*Continuem pagant els i les de sempre.*
Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per
l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans,
i malgrat l’apariència “progressista” que inicialment podia tenir la
mesura dels “420€”, una vegada comprovats els primers efectes reals
i condicions per demanar-la, a peu de carrer, i a les cues de les
oficines dels respectius serveis d’ocupació autonòmics, no podem
sinó valorar de forma negativa aquesta mesura, tant en la seva
forma, per oportunista, mentidera i miserable (amb la necessitat ja
de supervivència per dotzenes de milers de persones treballadores
del sud dels Països Catalans), així com en els seus continguts i
condicions, que només fan que posar pedaços, en una situació que
reclama mesures molt més urgents i “radicals”... és a dir, justes.
Aquesta ampliació de la protecció social a les persones aturades,
aprovada pel govern espanyol del PsoE el passat 13 d’agost,
mitjançant Reial Decret, tot i ésser una mesura necessària i
urgentíssima per a reforçar la protecció social de les persones que
es troben en situació d'atur i han esgotat les prestacions i
subsidis, sense haver pogut accedir a un nou lloc de treball, no és
res més que una nova mentida d’aquest govern antisocial, contra la
classe treballadora.
Així mateix, des de la COS, valorem igualment de forma negativa
l’actitud dels sindicats grocs espanyols CCOO i UGT, que tot i ésser
“crítics”, en cap moment arriben a plantejar cap mesura de resposta
i pressió per assolir les condicions i les prestacions que realment
necessiten les persones treballadores en situació d’atur. Encara
més, trobem lamentable les excuses emprades per CCOO en acusar la
CEOE d’aquest nou “fracàs”, per no haver “facilitat” el pacte del
“diàleg social”, tot i dient que si així s’hagués pactat, les
condicions haurien estat força millors... Com si la nova reforma
laboral que ja tenen enllestida CCOO, UGT, CEOE i PsoE, signifiquès
cap millora pels drets de les persones treballadores, i com si
realment CCOO (o la UGT), haguessin fet alguna altra cosa que trair
la nostra classe en els darrers 30 anys.
En què consisteix realment aquest “nou” subsidi?
Segons l’escasíssima informació oficial publicada, el Programa
Temporal de Protecció per Atur i Inserció, aprovat al consell
espanyol de ministres del passat 13 d’agost, en forma de reial
decret (tot açò en teoria):
- facilitarà una cobertura equivalent al 80% de l'Indicador
Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), és a dir, 420€/mes,
disposant de dos mesos per a sol·licitar-la;
- pal·liarà la situació econòmica d'aproximadament de
340.000 persones aturades al conjunt de l’estat espanyol, que al
finalitzar els seus períodes de prestació contributiva o subsidi no
puguin accedir a altra prestació, així com a millorar les seves
expectatives laborals.
Sota quines condicions?:
- tenir rendes inferiors al 75% del SMI (Salari Mínim
Interprofessional, 624€/mes en 2009);
- subscriure un compromís de participació en itineraris
actius d'inserció (cursos, etc);
- la seva percepció serà incompatible amb altres rendes
concedides per les diferents Administracions Públiques;
- ésser menor de 65 anys;
- haver esgotat la prestació per atur de nivell contributiu
des del dia 1 d'agost de 2009 i els 180 dies naturals següents a
aquesta data i no tinguin dret al subsidi;
- estar inscrit com demandant d'ocupació;
- la sol·licitud haurà de presentar-se dintre dels seixanta
dies següents a l'esgotament de la prestació o el subsidi per atur;
- serà vigent mentre les xifres percentuals de l’atur al
conjunt de l’estat espanyol es mantinguin per sobre del 17%.
Però, realment què volen dir i què impliquen els punts anteriors?:
- no tenir rendes superiors al 75% de l’SMI:
Quines rendes? Comptabilitzades individualment, o per “unitat familiar”?:
o Malgrat no dir-ho, i malgrat l’absoluta manca d’informació que encara impera a les oficines dels Serveis d’Ocupació, s’està aplicant per “unitat familiar”;
o això implica que, per exemple, si hom viu amb una persona que reb una pensió (viudetat, dependència, etc.), subsidi, etc., que sigui superior al 75% de l’SMI (és a dir, cobrar una misèria de 468€/mes o més), no podrà rebre eixa prestació.
