe treballadora, que així es paguen la carrera), amb equiparació real amb graus europeus(no com ara de 180 a 240 depèn estat),beques adequades, màsters amb preus públics i major dotació econòmica general, o Bolonya s´aboca al fracàs abans de començar, dit pels propis professors.

Si això hi afegim la manca de diàleg i l´imposició depresa i corrents en el Pla Bolonya, amb politica de fets consumats, on el màxim protagonista l´estudiant, ha estat apartat en el debat de la universitat del futur i de l´adquisició del coneixement, evitant mercantilització per a ús exclusivament empresarial, sinó també com a ciencies al servei a la societat i a l´interès general com a retorn de l´inversió pública.

En el context socioeconòmic actual de recessió, on l´atur està en quotes properes al mig milió d´aturats a Catalunya i un milió al conjunt dels Països Catalans, on s´aboca a les noves generacions, les més ben formades, a viure en precari, a tenir poques esperances de tenir un habitatge digne, a salaris baixos i incertesa en el futur, enmarcat en greu crisi social i laboral, que els fets d´aquests dies, traspua un malestar social creixent, on la classe dirigent no ha estat a l´alçada, és l´avantsala d´un nou paradigma social de revolta inevitable, que tindrà conseqüències diverses, començant per la substitució de la casta política i social dirigent.

Una forma de resposta col.lectiva, més aviat del que alguns es pensen , una vaga general, per molt que els sindicats majoritaris, estiguin segrestats epr subvencions públiques i retorns de patrimoni històric tendenciós.

I les lluites estudiantils, ecologistes,de precaris,aturats,treballadors amb perdre el seu lloc de treball, emprenedors ofegats per liquidesa de la banca, cada cop hi ha un estat de trencament, un nou paradigma de societat, on els dirigents estan al costat de la majoria social, o sens dubte, seran substituits per un nou ordre social inevitablement. Les imatges reflexen el que es cou. Jutgeu vosaltres mateixos:

Tomàs Sayes, en vaga de fam per ensenyament públic davnt Pla Bolonya de fer comeptir treballadors superiors

Aquí en teniu l´entrevista amb el Tomàs Sayes, Berguedà veí de la Pobla de Lillet,en el seu 13è dia de vaga de fam,a la Universitat de Bellaterra, parlant del seu estat, les motivacions i opinions personals:

Visita i ocupació de la Universitat de Barcelona (UB) pel Pla de Bolonya

Aquí teniu una visió de fora dins l´universitat de Barcelona(UB), en l´actualitat, en un dia dissabte tranquil:


I parlem amb Julià Mestieri, membre de l´assemblea del Barcelonès d´estudiants, sobre els motius de la ocupació de la Universitat, fent balanç de les lluites dutes a terme, els objectius actuals i de futur proper , i les motivacions davant l´aplicació del Pla Bolonya, en quan a mercantilització i limitació a l´accés a l´ensenyament superior universitari, i que en l´àmbit laboral suposarà posar a equiparar dins els 500 milions de persones de la UE que tinguin graus,masters o doctorats, competitivitt que derivin en rebaixes salarials i major competència entre treballadors :

Com controlar els moviments irregulars de capitals de la banca: la moneda telemàtica

A continuació teniu un vídeo ,amb conversa amb Joan Parés, del Centre d´Estudis Joan Bardina que era un pedagog republicà, però aquesta entitat estudia el pensament d´Agustí Chalaux, qui per casuistica va estrenyer coneixença amb directiu del banc francès PARIBAS, descobrint informe secret per controlar els milions ara d´euros de moviments irregulars de capitals que mouen la banca sense control , i que sovint serveixen epr finançar el narcotràfic, el tràfic d´armes, de persones, d´animals,etc. i que tot plegat es podria controlar fent desapareixer paper moneda i usant la moneda telemàtica, tot un debat de fons, que donaria un gir al model socioeconòmic mundial,que afavoriria l´ètica i la justicia social al conjunt de la societat, condensat en aquesta entrevista:

Comencen els cursos de formació de 1.305 persones en atur per treballar a la nova terminal T1 de l’aeroport de Barcelona

 
 

El Departament de Treball, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, destina gairebé 1.300.000 euros per a la primera fase de formació

Fins ara, 19 empreses, adjudicatàries de serveis o locals, ja han previst la contractació de 1.130 persones, segons han indicat a l’Àrea de Serveis a l’Empresa del Servei d’Ocupació de Catalunya

L'entrada en funcionament de la terminal T1 de l’aeroport de Barcelona comportarà la contractació de més de 3.000 persones

Els ajuntaments del Delta del Llobregat (Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi, Gavà i Castelldefels) imparteixen els 85 cursos de formació La consellera de Treball, Mar Serna, acompanyada de l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, ha presentat avui al Centre de Promoció Econòmica i Serveis a les Empreses Can Calderón de Viladecans els cursos de formació per a persones aturades per treballar en la nova terminal T1 de l’aeroport de Barcelona. Un total de 1.305 persones en atur es formaran en els cursos de formació que ja han començat a fer-se per treballar en la nova terminal T1 de l’aeroport de Barcelona, que entrarà en funcionament aquest any.

El Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, aporta gairebé 1.300.000 euros per a la primera fase de formació de les persones en situació d’atur interessades en millorar la seva preparació per optar als nous llocs de treball de la terminal aeroportuària.

Fins ara, un total de 19 empreses, considerades grans empreses adjudicatàries de serveis o locals, preveuen la contractació de 1.130 persones segons han assenyalat a l’Àrea de Serveis a l’Empresa del Servei d’Ocupació de Catalunya. 

Aquest nombre de persones contractades augmentarà en el moment que les empreses que rebin petites concessions quantifiquin les persones que necessitaran contractar.  L’entrada en funcionament de la nova terminal T1 de l’aeroport de Barcelona el 2009 implicarà la contractació d’unes 3.040 persones que treballaran a les noves instal·lacions, segons les previsions d’increment de personal d’Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) i d’empreses alienes per l’ampliació aeroportuària.

 

Els ajuntaments del Delta de Llobregat (Viladecans, El Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi i Castelldefels) són els encarregats de fer els cursos de formació, tal i com recull el protocol de col·laboració signat el desembre passat pels Departaments de Treball i de Política Territorial i Obres Públiques, AENA i els cinc ajuntaments.

 

El Pla de Formació per a persones desocupades per a la terminal T1 pretén donar resposta a les necessitats formatives de les ocupacions amb més demanda. Per tal que la formació sigui el més útil per a les persones i les empreses, s’han definit cursos de formació que, en alguns casos, donen formació polivalent i útil en diverses ocupacions.

 

Els cursos de formació que reben les persones en situació d’atur són d’agents de serveis aeroportuaris, de persones dependentes de l’aeroport, d’administratius/ves de serveis aeroportuaris, d’auxiliars de sala, de vigilants de seguretat, de cambrers i d’auxiliar de neteja de l’aeroport.

 

Els ajuntaments del Delta de Llobregat han desplegat el pla formatiu “Pla d’Aeroports: Formació de persones desocupades per a la T1”, amb la validació de la formació d’AENA per tal adequar-la als estàndars reglats per l’entitat. L’objectiu és formar totes aquelles persones demandants interessades en l’oferta ocupacional generada per l’ampliació de l’aeroport.

 

En total, els ajuntaments de Viladecans, El Prat de Llobregat, Castelldefels, Gavà i Sant Boi impartiran 85 cursos dels que se’n beneficiaran 1.305 persones en situació d’atur.

 

Per municipis, l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat impartirà 21 cursos de formació, el de Viladecans i El Prat de Llobregat en faran 18 cadascú, i els de Castelldefels i Gavà 14 cursos cadascú. 

 

ESPECIALITAT CURS	PERSONES	OCUPACIÓ
Agents i Administratius/ves de serveis aeroportuaris	390	Adm. d’atenció als passatgers, Personal Mobilitat Reduïda, d’equipatges perduts, Agent de facturació i embarcament, operari/a d’aparcament, auxiliar d’atenció rent a car
Auxiliar de sala	105	Auxiliar de sala
Cambrer/a	105	Cambrer/a venedor/a, auxiliar de neteja i cuina
Dependent/a	270	Venedor/a
Vigilant de seguretat	255	Vigilant de seguretat
Auxiliar de neteja	180	Auxiliar de neteja d’aeronaus i de terminal de sala
TOTAL	1.305

 

  

Oficina de l’Àrea d’empresa del Servei d’Ocupació de Catalunya a l’aeroport de Barcelona

 

D’altra banda, el Servei d’Ocupació de Catalunya instal·larà properament una oficina en les dependències de l’aeroport de Barcelona per tal d’establir un contacte directe amb les empreses que hi operen regularment amb l’objectiu d’atendre-les i gestionar les seves ofertes d’ocupació i les seves demandes d’assessorament i formació. Alhora, el Departament coordinarà les oficines de Treball per gestionar l’oferta ocupacional i formativa generada.

 

Impacte en l’ocupació

L’obertura de la nova terminal T1 suposarà, entre molts altres impactes, un increment del personal que treballa a les instal·lacions de l’aeroport des del dia de la seva obertura, la qual cosa es traduirà en la contractació de 3.040 persones.

Amb aquest augment, el nombre de persones que treballaran a l’aeroport de Barcelona passarà de les aproximadament 15.000 que en l’actualitat hi treballen, a unes 18.000 persones un cop entri en funcionament la terminal T1.

Els principals serveis que requeriran incrementar el nombre de treballadors/es són:

Principals serveis	Nº pers.
Àrea d’Informàtica	69
Àrea de Medi ambient	8
Àrea d’Operacions (Handling, conducció passarel·les, assistència sanitària, conducció ambulàncies)	146
Manteniment tècnic serveis Terminal T1	485
Serveis (atenció al públic, transport, ordenació taxis, assistència persones amb mobilitat reduïda, manteniment consignes, carretons portaequipatges, neteja)	661
Activitats comercials (botigues, restauració, aparcaments	636
Seguretat Privada	330
Personal dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat	340
Plantilla d’AENA	365
TOTAL	3.040

 

---

Documents relacionats

• Vídeo [FLV - 902 KB]   
• FONT: GENCAT.CAT
• 
  

PIRELLI Manresa vol acomiadar 470 treballadors/es i deixar de fer pneumàtics

Així ho recull la premsa d´aquesta deslocalització encoberta que pretén minimitzar amb noves promeses incertes de reconversió a altres sectors d´energia renovable mentre el que és cert que 470 llocs de treball aniran al carrer a fi d´any(UN 90% DELS QUE QUEDEN), amb les mateixes condicions del acord de l´expedient de regulació (55 dies per any treballat), desapareixent la fabricació de pneumàtics, amb més de 75 anys d´història a Manresa, i aquí cla repartir responsabilitats a la globalització que no entén de responsabilitat social corporativa i deslocalitza com és el cas, la classe política sigui direigents estatals, nacionals i locals en generar espectatives no realistes, que es saldaran en salvar amb prou feines la marca amb tasques residuals a les presents i que obre una etapa al Bages i a la Catalunya central de desertitxzació que afectarà de retruc a altres sectors que en depenien com a motor econòmic desapareixen l´economia d´escala que generava, i afectarà al consum al comerç inevitablement. Cal esperar que les promeses dels 4 milions de la Generalitat per l automoció per a formar a afectats epr Expedients de regulació, i donar alternatives reals d´ocupació a través de la formació en altres sectors i tinguin una materialització ràpida i efectiva, també a la Catalunya central, per treballadors/es de Pirelli i d´altres empreses que estan eliminant llocs de treball a marxes forçades , sovint aprofitant-se de les circumstàncies globals per fer ajustaments innecesaris, en empreses que generaven beneficis en registres mercantils .

Notícies a la premsa sobre Pirelli:

- DIRECTE.CAT

- DIARI DE GIRONA.CAT

- AVUI.CAT

- ELPERIODICO.CAT

- REGIO7.CAT

- CATALUNYAPRESS

- ACN.CAT

- YAHOO

- EUROPAPRESS

- TV3.CAT

- DIARIDETARRAGONA.COM

- COMRÀDIO

- LAMALLA.CAT

Acomiadat el secretari del comitè d´empres de FICOSA Rubí

Acomiadat el Secretari del Comitè d’Empresa de Ficosa Rubí

Concentració el divendres 30 de gener a les 12h a la porta de Ficotriad Rubí

Coincidint amb l’inici de l’ERO temporal de Ficosa Rubí les passades festes de Nadal, es va acomiadar al Secretari del Comitè d’Empresa i delegat de CGT José Ángel Luque Priego. Des de la Federació Local de Sabadell denunciem aquest acomiadament com un clar cas de persecució sindical cap al cap visible d’un comitè amb majoria de CGT, caracteritzat per la seva coherència a l’hora de defensar els drets dels treballadors, coherència que van demostrar al no signar l’esmentat ERO temporal.

En la carta que citem a continuació el propi treballador explica les causes que han dut al seu acomiadament. Des de la Federació de CGT Sabadell, convoquem a la Concentració del pròxim divendres 30 de gener a les 12h en la porta de Ficotriad Rubí, Polígon de Sant Genís (Av. Castellbisbal-Camí d’Ullastrell, Rubí).

Federació local CGT Sabadell

-----------------------------------------------------------------------------------

Carta del company José Ángel Luque:

El meu nom és José Ángel Luque Priego, vaig entrar en el món laboral l’any 1986 i a pesar de la meva joventut porto més de 20 anys cotitzats. En tot aquest temps he passat per diferents empreses, però cap em va sorprendre tant com aquesta multinacional, per això vaig ser tan feliç quan em van fer de plantilla. Semblava haver-hi un bon ambient per part de la gent que vaig trobar, però m’entristia el poc que se’ns valoravea en el treball per part de la Direcció de Ficosa.

Vaig descobrir al costat dels meus companys les diferències salarials entre treballadors/es de la mateixa categoria, fets que demostraven la falta d’igualtat i justícia a l’hora de retribuir el mateix treball i el mal fer de les coses. Els treballadors es queixaven i no paraven de manifestar el seu desacord amb el sistema que aplicava l’empresa en la valoració dels seus treballadors i sobretot en la falta d’EPIS i de seguretat laboral, però a l’hora de la veritat la majoria no volien entrar en el món del sindicalisme.

Davant la falta de representants que defensessin als treballadors, en el 2001, va sortir un Comitè d’Empresa que va guanyar les eleccions i que va començar a reivindicar les inquietuds dels treballadors, centrant-se en els dos temes citats anteriorment.

A l’estiu de 2005 un grup de delegats d’empresa abandonem l’anterior sindicat per haver-nos enganyat i mentit als representants dels treballadors i treballadores en conflictes de màxima importància. Sempre en aquest temps se m’anava dient: això no ho podeu fer, això tampoc, això és impossible.

A l’octubre de 2005 vaig prendre la decisió de encapçalar una nova llista de treballadors/es amb il·lusió de treballar i defensar als companys/es de Fico Triad, sorgint la majoria absoluta de la CGT a l’empresa.

He vist moltes coses en aquest temps: corrupció d’organismes, corrupció d’advocats que suposadament ens defensaven, atacs de propis companys d’altres centrals sindicals; i tot per ser diferent i creure que els drets estan aquí per a defensar-los, amb diàleg i una lluita sindical ajustada a les realitats de cada moment. Però això sí, sense oblidar que som treballadors/es i són per als que hem d’estar sempre, no per als interessos de l’empresa.

La veritat és que el comitè al que pertanyo s’ha caracteritzat per la seva alta reivindicalitat en els drets dels treballadors/es, i per tant, al constar com Secretari del Comitè d’Empresa, que al costat del president del mateix, són les persones amb major relació amb la representació de l’empresa, això ha generat una animadversió cap a la meva persona plasmada en la decisió d’acomiadar-me.

He estat sotmès a una persecució constant per part de la Direcció de Fico Triad i els seus diferents caps de producció. He sofert, igual que uns altres dels meus companys del comitè, incessants descomptes de salari pel simple fet d’acudir citat a organismes oficials en representació dels treballadors/es.

Després de diversos anys denunciant-lo, la sentència del jutjat social 19 de Barcelona, ens dóna la raó i deixa clar el dret que tenim a assistir citats sense minvament econòmic. La multinacional ha acabat acceptant finalment el seu error, desestimant recórrer al TSJC, doncs sap molt bé que no pot guanyar el judici.

L’estratègia de l’empresa ha estat clara aquests anys: intentar enfrontar als treballadors, la discriminació, l’abús d’autoritat i la repressió sindical. Avui em trobo acomiadat pendent d’un judici que determinarà si torno o no a l’empresa. Depèn d’un tercer, un jutge o jutgessa que sigui capaç de veure i entendre el realisme de les atrocitats que hem viscut i sofert els representants dels treballadors/es i sigui capaç de fer ús de la seva decisió de nul·litat perquè es restableixi la injustícia que l’empresa a abocat sobre la meva persona en aquest acomiadament abusiu.

Però si això no fos possible i la seva decisió judicial fos una altra, ningú podrà arravassar-me el que duc en el meu cor, el sentiment d’haver fet el correcte i d’haver seguit el camí difícil, el que ningú vol, però el que s’ha de prendre al final si vols ser coherent amb les teves idees. Em duré moltes coses: els meus amics, les persones que he conegut, el que he après en el camí; i sobretot, el difícil que és fer coses i aconseguir-les sense sofrir, perquè tot ens afecta, directa o indirectament.

Si hagués d’explicar el que he passat en tot aquest temps seria incapaç de poder expressar-lo amb el meu just vocabulari, m’assec feliç de tenir els amics que tinc.

És graciós, si el teu cap no té preu fan el possible per tallar-te’l.

cgtsabadell.blogspot.com/

Girbau de Vic anuncia una ERO temporal que afectarà els 380 treballadors de l'empresa

 

El comitè d'empresa de l'empresa Girbau i la direcció de la companyia iniciaran el proper dilluns la negociació d'un expedient temporal d'ocupació (ERO) temporal que afectarà la factoria de Vic, que té uns 380 treballadors. La direcció de la companyia ha assegurat a l'ACN que la mesura es pren davant de “la disminució” de les comandes rebudes. 
Inicialment, segons algunes fonts consultades, l'ERO contemplaria l'aturada de la producció un o dos dies a la setmana. Aquests dos dies els treballadors percebrien una indemnització de l'atur. Girbau SA és una empresa dedicada a la fabricació i venda de maquinària per bugaderies i acabats tèxtils que s'utilitzen en bugaderies professionals, hotels o clíniques (foto, aquest matí).
- Anar al web de Girbau

La caiguda de les comandes ha portat a la direcció a fer un pla de reducció de despeses que inclou una reducció dels costos de personal. L'objectiu de la companyia és -segons han explicat fonts de la direcció- poder mantenir “una posició de lideratge al mercat” causant “el mínim perjudici als treballadors”.

 

La setmana passada la direcció de la companyia va comunicar als representants dels treballadors la mesura i aquest proper dilluns s'iniciaran les negociacions. L'objectiu, segons fonts sindicals consultades, seria poder arribar un acord entre les dues parts sobre en quines condicions i en quin període s'aplicarà aquest ERO temporal per poder presentar tota la documentació amb un acord entre les dues parts.

 

La mesura de l'ERO temporal s'ha aplicat també a d'altres empreses mitjanes-grans de la comarca d'Osona a causa de la reducció de les comandes a causa de la situació econòmica. Empreses com Pedro Roquet SA o Fundiciones de Roda van començar la setmana passada l'aturada de la seva producció durant un o dos dies.

FONT: OSONA.COM

Projecte pilot de conciliació de la vida laboral i personal en 32 empreses dels polígons industrials que beneficiarà 4.300 treballadors

Treball i els ajuntaments de Rubí i Barberà posen en marxa un projecte pilot de conciliació de la vida laboral i personal en 32 empreses dels polígons industrials que beneficiarà 4.300 treballadors

• Arxius 
•  Vegeu la nota amb gràfics 
•  Tall de veu de la Consellera, Mar Serna 
•  Tall de veu de la Consellera, Mar Serna

El Departament ha destinat 200.000 euros a aquesta iniciativa pionera que es desenvoluparà durant aquest any

 

El Departament de Treball, en col·laboració amb els ajuntaments de Rubí i de Barberà del Vallès, ha posat en marxa un projecte pilot de conciliació de la vida laboral i personal als polígons industrials d’aquestes dues poblacions. Aquesta iniciativa pionera beneficiarà 4.307 persones treballadores -2.422 dones i 1.885 homes- d’un total de 32 empreses -8 a Rubí i 24 a Barberà del Vallès-.

 

La consellera de Treball, Mar Serna,ha explicat que en una situació com l’actual “és important i clau millorar la gestió dels recursos humans perquè això suposa més competitivitat per les empreses, millores organitzatives, disminució dels riscos psicosocials i també una millora en termes d’absentisme”.

 

En aquest sentit, la consellera ha destacat que “tenir 32 empreses amb més de 4.300 persones treballadores, i més en aquests moments, diu que volen avançar i seguir sent productives i que fan una aposta per innovar i pels nous temps; davant de la crisi, això no es pot aturar i s’ha de continuar treballant i per això les administracions volem donar tot el suport a aquestes empreses”.

 

L’objectiu d’aquesta iniciativa és posar a l’abast de les empreses que participen en el projecte un conjunt d’actuacions i recursos que facilitin els canvis organitzatius necessaris per millorar la gestió dels recursos humans a través de la implantació de mesures de conciliació i de noves organitzacions del temps.

 

Enguany el Departament de Treball destina 200.000 euros en aquest nou projecte i oferirà a les empreses assessorament, acompanyament individualitzat, formació tant per a equips directius com per les persones treballadores, i també alguns serveis per facilitar la conciliació que es gestionaran des dels ajuntaments participants. Per la seva part, els dos consistoris municipals també es comprometen a millorar la mobilitat, l’atenció als fills i filles del personal treballador en èpoques concretes com les vacances i oferir activitats esportives adaptades als horaris de les persones treballadores, entre d’altres serveis.

 

Aquesta iniciativa és conseqüència de les conclusions del Fòrum del Temps creat per la Direcció General d'igualtat d'Oportunitats en el Treball que han donat peu a diverses mesures i actuacions sobre conciliació. El projecte pilot es desenvolupa en tres fases: una primera que consisteix en un treball de camp per conèixer la situació de partida de les empreses, ja realitzada; una segona fase d’implementació i seguiment de les diferents actuacions (2009); i la tercera d’ avaluació de l’impacte de les mesures i serveis aplicats (gener – juny 2010).

 

La finalitat del projecte és detectar les necessitats reals de les empreses, informar i sensibilitzar a l’empresariat, als representants dels treballadors i a les persones treballadores dels beneficis que comporta una reorganització del temps de treball, capacitar als treballadors per implementar mesures, i oferir serveis adaptats a les necessitats de les persones treballadores i de les empreses.

 

Les empreses que participen en el projecte pilot representen diversos sectors com el logístic, el químic, l’informàtic, les arts gràfiques, el tèxtil, l’automoció, el farmacèutic i el comerç, entre d’altres. B.Braun Surgical, Emerson Process Management, Roche Hermanos, Industrias Gráficas Grifoll, Grifoll Print Promotions, Tecus Plasticos, Avanzit Infraestructuras i Serca són les 8 empreses de Rubí que estan situades als polígons de La Bastida i La Llana.

 

Pel que fa a Barberà del Vallès hi participen les següents 24 empreses dels polígons de Can Salvatella i Santiga: 6PM, ACS, Nodus Centre de Negocis, Barberà Promoció, Baricentro, Basi, CartService, Cetba, Clece, CCS Agresso, Embalatges Porta, Gabinete Técnico Neriz, Grupo CAT Logística Cargo, Mol-Matric, SCCL, Pinter, Prelab, Provital, QuimiHotelco, Sernal, Sucitesa, Ternum, SCTA Louis Vuitton, Penatatrans i Seur Vallès.

Més motivació i salut i menys absentisme de les persones treballadores

 

Els principals beneficis d’aplicar mesures de conciliació de la vida personal i laboral que posen de manifest diferents estudis d’escoles de negocis, cambres de comerç, confederacions empresarials i empreses són en un primer nivell una millora en l’augment de la satisfacció i de la motivació de les persones treballadores, retenció de personal qualificat i millora del clima laboral.

 

Però en un segon nivell es detecta una disminució dels riscos laborals, una reducció de l’absentisme laboral i un increment significatiu de la productivitat, factor que incideix en l’augment del grau de competitivitat de les empreses.

  

Formació i assessorament en conciliació, millora del transport públic i de les escoles bressol, els serveis més demandats

 

Per conèixer la situació de partida, el Departament de Treball ha analitzat conjuntament amb les empreses les seves necessitats en aquest àmbit. El 50% de les empreses asseguren que volen conèixer millor els processos de formació i d’assessorament oferts pel Departament per millorar la gestió del temps de treball, així com per aprendre els mètodes d’implantació dels plans d’igualtat com a eina de gestió empresarial i bones pràctiques d’altres empreses en matèria de conciliació.

 

També un 50% de les empreses demanen una millora de la freqüència del transport públic i de l’oferta de casals d’estiu i escoles bressol. Gimnàs, metge, menjador i gestoria són altres serveis demandats. 

 

En els cas del transport públic, l’alcaldessa de Rubí, Carme García Lores, ha anunciat que “en aproximadament un mes o mes i mig es posarà en marxa dues línies noves de transport a diferents polígons industrials que abans no arribaven”. En aquest sentit, l’alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del Frago Barés, ha explicat que “la localitat ja té una línia d’autobusos pels polígons i el que ens plantegem conjuntament amb les empreses és millorar i refermar aquesta línia”.

 

Les persones que decideixen el seu horari treballen més hores que les que fan un horari rígid

 

Un dels aspectes que recull l’Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya (ECTC) és el de la tipologia de l’horari de treball. Segons aquesta enquesta, les persones treballadores que trien el seu horari acaben treballant més hores per setmana que aquelles que tenen un horari rígid o un horari flexible decidit per l’empresa.

 

Així, els treballadors i treballadores que decideixen el seu horari fan 43,3 hores setmanals, per 39,5 hores els que tenen horari rígid i 39,7 hores les persones amb un horari flexible decidit per l’empresa. El percentatge de treballadors que decideixen el seu horari és relativament petit, del 9%, mentre que un 76,6% del total tenen un horari rígid i un 14% flexible decidit per l’empresa.

 

De mitjana les persones enquestades treballen 39,9 hores setmanals. Per sexes, els homes treballen de mitjana 42 hores, per 37,3 les dones, ja que les dones treballen a temps parcial en major proporció.

  

En aquest sentit, un 20,3% de les dones catalanes ocupades tenen un contracte de jornada a temps parcial, enfront del 4% dels homes ocupats, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del III trimestre de 2008. És, doncs, una diferència notable que té una explicació. 

 

Segons l’Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya (ECTC), les dades sobre la causa que es treballi a temps parcial van en consonància amb les relatives a la conciliació laboral, que mostren que un 45,8% de les dones treballadores tenen alguna o molta dificultat per conciliar la seva vida personal i laboral, percentatge que baixa al 29,7% entre els homes.

 

Pel que fa a les hores setmanals treballades realitzant tasques de la llar de les dones és de 21,3 mentre que els homes hi dediquen 7,9, és a dir 13,4 hores menys a la setmana, segons les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya.

---

Documents relacionats

• Vegeu la nota amb gràfics [PDF - 37 KB]   
  
• Tall de veu de la Consellera, Mar Serna [WAV - 6.22 MB]   
  
• Tall de veu de la Consellera, Mar Serna [WAV - 4.05 MB]   

FONT : GENCAT.CAT

Querella Criminal contra la jutgessa Isabel Gallardo per prevaricació amb l'intent d'empresonament d'en David

Comunicat COS:

Benvolgudes companyes i companys, a sota teniu el text de la Querella Criminal que el company David Sànchez, la Coordinadora Obrera Sindical - COS, la Intersindical-CSC, Solidara i els regidors de la CUP de Vilafranca del Penedès, Otger Ametller i Xavi Navarro, presentaran demà matí als jutjats de Barcelona, contra la jutgessa Isabel Gallardo per prevaricació amb l'intent d'empresonament d'en David...

I a sota del tot, teniu la carta que va enviar el David a totes les persones i organitzacions que s'hi van solidaritzar amb ell.

ATUREM L'EMPRESONAMENT D'EN DAVID DE VILAFRANCA!!
LA REPRESSIÓ NO ENS TALLARÀ LES ALES!!
UNA AGRESSIÓ CONTRA UN, UNA AGRESSIÓ CONTRA TOTES!!

_*AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA*_

_*
*_

Que per mitjà del present escrit formulen la següent *QUERELLA CRIMINAL* per un delicte de *PREVARCIACIÓ JUDICIAL* tipificat a l'art.446 CP, en base als següents*:*

*FETS I FONAMENTS DE DRET*

*PRIMER.- PERSONES QUERELLADES*

La querella s'interposa contra la senyora *ISABEL GALLARDO HERNÁNDEZ*, *MAGISTRADA-JUTGE * del Jutjat Penal núm.15 de Barcelona i, contra la *SECRETARIA JUDICIAL* d'aquest jutjat, sent competent aquest tribunal en virtut de l'art.73.3 LOPJ.

*SEGON**.-* *EN EL JUTJAT PENAL NÚM.15 DE BARCELONA*

En el Jujat Penal núm.15 de Barcelona se segueix l'executòria núm.474/2003 FT contra el senyor Sànchez Díaz per unes penes de 1 any i 6 mesos de presó i, una pena d'arrest de 4 caps de setmana, a les quals va ser condemnat per un delicte de desordres públics, un delicte d'atemptat i una falta de lesions, per sentencia de 1 de desembre del 1999 dictada pel Jutjat Penal núm.13 de Barcelona, confimada per sentència de 26 de juny del 2000 dictada per la secció setena de l'Audiència Provincial de Barcelona, en relació a la manifestació antifeixista del 12 d'octubre del 1998.

*TERCER.- PER PROVISIÓ DE 10 D'OCTUBRE DEL 2007*

Per provisió de 10 d'octubre del 2007 la senyora Gallardo acorda desarxivar la causa; després que el 5 de maig del 2006 el Jutjat Penal núm.15 de Barcelona hagués rebut comunicació del Ministerio de Justicia de Madrid, denegant l'indult sol·licitat per l'Ajutament de Vilafranca del Penedès a favor del senyor Sànchez -en base al qual el Jutjat Penal núm.13 de Barcelona havia acordat la suspensió de la pena per interlocutòria de 18 d'octubre del 2000-.

En aquesta mateixa resolució de 10 d'octubre del 2007, la senyora Gallardo acorda "proceder a la ejecución de lo resuelto por el Consejo de Ministros a cuyo efecto, y en primer lugar, se notificará en forma personal al penado el contenido de la resolución recaída, a cuyo efecto se citará de comparecencia ante este Juzgado".

El 6 de maig del 2008, la Secretaria Judicial del Jutjat extén diligència, fent constar que les penes es troben pendents de complir, inserida en la mateixa interlocutòria de 6 de maig del 2008 en virtut de la qual la senyora Gallardo acorda que la responsabilitat penal prescriu el 27 de novembre del 2010 i disposa la detenció i ingrés a presó del senyor Sànchez i ordena la seva busca i captura per part de les Forces de Seguretat de l'Estat.

*QUART.- AL SENYOR SÀNCHEZ NOMÉS SE LI NOTIFICA*

Al senyor Sànchez només se li notifica la interlocutòria de 6 maig del 2008 i, aquesta és notificada el passat 6 de gener del 2009 en el Jutjat de Guàrdia de Vilafranca del Penedès, després de ser detingut i posat a disposició judicial pels mossos d'esquadra, tot i ser els mossos coneixedors que el senyor Sànchez podia ser localitzat al domicili de l'associacio "La Fornal" de Vilafranca on treballa en el servei de bar.

En primer lloc, considerem que la senyora Gallardo ha incorregut en un clar delicte de prevaricació judicial al dictar, per interlocutòria de 6 de maig del 2008, la detenció i ingrés a presó del senyor Sànchez diposant la seva busca i captura, sense que en cap moment se li hagués notificat prèviament al senyor Sànchez el desarxiu de la causa i la denegació de l'indult sol·licitat al seu favor per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès –tal i com la mateixa senyora Gallardo havia acordat per provisió de 10 d'octubre del 2007- situant-lo, d'aquesta manera, en una clara indefensió contrària a l'art.24 CE.

*CINQUÈ.- LA SENYORA GALLARDO I LA SECRETÀRIA *

En segon lloc, la senyora Gallardo i la Secretaria Judicial del Jutjat Penal núm.15 de Barcelona, incorren novament en un delicte de prevaricació judicial al dictar, respectivament, la interlocutòria de 6 de maig del 2008 i diligència de la mateixa data, quan acorden que la responsabilitat penal del senyor Sànchez resta pendent de complir i no prescriu fins el 27 de novembre del 2010.

En efecte, l'art.133 CP estableix que les penes imposades per sentència ferma prescriuen als 5 anys quan són penes menys greus i a l'any quan és una pena lleu.

I, l'art.33 CP estableix que són penes menys greus la presó de 3 mesos fins a 5 anys i pena lleu l'arrest de cap de setmana.

Així doncs, queda clar que des de la data de la fermesa de la sentència, 26 de juny del 2000, fins el 10 d'otubre del 2007 quan s'acorda el desarxiu de la causa i, més endavant, el 6 de maig del 2008, quan s'acorda la detenció i ingrés a presó del senyor Sànchez, havia transcorregut sobradament el temps previst per a la prescripció de les penes a les quals va ser condemnat el senyor Sànchez, havnet-se de procedir a l'arxiu definitiu de la causa i resultant tan la diligència extesa per la Secretària Judicial com la interlocutòria dictada per la senyora Gallardo manifestament injustes.

I, en aquest punt hem de dir que el temps que el Ministeri de Justicia ha necessitat per resoldre l'indult sol·licitat en cap cas pot tenir un efecte perjudicial en contra del senyor Sànchez, ja que d'aquest temps no se li pot atribuir cap mena de responsabilitat al senyor Sànchez i, en cas contrari, se li vulnerarien el seu dret a la tutela judicial efectiva (art.24 CE) així com el principi constitucional de la seguretat jurídica.

*SISE**.- TAN LA SENYORA GALLARDO COM LA SECRETÀRIA*

En tercer lloc, tan la senyora Gallardo com la Secretària Judicial estant cometent un delicte de prevaricació judicial considerant, encara a data d'avui, com a antecedents penals una condemna per un delicte contra la prestació del servei militar obligatori – que s'hauria comés el 22 de gener del 1993-, que va esdevenir ferma el 8 de maig del 1997. Aixi resulta que la cancel·lació d'ofici no s'ha realitzat.

En aquest sentit, la disposició transitòria única de la LO 3/2002 de 22 de maig, per la qual es modifica el Codi Penal de 1995 i la LO 13/1985, de 9 de desembre, del Codi Penal Militar, en matèria de delictes relatius al servei militar i a la prestació social substitutòria, estableix en el segon paràgraf que "En todo caso seran cancelados de oficio, previo informe del Juez o Tribunal sentenciador, los antecedentes penales derivados de dichos delitos incluso en el supuesto de sentencias totalmente ejecutadas".

Independentment que correspongui arxivar aquesta executòria per prescripció de les penes, també hem de manifestar que la decisió de la senyora Gallardo de mantenir, encara a día d'avui, l'ordre d'ingrés a presó, resulta del tot injusta tenint en compte que el senyor Sànchez complia i compleix tots els requisits per a que se li hagués atorgat la suspensió de la pena d'acord amb l'art.81 CP –no antecedents penals computables, suma de penes inferior a 2 anys de presó, impossibilitat de satisfer la responsabilitat civil havent-se acordat la insolvència del senyor Sànchez a aquests efectes-.

I aquí, no hem d'oblidar que la decisió de la senyora Gallardo de mantenir l'ordre d'ingrés a presó, implica donar als antecedents penals per insubmissió al servei militar una conseqüència jurídica tan perjudicial pel senyor Sànchez com el seu ingrés a presó, fet totalment contradictori a una aplicació de les lleis d'acord amb la realitat social i política vigent, tal com correspon d'acord amb l'art. 3 CC.

*SETÈ**.- PER A LA INSTRUCCIÓ*

Per a la instrucció de la present querella sol·licitem que per aquest tribunal s'emeti ofici requerint al Jutjat Penal núm.15 de Barcelona per a que remeti l'expedient corresponent a l'executòria 474/2003 FT seguida contra el senyor Sànchez, en la tramitació de la qual s'han comés les prevaricacions judicials esmentades en el punt anterior.

Per tot això,

*SOL·LICITEM * que es tingui per presentada en temps i forma la present querella criminal, s'admeti la mateixa així com les diligències en ella sol·licitades i, es realitzin els tràmits pertinents per a depurar les responsabilitats criminals de la jutgessa Isabel Gallardo Hernández i la Secretaria Judicial del seu jutjat per un reiterat delicte de prevaricació judicial.

*ALTRESSÍ PRIMER.- SOL·LICITEM * que es practiquin com a primeres diligències per tal de donar protecció al perjudicat, d'acord amb l'art.13 LECr, les següents:

1.- Que es cursi immediatament ordre al Jutjat de Guàrdia d'incidències de Barcelona per a que notifiqui al procurador sotassignant la corresponent resolució judicial d'aquest tribunal per a que el senyor Joan David Sànchez Díaz pugui fer vida normal immediatament, és a dir, que s'anul·li, igualment amb caràcter immediat, l'ordre d'ingrés a presó injustament dictada.

2- Se suspengui, igualment amb caràcter immediat, de les seves funcions a la jutgessa i secretària judicial aquí querellades.

*ALTRESSÍ SEGON.- SOL·LICITEM* que amb la màxima urgència possible se senyali dia i hora per escoltar en declaració a les persones querellades amb presència d'aquestes parts querellants.

*ALTRESSÍ TERCER.- *A efectes de responsabilitat civil, *SOL·LICITEM** es fixi la fiança –en la quantia que aquest tribunal estimi oportuna- per tal d'indemnitzar, en el seu moment processal oportú, el senyor Sànchez pels danys i perjudicis de tota mena que se li estant causant.*


Barcelona a 12 de gener del 2009


  Carta d'en David de La Fornal a les solidàries i solidaris
  <http://davidvilafranca.blogspot.com/2009/01/carta-den-david-de-la-fornal-les.html>


Salut camarades,

Un cop més tornem a trobar-nos davant el que podríem anomenar un cas de quotidianitat repressiva, quotidianitat perquè no ens cansem de repetir que aquests desagradables episodis no són casos aïllats.

La persecució que estic patint aquests dies no és pas pel fet d’haver-me declarat insubmís a l’exèrcit d’ocupació espanyol, com van fer-ho milers de joves en el seu moment; no és per haver-me manifestat el 12 d’octubre de 1998 contra el feixisme, com fem des de fa més de deu anys per aquesta data.

Això és el que ens vol fer creure la jutgessa Isabel Gallardo.

Tampoc no era la bandera espanyola esquinçada a Terrassa el motiu que va portar el company Franki a la presó.

Ni les fotos del rei cremades el que van dur desenes de catalans a l’Audiència Nacional.

No va ser la «llibreta blava» la prova que va engarjolar la Núria Pòrtules.

No acabaríem mai d’enumerar casos similars: els tres de Gràcia, els joves de Torà, els de l’Hospitalet i Sants, la gent de Capellades, els anarquistes, en Jona…

O el cas més dràstic: el de la Marina, en Zigor, la Laura, la Lola i en Diego, que fa anys que estan dispersats per presons franceses i espanyoles.

Tot això són excuses, el veritable motiu és la seva feblesa, la seva por, saben que aquests temps que corren donen la raó a la nostra militància constant.

Saben que no colpegen una persona, saben que colpegen un moviment sencer, com ho esteu demostrant amb les mostres de solidaritat que estic rebent aquests dies.

Torno a repetir-ho: tenen por, tenen por i mostren símptomes de debilitat. Haurien d’haver après que aquests cops repressius creen llaços, teixeixen xarxes, refermen conviccions, generen SOLIDARITAT, en sortim més forts malgrat la putada que suposa entrar a la presó.

Avui em toca a mi, d’aquí a uns dies voldran castigar l’Òscar de la Loke i l’Helena de La Quincalla amb l’excusa de les penes multa. Ho estan fent constantment amb la població migrada, mitjançant les seves lleis racistes.

Poden fer-ho amb qualsevol de vosaltres, tant se val l’excusa, el cas és que estem en el camí correcte i això no ho suporten, és hora de prendre la iniciativa, d’ajuntar-nos com ho estem fent ara, d’aguditzar les contradiccions d’aquest sistema miserable, de mostrar-nos ferms.

Perquè hem pres la humil decisió de no retrocedir!

Perquè la repressió no podrà tallar-nos les ales!

Endavant companys i companyes!

Visca la terra!

11 de gener de 2009
En rebel·lia, David Sànchez

Comunicat de suport al Poble Treballador Nicaragüenc davant el bloqueig europeu i nord-americà (COS)

*Comunicat de suport al Poble Treballador Nicaragüenc davant el bloqueig europeu i nord-americà:*

(_català_)

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, i davant la gravíssima ingerència comesa pels governs nord-americà i de la Unió Europea ara fa uns dies, promovent un bloqueig econòmic total contra el Poble Treballador Nicaragüenc, arran de l’aplastant victòria sandinista a les darreres eleccions municipals del 7 de novembre, volem fer públic:

1- El nostre suport incondicional com a treballadores i treballadors dels Països Catalans, que lluitem per l’alliberament de gènere, de la classe treballadora i dels pobles ocupats com el nostre, al Poble Treballador i Sandinista de Nicaragua, víctima de les manipulacions polítiques i econòmiques dels governs capitalistes de la Unió Europea i dels Estats Units de Nord-Amèrica.

2- Tot el nostre suport i solidaritat a les organitzacions obreres i sandinistes de base per fer front de forma solidària a la gravíssima crisi social i econòmica que aquest boqueig suposarà. I molt especialment a les companyes i companys nicaragüencs, i a les seves organitzacions, que fora de Nicaragua, des dels Països Catalans i arreu del món, mantenen la flama de Sandino.

3- Que malgrat la política socialdemòcrata del President Daniel Ortega, cal donar suport al FSLN contra la nova agressió imperialista.

4- Que condemnem rotundament el paper mentider dels polítics i els mitjans de comunicació per la seva acusació de “frau electoral” a les darreres eleccions municipals de Nicaragua, mentre van donar suport incondicional al colp d’estat soterrat de l’actual president mexicà Felipe Calderon, davant la victòria a les darreres eleccions presidencials del PRD.

5- Que condemnem rotundament la nova intrussió de l’imperialisme nord-americà i europeu, i molt especialment a l’espanyol, que sota un suposat govern “socialista”, i sota l’excusa de la defensa dels “interessos espanyols” (els de les multinacionals), posa el coll del Poble Treballador de Nicaragua sota l’espassa dels botxins.


Per tots aquests motius, des de la COS animem totes les organitzacions de classe dels Països Catalans, així com a totes les treballadores i treballadors nicaragüencs que viuen i treballen al nostre país, a engegar accions de protesta en solidaritat amb el Poble Treballador de Nicaragua, i contra el bloqueig econòmic criminal.


Visca l’FSLN!! Visca Nicaragua Sandinista!! Visca el Poble Treballador Nicaragüenc!!

Visca la terra i mori el mal govern!!


30 de gener de 2008 – Països Catalans

*
Área de Relaciones Internacionales (internacional.cos@gmail.com

Nou mètode de renovació de l´atur per mòbil

Anunci de la Generalitat per renovar atur per mòbil:

Preacord entre Pirelli Manresa i el comitè per 257 acomiadaments a lé spera de les votacions dels treballadors/es

S´ha arribat a un acord entre comitè d´empresa després e llargues reunions. El preacord el podeu consultar literalment i llegir-lo, a espera de l´assemblea de treballadors aquí a web CGT PIRELLI MANRESA.

Novetats, més especificació pels prejubilables, i que es redueix de 280 a 257 afectats/des(ja que alguns van marxar voluntariament abans), i que usa criteri de voluntariettA(bàsicament gent amb edat prejubilable de més de 57 se´ls hi facilita, en principi), però resta fins completar els 257, afecta directament a treballadors que d´acceptar-se es veurien acomiadats. No hi ha cap garantia de pla industrial, pla d´inversions i ajuntament de Manresa no parla sobre sense garanties de futur, si acceptarà una requalificació perquè li paguem les indemnitzacions, que si que acceptava el juny de l´any passat.

Peruè tingueu major informació i opinió i debat, se´n fan ressó del preacord a l´espera de la votació a:

- ACN

- AVUI

- BLOG DEL SANTI

- CCOO PIRELLI

- CGT PIRELLI

- DIARI DE GIRONA.CAT

- DIRECTE.CAT

- ECONOMIA DIGITAL.CAT

- FACEBOOK: A PIRELLI NO EN SOBRE 280

- FACEBOOK: ME QUIERO IR DE PIRELLI CON LA JUBILACIÓN DEL POLO

- FACEBOOK: NO ALS 280 ACOMIADAMENTS A PIRELLI MANRESA

- FACEBOOK: NO A LOS DESPIDOS DE PIRELLI

- EL ECONOMISTA

- EL PERIODICO

- NOTICIAS DE BOLSA.COM

- USOC PIRELLI

- LA MALLA.CAT

- REGIO7 (consultar edició paper)

- 20MINUTOS.ES

- 324CAT.CAT

- VILAWEB.CAT

La Generalitat valenciana autoritza l´ERO temporal de Ford Almussafes

Afectarà 4.577 treballadors durant setze dies
La Direcció General de Treball valenciana autoritzà ahir l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) temporal de Ford Almussafes que afectarà, finalment, 4.577 treballadors de la planta, 600 menys dels que havia proposat la direcció el novembre. Aquell ERO temporal proposava d'afectar 5.177 treballadors durant setze dies però el comitè d'empresa no l'havia acceptat perquè la direcció no s'havia compromès a completar fins el 95% del salari.
La multinacional, que ja va presentar un altre ERO temporal del 29 de setembre al 17 de desembre per a un miler de treballadors, també va dir que aturaria la producció durant onze dies del 8 al 24 de desembre per compensar la caiguda de vendes a Europa.

FONT: VILAWEB.CAT

No ens deixem enganyar. La proposta de Directiva europea sobre temps de treball segueix éssent negativa

No ens deixem enganyar.  proposta de Directiva europea sobre temps de treball segueix éssent negativa

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT

El debat en el Parlament Europeu sobre la proposta de nova “directiva sobre temps de treball” ha donat com resultat una situació enganyosa en la qual els poders polítics i els mitjans de comunicació ressalten els aspectes socialment més positius però callen i amaguen, alguns altres continguts fonamentals que no obstant això, es poden considerar totalment lesius per als interessos de la majoria.

La modificació del text que pretenia possibilitar jornades de 65 hores i una nova redacció que propugna eliminar la possibilitat actual que determinats països permetin acords individuals de jornada (opting out), constituïxen dos aspectes de limitació sobre una possible flexibilització absoluta del temps de treball.

Però si mirem amb deteniment el conjunt de modificacions inicialment aprovades pel parlament europeu en la votació del dimecres 17 de desembre, veiem que ens trobem amb un nou document que segueix propugnat la flexibilització de la jornada de treball i que segueix intentant legislar en la mateixa direcció inicial: la subordinació de la vida dels treballadors i treballadores als dictats de les empreses; empitjorant l’actual regulació del temps de treball.

 Si fins a ara el còmput de la jornada de 48 hores era sobre períodes de 4 mesos, ara es planteja sobre un còmput anual amb tot el marge de flexibilitat que això comporta.

 Dintre del marge de flexibilitat ofert, es planteja un possible límit màxim de “fins a 60 hs setmanals” en períodes de 3 mesos.

 Encara que en alguns casos com el dels metges sembla que s’estableix una consideració del temps de guàrdia com temps de treball efectiu, segueixen quedant altres col·lectius de treballadors la situació dels quals no queda igualment clarificada.

 S’inicia ara un període de 90 dies en els quals la Comissió Europea i el Parlament iniciaran un procés intern de debat per a dotar d’un nou redactat definitiu a aquesta proposta de directiva pel que fins a aquest moment i amb un nou text no sabrem com es regularà finalment.

En el resultat de la votació del parlament europeu, la CGT, troba enormes motius per a la preocupació i sobretot motius per a seguir lluitant i mobilitzant-nos en defensa d’unes condicions dignes de treball enfront d’una situació degradada en la qual l’única formula dels poders públics i econòmics sembla ser la de privatitzar, flexibilitzar i precaritzar.

Per això i des de la perspectiva del REPARTIMENT DEL TREBALL I DE LA RIQUESA la CGT mantindrà i intensificarà la seva actual campanya de mobilitzacions.

Secretariat Permanent - CGT

Document adjunt a aquest article :

   Nota Directiva 65 h.

Joan Carles Gallego(CONC) creu que "CCOO ha d´adaptar-se a la realitat autonòmica"

"CCOO ha d'adaptar-se a la realitat autonòmica.''

Joan Carles Gallego creu que "Fidalgo no ha sabut adaptar el sindicat a la nova realitat" però que, tot i això, "tenim força de mobilització contra els intents de regressió".

Entrevista a Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, publicada al diari Público (19-12-2008) 

FONT: CCOO Catalunya

El Parlament Europeu rebutja la Directiva de les 65 hores de treball

COMUNICAT DEL SINDICAT COS:

*El Parlament Europeu rebutja la Directiva de les 65 hores de treball*

Davant d’aquesta decisió, que confirma i supera les previsions que des de la COS portem mesos anunciant (era obvi que el partit socialista europeu, fonamentalment arran de la més que difícil situació interna que pateixen el PsoE i principalment el PsF, no podia permetre’s el “luxe” de donar el seu vist-i-plau a aquesta barbaritat), en aquests moments, i just en mig del marc de la convocatòria de les properes eleccions europees, s’obre un període de negociació per assolir un acord... òbviament favorable als interessos de la gran patronal, cal fer un seguit de reflexions molt importants.

Aquesta mesura, efectivament respon als interessos actuals de la socialdemocràcia i bona part de la democràcia-cristiana europea, que davant la creixent crisi, i amb una més que preocupant escalada de les mobilitzacions socials (contra aquesta directiva, però també contra d’altres com la de les expulsions, ja aprovada, o l’encara vigent Pla Bolonya), necessitaven donar alguna “bona notícia” als sindicats grocs que els hi donen suport (CCOO, UGT, CFDT, CGT, FO, etc.), per tal de rebaixar la tensió i assolir la desmobilització del moviment obrer i estudiantil arreu d’Europa.
Aquest procés i joc desmobilitzador l’hem pogut comprovar durant aquests darrers mesos, durant els quals, aquests sindicats no han fet res efectiu contra totes aquestes propostes de legitimació de la política socioeconòmica radicalment liberal i neoconservadora que circula per tota Europa... i per a mostra, només hauríem de veure la desconvocatòria de la vaga de l’ensenyament públic del País Valencià, que només pot servir per desmobilitzar un moviment unitari que ja havia demostrat la seva enorme capacitat mobilitzadora en la manifestació de fa dues setmanes, i que hauria pogut servir per anar sapant els fonaments del règim del Pp.
Amb això, ara ens diuen que si passats 90 dies no hi ha pacte, aquesta Directiva quedarà invalidada... Fins que realment els torni a interessar (no oblidem què van fer amb el Tractat Constitucional Europeu rebutjat als referèndums francés i danès, i el posterior Tractat de Lisboa, aprovat malgrat el vot negatiu del referèndum vinculant irlandès)

Tot plegat ens confirma que no podem rebaixar ni un punt en les nostres reivindicacions, no podem donar ni un pas enrere, doncs desmobilitzar actualment als i a les treballadores convençudes i preocupades per la crisi creixent, i que han pres la iniciativa d’organitzar-se i lluitar pels drets de tota la nostra classe, seria un nou suicidi de l'esquerra anticapitalista i d'alliberament que ens costaria terriblement car.

Ara més que mai el moviment obrer de classe i combatiu ens hem de coordinar per continuar colpejant cada vegada més fort al sistema que ens escanya cada dia més i amb més brutalitat...

Ara més que mai hem de lluitar per les 35 hores de jornada setmanal per totes i tots els treballadors (i molt especialment pel personal d’emergències i sanitari)... amb l’objectiu de les 30.

Ara més que mai hem de lluitar contra la carestia, l’atur forçat, etc., per un Salari Mínim Interprofessional de 1200€, i per un salari social digne i ajustat als índex de preus al consum reals de cadascun dels territoris dels Països Catalans, per totes les treballadores i treballadors, i pels joves en edat de treballar (independentment del seu historial laboral) molt especialment.

Ara més que mai hem de lluitar contra el Pla Bolonya, per una educació veritablement pública, gratuïta, laïca, no sexista, socialment justa i en català.

Ara més que mai, hem de lluitar per defensar els nostres llocs de treball, la nostra dignitat i la nostra terra!!
-- 

*Coordinadora Obrera Sindical* http://www.sindicat-cos.org/

Seat proposa un nou ERO temporal que afectarà 5.300 treballadors

Restaran sense feina 7-29 dies · L'expedient s’afegeix al que Treball aprovà i que afecta 4.500 treballadors

Seat ha anunciat que presentaria un nou ERO que concernirà 5.300 treballadors de Martorell i la Zona Franca: des d’un mínim de set dies a un màxim de vint-i-nou, segons les línies de muntatge. Aquest expedient se suma al que ja va aprovar no fa gaire Treball, que suspèn temporalment el contracte de 4.500 treballadors, entre el novembre i el juliol del 2009. Els dies de suspensió de feina de l’ERO anunciat aniran del 2 de febrer al 30 de juny.

La companyia esgrimeix, per actuar així, la 'caiguda generalitzada i persistent dels mercats, i la incertesa de l'evolució que faran'. 

Seat va sol·licitar una suspensió temporal de contractes el 3 d'octubre i Treball la hi autoritzà el 6 de novembre, perquè va considerar justificades les causes que al·legava. I ara 750 treballadors ja han deixat de treballar, fins a final de mes; 750 més no treballaran fins al juliol, i 3.400 s'han hagut d’estar a casa de cinc dies a vint.

FONT: VILAWEB.CAT

Barcelona podria viure vagues i mobilitzacions dels autobusos si TMB acomiada a Garganté i Mercader

Barcelona podria viure vagues i mobilitzacions dels autobusos si TMB acomiada a Garganté i Mercader

SI a la negociació del conveni, NO a la repressió sindical

Fa un any, els conductors/es d’autobusos de TMB van començar a reclamar poder descansar dos dies a la setmana.

L’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, màxim responsable de la situació de vagues i mobilitzacions, va trigar sis mesos a acceptar un acord amb els treballadors.

Finalment, la Direcció d’autobusos de TMB va haver de reconèixer les demandes dels conductors/es i el 15 d’abril d’aquest any se signava un acord que posava fi a la mobilització.

Des del 6 de maig, la Direcció de TMB i els treballadors/es d’autobusos estan negociant un nou conveni que porti aquests merescuts descansos.

Desgraciadament, l’Alcalde de Barcelona i TMB han tornat a la seva posició d’intransigència total en la negociació i tracten de condicionar l’acord amb els treballadors/es amb l’obertura d’expedients sancionadors molt greus i denúncies penals contra dos delegats sindicals que estan a la taula de negociació. Aquests expedients sancionadors podrien acabar en acomiadaments.

Els dos conductors denunciats i expedientats són el President del Comitè d’empresa, Saturnino Mercader, i el portaveu de la mobilització pels dos dies, Josep Garganté.

La raó per la qual la Direcció de TMB ha obert aquests expedients sancionadors i els ha denunciat penalment és, sorprenentment, que el seu sindicat (CGT) va denunciar fa un mes aproximadament que un alt comandament va donar l’ordre, fins en dues ocasions, de “provocar” a un conductor, per així poder sancionar-lo. Aquest conductor va ser, finalment, sancionat amb 15 dies d’ocupació i sou.

La Direcció de TMB ha decidit cobrir aquest episodi d’abús d’autoritat amb altre abús d’autoritat, al expedientar i denunciar a Saturnino Mercader i Josep Garganté.

En aquesta situació, i després d’haver corregut la veu entre els treballadors/es d’autobusos de TMB és, més que evident, que un possible acomiadament d’aquests dos delegats sindicals només comportaria una tornada al període de vagues i mobilitzacions. Per aquest motiu, informem a tota la població de Barcelona perquè estiguin atents a les possibles notícies que podrien afectar a la mobilitat de la ciutat de Barcelona.

Per a més informació sobre el cas d’abús d’autoritat:

www.cgtbus.com/docs/utopia/76.pdf

Per a escoltar l’enregistrament on queda palès l’abús d’autoritat:

acosolaboralentmb2.podbean.com/

Comitè de Conveni

10 Desembre 2008

>>>>>>> Si voleu còpies en paper d’aquest comunicat en podeu trobar a: Universitat Central Ocupada (Plaça Universitat), Espai Obert (Sants), CGT (Via Laietana), La Barraqueta (Gràcia). La fulla també la podeu trobar al nostre blog: www.comitedescansos.blogspot.com

Per últim, recordem que el proper dimecres 17 de desembre tindrem un diari gratuït especial tractant la reducció del servei de bus, la pujada de tarifes i la situació de conflicte laboral que es viu a TMB. En aquest diari també sortirà la lluita dels bombers i dels companys de Parcs i Jardins. Si us plau, s’han de fer còrrer entre els vostres locals, amics, companys de feina o estudi, forn al costat de casa o bar on preneu el cafè en llet.

Podreu trobar els diaris gratuïts als següents punts: Universitat Central Ocupada (Plaça Universitat), Espai Obert (Sants), CGT (Via Laietana), La Barraqueta (Gràcia). Si teniu altres llocs on voleu que portem fulles, envieu-nos un email a: comitedescansos(arroba)gmail.com

>>>>>>> NOTA D’ÚLTIMA HORA: l’edició del diari gratuït ha quedat posposada per a més endavant, ja s’informarà de la data de sortida.

FONT: CGT CATALUNYA

Es posa en marxa un Protocol per acompanyar les empreses i els treballadors amb l'objectiu de reduir l'impacte de les reestructuracions

 

• Es crea una línia d’avals de 500 milions d’euros per a empreses amb un pla de viabilitat a través de l’ICF

• Es posa en marxa un Protocol per acompanyar les empreses i els treballadors amb l'objectiu de reduir l'impacte de les reestructuracions, dotat amb un pressupost de 5 milions d'euros

• Es destinen 15 milions d’euros als centres tecnològics i de recerca perquè treballin en el disseny de productes i processos pensats per al futur de l’automoció

• Nou centre d’excel·lència FPcat Automoció a Martorell amb una capacitat per a formar 1.400 persones i un pressupost de 10,3 milions d’euros

• S’aposta per la formació de treballadors en períodes de suspensió temporal de contractes

 

 

El Govern està posant en marxa una sèrie de mesures per ajudar a les empreses catalanes i els seus treballadors a fer front a les dificultats econòmiques actuals.

 

Aquestes actuacions s’adrecen a empreses de sectors o comarques prioritaris que precisin d’aquest suport per fer front als problemes conjunturals causats per la situació econòmica, ja que l’objectiu és ajudar les empreses que ofereixen un producte o servei desenvolupat, amb mercat i viabilitat. Totes aquestes iniciatives complementen aquelles que es puguin impulsar a nivell estatal i europeu per ajudar empreses concretes a redreçar una situació de dificultat.

 

Les mesures inclouen, d’una banda, una línia d’avals de 500 milions d’euros, acompanyada d’una sèrie d’actuacions que busquen obtenir resultats a curt termini, i de l’altra un conjunt de mesures específiques per a empreses i treballadors que estan patint a causa de les dificultats de l’accés al crèdit.

 

També s’ha posat en funcionament un Protocol d’actuació per prevenir, anticipar i reduir l’impacte de les reestructuracions i tancaments d’empreses a Catalunya, i una sèrie de mesures adreçades específicament al sector de l’automòbil.

 

Línia d’avals de 500 milions d’euros

 

El Govern ha aprovat la creació d’una línia d’avals dotada amb 500 milions d’euros a través de l’Institut Català de Finances (ICF) per ajudar les empreses a superar les dificultats derivades de la situació financera i de mercat.

 

Per poder accedir a aquests avals les empreses hauran d’aportar un pla de viabilitat, que elaborarà el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Una vegada elaborat aquest pla, un equip amb representants dels tres departaments valorarà i validarà, si s’escau, la seva viabilitat econòmica. L’Institut Català de Finances determinarà l’import de l’aval. Amb aquesta finalitat se signarà un conveni entre la Generalitat i el Col·legi, i es destinarà un milió d’euros a sufragar la realització d’aquests plans de viabilitat. La coordinació amb el Col·legi d’Economistes es durà a terme a través de l’Agència de suport a l’empresa ACC10, fruit de la fusió de CIDEM i COPCA.

 

A banda de la posada en marxa d’aquesta línia d’avals, les empreses que ho necessitin podran comptar amb el suport del Govern per gestionar les mesures laborals, en particular aquelles relacionades amb la formació dels treballadors.

 

Així mateix, el Govern acompanyarà les empreses per dur a terme possibles actuacions orientades a la cerca de nous mercats o a l’entrada en nous sectors on puguin millorar la seva rendibilitat.

 

Aquestes actuacions s’adrecen a qualsevol sector i especialment a empreses auxiliars de l’automòbil i a aquells sectors intensius en mà d’obra, en funció de l’evolució del consum en els propers mesos i de l’afectació de l’atur en el territori on s’ubiquen.

 

Protocol de mesures per anticipar i reduir l’impacte de reestructuracions i tancaments

 

Aquest Protocol és una iniciativa pionera a l’estat que ja s’ha posat en marxa i que es podrà aplicar de forma general a les empreses que sol·licitin participar en aquest programa. L’aprovació d’aquest Protocol dóna compliment a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la millora de la competitivitat de l’economia catalana.

 

Amb l’objectiu de fer front a l’actual situació de dificultats econòmiques que travessen les empreses catalanes i els seus treballadors com a conseqüència de la crisi econòmica, aquest Protocol vol aportar solucions concretes que, amb el suport dels Departaments de Treball i d’Innovació, Universitats i Empresa, contribueixin a fer que el teixit productiu català surti enfortit de la situació actual així com a reduir tot el possible l’impacte sobre els treballadors i treballadores.

 

Aquest protocol, que ha estat acordat amb les patronals Foment del Treball i Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec) i els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT) en el marc del diàleg social, inclou mesures d’acompanyament a les empreses en una situació de crisi per millorar la seva situació competitiva.

 

També preveu, amb el concurs del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), establir programes de suport a les persones treballadores, en el cas que l’empresa no estigui en condicions de mantenir l’ocupació, amb polítiques actives d’ocupació (formació, intermediació, processos de recol·locació, etcètera).

 

Actuació preventiva

 

Un dels eixos bàsics d’actuació del Protocol se centra en oferir a les empreses participants suport, informació i assessorament sobre l’evolució del seu sector i entorn empresarial. Aquest suport ha de permetre orientar les decisions que prengui l’empresa per superar la situació.

 

També s’impulsaran mesures de millora de la competitivitat dirigides a millorar l’eficiència empresarial, la productivitat i la situació financera, si és necessari fent un treball conjunt amb els seus proveïdors o dissenyant plans viables de reestructuració que ajudin a mantenir la major part possible de l’activitat de l’empresa.

 

Les actuacions orientades a la millora de la competitivitat per a empreses en procés de reestructuració poden incloure programes de reorientació de l’activitat productiva de l’empresa –programa NON d’ACC1Ó-, per aprofitar noves oportunitats de negoci no contemplades inicialment, així com acompanyament per obrir-se a nous mercats i intensificar la seva presència internacional, ja sigui com a empresa exportadora o establint centres productius a l’estranger.

 

Es facilitarà l’accés dels treballadors i treballadores de les empreses on s’estigui aplicant el Protocol a programes d’orientació, formació i qualificació professional que facin possible el canvi d’empresa i sector d’activitat. Val a dir que les empreses que s’acollin a la línia d’avals de 500 milions també es poden integrar en l’aplicació d’aquest Protocol.

 

Actuació reactiva

 

Per als casos d’empreses abocades al tancament i amb l’objectiu de reduir l’impacte econòmic, social i laboral del cessament de la seva activitat en el territori, el Protocol preveu l’aplicació a la zona afectada d’estratègies d’activació econòmica.

 

Si l’empresa que tanca és una filial o participada per una multinacional o gran empresa, la Generalitat es posarà en contacte amb la matriu per explorar la possibilitat de mantenir part de l’activitat a Catalunya o establir nous projectes d’inversió. En la línia de minimitzar l’impacte al territori del tancament d’una empresa de pes es posaran en marxa actuacions de suport a les empreses proveïdores afectades i s’intensificaran les polítiques actives d’ocupació per ajudar als treballadors a trobar una alternativa laboral.

 

Quan l’empresa no tingui la obligació de presentar un Pla Social –per exemple, per tenir menys de 50 treballadors o per quedar exempta d’aquesta obligació per la seva situació econòmica- es posaran a disposició dels treballadors tots els recursos existents per facilitar la seva recol·locació, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i les seves entitats locals públiques cooperadores. Si s’escau, es podrà recórrer a la contractació d’empreses de recol·locació per acompanyar en aquest procés.

 

Empreses que s’hi poden acollir

 

Es podran acollir a l’aplicació d’aquest Protocol, que és un programa voluntari, flexible i amb garantia de confidencialitat per a l’empresa, aquelles companyies de 250 o més treballadors en situació de risc objectiu. També està obert a les petites i mitjanes empreses d’entre 50 i 249 treballadors que es trobin en una situació econòmica o financera complicada que, soles o tenint en compte les seves proveïdores i transformadores del producte, puguin provocar un volum d’acomiadaments amb un impactes significatiu en l’ocupació i l’economia locals.

 

També està obert a qualsevol empresa immersa en un procés concursal que pugui tenir com a conseqüència una afectació a més de 50 treballadors, així com aquelles empreses que malgrat tenir una plantilla inferior a 50 persones es consideri que per la seva tipologia està justificat que se’ls permeti gaudir d’aquestes eines de suport.

 

Per determinar les empreses que finalment es podran beneficiar del Protocol el Govern elaborarà uns criteris que estableixin els supòsits d’actuació preferent, especialment en els processos de recol·locació.

 

 

 

 

Suport a la recerca i a la internacionalització del sector de l’automòbil

 

Finalment, el Govern ha aprovat, en la línia del que ja va avançar el president de la Generalitat, José Montilla, el passat dissabte 13 de desembre, un seguit d’actuacions dirigides específicament a les empreses del sector de l’automoció.

 

Així, en primer lloc s’oferirà suport a la recerca, mitjançant incentius als centres tecnològics per a que incorporin a les seves línies de treball el desenvolupament de projectes específics vinculats a l’automòbil, en coordinació amb les empreses d’aquest sector. A aquesta finalitat es destinaran 15 milions d’euros.

 

A través de la línia ICF internacionalització es destinarà un milió d’euros a diversificar els mercats per als quals treballen les empreses catalanes del sector i també a ajudar-les a entrar en nous sectors. 

 

Nou centre del Pla FPcat a Martorell i formació als treballadors en suspensió temporal de contracte

 

Pel que fa a la formació professional dels treballadors i treballadores de l’automoció, d’una banda s’accelerarà la posada en marxa del centre FPcat Automoció a Martorell, per satisfer les necessitats formatives que es derivin de les noves prioritats del mercat, com són els cotxes ecològics i de baix consum.

 

La finalització i posada en marxa del nou centre, que permetrà formar 1.400 persones l’any, està pressupostada en 10,3 milions d’euros. El centre integrarà en un mateix espai els tres subsistemes de la formació professional –inicial o reglada, ocupacional i contínua- especialitzada en el sector de l’automoció. Mentre s’acaba de construir el centre formatiu de Martorell es formaran 300 persones al CIFO (Centre de Innovació i Formació Ocupacional) de Sant Feliu de Llobregat.

 

Aquesta iniciativa dóna compliment al que recull l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008–2011 de crear una xarxa de centres d’excel·lència que integrin els 3 subsistemes de la formació professional.

 

En total, d’aquí a 2010 es posaran en marxa diferents centres FPcat de 16 especialitats professionals. Als centres FPcat, a banda d’activitats formatives, s’expediran titulacions i certificacions de reconeixement de l’experiència professional per a 10 especialitats formatives.

 

D’altra banda, es considera necessària la possibilitat d’impulsar la formació dels treballadors i treballadores de les empreses de l’automoció mentre estan en períodes de suspensió temporal del seu contracte.

FONT: GENCAT

Prestació de 600 € per a autònoms en atur

1. 
   
    El treballador per compte propi també cobrarà subsidi durant sis mesos

Una prestació per desocupació de 600 euros durant sis mesos per a autònoms que hagin cotitzat el 3% de la base de cotització (entre 24 i 30 euros) durant, almenys, un any. Aquesta és la proposta que, des de fa dos dies, està al damunt de la taula del ministre de Treball, Celestino Corbacho, i que ha estat preparada per la comissió d'experts constituïda pel Govern i els autònoms per articular una prestació per cessament d'activitat per a aquest col.lectiu de treballadors.
Els detalls de la proposta van ser avançats ahir pel president de l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor, moments després que el ministre Corbacho fes al.lusió al citat informe i al compromís del Govern d'articular una prestació per desocupació per a aquest col.lectiu durant aquesta legislatura.

MÚTUES DE TREBALL
En declaracions a la Cadena Ser, Corbacho va insistir que la futura prestació ha de ser de caràcter contributiu, és a dir, que s'haurà d'haver cotitzat per poder cobrar-la. El ministre va dir que el disseny de la prestació encara està en estudi, ja que es tracta d'una qüestió "jurídicament molt complexa". L'objectiu és abordar aquest tema al Consell Estatal de l'Autònom, que es constituirà en dos o tres mesos, així com en el diàleg social. Segons Corbacho, "l'autònom té un problema en aquest país. Té uns determinats nivells de protecció, però no té dret a prestació per cessament d'activitat".
Lorenzo Amor va explicar que, en la proposta dels experts, es planteja que la prestació sigui gestionada per les mútues de treball. Parla d'una percepció del 75% de la base liquidable (equivalent a 600 euros en la majoria dels casos) que podria percebre's després d'haver cotitzat, com a mínim, durant un any. Segons el president d'ATA, la iniciativa de la comissió podria servir de base al Govern per elaborar un projecte de llei que, en la seva opinió, hauria de ser tramitat per via d'urgència. "Els grups parlamentaris no ens defraudaran", va apuntar.
Segons els autònoms, la proposta que està sobre la taula respon als principis de contributivitat, solidaritat i sostenibilitat financera, ja que no requereix aportació dels Pressupostos de l'Estat. "No es pot dir que no a una prestació que es pot finançar. Ningú pot dir no a l'atur per als autònoms per aquest motiu perquè els experts han demostrat que és autofinançable", va explicar Amor.
Representants del col.lectiu d'autònoms es reuniran avui amb la secretària general d'Ocupació, Maravillas Rojo, a qui demanaran una línia de crèdits de l'ICO de 12.000 milions per a desocupats que vulguin emprendre un negoci.

SALARI MÍNIM DE
800€ El ministre de Treball també es va referir ahir al compromís electoral socialista d'elevar el salari mínim interprofessional (SMI) a 800 euros durant aquesta legislatura, el 2012. Abans de finalitzar l'any, el Govern negociarà en el diàleg social la pujada per al 2009 de l'SMI, ara situat en 600 euros al mes. El ministre va confiar a aconseguir un acord per a una pujada "raonable" en un termini de dues setmanes. CCOO i UGT demanen que l'SMI arribi el 2009 a 648 euros (en 14 pagues), cosa que suposaria una pujada del 8%.

FONT: ELPERIODICO.CAT

S´ha creat un Google Maps de la Crisi que vol ser una fotografia territorial dels conflictes laborals que s’estan produint al nostre país.

L’Avalot - Joves de la UGT de Catalunya ha creat un Google Maps de la Crisi que vol ser una fotografia territorial dels conflictes laborals que s’estan produint al nostre país.

El Google Maps de la Crisi és una eina il·lustrativa que permet aproximar-se al panorama dramàtic dels expedients de regulació d’ocupació per localitats.

Aquesta eina vol donar visibilitat al cojunt d’expedients de regulació d’ocupació que s’han presentat, s’estant negociant o bé s’han acordat a Catalunya i que, per raons evidents, és materialment impossible que els mitjans de comunicació se’n facin ressò. El Google Maps de la Crisi ens aproximarà a realitats tan diverses com el conflicte de la Nissan i la Pirelli o bé les petites empreses que presenten expedients que afecten fins i tot un treballador.

L’Avalot - Joves de la UGT de Catalunya utilitza una vegada més les possibilitats comunicatives que ofereix internet per entendre i donar a conèixer la situació que estan patint molts treballadors i treballadores de Catalunya.

Trobareu el Google Maps de la Crisi aquí.

FONT: NOU CICLE

Prop d'un milió d'aturats a nivell estatal no cobren cap mena de prestació

1. 
   
   • Només dos dels tres milions de desocupats registrats al novembre percebien el subsidi
   
2. • Al voltant d'1,2 milions de persones sense feina tenen una difícil reinserció al mercat laboral
   

Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.

FRANCISCO J. DE PALACIO
MADRID

El deteriorament accelerat del mercat laboral --171.243 desocupats més registrats el mes passat-- està desbordant els mecanismes de l'Administració per protegir tots els aturats. En aquests moments hi ha un milió de persones sense feina que no cobren cap mena de prestació, ni subsidi, ni renda d'inserció laboral.
Per primera vegada, el Ministeri de Treball ha deixat de publicar la taxa de cobertura de la desocupació, percentatge que, fins ara, indicava quantes persones desocupades perceben una prestació. La secretària general d'Ocupació, Maravillas Rojo, va justificar aquesta decisió al.legant que "el concepte actual de taxa de cobertura està obsolet i en aquest moment es treballa en una nova taxa per delimitar qui és desocupat i qui és beneficiari".
Les dades sobre prestacions sempre es publiquen amb un mes de retard. A l'octubre hi havia 2,818 milions d'aturats, dels quals 1,985 milions estaven cobrant alguna prestació i 832.781 no. El mes de novembre la desocupació va pujar fins als 2,989 milions d'aturats, un 6% més que el mes anterior. Tenint en compte el creixement mitjà de beneficiaris en un mes, actualment hi hauria al voltant de dos milions de persones cobrant el subsidi respecte al prop d'un milió de desocupats que no percebrien cap renda pública. Per tant, la taxa de cobertura de la desocupació indicaria que al voltant del 70% dels aturats són beneficiaris d'alguna prestació.

MATISACIONS A
partir d'aquí, el ministeri va matisar que 267.000 desocupats encara no han generat el dret a cobrar l'assegurança ni cap subsidi perquè són demandants de la primera feina. Si se'ls exclogués de l'estadística, la taxa de cobertura pujaria al 80%.
Els 733.000 treballadors restants no perceben ajudes perquè són aturats menors de 45 anys que han exhaurit la prestació contributiva i no tenen càrregues familiars. Si tinguessin família, si fossin més grans de 45 anys o si el seu problema consistís en el fet que no han aconseguit cotitzar els 360 dies necessaris per generar el dret, tindrien un subsidi.
A més a més, els problemes creixents amb què topen els serveis públics d'ocupació per poder atendre l'afluència de demandants han prolongat el termini de reconeixement o denegació d'una prestació. Al començament de l'any era d'una setmana i va passar a ser de 12 dies a l'octubre.

MÀXIM ESFORÇ
Tant UGT com CCOO van deixar clar ahir al Govern que la primera prioritat dels esforços que ha de fer l'Executiu per pal.liar els efectes de la crisi és mantenir el màxim nombre de treballadors coberts per l'assegurança d'atur. Per contra, el PP ha criticat l'augment d'aquesta despesa.
El cost en prestacions ha crescut un 51% aquests últims 12 mesos fins als 2.000 milions d'euros. Tan sols a l'octubre les sol.licituds de prestacions van augmentar un 44,1%. L'augment s'ha de veure de manera dinàmica, de manera rotatòria, ja que al mes de novembre van abandonar els registres de l'atur 339.083 persones. A més a més, Maravillas Rojo va assegurar ahir que "més de la meitat dels desocupats fa menys de quatre mesos que són al registre" encara que, vist a la inversa, es pot dir que més d'1,3 milions d'aturats fa un terç de l'any que no treballen.
El problema s'agreuja quan la possibilitat que 1,228 milions de les persones actualment a l'atur trobin una feina (grau d'ocupabilitat) resulta baixa o molt baixa, segons les dades que va aportar ahir el Ministeri de Treball: el 42% dels desocupats tenen difícil la reinserció en el mercat laboral.

DESACCELERACIÓ La secretària general està convençuda que les mesures adoptades pel Govern central permetran millorar la situació del mercat de treball i que la xifra d'aturats del novembre "reflecteix una desacceleració de l'atur registrat respecte del mes anterior".
La desocupació va tornar a afectar tots els sectors i especialment els serveis, que ja acumulen 1,7 milions de persones sense feina; i la construcció, amb 520.029 persones en situació de desocupació. Des del punt de vista de l'afiliació a la Seguretat Social, al novembre es van perdre una mitjana de 197.087 cotitzants.
Això explica que la contractació tampoc vagi bé. Ahir, el Ministeri de Treball es va limitar a ressaltar que el mes passat es van establir 1,162 milions de relacions laborals, de les quals 129.123 (l'11,1%) van ser indefinides. Però va obviar, en canvi, que les dues xifres s'han reduït en un 27% i un 32% respectivament respecte al novembre del 2007. 

FONT: ELPERIODICO.CAT

Catalunya supera els 400.000 demandants de llocs de treball

La corba d'increment de la desocupació a Catalunya és cada vegada més alta. En un any, les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) han augmentat les seves llistes de demandants en 143.666 persones, fet que suposa un 55% més. Amb els 24.837 nous aturats del novembre --el pitjor mes des de l'inici de l'actual crisi--, la comunitat va sobrepassar la barrera dels 400.000 desocupats inscrits a les oficines de Treball.
Tot i que la construcció explica el fort increment de l'atur els primers mesos de la crisi, amb un augment de 33.988 demandants (el 132%) des del novembre del 2007, els serveis i la indústria estan agafant el relleu com a sectors amb més treballadors expulsats del mercat de treball. L'hostaleria, amb 3.200 aturats més al novembre; el comerç (1.700) i els serveis a les empreses (6.400) estan donant senyals de l'impacte de la crisi.
En la indústria, el sector de l'au-
tomòbil resisteix a les estadístiques amb un augment de 208 desocupats el mes passat i de 1.100 en un any. La major part dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) anunciats les últimes setmanes en el sector són de suspensió de contractes, amb algunes excepcions sonades, com els 1.680 acomiadaments de Nissan, de manera que a l'acabar el període d'inactivitat tornen a l'empresa.
No obstant, les activitats en què s'enquadren molts proveïdors registren retallades importants, que arriben a 3.049 aturats en 12 mesos en la metal.lúrgia, 2.344 en els fabricants de productes metàl.lics i de 1.464 en maquinària i equips mecànics.

LLOCS DE TREBALL DISPONIBLES
Tot i el relleu en la destrucció d'ocupació en la indústria i els serveis, l'ombra de la punxada de la bombolla immobiliària s'allargarà durant el 2009 a mesura que es vagin acabant les promocions de vivendes en marxa, segons va advertir la consellera de Treball, Mar Serna, en una entrevista recent amb aquest diari. El director del SOC, Joan Josep Berbel, va mostrar la seva confiança que les successives mesures anticrisi de la Generalitat i del Govern central "estabilitzaran el creixement de l'atur els pròxims mesos". Berbel va animar els aturats a inscriure's en algun dels 1.700 cursos de formació en activitats que creen ocupació.
La forta pujada de l'atur ha portat la consellera a plantejar al ministre de Treball, Celestino Corbacho, la reforma del Servei Públic d'Ocupació per vincular més les prestacions d'atur, que depenen de l'Executiu central, amb el perfil de cada demandant i les seves ganes de trobar una feina o formar-se.
Els sindicats UGT i CCOO van demanar que es canviï la política de solucions ineficaces amb successius paquets de mesures amb un verdader pla de xoc urgent. "Es confirma la pitjor hipòtesi que es podia esperar", va afirmar Josep Maria Álvarez, de la UGT. CCOO va demanar a la Generalitat que sigui inflexible amb els ERO d'empreses amb beneficis que "aprofiten la crisi per fer reajustaments laborals", mentre que USOC va reclamar una millora del Servei d'Ocupació.
La mala dada d'atur del novembre va donar peu a la patronal Foment a rescatar la vella reivindicació de reduir els costos de contractació i acomiadament, mentre que Pimec va instar el Govern a accelerar la injecció de liquiditat a les pimes i particulars.

FONT: ELPERIODICO.CAT

Només tres de cada mil contractes es van signar a Cataluya durant el 2007 amb discapacitats

Només tres de cada mil contractes es van signar a Cataluya durant el 2007 amb discapacitats, segons un estudi elaborat per UGT que ha fet públic avui la secretària de Polítiques de Dona i Igualtat del sindicat, Raquel Gil. Seguir leyendo el arículo

Dels 2.860.905 contractes signats a Catalunya l'any passat, només 8.718 eren amb discapacitats, fet que suposa el 0,3%.

Segons estudis del centre especial d'ocupació SIFU, citat a l'informe d'UGT, set de cada deu empreses no van complir la llei d'integració social de minusvàlids el 2006.

D'acord amb l'estudi, el 2007 hi havia a Catalunya 385.173 persones amb diversitat funcional reconeguda, cosa que vol dir que del total de la població, un 5,3% tenia algun tipus de discapacitat. Del total de discapacitats, el 62,7% són potencialment actius.

Malgrat que hi ha hagut un petit augment del nombre de contractes que es van fer a discapacitats el 2007 (8.718) respecte al 2006 (8.540), la contractació temporal d'aquestes persones duplica a la indefinida. El total de contractes indefinits per a persones amb discapacitat és de 3.577, mentre que el nombre de contractes temporals és de 5.129.

Així i tot, la contractació indefinida va augmentar l'any passat respecte a l'any anterior (de 3.479 el 2006 a 3.575 el 2007). Segons indica l'informe, l'augment correspon a la mesura inclosa a l'Acord per a la Millora i Creixement de l'Ocupació, que va servir com a marc per a la llei per a la millora del creixement de l'ocupació.

FONT: EUROPAPRESS

STEPV impulsarà un acord social per exigir al PP que complesca les sentències dels tribunals

Comunicat del sindicat STEPV en relació a la sentència del Suprem , que tanca totalment la possibilitat de secessionisme lingüístic legal.

STEPV ha presentat en roda de premsa la sentència del Tribunal Suprem que falla a favor del Sindicat sobre la necessitat d’incloure en les convocatòries d’oposicions de primària i secundària la llicenciatura de Filologia Catalana com a titulació per a l’exempció de la prova de valencià. En la roda de premsa hi han intervingut Alfons Esteve, membre de STEPV a la Universitat de València, advocat i tècnic lingüístic; Vicent Mauri, membre del Secretariat Nacional de STEPV; i Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, entitat que, juntament amb STEPV, també ha presentat nombrosos recursos per aquest tema.

La Generalitat Valenciana ha anunciat que recorrerà al Constitucional la sentència del Suprem, tot i que, per al Sindicat no hi ha cap base jurídica per a presentar un recurs perquè no atempta contra cap dret fonamental de la Constitució. Per això, el Sindicat anima a l’administració perquè presente el recurs al Constitucional, que fallarà amb tota seguretat en contra.

Seguidament, resumim el contingut de les intervencions de la roda de premsa:

Al llarg del seu mandat el Govern Valencià del PP ha mantingut un conflicte permanent amb el món acadèmic i de l’ensenyament. L’exemple més clar de fins a quin límit han crispat la societat el tenim en la grandíssima resposta que aquesta política va tenir el dissabte passat, 29 de novembre, entre tots els sectors implicats en l’ensenyament: moltes desenes de milers d’ensenyants, personal de l’administració, pares i mares, i estudiants manifestant-se pels carrers de València contra la política educativa d’aquest Govern.

Aquest conflicte permanent ha estat especialment virulent contra les universitats i també contra l’entossudiment a no reconèixer la titulació de Filologia Catalana, tot i que, des fa més de 15 anys és l’única titulació universitària existent. Tot això, però, ha costat a la Generalitat 20 sentències des del 2002 en contra de les seues pretensions. Les dues darreres del Tribunal Suprem: una, de fa ben pocs dies, a favor del manteniment del nom de català en els Estatuts de la Universitat de València contra les pretensions de supressió de la Generalitat, i l’altra, la d’ara, referent al no reconeixement del títol de Filologia Catalana en les oposicions als cossos docents, i de la qual ara us donarem els detalls.

Història del procés

Amb l’aprovació del Decret 62/2002, de 25 d’abril, pel qual es regula l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i provisió de llocs en la funció pública docent no universitària (requisit lingüístic per a poder ser mestre o professor), la Generalitat Valenciana establia la necessitat de conèixer la llengua pròpia per a accedir a la funció pública docent i que aquest coneixement tingués la categoria de requisit i no sols de mèrit. El Decret, però, deixava en mans de la Conselleria de Cultura i Educació la concreció final del nivell d’exigència per a cada lloc de treball i fins i tot els procediments pels quals es du a terme l’acreditació objectiva del requisit lingüístic.

I la Conselleria de Cultura i Educació per mitjà de dues ordres de 8 maig de 2002 (repetides després cada any sense cap canvi) va convocar els concursos oposició per a l’ingrés en la funció pública docent no universitària i va regular el procés per a l’acreditació dels coneixements lingüístics. En les bases d’aquestes ordres s’establia que “queden exempts de la prova de coneixement dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, els aspirants que acrediten estar en possessió d’algun dels títols, certificats o diplomes relacionats en un annex de l’Ordre”. En el cas que els aspirants no tinguen cap d’aquests títols o certificats, han de fer una prova per demostrar els seus coneixements de valencià.

Ara bé, enterbolint aquesta mesura positiva en la seua línia habitual, el Govern Valencià, en aquests annexos on es regulaven els títols, certificats i diplomes que serveixen per a acreditar el coneixement de valencià, hi va excloure deliberadament de la relació l’únic títol universitari existent, el de llicenciat en Filologia Catalana, i s’havia encapçalat la llista amb un títol de llicenciat en Filologia Valenciana que no existeix ni ha existit mai. Amb això, van quedar exclosos del procés selectiu els llicenciats en Filologia Catalana que no van voler passar l’examen de llengua, atès que formalment no tenien acreditat el coneixement del “valencià”.

Aquestes ordres i les successives de cada any han estat impugnades per part de STEPV, i també per altres entitats i opositors a nivell individual. Aquests recursos són els que han motivat fins a 14 sentències del TSJ valencià contràries a la Generalitat Valenciana i on es reconeix, tot seguint la doctrina del Tribunal Constitucional (Sentència 75/1997, de 21 d’abril) la unitat de la llengua catalana.

La sentència d’ara és la Sentència de 29 d’octubre de 2008, del Tribunal Suprem, arran d’un recurs de cassació interposat per la Generalitat Valenciana, contra la sentència de 16 d’abril de 2004 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (dictada en el recurs 1120/02) en la qual el Tribunal valencià estimava el recurs contenciós administratiu promogut pel Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-IV) contra les ordres de convocatòria de proves selectives per a l’ingrés al cos de mestres i professors de secundària de 2002, en els quals, com ja hem dit, no es reconeixia el títol de Filologia Catalana per a l’exempció de la prova de valencià.



Conseqüències de la sentència

Les conseqüències jurídiques d’aquesta sentència són:

1. El Tribunal Suprem estableix ja jurisprudència en el reconeixement del títol de Filologia Catalana com a acreditació de valencià: tanca a la Generalitat la possibilitat de seguir dictant normes que ignoren aquesta equivalència.

De fet, aquest Tribunal s’havia pronunciat ja a favor de la unitat de la llengua catalana i del reconeixement del valencià com a part d’aquesta. Ho ha fet ja en dues ocasions:

a) Contra la deshomologació de títols administratius de llengua (els que expedeix la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i els òrgans anàlegs de la Generalitat de Catalunya i del Govern Balear) que el PP va imposar als pocs mesos d’arribar al Govern de la Generalitat.

b) Fa unes poques setmanes, respecte de la denominació llengua catalana com a equivalent de valencià en els Estatuts de la Universitat de València.

Però aquesta és la primera sentència del Tribunal Suprem espanyol respecte del reconeixement del títol de Filologia Catalana en les oposicions als cossos docents no universitaris. Totes les sentències anteriors referides al reconeixement de Filologia Catalana com a títol que acredita el domini del valencià són de la instància immediatament inferior, la del Tribunal Superior de Justícia valencià. Aquesta és la primera de les sentències que la Generalitat va perdre davant el Tribunal Superior de Justícia valencià i contra la qual va presentar recurs que arriba al Tribunal Suprem i perd també.

2. La sentència recull expressament la legalitat del nom de “llengua catalana” i que en cap cas aquesta denominació és exclosa per l’Estatut d’Autonomia. Així, en el fonament jurídic tercer s’afirma literalment:

“La primera idea que asume la sentencia recurrida [...] es la siguiente: que debe darse una respuesta negativa a la cuestión de si la denominación “lengua valenciana”, empleada por el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana, tiene carácter excluyente e impide el uso de cualesquiera otras, con referencia obviamente a la “lengua catalana”(...).”

3. L’exclusió del títol de Filologia Catalana en les convocatòries de les oposicions és contrària al dret. Això és el que diu amb claredat meridiana el fonament de dret tercer:

“sí lo es [contrario a derecho] la exclusión o el silencio que en ellas [las convocatorias] existe sobre la equivalencia que debe otorgar-se a las titulaciones y certificados de filología catalana i filología valenciana.”

4. Un tribunal condemna en costes per primera vegada la Generalitat Valenciana per no reconèixer la unitat de la llengua i l’equivalència de denominacions català i valencià.

Com hem dit, fins ara en la resta de sentències perdudes pel Govern valencià del PP (19, aquesta és la que fa 20), els tribunals no havien condemnat mai la Generalitat Valenciana a les costes del procediment, encara que el Tribunal Superior de Justícia valencià sí que havia fet dos advertiments contundents en les darreres sentències.

5. El conseller d’Educació pot incórrer en el delicte de prevaricació, si en la propera convocatòria d’oposicions desobeeix aquest manament judicial i no reconeix el títol de Filologia Catalana, ja que és ell qui signa les ordres de convocatòria d’oposicions.

Les conseqüències polítiques de la sentència són:

1. Es tanca ja totalment la possibilitat de secessionisme lingüístic legal. La Generalitat no podrà dictar normes jurídiques que vulneren la unitat de la llengua, perquè totes les instàncies jurisdiccionals han sentenciat contra les seues pretensions i les sentències ja són fermes en totes les matèries: títols administratius de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, estatuts de les universitats valencianes, acceptació de Filologia Catalana per a acreditar el domini del valencià. Qualsevol incompliment podria derivar en prevaricació.

2. Posa al PP en rebel·lia legal i al marge del respecte institucional si continua aprovant legislació secessionista en el terreny lingüístic.

3. Demostra als ciutadans que el PP utilitza les institucions i la Justícia com a camp de batalla ideològic i per això no dubta de gastar centenars de milers d’euros dels contribuents valencians. Quants diners hem pagat els contribuents per aquestes 20 sentències que els governants del PP han decidit ignorar, en temps i despeses d’advocats i de jutges?

4. STEPV impulsarà un acord de tots els sindicats, entitats cíviques i partits polítics per exigir al PP que no se situe al marge de la llei i complesca les sentències dels tribunals i els dictàmens de la institució de la Generalitat de referència lingüística: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El PP i el Govern valencià hauran d’optar pel respecte a la legalitat i les institucions o per quedar aïllats en l’anticatalanisme extremista i antiinstitucional.

Sindicat de treballadors de l´ensenyament del País Valencià (STEPV)

JORNADES DE DEBAT: CRISI DEL CAPITALISME

  

JORNADES DE DEBAT: CRISI DEL CAPITALISME
Dimarts 2 de desembre 08.
Debat amb Pedro Montes -economista del Banc d’Espanya- i Manolo Colomer -economista.
Centre de Cultura Contemporània Octubre. Carrer Sant Ferran, 4. Des de les 16 h. fins 21 h.

Dijous 4 de desembre 08.
Debatem el sector públic: Sanitat, Ensenyament, Serveis Públics,...
Intervindran representants de SAS-Madrid, ATTAC, Intersindical Valenciana i CAT.
Seu Intersindical Valenciana.
Carrer Juan de Mena, 18. A les 18 h.

Que la crisi la paguin els rics! Manifestació el 29 de novembre a Barcelona

Que la crisi la paguin els rics! Manifestació el 29 de novembre a Barcelona

17’30 hores, a Plaça Universitat

Som la classe obrera, i el pròxim 29 de novembre unirem totes les nostres lluites i solidaritat per dir als que espremen beneficis del nostre sofriment i acomiadaments el que pensem d’ells.

CONTRA LA SEVA CRISI I LES 65 HORES SETMANALS:

LLUITA I MOBILITZACIÓ

La Campanya contra les 65 hores està formada per més d’un centenar de sindicats, comitès d’empresa, moviments socials, associacions polítiques i altres organitzacions, unides amb un únic objectiu:

La retirada total i absoluta d’aquesta agressió capitalista cap als treballadors.

No volem que ens colin un altre engany en forma de petits canvis cosmètics que no canviïn el fons de la Directiva.

Si creus que la teva vida, i la dels teus fills, val més que l’esclavitud a la qual ens empenyen els poders financers, informa’t i participa.

És l’única opció que tenim.

Ells ja han decidit per tu

Tots i totes som NISSAN, FRIGO, LLADRÓ, SEAT, SIMON, l’Educació i la Sanitat Públiques en lluita, som els universitaris i universitàries en lluita contra la privatització dissenyada pel Pla Bolonya, som els i les immigrants tancats en camps de concentració sota l’empara de la feixista Directiva de la vergonya, som tots els treballadors i treballadores amenaçats per la deslocalització, per pensions miserables, per l’explotació i la precarietat.

Som la classe obrera, i el pròxim 29 de novembre unirem totes les nostres lluites i solidaritat per dir als que espremen beneficis del nostre sofriment i acomiadaments el que pensem d’ells..

Gran manifestació contra les 65 hores i la crisi capitalista

29 de novembre, plaça Universitat, Barcelona, 17:30 h.

Les seves crisis, el nostre sofriment.

Els cartells de la Manifestació es poden recollir a la recepció dels locals de la CGT de Catalunya, a Via Laietana 18 de Barcelona.

Full de campanya en word i imatge cartell en jpg a:
www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2378

Més informació i materials de la campanya a:
www.kaosenlared.net/especial/noalas65horas
www.moviments.net/xarxacontratancaments/

Spot Generalitat transtorns musculoesquelètcs a la feina

Uns 200 treballadors PIRELLI tallen Eix del Llobregat(c-16) per l´ERO a 280 treballadors/es

Cas NISSAN: proposta cotxe elèctric i ajudes públiques compareixença Congrés dels diputats

*30 anys de Reformes antiobreres i precarietat creixents*

*30 anys de Reformes antiobreres i precarietat creixents*

En aquesta tardor que ara comença es faran un seguit de noves passes en la consecució de l’Europa capitalista ultraliberal i feixista (ho estem veient a Itàlia, l’Estat francès, Àustria, etc.), amb la més que previsible aprovació de la Directiva d’Ordenació del Temps de Treball, més coneguda com a Directiva de les 65 hores de treball, una vegada assolida l’aprovació de la Directiva Europea de Retorn (expulsió de les persones migrants).

És més que probable (que a ningú no li estranye) que el text que finalment s’aprove siga un document més tou del que inicialment es va proposar el passat mes de juliol, ja que el PsoE i el PsF... s’hi juguen moltíssim amb aquesta nova barbaritat antiobrera, i els seus sindicats (UGT i CFDT, i també CCOO i la CGT francesa), els podrien fer “mal”... És a dir, faran el mateix paper que fa un parell d’anys amb la Directiva Bolkenstein: la faran recular inicialment per aprovar un altre text “modificat” a posteriori, que en realitat només serà la punta de llança de les futures modificacions en aquesta línia, amb vista a la total desestructuració del moviment obrer organitzat i a la màxima acumulació possible de beneficis a les mans de la gran patronal europea, principalment alemanya i francesa, però també britànica o espanyola (o “catalana”).

I no oblidem tampoc que tot plegat no és res més que una nova baula de la cadena cada vegada més pesant que ens han enganxat al coll de les treballadores i treballadors de tota Europa... Amb l’ajut inestimable de sindicats com els esmentats més amunt, aquesta cadena ens ha fet anar cap a enrere, ja que s’ha buscat l’equiparació amb l’Europa de l’Est, l’Amèrica Llatina o el sud-est asiàtic, en comptes de lluitar per equiparar els drets dels treballadors i treballadores d’aquestes regions amb els que gaudíem a l’Occident “democràtic”. Una baula que s’uneix a les anteriors simbolitzades amb Bolonya (Espai Europeu d’Ensenyament Superior), amb la Directiva Bolkenstein, amb el Tractat de Sengen (que ara han potenciat amb l’aprovació de la Directiva de “Retorn”), la Constitució europea (ara Tractat de Lisboa)...

Ara bé, com ens afecta tot plegat els i les treballadores que vivim als territoris dels Països Catalans al sud de l’Albera com ens afecta? Quines baules, quines cadenes tenim més a prop, i com lligarien amb tot el que he esmentat abans *[1] <http://www.defensadelaterra.org/LaVeu/veu85.htm#n2>*?

En aquest sentit, a més de les futures modificacions del Règim General de la Seguretat Social, els atacs i posada a la Borsa del Fons Comú de les Pensions, que ja estan sent negociades entre PsoE, CCOO, UGT i CEOE, podríem parlar principalment de la Reforma Laboral de 2006, que la mateixa UGT, malgrat tota la propaganda que va fer a favor d’aquesta barbaritat, reconeixia el 2007 que era un absolut fracàs, i de les Reformes anteriors, fins a arribar als Pactes de la Moncloa de 1977.

Tot seguit repassarem les baules més importants de la cadena construïda al llarg dels darrers trenta anys.

*1977: Pactes de la Moncloa, colp decisiu al moviment obrer revolucionari*

Els anomenats Pactes de la Moncloa de 1977, signats pel govern de l’UCD i “validats” per l’”oposició democràtica” (PsoE, PsP, PcE, UGT i CCOO), van ser el primer pas endavant en la política del capital espanyol de precarització i desregularització contínua del mercat laboral. És a dir, donar unes poques molletes per calmar les exigències de les treballadores i els treballadors que disposaven d’una capacitat de gran pressió sobre el capital, per a anar llevant-nos tot el pastís després (com ja estem veient i patint de manera cada cop més accelerada).

Inicialment, aquests Pactes establiren les bases legals del que patim ara i, entre d’altres mesures, representaven:

  a) La reducció dels costos de treball per a les empreses mitjançant
  un menor creixement de les quotes de la Seguretat Social i un
  progressiu control “social” de les prestacions amb participació dels
  “representants dels treballadors”, dels empresaris i de les
  “distintes forces socials” (patronal i sindicats grocs)
  b) Estrenyent-se encara més el cinturó, els i les treballadores
  serien els responsables de capgirar el procés inflacionista. Avui
  continuen amb la mateixa política mitjançant els augments d’impostos
  indirectes, les noves taules salarials, salaris mínims reals per
  sota de l’SMI oficial....
  c) Tot i que es van establir uns límits d’augments salarials del 22%
  per al 1978, així com taules de revisió si es sobrepassava l’IPC
  teòric calculat per l’Estat, aquestes mesures no van tenir un efecte
  real, cosa que va provocar una davallada accelerada del poder
  adquisitiu dels i de les treballadores. Aquesta davallada va ser
  espectacular a finals dels 70 i principis dels 80 del segle XX, però
  encara la continuem patint avui en dia, especialment als Països
  Catalans, i es pot afirmar que és un dels pitjors problemes que
  tenim avui dia.

*L’Estatut dels treballadors (1980) *

L’Estatut dels Treballadors fou aprovat pel govern de l’UCD, amb el vist-i-plau dels “grans” sindicats CCOO i UGT i de l’”esquerra” oficial. A banda del colp a la línia de flotació del moviment assembleari i del sindicalisme combatiu que va significar la seva aprovació i que seguia el camí engegat amb els Pactes de la Moncloa de 1977, va bastir les bases que, entre d’altres moltes coses, garantia la regulació del contracte d’aprenentatge, simplificant-ne i liberalitzant-ne l’ús, mentre que la seua retribució i cotització iniciaven el procés de “reducció”.

*Es fa visible la precarització del jovent: el contracte de treball de formació (1984)*

Amb el govern del PsoE al poder des de feia més de 2 anys i amb l’inici dels plans de reconversió i desindustrialització als “territoris perifèrics” de l’Estat (Països Catalans, Galiza, Andalusia, Euskal Herria, Astúries...), el 1984 es comencen a perfilar les primeres mesures de “foment” de l’ocupació entre el jovent, amb la intenció d’emular les legislacions dels estats europeus veïns, amb vista a preparar el terreny per la propera entrada de l’Estat espanyol a la CEE.

Així doncs, s’inicia la promoció dels contractes en pràctiques i en formació, ampliant-ne la durada màxima i el límit d’edat per celebrar-los, per assegurar una temporada més llarga l’explotació del jovent que duia a terme feines qualificades.

Per altra banda, s’hi establia que la retribució correspongués únicament al temps efectiu de treball (sense caps de setmana...) i els empresaris quedaven exempts de cotitzar la quota empresarial per contingències comunes (a empreses de menys de 25 treballadors, però en aquelles que en tingueren més es reduïen en un 90%).

*El PsoE obre les portes a la desregulació oberta del mercat laboral (1994)*

Les mesures que el 1994 van ser imposades pel govern del PsoE, contra les quals els sindicats de classe vam convocar unitàriament la vaga general del 27 de gener, no van ser un pas més en el procés de desprotecció de la classe treballadora engegat amb els Pactes de la Moncloa, sinó que representaren un punt d’inflexió, ja que significaven legislar en contra de l’anterior codi penal mitjançant la legalització de les Empreses de Treball Temporal, amb què s’implantaven uns nous models de relacions laborals que fins aquest moment havien estat penats per la llei (fins i tot amb la presó). I si amb la legalització de les ETT no en tenien prou, es garantiren les primeres bases per estimular les mobilitats geogràfica i funcional, s’introduïren més facilitats per als acomiadaments col·lectius i es crearen noves possibilitats de contractació precària

*1997: el PP organitza la primera Reforma Laboral oficial *

La reforma laboral de 1997, pactada per les direccions de CCOO i UGT amb la CEOE, i assumida pel nou govern del PP, que la convertir en llei, va deixar via lliure perquè la històrica reivindicació patronal de l’abaratiment de l’acomiadament començara a imposar-se, al mateix temps que es subvencionava la patronal amb enormes recursos públics pel simple fet de complir amb la legalitat en les contractacions laborals. En aquest sentit, va obrir el camí a la feina bruta posterior del PsoE.

*2001: Nova Reforma Laboral del PP*

Caldrà aturar-se una mica en aquest cas, ja que el Decret-Llei promulgat pel govern espanyol fa 7 anys prorrogava les mesures que foren pactades el 1997, mesures que inicialment només havien de tenir una validesa de quatre anys. D’una banda, aquest pacte suposava un compromís per afavorir la recentralització de la negociació col·lectiva en convenis d’àmbit sectorial estatal; d’altra banda, afectava directament els drets laborals de la nostra classe ja que:

  a) Abaratia l’acomiadament, augmentant, per exemple, els casos
  tipificats com a causa d’acomiadament objectiu.
  b) Mantenia sense gaire penalització les múltiples modalitats de
  contractació temporal i la consolidació de les Empreses de Treball
  Temporal.
  c) Establia, com ja s’ha esmentat abans, sucoses bonificacions en la
  cotització empresarial a la Seguretat Social.

*El PsoE recupera la seua cara de defensor dels interessos del gran capital amb la Nova Reforma Laboral de 2006*

Després de les eleccions al Parlament Europeu de juny del 2004, el 8 de juliol, el president del govern espanyol va signar amb la CEOE, CEPYME , UGT i CCOO una declaració política conjunta de nou fulls que obria el procés negociador per a aquesta nova reforma laboral. Aquest pacte comprenia més aspectes que els de la Moncloa, signats al mateix lloc pels mateixos actors l'octubre de 1977.

Algunes de les conseqüències concretes d'aquesta reforma estem comprovant-les ja des de la seua aprovació. Entre d’altres, podríem citar:

  a) Abaratiment de l'acomiadament, substituint la contractació
  indefinida ordinària per l'anomenada de foment d'ocupació, amb una
  indemnització màxima de 33 dies per any treballat i 24 mensualitats,
  en comptes del ja ridícul màxim de 45 dies i 42 mensualitats.
  b) Facilitat per a l'acomiadament, suprimint l'autorització
  administrativa (del govern) en cas d'acomiadament col·lectiu,
  estenent les causes objectives als acomiadaments individuals,
  eliminant la consideració d'acomiadament nul (dret a readmissió) per
  convertir-lo en improcedent (sense dret a la readmissió encara que
  la justícia ens done la raó) i finançant a càrrec del FOGASA (Fons
  de Garanties Salarials) el 40 % dels costos d'acomiadament de les
  empreses de fins a 50 treballadors i treballadores (abans de 25
  treballadors, de manera que es carrega encara més els acomiadaments
  sobre les nostres butxaques, amb la qual cosa es garanteix el
  manteniment dels beneficis a mans privades i es generalitza i es fan
  públiques les pèrdues).
  c) Potenciació dels contractes fem a temps parcial (destinats
  sobretot a les dones) i els fixos-discontinus, etc.
  d) Promoció encara més les ETTs, amb una rebaixa a només 8 dies
  d'indemnització per any treballat (abans eren 12), i privatització
  dels Privatitzar dels serveis públics d'ocupació.
  e) La nova reforma de les pensions públiques, que pretén suprimir
  l'actual dret a la jubilació anticipada als 60 anys, augmentar els
  requisits per a les jubilacions parcials, qüestionar les pensions de
  viduïtat, incentivar l'edat de jubilació més enllà dels 65 anys, que
  podrien arribar als 69, i potenciar els plans privats de pensions.
  Tot això sense descartar que el període de càlcul de la pensió puga
  estendre's fins als 35 anys (l'any 85 eren els dos últims anys i
  ara, gràcies als Pactes de Toledo de 1996, els últims 15 anys
  treballats).

*2008: la Unió Europea provarà d’aprovar la modificació de la jornada laboral legal *

La Unió Europea, també amb el suport directe o indirecte dels governs espanyol i francès, vol aprovar la modificació de la jornada laboral setmanal, de les 48 hores com a màxim legal actuals, fins a les 60 hores (65 en el cas de sanitaris, bombers, etc., els períodes de descans dels quals en les guàrdies deixen de considerar-se temps de treball). Aquesta nova directiva permetrà fixar per llei que la jornada setmanal “normal” (la de 48 hores màxim) siga considerada com “una mitjana anual”, de manera que el/la treballador/a estarà permanentment a disposició de l’empresa.

Les hores extra o les jornades laborals en dies festius passaran a ser considerades com a hores ordinàries, cosa que provocarà una major pèrdua de poder adquisitiu i un major increment de l’atur al nostre país, ja que moltes petites i mitjanes empreses i fàbriques de les nostres comarques no necessitaran ja fer torns. Així, es forçarà molt més la màquina i augmentaran enormement les terribles xifres d’atur de comarques com la Vall d’Albaida, el Comtat, el Baix Llobregat, la Selva o el Baix Ebre.

A més, ho volen fer amb acords individuals treballador-empresa, amb la qual cosa se salten els convenis col·lectius, la representació sindical, etc. i ens deixen totes i tots sense la nostra millor arma: l’organització i la unió de totes les treballadores i treballadors per defensar els nostres drets.

Després de prop d’un segle de l’oficialització de la jornada màxima de 48 hores, després d’una llarga i dolorosa lluita del moviment obrer internacional per les 8 hores de treball diàries, ara, ens volen fer retrocedir més d’un segle, posant-nos novament en jornades “legals” de 10 a 12 hores i sis dies per setmana. I això és una realitat a la qual haurem de saber donar una resposta organitzativa clara i contundent, ja que, tal com venim explicant des de la COS des del 2005, les formes de fer sindicalisme que ens han venut no podran presentar solucions als problemes existents i nous que aniran sorgint.

Davant d’una agressió tan salvatge, tots i totes les treballadores hem de donar una resposta unitària, ampla, solidària i contundent als Països Catalans i a tota Europa. I en aquest sentit, l’Esquerra Independentista i totes i tots els i les que lluitem dia a dia pel nostre alliberament com a persones, com a classe i com a poble, hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies, ja que ja no ens podem permetre el luxe de perdre una oportunitat com aquesta per assolir els nostres objectius.


*Gonçal Bravo i Reig
Coordinador General de la COS*

Assemblea treballadors/es PIRELLI Manresa per ERO 280 afectats

Aquí teniu alguns vídeos de l´assemblea pública al Vell Congost:

Parlament assessor sindicat CCOO:


Convocatòria 23 de novembre i 26 de novembre:


Precs i preguntes d´assemblea:



Crida a mobilització assemblea, si això no s´arregla...:

El paradigma de NISSAN:la dependència laboral i nacional. Anem cap a la vaga general?

Aquest cap de setmana de viatge a València, on l´EUROMED vertebra la relació amb Catalunya en transport públic, per manca d´un TGV que no interesa el model radial de l´estat, vaig poder parlar sobre percepció de la crisi amb algun gestor i coneixedor situació econòmica de primera mà, i comentava com reben cada cop més consultes d´autònoms que demanen consultes de com suspendre pagaments a seguretat social,perquè ja no els surten els números i que al País Valencià va lligat com aquí, a crisi sector construcció, afectant àmbits paralels com ceràmica,autònoms i serveis,apart de la crisi de tèxtil i joguina, a plom de fa anys.

De tornada vaig llegir al Punt un informe exhaustiu dels expedients de regulació d´ocupació(ERO) a Catalunya ,el més gran ERO temporal per 7000 a SEAT,i 370 ERO´s mésja resolts en el que va d´any, i 150 més aquest setembre sols,on es donava detall dels milers de llocs de treball que desapareixeran de confirmar-se per part del Departament de Treball a Catalunya, on tenen un allau d´expedients, sovint amb la barra lliure del context de crisi econòmica global.

I aquí el govern d Entesa ha de concretar una linia vermella inexorable per marcar el seu perfil d´esquerres i com a tals partits que se n´autodenominen, defensors tan PSC,ERC i IC dels interessos de la classe treballadora majoritària, aquests 3,5 milions de treballadors/es del pais, la majoria social sovint silenciada, que cada cop se sent més allunyada de les classes dirigents. I el punt d´inflexió és el gir liberal del PSC, amb declaracions del propi José Montilla demanant actualment flexibilitat a treballadors i sindicats per atraure inversions que ha encès ànims i crides a la seva dimissió.

Mentre es reunien amb ministres espanyols de Treball i Indústria,Corbacho(que va abstenir-se permetent que tirés endavant la directiva de les 65 hores) i Miguel Sebastián(negociador a París amb Renault cap a on pot anar a parar producció cotxe elèctric)hi havia a la mateixa Plaça Sant Jaume, treballadors de Nissan es manifestaven en contra de l´expedient que afecta a 1680 treballadors, entre moltes d altres empreses, com a cas paradigmàtic de la situació laboral i nacional.

Perquè també nacional? Perquè són treballadors catalans victimes que la proposta del ministre d Indústria espanyol, Miguel Sebastián va proposar que la substitució de les actuals berlines i forgunetes que feia Nissan a nivell estatal, es substituís per un cotxe elèctric, marginant a Catalunya i negociant augment de les plantes espanyoles de Palencia i Valladolid en un 15% de producció. I ara hi ha una lluita entre les tres plantes per qui rep els encàrrecs d´aquest model de futur, amb aquest pacte d´esquena a Csatalunya. Hi ha tres plantes: Barcelona amb zona franca i totes les subcontrates proveïdores, Palencia i Valladolid, i ara no saben com disimular-ho, ja que govern del PSOE si que té clar que és Espanya i què no ho és. I l´aposta de l´Estat son per dues de les tres plantes: Palència,amb Megane amb producció màxima i Valladolid el cotxe elèctric, d´entrada, ambdós amb un 15% més de producció.

Després de que els treballadors portin dos mesos de lluites, en feina amb torns intempestius, retallades laborals, adaptar-se a canvis organitzatius,etc, l´estat que diu dir-se "socialista"oprimeix milers de treballadors que se´ls reclama el seu vot com a classe treballadora i visualitzen que Espanya no és Catalunya, pels treballadors catalans en el cas,trobant-se indefensos i qui els ha de defensar, la màxima autoritat política del país, President del PSC José Montilla, acota el cap i assumeix la situació colonial d´aceptar primar altres territoris per decisió politica del PSOE, si no hi ha canvis de darrera hora.

I avui tenia lloc reunió de consellera Serna, amb ministre espanyol Corbacho, el conseller d´In-dustria Josep Huguet i President Montilla, per com afrontar la crisi del sector industrial a Catalunya, que de ben segur més enllà de bones intencions, o vitges llampec a Japó,com el seu dia a París per veure directius, les decisions i els centres de decisió no és de capital català i no són a Catalunya, no tenim DRET A DECIDIR REALMENT.

De els 100 empreses catalanes de més dimensió, poquísimes són d´empresaris catalans, i per tant estem en mans del capitalisme global transnacional i el capitalisme amb el suport de l´Estat que ha deslocalitzat 75 empreses grans a Madrid en un any.

I aquí , entre l aplicació d´una legislació laboral europea que imposibiliti les deslocalitzacions industrials, amb beneficis reals a registre mercantil, són inmorals i hauria d´estar penalitzat a nivell d´impostos, en virtut de la responsabilitat social d´haver generat beneficis els treballadors de les plantes en èpoques de vaques grases i en l´actualitat,o en el passat com a Nissan amb 6.712 milions d´euros de beneficis reconeguts, no tinguin vergonya a voler expulsar a 1680 treballadors. Ens cal un model de cogestió alemany de les empreses. Quantes empreses tenen representants dels treballadors als consells d´administració?El moviment cooperatiu va reeixint però encara no té prou cos com passa en altres nacions on tenen referents que tiben l´economia d´un poble, com passa a Euskadi amb la ma ocooperativa més gran d´Europa, la corporación Mondragón, malgrat intents incipients com el grup cooperatiu Clade a Catalunya.

Si hi hagués cogestió,de ben segur les retribucions i contractes blindats actuals indecens no s´haurien produit en empreses en crisi en molts casos, i tot això porta a la refundació del capitalisme a un model redistributiu, fomentant el decreixement i el consum responsable, ara que l´economies més poderoses entren en recessió, i que porti a promoure el productivisme autoregulat que no busqui la rendibilitat immediata de costos, que esgota fons d´energia, i això vol dir un canvi cultural, de consum i de producció, que no es fa d´un dia per l´altre.

En l´àmbit proper, la clau de volta és desplegar un marc català de relacions laborals, que ens doti d´un marc autoregulador, que superi no tenir un status d´estat propi i veu pròpia en el context internacional,que ens doni eines que no tenim perquè les empreses que s´ubiquin a Catalunya, no puguin fer jugades especulatives, i d´invertir en criteris de valor afegit, i no de costos laborals mileuristes o menys amb relació a altres països per maximitzar guanys empresarials, i evitar el dumping social existent, que incentiva que amb fons de cohesió europeus, es destini a fàbriques al nord d´àfrica(cas Nissan a Tanger) o a l´europa de l´Est(cas Pirelli a romania), com moltes empreses catalanes amb capital estranger.

I això la dreta política del PP i CIU, no estan per la feina, ja que creuen en l´opció liberal del lliure mercat. S´obliden que el marc català de relacions laborals es va aprovar el seu ple desplegament en el primer tripartit. Qui ostenta atribucions pe desplegament? la conselleria de Treball, que ben poca cosa apart del Consell de relacions laborals de Catalunya, ha fet, per fer-lo efectiu el seu desplegament, i no posar nerviosos a sectors econòmics, bo i adquirint eines efectives per defensar el teixit industrial del país i la seva regulació perquè no ens pasés casos com l´actual, o es minimitzés els efectes de destrucció de prop 400 llocs de treball al dia actuals.

Quin model es segueix? fer seguidisme del govern espanyolista del PSOE, que esmerça esforços per fer-se la foto amb un personatge funest politicament com George Bush, després de la victòria d´Obama,en una trobada dels actors politics dels estats del G-20,que podien haver regulat per impedir situació actual de forat negre de la banca internacional que no es presten diners per saber que TOTS tenen actius financers d´hipoteques incobrables i que els deixa sense liquidesa, i incentiven por a la crisi,per furtar més recursos públics a entitats financeres, i quan podien fer quelcom, optaren per inhibir-se i acotar el cap dient que el mercat s´ha d´autoregular, i així fins a la propera crisi, que ho acabi d´ensorrar el món econòmicament, i generi més atur i pobresa global, mentre una minoria privilegiada mou capitals impunement o els ubica a paradisos fiscals, o com a nivell estatal espanyol s´eximeix de liquidar impostos a les grans fortunes,mentre la majoria social financem l´estat i se´ns expolia 150.000 milions de rendes del treball (80% impostos són de treballadors a sou d´altris), que van per donar oxigen a la banca i premiar la seva mala gestió,ni més ni menys que el 15% del PIB.

El marc català de relacions laborals és en la crisi actual una eina que caldria desplegar, i en elles la creació d´un banc públic català, que podria emetre deute públic i finançament a particulars,economia social,cooperatives i emprenedors,-que el PNB ja té aprovat per Euskadi, i que pot substituir amb fusions de caixes,a canvi suport pressupostos del PSOE-, que financii els sector productius del país, que a dia d´avui no tenim però que la classe treballadora no hi podem renunciar pel futur laboral i nacional, conjuntament amb un finançament que ens doti un concert econòmic per encarar el present i el futur.

En definitiva, el dret de decidir, davant de la crisi, és tenir la clau laboral i nacional,concretant-se en el finançament per fer politica social com a paraigua protector a les classes més desafavorides i afectades directament o indirectament per la crisi, conjuntament amb un marc laboral propi que ens doni dret de decidir per construir el model socioeconòmic que ens doni una plena ocupació i de sous i perspectives de futur dignes per aquest país.

De no resoldre´s, ens aboca per ambdós motius a començar a plantejar-se amb el context politic,social i econòmic, el planteig d´una VAGA GENERAL, -com s´indicava a la manifestació anticapitalista a Barcelona-, que faci aglutinar manifestants pel dret a decidir en l´àmbit socioeconòmic,laboral i fiscal que aglutini sectors obreristes i sobiranistes sota un lema comú , com per exemple "Exigim el Dret de decidir,pel futur dels treballadors/es de Catalunya".

Vídeos mobilitzacions i notícies a premsa de PIRELLI Manresa

L´expedient de regulació que ens pot afectar a 280 treballadors/es de la factoria de PIRELLI a Manresa, fa que s´accelerin les mobilitzacions a nivell de carrer per tal que la societat en prengui consciència de la situació actual, i tot l´entorn socioeconòmic que afectarà, si es confirmen pitjors espectatives, que apunten a una deslocalització en varies fases fins a l´extinció de la factoria de Manresa. Aquí teniu videos ofert per l´ACN i de CGT PIRELLI sobre les mobilitzacions dutes a terme, que no paren d´ésser notícies a diversos mitjans de comunicació. Ahir va haver tall sorpresa a eix tranversal, la C-25, amb imatges que facilita regio7.

Dijous, assemblea al Pavelló del Vell Congost de Manresa i vaga de 4 hores per torn.

Manifestació del 30 d´octubre:






Pel Passeig de Manresa:

a la porta de la factoria, amb acampada:

Davant del Kursaal, durant entrega Premis Nacionals de Cultura, amb President Montilla:


Acampada a les portes de la factoria:

Jornada mobilitzacions: La crisi que la paguin els bancs i els rics!

Dissabte 15 novembre, jornada de mobilitzacions: 
La crisi que la paguin els bancs i els rics!

Concentracions a diverses ciutats de Catalunya

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2343

El proper dissabte 15 de novembre tindrà lloc una jornada internacional de mobilització anticapitalista contra la crisi econòmica i els seus principals responsables: bancs, governs, multinacionals,…

En el marc d’aquesta jornada es realitzaran concentracions a diverses ciutats de Catalunya i a nombroses ciutats de tot l’Estat espanyol.

Des de CGT-Catalunya es dóna suport a les convocatòries i es participa en l’organització de les mobilitzacions a diverses ciutats.

El 15 de novembre es reuniran els principals governants mundials (G-20) per decidir, un cop més, el futur de les nostres vides. Ja n’hi ha prou. La única resposta per lluitar contra les seves agressions és la mobilització social.

El dia 15 hem de ser molta gent, si amb la que està caient no fem res, quan ho farem?.

I el 29 de novembre ens hem de tornar a mobilitzar.

-----------------------------------------------------------------------------

Llistat de convocatòries a Catalunya que anirem actualitzant al web, de moment aquestes són aquelles de les que tenim constància:

- Barcelona: Pça. Catalunya, a les 17 h, concentració i ASSEMBLEA OBERTA, amb participació de treballadors d’empreses en lluita i debat sobre la crisi. La Campanya contra la Directiva de les 65 hores hi dóna suport.

- Tarragona: diversos col·lectius han convocat concentració a les 17.30 h. a l’Estatua dels Despullats (Rambla Nova).

- Reus: l’Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes ha convocat una casserolada-concentració a les 19 h. a la plaça Mercadal.

- Lleida: concentració Plaça Paeria, 17 h.

- Girona: concentració 17 h. Plaça del Vi.

- Sabadell: concentració 17 h. Plaça Sant Roc.

- Figueres: concentració 17 h. Plaça Ajuntament.

- Manresa: concentració 17 h. Plaça Espanya.

- Tortosa: concentració 17 h. Plaça de l’Àngel.

- Mataró: concentració 17 h. Plaça Ajuntament.

- Vilanova i la Geltrú: concentració 17 h. Plaça Ajuntament.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

15 de novembre: tots i totes al carrer!

La crisi que la paguin els bancs, els rics i les multinacionals!

El proper 15 de novembre es reuniran els principals governants mundials per preparar un nou pla contra la crisi.

Salvar de la crisi als bancs d’Estats Units ha costat 700.000 milions de dòlars!! 5 vegades més del que va aprovar la ONU per arribar als Objectius del Mil·leni! I les ajudes europees són encara majors, és una vergonya!!

A l’Estat Espanyol, el govern li ha donat 100.000 milions d’euros als mateixos bancs que estan desnonant a moltes famílies per no poder pagar la hipoteca.

Fa mesos, milers de persones vam sortir al carrer per un habitatge digne i ja vam advertir del perill de la bombolla immobiliària. Ara que ha esclatat, la pagarem nosaltres?

Durant anys s’han forrat i ara ens anuncien acomiadaments, retalls salarials, tancament d’empreses, “aparcar” el protocol de Kioto (que el protocol, ja de per sí és ridícul).

Està clar que els grans partits governen per a la banca i que els grans sindicats no protestaran, si fins i tot els han felicitat els bancs i empresaris! Només la gent del carrer podem denunciar-ho.

Privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues, es creuen que som estúpids? Ho permetrem? Es clar que no!

El dissabte 15 de novembre sortirem al carrer a totes les ciutats.

Fes soroll contra la crisi!! – Que s’escolti la teva veu!!

Les nostres vides valen més que els seus diners.

El 13 de Novembre, Vaga a l’ensenyament públic de Catalunya contra la LEC

El proper dijous 13 de novembre, els sindicats de professors i professores USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT i les organitzacions d’estudiants Sindicat d’Estudiants, Sindicat d’Estudiants del Països Catalans, Estudiants en Acció, Associació d’Estudiants Progressistes i les Assemblees de les Facultats de Mundet i Raval de la Universitat de Barcelona hem convocat vaga a l’ensenyament públic de Catalunya.

Aquest vaga té com a objectiu fonamental rebutjar i exigir la retirada del projecte de Llei d’Educació de Catalunya, que inicia els tràmits parlamentaris, i que suposarà un trencament del model d’escola pública, la seva subordinació als centres privats concertats, la manca de mesures concretes en suport d’un ensenyament públic de qualitat,  la privatització de molts trams de l’ensenyament, la introducció de mètodes i models de gestió privada en els centres públics, la desregulació de les condicions laborals del professorat...

També contra l’aplicació del Pla de Bolonya en els estudis universitaris que provoca la degradació de les titulacions ordinàries i l’encariment  de doctorats, graus, màsters... amb la consegüent exclusió dels i de les estudiants de les classes populars.

La vaga no ha estat convocada per CCOO i UGT.

Davant de la importància que la mobilització sigui el més massiva us convidem (afiliats/ades, delegats/ades) a que ens doneu suport i participeu en les manifestacions i concentracions:

Barcelona: 12h manifestació de plaça Universitat a plaça Sant Jaume  (cita prèvia 11:30h Bar Estudiantil)

Girona: 13h  concentració davant els Serveis Territorials (Ultònia, 13)

Lleida: 13h manifestació des dels SSTT (Pica d’Estacs , 2) fins la plaça Víctor Siurana

Tarragona: 13h manifestació de plaça Imperial Tarraco fins als Serveis Territorials

Tortosa: 13h concentració als Serveis Territorials (Mare de Déu de la Providència, 5)

Federació d'Ensenyament CGT Catalunya
www.cgtcatalunya.cat/cgtense

Protesta davant Bankinter. On són els nostres diners?

Fa uns dies enrere, assistint com a delegat d'estudiants a Madrid(Espanya) per l'UNED, em vaig perdre pel centre, a la Plaza del Sol, i em vaig trobarels efectes reals de la crisi econòmica. Inversors, que pensaven que tenien els dienrs segurs, i la seva entitat els havia invertit en empreses USA que han fet fallida econòmica. On són els seus diners? Hi ha milers d'afectats pel que es veu, i el meś terrible, es que diferents mitjans han anat a parlar amb ells, però alguna mà negra previsible, els han silenciat als mitjans oficials i de masses. Perquè s'estengui la seva lluita davant l'indefensió per l'usura financera, aquí teniu el vídeo elaborat i posat al Canal propi de youtube:

"Coses que se li ocorren a algú que no sap d'economia"

El govern dels Estats Units destina 700.000 milions de dòlars dels contribuents per al seu pla de rescat dels bancs. Europa injectarà altres 1,7 bilions d'euros (al canvi actual, més del triple que els nord-americans)**/


1.- El govern dels Estats Units destina 700.000 milions de dòlars dels contribuents per al seu pla de rescat dels bancs. Europa injectarà altres 1,7 bilions d'euros per a salvar als bancs privats per a garantir els préstecs interbancaris. D'aquesta xifra gegantesca, l’estat francès es compromet a aportar 360.000 milions d'euros, l'equivalent a una sisena part del seu Producte interior brut (PIB). El govern espanyol ha destinat també un fons públic per als bancs de 30.000 milions d'euros, més altres 100.000 milions d'avals. Holanda injecta 200.000 milions d'euros i el Regne Unit 37.000 milions de lliures. Mentrestant, el president veneçolà, com és un populista i no un demòcrata responsable, va concedir 236,7 milions de dòlars per a 1.547 projectes socio-productius comunitaris.

2.- És curiós però el forat deixat pels executius bancaris provoca en els països rics un desastre major i més car que el deixat per dos huracans a Cuba. O dit d'una altra manera, probablement mitja dotzena d'aquests brillants especialistes de Wall Street si els haguessin deixat solts en la illa haguessin provocat un desastre major que els huracans Ike i Gustav junts.

3.- Diuen que la crisi és bàsicament de confiança, és a dir, que els bancs no es fien entre ells i no es presten diners però que, en canvi, sí es fien de l'Estat. Això confirma que és l'economia pública l'única que resulta creïble, tangible i real. O potser és la butxaca de milions de contribuents el que els genera confiança als amos d'aquests bancs.

* *

4.- I mentre coneixem aquestes dades de rescats bancaris amb diners públics, a Munich s'inaugurava, amb gran èxit d'assistència, la Fira de Milionaris, on vam trobar un telèfon mòbil que es ven per 178.000 euros, un coixí adornat amb diamants per 300.000 euros, cigars embolicats en or, l'últim Ferrari, el majordom perfecte, iots, cases de caviar i xampany... Ens assabentem aquests dies que l'amo de la immobiliària espanyola Fadesa es va adjudicar al seu compte personal 139 milions d'euros de l'empresa abans de declarar la suspensió de pagaments, que els executius de l'asseguradora AIG se’n van anar una setmana de vacances gastant-se un total de més de 440.000 dòlars allotjant-se en un hotel de Califòrnia que costa mil dòlars per nit, després de rebre els 85.000 milions de dòlars del rescat del govern nord-americà. La divisió asseguradora del desaparegut Fortis, les restes de la qual han estat comprats a preu de saldo per BNP Paribas, es van gastar 150.000 euros en un sopar en el prestigiós restaurant Louis XV de l'hotel monegasc Paris de Montecarlo, el més car de tot el Principat. En realitat, com em va dir el meu amic Santiago Alba, no sé perquè ens escandalitzem, aquesta gent sempre es va dedicar a menjar i a beure bé mentre la humanitat es mor de fam, no hi ha cap novetat.

5.- Una cosa curiosa d'aquest desastre financer és recordar les anàlisis econòmiques que fins a ara es feien des de l'esquerra d'una banda i els que ens presentaven els grups econòmics tradicionals. Així, vam trobar que la moderadora de la taula rodona de Telesur, Arleen Rodríguez, recordava en un dels seus últims programes que en els esdeveniments d'economistes sobre globalització a L'Havana, ja el 1999, es parlava que s'acostava una crisi d'aquest tipus. L'economista d'esquerres espanyol Juan Torres publicava a primers del 2006 el llibre /Agafa els diners i corre/, on advertia del model econòmic basat en l'especulació i l'any passat vam concedir a la Fira del Llibre de L'Havana, el primer premi /Pensar a contra/ /corrent/ a l'economista cubà Faustino Covarrubias, que avançava també aquest escenari de crisi.

Mentrestant, des de l'altre costat, el passat 5 d'abril, el diari El País titulava /BBVA i el risc veneçolà/. La notícia es feia ressò del fet que el banc espanyol /BBVA acaba d'advertir sobre la situació veneçolana en el capítol de riscos de l'informe anual presentat davant la Comissió del Mercat de Valors d'Estats Units, la SEC, per les seves sigles en anglès/. Han passat sis mesos i veiem quins advertiments tenien raó i quins deien estupideses.

6.- Fa uns mesos es parlava de crisis perquè el petroli estava a 145 dòlars, la qual cosa, indiscutiblement afectava negativament a l'economia mundial. Avui està a 66 dòlars, i ningú planteja que això és una bona notícia per a l'economia productiva.

* *

7.- A mi, que no entenc d'economia ni de lleis, em sembla senzill pensar que si els bancs no estan en condicions per a prestar el servei que tenien encomanat a causa de la dolenta gestió dels seus directius, el que s'ha de fer no és donar-los diners perquè segueixin fent el mateix, sinó crear la corresponent banca pública que els substitueixi. I si algun banc o entitat financera no està en condicions de complir els compromisos legals assumits amb algú, persona física o jurídica, el lògic és iniciar el procés penal contra el responsable oportú, com es fa en qualsevol altra situació en la qual algú no compleix la seva responsabilitat contractual. En conclusió, que com jo no sé d'economia, em limito a donar aquestes informacions i fer aquestes reflexions, per si algú aconsegueix treure’n algunes conseqüències.

Pascual Serrano* /”/La Jiribilla/” *(aparegut a /Kaos en la Red/)

CGT reclama el final de l’actual model polític-social-econòmic capitalista, responsable de la crisi

La CGT davant del treball, l’atur, la crisi financera, econòmica i política, exigeix a institucions i als organismes públics que es deixi d’estafar i enganyar a la majoria social, els treballadors autòctons i immigrants, els pensionistes, els joves i s’acabi amb un model polític-social basat en l’esgotament dels recursos naturals que cada vegada fa més inviable la manera de vida al planeta.

El 24 d’octubre l’Enquesta de Població Activa (EPA) ens torna a mostrar la realitat social i quotidiana de la població que té més de 16 anys i poden treballar: 38.270.700 persones.

 De les persones considerades actives es troben treballant 20.346.300 i sense feina, és a dir parades 2.598.800.

- De les persones considerades inactives prop de 8.700.000 són pensionistes, els ingressos mitjos del qual ascendeix en l’últim trimestre a 806 € mensuals. 
 Les persones assalariades són 16.746.200, de les quals 11.000.000 perceben un salari mensual de 980 €. 
 En l’altre extrem es troba una ínfima minoria de privilegiats que són els membres dels consells d’administració de les empreses, els executius, els directors, els tècnics d’alta qualificació, els quals perceben salaris/rendes que se situen en els 450.000 € mensuals. 
 Les 2.598.800 persones aturades perceben prestacions de desocupació mitges, inferiors als 800 € mensuals. 
 Les persones que han estat expulsades dels seus llocs de treballs en l’últim trimestre del 2008 han estat 217.200 i que han perdut el seu lloc de treball en els últims dotze mesos, han estat 806.900.

L’acomiadament i la seva conseqüència l’atur ha augmentat a tots els sectors en l’últim trimestre: la construcció perd 57.600 aturats més i ja en sumen 354.000 en els últims 12 mesos. Els serveis augmenten les persones aturades en 47.700, la indústria 27.200 persones aturades més i l’agricultura suma 26.900 aturats.

Les persones que porten sense ocupació des de fa més d’un any ascendeixen a 609.500 i el nombre de llars amb tots els seus membres actius a l’atur, han crescut en els últims 12 mesos en 258.800 persones.

Les 10 grans entitats bancàries, 8 Bancs i 2 Caixes, van obtenir uns beneficis nets de 100.000 Milions de € des del 2000 al 2007. El Parlament espanyol va aprovar finançar al sistema financer-bancari amb una partida de 50.000 Milions de €, ampliable fins als 100.000 Milions, per "tornar la confiança al mercat i que tinguin diners per finançar l’economia real".

Des de la CGT volem no només repudiar aquesta "gran estafa social", aprovada pel Parlament, si no també denunciar i oposar-nos amb la força de la raó i de la justícia social que es financi els Beneficis Privats d’aquesta ínfima minoria social que percep de mitjana mensual 450.000 € per persona.

Aquests 100.000 Milions "regalats" al sistema financer surten de les arques públiques i ni els treballadors, els pensionistes, els aturats, els joves, no hem estat preguntats sobre aquesta decisió.

Els 100.000 milions cal utilitzar-los per garantir rendes suficients als 2.600.000 aturats actuals, dedicar-los a pujar les pensions i injectar-los per acabar amb la pobresa relativa que pateixen prop de 9.000.000 de persones en l’estat espanyol.

Cal actuar i un rebel•lar-se fins a tornar a una situació on els drets socials i laborals de les persones i el respecte per la naturalesa i la terra, quedin garantits i una vida social bona, sigui possible per a tots.

Els poders públics i econòmics han de garantir rendes suficients i exigir de qui s’apropia indegudament i no contribueix a l’interès general responsabilitats. Exigir que els seus salaris, les seves rendes, siguin limitades. Que els seus impostos siguin majors i que aportin els seus beneficis privats per a una economia sostenible i viable per a la societat en general.

Des de la CGT no solament ens oposem als “chiringuitos” especuladors i els seus altíssims beneficis, si no que també exigim un canvi social radical contra les "lleis inexorables del mercat capitalista", és a dir la legalització de les seves maquinacions i barbàries per alterar el preu de les coses (habitatges, aliments, matèries primeres, etc.) i l’anteposició dels beneficis privats a la vida i les seves necessitats.

Els treballadors, assalariats i les classes mitjanes hem d’exigir dels poders econòmics, els estats i els seus organismes de control dels diners públics (Bancs Centrals, Reserves Federals), que distribueixin la riquesa, i els mitjans entre aquells que sí que aportem la nostra feina i futur a la sostenibilitat de la hisenda pública i perquè les nostres necessitats socials siguin cobertes amb criteris de suficiència, repartiment solidari i equitat.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Confederació General del Treball - CGT

Font: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2301

Primera condemna penal en ferm per assetjament laboral contra la generalitat de Catalunya

La sentència de l'Audiència Provincial de Lleida senta jurisprudència sobre l'assetjament laboral a  nivell estatal.

Malgrat això, el conseller d'Obres Públiques de Montilla, el socialista Joaquim Nadal, no fa ni cas i, a més, puja a la funcionària condemnada i paga als seus advocats. 

És la primera sentència per assetjament laboral - 'mobbing'-, en la qual resulta condemnada una Administració pública, en aquest cas la Generalitat catalana. I ja és ferma, quan l'Audiència Provincial de Lleida ha ratificat el dictat pel Jutjat Penal n º 2 de la capital lleidatans. 

Es jutjar Teresa Casals, cap de servei de la Conselleria d'Obres públiques (que dirigeix el socialista Joaquim Nadal) per assetjament laboral a la funcionària Begoña Solé. La sentència, ara ratificada en tots els seus pronunciaments, estableix una quantitat de 8782 euros d'indemnització i fa responsable de la Generalitat: "Ha quedat acreditada en autos la perpetració de la falta de coaccions subjectivament dotada d'un element intencional i voluntari-el dol - . la senyora Casals va desenvolupar un comportament voluntari, volgut i intencional-(és a dir dolós) tendent precisament a que la senyora Solé fes el que no estava obligada a fer, porti a fer el que ella no volia, pretenent amb això causar desassossec comminava l'acompliment de la seva tasca en condicions que lesionen la seva dignitat de la seva funció laboral, generant a la perjudicada una situació psicològica delicada doncs desenvolupament un trastorn d'adaptació requerint tractament mèdic adequat a aquest trastorn directament relacionat amb la conducta de la apelante ". 

En suma, per primera vegada, una administració pública és condemnada a Espanya per 'mobbing' i aquesta Administració és la Generalitat catalana. I Joaquim Nadal ha fet tot el possible per presindir de tal 'guardó'. Per exemple, la Generalitat ha corregut amb les despeses de defensa Casals, que no han servit per a molts, i per això ha contret a un dels millors bufets de Barcelona, el de Cristóbal Matellán. Aquestes despeses s'han justificat perquè la causa posava en perill "el bon nom de la Generalitat". 

Pel que sembla, a la justícia el bon nom de l'organisme públic no li sembla raó suficient per deixar impune la qüestió. 

No només això. El major menyspreu del conseller Nadal a la justícia és que, després de conèixer la sentència, encara no ferma, del Jutjat, no se li va obrir expedient disciplinari algun. Per contra, va ser premiada amb un ascens. El seu cap immediat, Jordi Benet, que segons la sentència empara i fomentar l'assetjament, i la dimissió havia estat sol · licitada pel sindicat UGT, tampoc se li ha obert expedient algun. Per cert, Benet ha estat director del Servei de Carreteres de la Generalitat a Lleida durant anys, al temps que era fundador i propietari (després sorgir l'escàndol va traspassar les seves accions a la seva germana) de l'empresa Projectec, premiada reiteradament amb contractes pel propi servei que dirigia. En definitiva, el poder col · labora amb un condemnat, en contra de la part més dèbil, ara declarada innocent. Però, malgrat això, alguna cosa ha canviat, perquè aquesta sentència senti jurisprudència en matèria d'assetjament laboral a 
espanya. 
 
L'Audiència ratifica la condemna de la cap de Carreteres per 'mobbing' a una funcionària 


L'Audiència de Lleida ha ratificat la sentència dictada pel Jutjat Penal número 2 que va condemnar l'ex cap del Servei Territorial de Carreteres de la Generalitat a la demarcació de Lleida, Teresa Casals Escuer, per assetjament laboral a una subordinat. 



L'Audiència reafirmada d'aquesta manera la decisió emesa el passat mes de febrer a favor de la víctima del mobbing, representada pel despatx d'advocats de Josep Maria Moragues, que es va convertir en la primera sentència condemnatòria per assetjament laboral contra una administració pública de l'Estat espanyol.
La sentència del Jutjat Penal 2 va establir en el seu moment que la Generalitat hauria d'indemnitzar la funcionària que va patir l'assetjament laboral amb 63.398 euros per ser responsable civil subsidiari. 
Tanmateix, l'Audiència de Lleida estableix que aquesta quantitat haurà de ser valorada pel metge forense en funció de les seqüeles dels fets que li hagin quedat a la assetjada. 
La treballadora denunciant acusar Teresa Casals de tracte vexatori entre 1996 i 2005. Durant el judici va assegurar que el seu superior la insults, li cronometrat quan treballava, li encarregava tasques de conserge i li va amenaçar diverses ocasions amb extraure'l. La sentència va assenyalar que els serveis territorials de Carreteres podien haver evitat el cas d'assetjament laboral únicament canviant de secció a la funcionària.
La Generalitat va recórrer la sentència del jutjat d'allò penal, que ara ha finalitzat amb una sentència ferma per part de l'Audiència de Lleida que ratifica la sentència anterior. 
Aquest nou error és contundent al sentenciar que "és clar que la conducta de la imputada ha excedit amb molt d'allò acceptable laboral i personalment a una conducta adreçada a fustigació a l'altra persona. Una cosa és el rigor en l'acompliment d'un càrrec de responsabilitat i una altra convertir la insistència en una conducta d'assetjament, amb menyspreu de la dignitat i voluntat de l'altra persona ".

Comunicat d’urgència en solidaritat amb els i les companyes agredides durant la manifestació del 9 d’Octubre a València

Ahir, uns minuts abans que s’iniciara la Manifestació Unitària del 9 d’Octubre a la Ciutat de València (boicotejada d’inici, per la pressió del Pp i del moviment blaver), un company de la COS de la Plana, i altres dues companyes d’ell, van patir una gravíssima agressió a un bar situat tot just al costat del punt d’eixida de la manifestació, mentre un absolutament desmesurat servei “d’ordre” de la Policia Nacional espanyola, es dedicava a identificar a vàries dotzenes de companyes i companys (alguns d’ells afiliats i afiliades a la COS), i a retirar tot un seguit d’estelades, banderes roges, etc.



Cal tenir ben clar que aquests 3 companys i companyes eren apallissats per una colla de prop de 12 feixistes, que els hi van agredir només entrar al local, i sense gairebé dirigir-los cap paraula... mentre la policia espanyola es dedicava a provar d’atemorir a altres companys i companyes al carrer, mentre no deixaven de repetir amb un enorme cinisme i pocavergonya, que ells hi eren allà per “defensar a tothom”...



Davant d’aquesta brutal agressió feixista i davant la passivitat mostrada per la policia espanyola, enviada allà per la delegació del govern espanyol del PsoE, manifestem:



- El nostre total i incondicional suport al nostre company agredit, així com a les altres dues companyes.

- El nostre total i incondicional suport a totes les afiliades i afiliats de la COS, així com tota la resta de companyes i companys, identificats i “violentats” per la policia espanyola.

- El nostre rebuig total a les formes mafioses de governar del Pp i també del PsoE, més properes als manuals ideològics del ministre nazi Goebbels, que de la democràcia amb la que tant es plenen la boca.

- El nostre rebuig a la més mínima presència de cap cos policial als sindicats de classe, doncs la seua funció de guardians i gossos de les institucions espanyoles, així com dels interessos del capital, fa que no puguen de cap de les maneres defensar als i a les treballadores.



Per això, cridem:

- A denunciar qualsevol agressió, doncs l’accumulació de faltes, pot acabar per posar-li problemes a la pròpia “justícia” espanyola, que ho tindria més difícil a l’hora de mostrar la impunitat que concedeixen a aquests grupuscles violents.

- A donar-hi suport a qualsevol mostra de rebuig contra el feixisme i totes les seues variants, masclisme, homofòbia, racisme, etc.

- A denunciar la presència dels cossos de “seguretat” al si dels sindicats obrers, i a la presència d’aquesta “gent” en les mobilitzacions obreres, tal i com va passar durant el passat 1r de Maig a València, on una colla de guàrdies “civils”, desfilaren amb pancarta pròpia al seguici de CCOO...



Feixisme mai més!!

Enfortim la solidaritat obrera!!



València 10 d’Octubre de 2008



*Unió Intercomarcal de l’Horta i la Ribera del Xúquer*

*Unió Intercomarcal de la Plana (Alta i Baixa)*

* *

*Coordinadora Obrera Sindical – COS*

Manifestació treballadors/es TYCO ELECTRONICS AMP a Berga i manifest

A continuació teniu el moment de la manifestació a l´arribada a la Plaça Sant Pere de Berga, on s´ha fet lectura del Manifest per part dels treballadors/es, que teniu a continuació davant el tancament i venda del terreny de la planta de Berga amb els 121 treballadors/es que hi té per una deslocalització i la reducció de plantilla de diferents centres a Catalunya i a nivell mundial:

Vídeos de la manifestació en contra de la directiva de la UE de les 65 hores, a Barcelona

Primer vídeo a inici manifestació des de l´inici fins al final , passant per diferents col.lectius, empreses en crisi i sindicats que s´aglutinaven a manifestació davant la directiva neoliberal de recuperar l´esclavatge, legalitzant 65 hores de treball setmanal, retornant-nos a un segle enrere:

Segon vídeo venint del final de la manifestació cap a endavant , tot baixant pel mig del Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya:

Neix Plataforma Cívica Al Berguedà, ni reis , ni súbdits en resposta a invitació monarquia per Ajuntament de Puig-reig(IC-EPM-CIU)

Neix Plataforma Cívica Al Berguedà , ni reis, ni súbdits, amb més de 150 adhesions diverses. El manifest diu així:

Al Berguedà, ni reis, ni Súbdits
En aquest espai , pretenem un col.lectiu de persones diverses de la societat civil del Berguedà, mostrar el nostre malestar a l´intenció per part de representants de la sobirania popular municipal de dur accions per tal de legitimar una institució anacrònica des del punt de vista democràtic, com és la monarquia, en una societat que es consideri igualitària , lliure i participativa de ple dret.En aquest sentit, des d´aquí, pretenem aglutinar públicament a les persones que desitgin mostrar el rebuig als representants que conviden en nom del poble a membres de la monarquia , dient-los ben alt i clar que AL BERGUEDÀ, NI REIS , NI SÚBDITS de ninguna monarquia, no es pot considerar grat que ningú en nom de cap institució democràtica vulgui pretendre convidar a un representant d´una institució d´arrel no democràtica i no igualitària que encarna valors predemocràtics, i que a dia d´avui, el seu màxim representant, el cap de l´Estat, sigui hereu directe del dictador Francisco Franco, com a continuadors dels Principios del movimiento, als quals va retre jurament de fidelitat.Per aquests motius, els sotasignants adherits a aquesta Plataforma cívica volem mostrar la reprovació pública a aquells edils, alcaldes del Berguedà i d´arreu que es mostrin súbdits a aquesta institució i llurs descens d´esquena al sentit i desitjos de la societat i els valors democràtics que diuen representar, en aquells accions que siguin contraris a la defensa de la dignitat humana i a les llibertats individuals i col.lectives, garant de la justícia social.Si compartiu els valors d´igualtat, justícia i llibertats i no voleu que les nostres institucions tinguin connivència amb institucions que no obeeixin a aquests designis, deixeu el vostre nom, cognoms i població, per adhesions personals i/o nom de l´entitat adherida per correu electrònic a:
nireisnisubdits@gmail.com

Més de 150 adhesions diverses

Hi ha en marxa complementàriament al correu electrònic, causa a la xarxa social Facebook, per tal de recollir adhesions a la Plataforma Cívica AL BERGUEDÀ, NI REIS, NI SÚBDITS.De moment tenim 143 adhesions de persones i 8 entitats:ADHESIONS PERSONES A TÍTOL PERSONAL, amb el nom públic facilitat:
Agustí Argimon Ribas
Aida Morales Boixader
Aleix Andreu Oliver
Aleix Cardona Jordan
Alfred Muñoz Guixaró
Albert Lladó
Albert Mulero
Albert S.C.
Amadeu Corbera
Antoni Garcia
Ariel Santamaria Matas
Arola Conesa
Bernat Costas
Berni Sanjuan Soler
Berta Armengou Grané
Carles Benitez Baudés
Carles Solà Serra
Christian Aixala
Clàudia Viladrich
Cristina Arias Figuls
Clara Arnold
Dani Cantalosella Font
Dani Torrents
David Martinez
David Sais Cabana
Dolors Martinez Gesa
Edgar Garcia Bantolrà
Edgar Sanz Moncusí
Elena Crespi
Elena Que
Elisenda Garcia Cubí
Enric Canela
Eric Herrera
Erika Martí Ibern
Espanya no t´estima
Ester Segarra Colomés
Esther Ponsa
Eva Juvert
Ferran Sant
Florenci Tarrés Serra
Francesc Ribera
Gerard Fernández
Gerard Gómez del Moral
Guerau Xipell Casol
Helena Ymbert Pellejà
Irene Coghene
Ivan Serra Serrano
Isaac Guilà Puig
Isabel Ballesteros Naranjo
Jaume d´Urgell
Jesús Palomar Baget
Joan Font Ribera
Joan Plana
Joan Soler Suau
Jordi Anento Queralt
Jordi Brillas Bastida
Jordi Coronas
Jordi Gomara
Jordi Ferrer Vila
Jordi Pesarrodona Cacsada
Jordi Veas Febas
Jordi Vilà Puig
Jordi Salvat Rovira
Jordi Salvia
Josep Borràs Santias
Josep Clotet Saez
Josep Jòdar Lladó
Josep M.Vall Comaposada
Josep Modol Dalmau
Josep Saña Aubets
Josep Sunyé Vila
Juan Karlos
Júlia Taurinyà
Laura Lury
Lluís Ridao
Lluís Soler Turu
Lourdes Freixa
Lury Bcn
Manel Bargalló
Marc Faustino
Marc Gès Torres
Marc Rafart
Marc Ros Viñas
Marc Sala
Maria Ballús
Maria Jose Toro Martinez
Maria Llorens
Marià Miró
Mariona Cabanas Malé
Martí Cabré
Meritxell Grau
Meritxell Salip
Moisès Rial Medina
Mònica Garcia Llorens
Montse Roca Pagerols
Montse Seró Barberà
Montserrat Pastor Diaz
Narcís Turull Peroy
Neus Piniella Fabregas
Noël Climent Jurado
Núria Calabria
Núria Rodriguez
Oriol Ramon Mimó
Oriol Solà
Oriol Valls Fornells
Pablo Alonso
Pep Sala Vilarasau
Pere Bataller
Pere Massana
Pere Piquer
Pere Sàbat Lluverol
Quim Ferrandiz Umbon
Rafa Dulsat Ortiz
Raimon Forn
Ramon Elias
Ramon Fornell
Raul Pope Farguell
Record Catalans
Roger Berenguer
Roger Bujons Tomàs
Roger López Guirao
Roger Lloret Vila
Roger Prims Vila
Roger Tugas
Roger Seuba
Rosa Camps
Rosa Segura Bonet
Rosana Ortega García
Roser Ortiz
Rubèn Arenas Garcia
Saida Gener
Té la Mà Maria
Toni Francitorra Bonet
Tomàs Sayes Jato
Txell Valladares
Txevius taxvs Indanait
Vicent Boscà
Víctor Terradellas Maré
Xavi Vallès
Xavier Del Nord
Xavier Lechuga Llop
Xavier Estébanez
Xavier Monge Profitós
Usuaris adhesió anònima Facebook (1)

ADHESIONS D´ENTITATS DIVERSES:

Alerta Solidària
Associació Els Verds
Coordinadora de defensa del Berguedà
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Espai Jove Intersindical-CSC
Fòrum Faustí Llaverias
Lillet Rebel, Assemblea de la Pobla de Lillet
Plataforma No Fem el CIM

Treballadors de TYCO ELECTRONICS AMP parlen de situació 121 afectats per E.R.O.

En aquest video dos membres del comitè de l'empresa del Berguedà en fan cinc cèntims de situació actual , durant parada a Fira de Bergaon es recollien signatures d'adhesió i que reclamen davant situació actual:

Justícia signa un conveni amb els 14 col•legis d’advocats per al funcionament de 21 punts de servei d’orientació mediadora a tot Catalunya

Dijous, 19 de juny de 2008 - 16:28h

Justícia

---

Justícia signa un conveni amb els 14 col•legis d’advocats per al funcionament de 21 punts de servei d’orientació mediadora a tot Catalunya

Els 21 serveis d’orientació mediadora, que actuen en el marc dels serveis d’orientació jurídica dels col•legis d’advocats, informen els ciutadans dels avantatges de la mediació com a eina de resolució

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha signat avui, 19 de juny, un conveni amb els degans dels 14 col·legis d’advocats de Catalunya per a la gestió dels serveis d’orientació mediadora que actuen en el marc dels serveis d’orientació jurídica dels col·legis d’advocats. La signatura d’aquests convenis permet el funcionament de 21 punts d’orientació mediadora repartits per tot Catalunya, on professionals especialitzats en mediació informen la ciutadania dels avantatges i del valor que pot aportar en molts casos l’aplicació d’aquest mitjà.

La signatura dels convenis, renovables cada any, presenta algunes novetats respecte de l’any 2007. Així, s’obren dos nous serveis d’orientació mediadora (SOM): un a Cerdanyola, gestionat pel Col·legi d’Advocats de Sabadell, i un altre a l’Hospitalet, dins de la Ciutat de la Justícia, gestionat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, i, a més, el Departament de Justícia signa la quarta addenda al conveni formalitzat l’any 2004 amb l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB).

A l’acte hi han assistit la presidenta del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, Sílvia Giménez Salinas; el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, Pascual Ortuño Muñoz; la directora del Centre de Mediació Familiar de Catalunya del Departament de Justícia, Anna Vall, i els degans dels col·legis d’advocats de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Terrassa, Tortosa, Vic, Sant Feliu de Llobregat, Figueres, Granollers, Manresa, Mataró, Reus i Sabadell.

Serveis d’orientació a la mediació

Els 21 serveis d’orientació mediadora que funcionen des dels serveis d’orientació jurídica dels col·legis d’advocats, responen a la voluntat del Departament de Justícia de crear una extensa xarxa de punts d’informació de la mediació arreu de Catalunya. Des de cadascun d’aquests serveis s’informa els ciutadans i ciutadanes dels avantatges de la mediació com a eina de resolució de conflictes, se’ls ajuda a emplenar els formularis i, si compleixen els requisits, se’n deriven els casos al Centre de Mediació Familiar de Catalunya, el qual els designa un mediador o mediadora del seu partit judicial.

Així mateix, el Departament de Justícia ha signat convenis amb diversos ajuntaments, consells comarcals, associacions i fundacions i amb el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya.

Dades de la mediació a Catalunya

A Catalunya, el percentatge d’èxit de les mediacions sol·licitades directament per les parts és d’un 76,28%, i en els casos que arriben a la mediació per derivació judicial el percentatge és gairebé d’un 51%. En els darrers anys, tant les sol·licituds de mediació com les mediacions acabades han experimentat un augment progressiu.

A Catalunya hi ha 1.447 mediadors familiars homologats pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya, 1.247 dels quals estan en actiu i 200, inactius. Es tracta d’especialistes en mediació que provenen dels camps de la psicologia, l’educació, el treball social, la pedagogia i el dret. Per demarcacions:

A Barcelona hi ha 827 mediadors familiars. La distribució de despatxos, desglossada per partits judicials, és la següent: Arenys de Mar, 14; Badalona, 12; Barcelona, 581; Berga, 2; Cerdanyola del Vallès, 20; Cornellà de Llobregat, 5; Esplugues de Llobregat, 8; Gavà, 12; Granollers, 32; l’Hospitalet de Llobregat, 11; Igualada, 7; Manresa, 45; Martorell, 6; Mataró, 51; Mollet del Vallès, 25; el Prat de Llobregat, 4; Rubí, 18; Sabadell, 46; Sant Boi de Llobregat, 6; Sant Feliu de Llobregat, 31; Santa Coloma de Gramenet, 8; Terrassa, 51; Vic, 17; Vilafranca del Penedès, 6, i Vilanova i la Geltrú, 15. En total, hi ha 1.033 despatxos de mediadors.

A Girona hi ha 173 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Girona és la següent: a la Bisbal d’Empordà, 10; a Blanes, 7; a Figueres, 43; a Girona, 136; a Olot, 10; a Puigcerdà, 2; a Ripoll, 1; a Sant Feliu de Guíxols, 7, i a Santa Coloma de Farners, 4. En total hi ha 220 despatxos de mediadors.

A Tarragona hi ha 78 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Tarragona és la següent: a Falset, 3; a Reus, 27; a Tarragona, 52; a Valls, 8, i al Vendrell, 4. En total, hi ha 94 despatxos de mediadors.

A Lleida hi ha 104 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Lleida és la següent: a Balaguer, 10; a Cervera, 4; a Lleida, 96; a la Seu d’Urgell, 3; a Solsona, 3; a Tremp, 6, i a Vielha, 1. En total hi ha 123 despatxos de mediadors.

A les Terres de l’Ebre hi ha 65 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de les Terres de l’Ebre és la següent: a Amposta, 51; a Gandesa, 35, i a Tortosa, 50. En total, hi ha 136 despatxos de mediadors.

Projecte de llei de mediació en l’àmbit del dret privat

El Govern va aprovar, el passat 27 de maig, el Projecte de llei de mediació en l’àmbit del dret privat, per poder ampliar els camps d’intervenció d’aquest mitjà de solució de conflictes i descarregar de feina ordinària els jutjats de Catalunya, tal com han sol·licitat reiteradament les autoritats judicials.

El nou text substitueix la Llei 1/2001, de mediació familiar de Catalunya, i n’amplia el contingut; introdueix nous aspectes susceptibles de sotmetre’s a la mediació familiar i inclou especialment la mediació civil com a instrument per resoldre els conflictes derivats de la convivència ciutadana i social.

Així, s’estableix la mediació per a qualsevol tipus de qüestió en matèria de dret privat que pugui ser objecte d’un procés judicial i en la qual s’hagi trencat la comunicació entre les parts. D’aquesta manera, es promou una resolució dels conflictes dialogada i acordada entre les parts, que, alhora, evitarà l’entrada de nous casos als jutjats de Catalunya.

Font: GENCAT

Reflexions de Jordi Martí Font

En el marc de l´Universitat Catalana d´Estiu en Jordi Martí, coordinador de la revista Catalunya, ens parla del món llibertari en relació a l´independentisme, l´anarcoindependentisme, i el sindicalisme català en el vídeo següent:

Dades de l'atur del mes de juliol

Dilluns, 4 d'agost de 2008 - 13:20h

Dades de l'atur del mes de juliol

L'atur augmenta de 10.542 persones, un 3,39% més que durant el mes de juny

L'atur registrat a Catalunya ha pujat en 10.542 persones el mes de juliol, un 3,39% més en relació amb el mes de juny del 2008 i un 25,98% més en relació amb el mes de juliol de l'any 2007. Actualment, a Catalunya hi ha 321.964 persones en situació d'atur, mentre que el juliol de l'any passat la xifra d'aturats era de 255.575 persones.

Per sexes, l'atur ha augmentat tant en homes (3,76% més) com en dones (3,06% més). Actualment hi ha 149.879 homes aturats i 166.979 dones aturades. D'altra banda, l'atur s'ha incrementat en tots els sectors d'activitat, si bé els percentatges han estat més grans en construcció (5,45% més) i serveis (3,78% més).

Respecte a les dades de contractació, durant el mes de juliol es van signar 278.811 contractes laborals, 37.191 dels quals van ser indefinits.

Més informació

Nota del Departament
Atur i demandes d'ocupació (1,08 MB)
Observatori del treball
Ocupació laboral

Tema relacionat: Treball

FONT: GENCAT

Després de 1142 morts i 1.360.514 accidents els 8 darrers anys, ara hi haurà traspàs d´inspecció de Treball

Tenim confirmat ja després de la comissió bilateral Estat-Generalitat aprovés el traspàs de l´Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball d´estrangers. El traspàs es farà pel juny del 2009, quan era un tema discutit ja el gener del 2008, que va posar pals a les rodes cúpules de CCOO i UGT estatals, i com passa en tots els àmbits socioeconòmics, l´estat es resisteix a retornar marc competencial, i perpetura l´espli fiscal, salarial i de sinistralitat, ni que sigui que s´empitjori la situació actual, ja que amb dades del propi Departament de Treball, a Catalunya a la feina hi ha hagut 1142 morts en horari laboral més 1.360.514 d´accidents lleus i greus.
Les dades parlen per si mateixes:
CATALUNYA. 2000 - 2007
2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105)

En quan a accidents Lleus: any 2000(181.755); 2001(187.045); 2002(181.958); 2003(168.293); 2004(155.852); 2005(151.149); 2006(161.586); 2007(159.676), que fan un total de1.347.314 accidents Lleus en 8 anys, una epidèmia silenciada.

I si parlem d´accidents Greus: any 2000(1.487); 2001(1.700); 2002(1.685); 2003(1.601); 2004(1.620) ; 2005(1.423); 2006(1.250); 1007(1.292) que donen un total de 12.058 accidents greus en 8 anys, que per sort no van ésser mortals molts d´ells.

I el resultat més nefast són els mortals: any 2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105) que fan 1142 persones mortes en horari laboral a Catalunya els 8 darrers anys.

En xifres globals els darrers 8 anys n´hi ha: any 2000(183.393); 2001(188.900); 2002(183.829); 2003(170.045) ; 2004(157.621); 2005(152.674); 2006(162.979); 2007(161.073) que donen un resultat escandalòs de 1.360.514 accidents diversos a Catalunya en 8 anys!
Aquesta epidèmia social, si tenim en compte que a Catalunya a 1 de gener del 2008 erem 7.354.441 habitants, en el supòsit que els accidents fossin únics(que malauradament no és el cas), corregit per l´evolució a l´alça de la població, donaria que un 18,49% de la població catalana hauria patit algun tipus d´accident laboral.
Ara cal esperar la creació de l´Agència d´Inspecció de Treball d´immediat i el ple desplegament que eixampli i garanteixi unes relacions laborals amb condicions dignes, que passa per assumir el 100% dels 240 inspectors i subsinspectors de Catalunya i els 150 agents de suports que hi ha, i sobretot la reunió que l´administració catalana i l´espanyola s´han fixat per l´octubre vinent que detalli el règim econòmic, de funcionaris(170.2) i respecti el que marca l´estatut retallat a l´article 170: que ens doti de l´execució de les qualificacions professionals, la negociació col.lectiva i el registre dels convenis col.lectius de treball, i les relacions laborals per fixar convenis marc a Catalunya , davant inacció en aquest sentit pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que perpetua a pitjors condicions laborals a la majoria social sotmesa a convenis estatals, al no formalitzar-se d´àmbit català. Cal que el traspàs nou reforci el marc català de relacions laborals, i no ens converteixi en una simple gestora de l´administració de l´estat, i avancem més enllà de l´esquifit marc legal espanyol ens limita a gestionar sota la seva tutela . No podem oblidar que l´estatut que tenia un suport majoritari al Parlament, el del 30 de setembre ens donava la possilibitat d´un marc català de relacions laborals , que juntament amb una Seguretat social catalana, amb els més de 3,5 milions de cotitzants/es que tenim al país ens dotaria un catàleg de prestacions que superés la recentment aprovada cartera de serveis socials de copagament, i ens acostaria a un model real d´estat del Benestar, que ens acostés als països nòrdics, davant la febre inversió pública en prestacions socials.

Lacomissió Bilateral Estat-Generalitat acorden el traspàs de l´inspecció de Treball pel juny del 2009

El traspàs serà efectiu a partir del juny de 2009, després de la creació de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball

La consellera de Treball, Mar Serna, destaca “la importància d’haver obtingut el traspàs de la Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball per estrangers abans que el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya hagi fet dos anys”

La Generalitat de Catalunya assumirà a partir del juny de 2009 el traspàs de la Inspecció de Treball, segons l’acord a que ha arribat avui la Comissió Bilateral Generalitat – Estat reunida a Barcelona. D’aquesta forma, es materialitza l’acord sobre la creació de les bases del traspàs aprovat per la Comissió Bilateral en la reunió de gener de 2008.

La consellera de Treball, Mar Serna, ha destacat “el fet d’haver obtingut el traspàs de la Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball per estrangers abans que el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya hagi fet dos anys”.

Serna ha assenyalat que “la Generalitat fixarà les prioritats de la Inspecció, que mantindrà la seva independència tècnica, i planificarà les accions en l’àmbit de les seves competències perquè des de la proximitat es gestiona millor, i es donarà millor serveis a les empreses i a les persones treballadores que necessiten un sistema d’inspecció àgil i eficient”

Abans del mes juny de 2009, la Generalitat de Catalunya crearà l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, de la qual dependran directament els inspectors de treball i seguretat social i els subinspectors d’ocupació i seguretat social que es transfereixen.

La consellera de Treball ha explicat que l’objectiu de la Generalitat és que “l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball tingui com a mínim el 50 % dels aproximadament 240 inspectors i subinspectors que en l’actualitat desenvolupen la seva feina a Catalunya i de les 150 persones que fan feines de suport”.

D’altra banda, es determinarà un mecanisme bilateral de col·laboració, cooperació i coordinació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat de Catalunya en matèria d’inspecció de treball i seguretat social.

El Govern de la Generalitat té previst presentar el projecte de llei de creació de l’Agència Catalana d’inspecció de Treball per l’aprovació del Parlament de Catalunya després de l’estiu.

El traspàs de la Inspecció de Treball es basa en el que estableix l’article 170.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que atorga a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals. A més, d’acord amb l’article 170.2 de l’Estatut, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció pública inspectora per la qual cosa les persones funcionàries dels cossos d’aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat.

Les funcions de la Inspecció traspassades a la Generalitat

Amb el traspàs de la Inspecció de Treball, la Generalitat de Catalunya executarà la competència que li reconeix l’article 170.2 de l’Estatut d’Autonomia sobre el servei de la Inspecció de Treball constituïda pels òrgans, funcionaris/es i mitjans materials que contribueixen al compliment de les normes laborals que són competència de la Generalitat. Per tant, la Generalitat exercirà, entre altres, les següents funcions inspectores:

· Vigilància de la legislació laboral i dels convenis col·lectius: la prevenció de riscos laborals, l’ocupació i migracions com, per exemple, la col·locació, l’ocupació, immigració i treball d’estrangers, formació professional ocupacional i contínua, empreses de treball temporal, agències de col·locació i plans de serveis integrats per l’ocupació.

· Assistència tècnica per facilitar informació tècnica a empreses i persones treballadores sobre la funció inspectora, així com a entitats i organismes de la Seguretat Social; Informació, assistència i col·laboració amb altres òrgans de les administracions públiques respecte a l’aplicació de normes d’ordre social o a la vigilància i control d’ajuts i subvencions públiques.

· Arbitratge, conciliació i mediació en conflictes i vagues quan sigui acceptat per les parts.

El traspàs de les persones funcionàries

L’acord de la Inspecció de Treball inclou el traspàs dels inspectors de treball i seguretat social i dels subinspectors d’ocupació i seguretat social, que dependran orgànicament i funcionalment de la Generalitat, per exercir en l’àmbit de competències de la Generalitat.

També es garanteix el caràcter únic dels dos cossos (el Cuerpo Superior de Inspectores de Trabajo y Seguridad Social i el Cuerpo de Subinspectores de Empleo y Seguridad Social), així com l’ingrés únic i la mobilitat geogràfica arreu el territori estatal.

Per últim, s’inclouen totes les funcions i serveis que correspon a l’Administració de l’Estat respecte del personal administratiu i de gestió al sistema, que passa a dependre orgànicament de la Generalitat, així com els recursos informàtics que corresponguin a les funcions traspassades a la Generalitat.

Coordinació i col·laboració entre Administracions

Ambdues Administracions garanteixen la coordinació i cooperació necessàries del Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social a Catalunya. Per aquest raó, abans del 31 d’octubre de 2008, es determinarà bilateralment les fórmules de cooperació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat de Catalunya. Aquest mecanisme bilateral incorporarà mecanismes per l’exercici conjunt de la funció pública de inspecció en l’ordre social.

Així mateix, s’establirà un servei comú d’informació i atenció als ciutadans/es, presentació i recepció d’escrits, denúncies, peticions o altres documents relacionats amb l’exercici de la inspecció.

A més, hi haurà fórmules de garantia de la funció i actuació en totes les matèries de l’ordre social, sense perjudici de la resolució per cada Administració dels procediments sancionadors en les matèries de les seves competències i de liquidació de quotes de la Seguretat Social.

Per aquest motiu, els inspectors de treball i seguretat social i els subinspectors d’ocupació i seguretat social podran realitzar actuacions inspectores d’investigació i adoptar mesures inspectores en matèries de l’ordre social competència d’una Administració diferent a la seva dependència orgànica en els termes que ambdues Administracions acordin.

Per últim, cal destacar que l’acord de la Comissió Bilateral, complint amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que permet a la Generalitat assolir les competències de la Inspecció de Treball a través de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, dona resposta a la l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana.

Acord sobre els permisos inicials de treball per a persones estrangeres

La Comissió Bilateral ha ampliat avui l’acord que atorga a la Generalitat la capacitat d’atorgar els permisos inicials de treball per compte propi o aliè dels estrangers que desenvolupin la seva tasca a Catalunya.

L’acord inicial tancat el passat mes de gener continuava reservant aquesta capacitat a l’Estat en alguns supòsits com ara alts directius o esportistes d’elit i artistes. Avui, però, l’acord s’ha ampliat a aquests supòsits.

Més informació clica aquí

Sentència: Una treballadora d’Urbaser podrà escollir el seu horari laboral sense reduir-lo

Un jutjat de Cantàbria ha reconegut el dret d’una treballadora de la neteja de Castro Urdiales a fixar la seva jornada de manera que conciliï la vida laboral i familiar sense haver de reduir les hores de treball. La Sentència del jutjat n.2 del social disposa que la treballadora pot iniciar la seva jornada a partir de les 10 hores de manera que pugui acompanyar el seu fill a escola cada dia. La demanda va ser promoguda per UGT davant de la negativa de l’empresa que, en tot cas, proposava la reducció de la jornada laboral. El sindicat reclamava el dret de la treballadora a mantenir l’horari complert a pesar que el conveni col.lectiu del sector no ho disposi, ni tampoc s’hagi arribat a un acord específic amb l’empresa.

La sentència amplia el dret estipulat per l’article 37.6 de l’Estatut dels Treballadors que permet al treballador fixar el seu horari laboral que es redueix per la guarda legal d’un fill. També, amplia un dret recentment fixat per la Llei d’Igualtat que estipula el dret a adaptar la distribució i la durada de la jornada laboral per motiu de conciliació de la vida laboral i familiar.

En el cas d’aquesta treballadora d’Urbaser, empresa concessionària del servei de neteja de diversos edificis públics, va exposar una incompatibilitat d’horaris amb el seu marit per a poder portar el seu fill a escola. La dona va demanar de començar la jornada a partir de les 10 hores del matí, per poder acompanyar el seu fill a l’escola d’una població veïna, deixant en mans de l’empresa la distribució de la resta de l’horari. L’empresa va rebutjar la demanda al.legant que un dels principals centres dels que fa la neteja ha d’estar enllestit a les 10 hores, quan inicia l’activitat. Davant d’això, el jutjat del social recorda a l’empresa que no només és adjudicatària de la neteja d’aquest centre, també d’altres als que, de fet, la treballadora ja té com a destí habitual.

Més informació: EldiarioMontanes

El Departament de Treball destina 2.100.000 euros per les empreses qualificades d’iniciatives locals d’ocupació (I+O)

Divendres, 18 de juliol de 2008 - 12:22h

Treball

---

El Departament de Treball destina 2.100.000 euros per les empreses qualificades d’iniciatives locals d’ocupació (I+O)

• Arxius
• declaració de Joan Josep Berbel

Més de 300 empreses podrien beneficiar-se’n i més de 350 llocs de treball estables es podrien generar enguany

Amb aquest programa, que ha permès la creació de més de 550 llocs de treball estables en els darrers dos anys, Treball subvenciona la creació d’activitat econòmica i la generació de llocs de treball estables mitjançant el foment de l’activitat empresarial i amb el suport de les entitats locals

Més de 300 empreses qualificades d’iniciatives locals d’ocupació (I+O) es podrien crear enguany i més de 350 llocs de treball estables de nova creació es podrien generar per l’atorgament de 2.100.000 euros en subvencions del programa I+O del Departament de Treball.

El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, ha destacat que “l’objectiu del programa d’iniciatives locals d’ocupació (I+O) és crear activitat econòmica i generar de llocs de treball estables em sectors emergents o estratègics per al territori a través del foment de l’activitat empresarial i amb el suport de les entitats locals”.

Les iniciatives locals d’ocupació s’emmarquen en el projecte INICIA, un pla de suport a les persones emprenedores i l’autoocupació a Catalunya 2008 – 2010 amb l’objectiu de potenciar la creació de més i millors empreses. Aquest repte es vol aconseguir creant un entorn favorable, donant informació i formació per emprendre i orientant, assessorant i donant suport a les persones emprenedores. El Departament destinarà prop de 73 milions d’euros pel període 2008 – 2010 i es podran beneficiar més de 310.000 persones potencialment emprenedores.

En els dos últims anys (2006 i 2007), s’han qualificat d’iniciativa local d’ocupació 412 projectes, dels que el Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, ha subvencionat 222 empreses amb un total de 3.424.000 euros.

En aquest període de temps, 554 persones en atur han estat contractades gràcies al programa I+O, de les que 289 eren homes i 265 eren dones. El contracte dels beneficiaris era indefinit.

Les empreses beneficiàries són microempreses i petites empreses que, en tots els casos, tenen una plantilla inferior a 25 persones treballadores.

Iniciatives locals d’ocupació

Un projecte empresarial rep la qualificació d’iniciativa local d’ocupació quan demostra que és viable tècnicament, econòmicament i financerament; rep el suport d’una entitat local (ajuntament, consell comarcal, etc...) per a la seva implantació al territori corresponent, i s’inscriu al Registre d’Iniciatives locals d’Ocupació (I+O) del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Un cop el projecte ha passat a ser empresa i ha començat la seva activitat empresarial, pot acollir-se als cinc tipus d’ajuts inclosos en el programa I+O: contractació indefinida, integració de socis/ es treballadors/es, subvenció financera, suport a la funció gerencial i contractació d’experts tècnics d’alta qualificació.

Una vegada obtinguda la qualificació d’iniciativa local d’ocupació, les empreses poden accedir a subvencions de 4.808 euros per la contractació indefinida d’una persona en atur. La mateixa quantitat s’atorga per a cada persona sòcia treballadora desocupada que s’integri amb caràcter indefinit en una cooperativa o societat laboral.

L’empresa també pot rebre una subvenció financera consistent en la reducció de fins a 3 punts de l’interès dels préstecs destinats a inversions per a la creació i posada en marxa de l’activitat empresarial.

Un altra subvenció es destina a la millora de la capacitat de la persona promotora per a la presa de decisions empresarials (75% del cost de l’acció amb un límit de 12.020 euros) mitjançant l’ajut per a tutoria, ajut per formació i ajut per a la realització externa d’estudis i informes sobre activitat.

Per últim, s’atorguen subvencions per facilitar la contractació d’experts tècnics d’alta qualificació, per a la millora de l’activitat empresarial i el bon fi d’aquesta activitat (50% dels costos salarials amb el límit de 18.030 euros.

Les novetats del programa I+O

Per l’atorgament de les subvencions d’enguany, el Departament de Treball incrementa el nombre de projectes empresarials que poden ser qualificats d’Iniciatives locals d’Ocupació (I+O).

En concret, es consideren els casos de reconversions industrials o tancaments empresarials, en els quals les persones treballadores es facin càrrec de l’empresa, n’assumeixin la gestió i el control mitjançant empreses cooperatives i societats laborals, sempre i quan hi hagi un nou pla d’empresa que permeti garantir la viabilitat del nou projecte empresarial.

També s’ampliarà el nombre de projectes empresarials que poden ser qualificats d’Iniciatives locals d’Ocupació afegint-hi els casos d’empreses preexistents que creïn un nou centre de treball i que generin ocupació neta al territori.

A més, s’augmentarà la subvenció un 10% per a sectors econòmics predefinits com, per exemple, implantació d’energies alternatives, cura d’infants, persones discapacitades o gent gran, assistència a persones joves amb dificultats, gestió de residus o protecció i manteniment de zones naturals, entre d’altres.

Així mateix, s’incrementarà la subvenció un 10% per als casos de determinades circumstàncies socioeconòmiques desfavorables en el territori i en el mercat laboral, i en els casos de contractació de determinats col·lectius més desafavorits per l’actual conjuntura del mercat de treball.

L’augment es produirà quan s’acrediti la contractació indefinida o la incorporació de persones sòcies treballadores a jornada completa de persones en situació de risc social; amb més de 6 mesos en situació d’atur; majors de 45 anys; menors de 30 anys amb dificultat d’inserció laboral; dones en ocupacions on es troben subrepresentades; amb dificultats especials per inserir en el mercat de treball; i sòcies treballadores que hagin capitalitzat la prestació d’atur.

Per últim, s’ampliarà la tipologia d’estudis i informes subvencionables per tal d’incrementar les possibilitats de suport a la posada en marxa d’iniciatives empresarials d’aquest programa, posant especial èmfasi en les accions lligades a la prevenció de riscos laborals, a la igualtat d’oportunitats i a la formació de persones treballadores.

---

Documents relacionats

declaració de Joan Josep Berbel [WAV - 2.37 MB]

FONT: GENCAT

S'obre el període de preinscripció amb una oferta de 64.840 places per a la formació d'adults

Dimarts, 17 de juny de 2008 - 14:00h

Formació d'adults

Prop de 65.000 places
S'obre el període de preinscripció amb una oferta de 64.840 places per a la formació d'adults

El Departament d'Educació obre aquest mes de juny el període de preinscripció per a la formació d'adults. Es poden afegir a la convocatòria aquelles persones majors de 18 anys amb diferents objectius, ja sigui obtenir una titulació, posar-se al dia en determinades matèries o bé ampliar els coneixements actuals.

La preinscripció es podrà fer fins el 27 de juny en el cas de l'alumnat nou. Per als alumnes que ja estan cursant els estudis, la preinscripció serà entre el 9 i el 13 de juny. Un cop es publiquin les llistes d'admesos el 9 de juliol, el següent pas serà la matriculació entre el 2 i el 8 de setembre.

Per al proper curs el Departament d'Educació ofereix 64.840 places, 10.180 més que l'any anterior. La principal novetat en el període de preinscripció d'adults d'enguany és que s'ha incorporat un nou criteri de puntuació. Fins ara, en anteriors edicions sumava punts el fet de residir o treballar en el municipi del centre sol·licitat. Ara, a més, també puntuarà en el cas de viure o treballar en municipis propers que no disposen de cap centre de formació d'adults.

" style="width: 13px; height: 7px;" alt="" src="http://www10.gencat.cat/gencat/binaris/bullet_serveis_tcm32-38217.gif" height="7" width="13"> Informació sobre la preinscripció a la formació d'adults

Font: Gencat

paquet de mesures d’austeritat pressupostària començant per la pròpia Generalitat

Dimecres, 16 de juliol de 2008 - 10:57h

President

---

El president Montilla anuncia un nou paquet de mesures d’austeritat pressupostària començant per la pròpia Generalitat

• Arxius
• El president Montilla anuncia un nou paquet de mesures d’austeritat pressupostària començant per la pròpia Generalitat

• Destaca que es reduirà en un 25% determinades partides de la despesa corrent, que tot i ser necessàries no es consideren imprescindibles
• Informa que el Govern ha acordat mesures de contenció del creixement de les plantilles excepte en serveis essencials relacionats amb l’atenció al públic o amb la protecció ciutadana

El president de la Generalitat, José Montilla, ha anunciat un nou paquet de mesures del Govern per afrontar la situació de crisi on es fa “referència a l’austeritat pressupostària de les administracions públiques, de contenció de la despesa corrent, començant per la pròpia Generalitat”.

El cap de l’Executiu ha destacat que aquesta austeritat pressupostària significarà, segons el que va aprovar ahir el Govern, “reduir en un 25% determinades partides de despesa corrent, que tot i ser necessàries no es consideren imprescindibles”.

Així mateix, el president ha informat a la Cambra catalana que “el Govern va acordar mesures de contenció del creixement de les plantilles de personal al servei de l’Administració, excepte en aquells serveis essencials i que estan relacionats amb l’atenció al públic o amb la protecció de la ciutadania”.

Nou paquet de mesures aprovat pel Govern de la Generalitat

El Govern adopta les mesures de control de la despesa següents, que afecten tots els departaments de l’Administració de la Generalitat i entitats integrants del seu sector públic:

1. Per poder iniciar expedients de despesa relatius a nous programes, convocatòries d’ajuts i actuacions que no siguin de caràcter recurrent, es requereix l’acord previ del Govern. A tal efecte, la intervenció no fiscalitzarà les propostes de despesa que no responguin a compromisos jurídicament vinculants que hagin estat adquirits o autoritzats abans de la data d’aprovació d’aquest acord, llevat que es tracti de despeses de caràcter recurrent o bé que hagin estat autoritzades pel Govern.

2. No es substituirà el personal dels departaments i de les entitats del sector públic de la Generalitat, que causi baixa per jubilació, excedència, o finalització del vincle laboral. En cas que la baixa afecti a llocs de comandament, i que sigui imprescindible la seva cobertura, s’haurà de compensar amb les baixes/retencions d’altres places. L’aplicació d’aquesta mesura podrà comportar una reassignació de personal entre diferents departaments.

3. Excepcionalment, el personal adscrit a la prestació directa de serveis públics de caràcter bàsic que causi baixa pels motius esmentats, podrà ser substituït en casos degudament justificats i previ informe favorable de la Comissió de Coordinació Corporativa. Tampoc serà d’aplicació aquest punt quant es tracti de substituir personal de reforç que estigui nomenat o contractat en la data d’aquest acord.

4. En l’àmbit dels departaments i de les entitats del sector públic de la Generalitat no s’iniciaran processos per cobrir els llocs de treball dotats pressupostàriament però que es trobin en situació de no ocupats, llevat que s’adrecin a personal que ja estigui ocupant un altre lloc de treball, el qual haurà de quedar vacant i no podrà cobrir-se. L’aplicació d’aquesta mesura podrà comportar una reassignació de personal entre diferents departaments.

5. Únicament es podran incrementar les plantilles, prèvia revisió i constatació de la seva necessitat per part dels departaments de Governació i Administracions Públiques i d’Economia i Finances, quan es tracti dels llocs previstos de forma parcial en el pressupost per al 2008 i pendents d’autoritzar durant el segon semestre de 2008:

1. Personal docent no universitari: un màxim de 1.725 nous llocs
2. Mossos d’Esquadra: un màxim de 1.647 nous llocs
3. Personal penitenciari: un màxim de 434 nous llocs
4. Personal d’administració de justícia: un màxim de 150 nous llocs

6. Per raons degudament motivades, amb l’informe previ de la Comissió de Coordinació Corporativa, el Govern pot establir excepcions addicionals a les contemplades en les tres mesures anteriors, incloent les que derivin de la resolució dels expedients de dimensionament que hagin iniciat la seva tramitació en el moment de l’aprovació d’aquest acord.

7. No es tramitaran noves autoritzacions de compromisos de despeses amb càrrec a exercicis futurs que comprometin per al 2009 un import superior al del 2008, llevat dels casos de contractes de caràcter recurrent, que poden presentar un increment màxim del 3% anual (en termes d’anualitats homogènies), i d’aquells altres que, per raons degudament motivades, determini la Comissió de Coordinació Corporativa.

8. Quan la modificació d’un compromís vigent de despeses de caràcter pluriennal comporti una disminució de l’import de la seva anualitat per a l’exercici en curs, s’efectuarà una retenció de crèdit per l’import esmentat i aquest només podrà ser aplicat a increments de l’anualitat en curs d’altres compromisos pluriennals del mateix departament o d’altres departaments, en aquest cas, amb autorització prèvia del Govern. Per raons degudament motivades, la Comissió de Coordinació Corporativa pot establir excepcions a aquesta norma.

9. El Departament d’Economia i Finances aplicarà una retenció equivalent al 25% dels crèdits inicials a les següents aplicacions pressupostàries:

1. 220.0002 Premsa, revistes, llibres i altres publicacions
2. 226.0001 Exposicions, certàmens i altres activitats de promoció
3. 226.0002 Atencions protocol·làries i representatives
4. 226.0003 Publicitat, difusió i campanyes institucionals
5. 226.0005 Organització de reunions, conferències i cursos
6. 227.0005 Estudis i treballs tècnics
7. 240.0001 Despeses de publicacions

10. Quedaran exclosos d’aquesta retenció, els crèdits inicials de l’aplicació “227.0005 Estudis i treballs tècnics” corresponents als estudis tècnics i de seguiment d’obres de Gestió d’Infrastructrues SA i Regs de Catalunya SA.

11. El Departament d’Economia i Finances procedirà a efectuar les retencions que corresponguin a càrrec de les aplicacions pressupostàries dels departaments de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives. Pel que fa a la resta d’entitats del Sector Públic de la Generalitat, les retencions de crèdit s’efectuaran a càrrec de les partides de transferència a favor d’aquestes.

12. En el cas que el crèdit de les aplicacions pressupostàries esmentades no fos suficient per efectuar la retenció, els departaments hauran de comunicar al Departament d’Economia i Finances les partides sobre les quals s’efectuarà la retenció i els imports a retenir a cada una de les partides.

13. Els departaments ajustaran les transferències i aportacions a favor de les entitats del sector públic que tinguin adscrites, en funció del resultat que es derivi de l’ aplicació d’aquestes directrius.

14. En cas que una entitat del sector públic de la Generalitat tanqui el pressupost per al 2008 amb un dèficit no financer superior o un superàvit inferior al del pressupost inicial, en l’exercici 2009 es procedirà a efectuar una retenció per l’import diferencial, en les partides de transferències, aportacions o compres de la Generalitat o de les seves entitats a l’entitat afectada.

---

Documents relacionats

El president Montilla anuncia un nou paquet de mesures d’austeritat pressupostària començant per la pròpia Generalitat [PDF - 169 KB]

Sindicalistes x la Sobirania: Els Països Catalans no volem la directiva europea de les 65 hores

Des de Sindicalistes per la Sobirania, difonem a la societat el següent posicionament pel coneixement general i la seva difusió, en relació a la directiva europea de les 65 hores:

L'EUROPA DEL CAPITAL VOL FER-NOS RETROCEDIR UN SEGLE

ELS PAÏSOS CATALANS NO VOLEM LA DIRECTIVA EUROPEA DE LES 65 HORES

* El passat 9 de juny els ministres de Treball dels 27 països de la Unió Europea van aprovar un text de Directiva europea que autoritza als Estats membres a canviar la seva legislació i permetre acords individuals per allargar la jornada setmanal de treball fins a les 60 hores (65 en el cas dels col•lectius que fan guàrdies, com el personal sanitari i altres). L'única garantia que li quedaria al treballador és el descans obligatori d'11 hores. D'aquesta forma, com el límit de 60 hores s'estableix com una mitjana de tres mesos, les hores treballades a la setmana podrien arribar fins 78 (13 hores de treball i 11 de descans diàries). Aquesta Directiva indigna ha de passar ara pel Parlament Europeu per a la seva aprovació definitiva.

* La Directiva representa un retrocés històric de drets. El 1917 els governs es van veure obligats a acceptar una jornada setmanal màxima legal de 48 hores com a conseqüència d'una llarga lluita del moviment obrer internacional per les 8 hores. Ara, gairebé un segle després, volen ampliar el màxim legal a 60 hores setmanals. I no és només la brutal prolongació de la jornada, sinó la seva imposició a través de l'acord individual entre l'empresari i el treballador, trencant els convenis i passant per sobre de la representació col•lectiva dels treballadors.

* L'UE deixa en evidència el seu caràcter d'instrument del capitalisme europeu i el destí que aquest ens ofereix als treballadors. Aquest és el seu "model social europeu". El dels mateixos que volen allargar l'edat de jubilació als 70 anys i privatitzar les pensions; els mateixos que pretenen acabar amb les conquestes socials i privatitzar els serveis públics, els mateixos responsables d'altres directives com la que estableix els 18 mesos de tancament per ordre administrativa per als 'sense papers' fins a la seva expulsió, el tancament de menors i els cinc anys de prohibició per als expulsats abans de poder tornar a Europa.. Sota el capitalisme, l'avenç de la ciència i la tecnologia, lluny de servir al progrés social, serveix per fer-nos retrocedir el segle passat i portar la Humanitat a un atzucac.

* El Govern estatal de Zapatero, ni tan sols no ha votat en contra en la reunió de ministres de l'UE, sinó que s'ha abstingut, mostrant fins on arriba la seva oposició. Entre els promotors de la Directiva estan, al costat dels partits de la dreta europea, partits com el laborista o la socialdemocràcia alemanya, deixant en evidència la seva completa degeneració.

* Les lluites de França i altres llocs han portat a les 35 h setmanals en els anys 90, així com el sindicalisme i l'esquerra que no s'enfronta al capital ens portaran a les 65h. Des de Sindicalistes x la sobirania, instem a les Confederacions europees i mundials de sindicats que denunciïn i facin accions concretes en contra de la directiva Europea de les 65 hores setmanals (93/104/EC).Instem als representants sindicals a demanar a la classe treballadora de tota Europa que ens plantem d'una vegada i alcem la nostra veu, i així fer veure a aquests malnomenats "líders polítics europeus" tot lo mal encaminats que van amb aquestes polítiques laborals regressives.

* Davant de la Directiva proposada és urgent que tot el sindicalisme europeu, sense excepció, convoqui una vaga general de protesta a tota l'UE per impedir aquest brutal abús. Cridem a tota l'esquerra sindical a treballar des de ja de forma unitària, aquí i a escala europea, per impulsar una resposta i organitzar un moviment massiu en favor de les mesures necessàries per forçar el Parlament europeu la retirada de la Directiva.

* La Unió europea neoliberal vol imposar les 65 hores setmanals i eliminar la limitació de 8 hores. I ho ha començat a fer amb l’acord de 27 estats, a través del consell de Ministres de Treball de torn, i amb l’abstenció del govern espanyol, s’ha abstingut en un dels atacs més greus als treballadors/es d’aquest país esdevenint ,per passiva, còmplice de la situació actual al tenir oportunitat d’oposar-s’hi i no fer-ho, afectant els drets dels treballadors/es dels Països Catalans.

* La conquesta de les 8 hores, que en el cas català, fou a través de la vaga de la Canadenca el 1919, on un dels protagonistes en fou Salvador Seguí, té les hores comptades en ple segle XXI, obrint la porta a una total desestructuració de la vida laboral i familiar de més de 450 milions de ciutadans i treballadors/es de la Unió Europea , (13.4 milions d’ells als Països Catalans).

* Què suposarà aquesta directiva que ha d’aprovar properament el Parlament Europeu? En primer lloc, un major "dumping social" dins la UE. Les multinacionals pressionaran als governs per incrementar la setmana laboral per dos vies: l’amenaça de deslocalització, i la possibilitat d’implantació sempre i quan augmenti la jornada laboral.

* Per altra cantó, l'utilizació de la directiva Bolkenstein (que, tot i que encara no està aprovada plenament, s’aplica de facto), que suposa permetre a les empreses l’aplicació de la legislació laboral del país d’origen dels treballadors que contracti, encara que estiguin en un altre país. La Cort Europea de Justícia ha dictat tres sentencies favorables a subcontractes que exercien aquestes pràctiques a Alemanya, Suècia i Finlàndia (casos Laval i Viking).

* Si un país incrementa la setmana laboral fins les 65 hores podrà "exportar" treballadors/es a qualsevol punt de la UE. Aviat veurem diferències en la jornada laboral de més de 25 hores entre uns i altres treballadors/es. Els Estats membres podran modificar la seva legislació i permetre que els treballadors arribin a acords individuals amb el seus empresaris sobre la duració de la jornada, fins un màxim de 60 hores setmanals en casos generals i de 65 en els casos especials como els metges. Aquest temps es computa com promig durant tres mesos, el que significa que les jornades podran arribar fins les 78 hores.

* La directiva contempla a més que les hores que els metges dormin en l’hospital durant les seves guàrdies, seran comptabilitzades com temps de descans. En quant als treballadors/es d´ETTs perden tots els seus drets: estaran quatre mesos sense ésser considerats assalariats , per tant, sense cap protecció, ni possibilitat d’exigir el compliment de les lleis laborals.

* El capitalisme ha arribat a un punt d’expansió tal i laminació dels drets laborals que no sembla tenir aturador, i per això els grups transnacionals tenen eines institucionals com la Unió Europea que utilitzen a través dels ministres de treball de torn, per imposar mesures regressives . A l’estat espanyol és limitat a 40 hores setmanals fins ara, i la directiva, es pot endarrerir, però és d’aplicació als estats membres de la UE. I encara que no ho fos, com hem dit abans, la pressió dels lobbies patronals acabarà per imposar-se.

* Ens sobren els motius de reclamar un marc català de relacions laborals que articulin i garanteixin els drets laborals dels més de 5 milions de treballadors/es d’arreu dels Països Catalans, davant intents que ens pretenen laminar la nostra dignitat com a treballadors/es, davant d’un estat espanyol, que més enllà de la gesticulació per passiva, admet la laminació de conquestes laborals històriques, amb el vist-i-plau d’un ministre de l’Hospitalet, Celestino Corbacho. I alguns es fan dir encara "socialistes".

* Mentre s’especula amb preus d’aliments bàsics, el Banc Central Europeu sense control democràtic no para d’augmentar el preu del diner i de l'euribor de les hipoteques, i la gent no arriba a fi de mes, els treballadors/es catalans tindrem clar que una altra Europa és possible, sense aquesta Unió Europea liberal i que el que ens cal (en el terreny laboral també) és exercir el dret a decidir.

* Els adherits a aquesta causa ens comprometem a difondre les conseqüències d’aquesta Directiva de la UE i a denunciar el col•laboracionisme de la suposada "esquerra espanyolista" que s’equipara al liberalisme de Tony Blair, Angela Merkel i de Nicolas Sarkozy de la mà de José Luis Rodriguez Zapatero en contra de la dignitat dels treballadors catalans i el seu dret a decidir sobre el nostre marc sobirà de relacions laborals.

www.sindicalistesperlasobirania.cat

xifren en 16.735 milions d’euros el dèficit fiscal de Catalunya per al 2005, un 9,8% del PIB català

El grup d’experts per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya acaba els seus treballs i lliura els resultats al conseller Castells