- En alguns mitjans d’informació ja s’ha començat a reconéixer que així, totes les persones que s’apuntin a aquests cursets, deixaran d’estar de forma efectiva a les estadístiques oficials d’atur, amb la qual cosa, les xifres “milloraran”, i el govern es posarà altra medalla, amb noves mentides.
- Com ja hem dit abans, si es perceb per exemple un subsidi per incapacitat laboral parcial, incapacitat que no impediria poder realitzar determinades tasques, ja no es podria rebre eixe subsidi.
- Què passarà llavors amb les dotzenes de milers de persones, arreu dels Països Catalans, que ja no percebien cap subsidi ni prestació abans de l’1 d’agost? Que continuaran sense rebre res de res.
- Què passarà si una vegada hagin passat els 180 dies natural (6 mesos, és a dir, la misèria de 2520€ en total), no hem trobat feina? Ens quedarem igual que ja hi érem.
- Què passarà si al conjunt de l’estat baixa l’atur del 17%, però en determinats territoris no ho fa?
- I malgrat que baixi del 17% a tot arreu, què passarà amb les persones que continuïn sense feina, ni prestacions, ni subsidis, ni cap possible ingrès?
- Per últim, malgrat els intents del govern espanyol per “solucionar” aquest nou merder que han creat, res no apunta a cap solució efectiva; i la teòrica pujada d’impostos a les rendes més “elevades” quedarà en res efectiu... o com a molt, no tocarà les veritables rendes altes, ja que són les que els mantenen al poder.
Ara bé, com ens afecta realment a les persones treballadores als
Països Catalans al sud de l’Albera?
L’actual crisi econòmica ha significat la destrucció de centenars de
milers de llocs de treball arreu dels Països Catalans, i molt
especialment al sud de l’Albera. En paral·lel, s’ha generat un estat
de precarització accelerada dels pocs llocs de treball que s’han
generat, ha augmentat el treball en negre, i les condicions
salarials i de poder adquisitiu han empitjorat (tot i la “baixada”
de l’IPC), això ja no ho pot negar ningú.
Ja no es pot negar tampoc que les xifres d’atur, de nombre d’EROs i
de destrucció de llocs de treball “estable”, és major al nostre país
que a la resta de l’estat espanyol.
Segons les dades oficials de l’/Instituto Nacional de Estadística/
(dades del govern espanyol que no inclouen les dotzenes de milers de
persones aturades que es troben fent cursos d’inserció laboral,
etc.), el passat juliol hi havia al conjunt de l’estat espanyol més
de 3.544.000 persones aturades, de les quals, oficialment, més de
995.000 es troben entre la CAC, la CAV i la CAIB, és a dir, més del
28% del total estatal. Ara bé, i malgrat que en dades absolutes a
nivell estatal, les xifres de l’atur han disminuit, a casa nostra,
han augmentat, tot i estar en temporada alta d’estiu, etc.
A més, i pel que fa al nivell de cobertura per desocupació, a la CAC
hi ha més de 100.893 persones aturades que no perceben cap tipus de
prestació i/o subsidi, és a dir, més del 20% del total de persones a
l’atur, i això segons les xifres oficials. Pel que fa a la CAIB,
estaríem parlant de més de 13.000, les persones sense cap tipus de
subsidi, i de més de 130.000 a la CAV. En total, i
comptabilitzant-ho molt a la baixa, un mínim de 250.000 persones
sense rebre cap subsidi per desocupació al sud de l’Albera (les
xifres reals d’atur són superiors al milió i mig d’aturats, més de
mig milió dels quals no reben cap prestació, ni subsidi...
aproximant les dades parcials que es tenen de les dades dels serveis
d’ocupació, de les persones que estan fent cursos, i que per tant no
entren a les estadístiques d’atur, etc.). Quan la dotació total de
l’”ajuda” del govern només està dirigida a 340.000 persones al
conjunt de l’estat espanyol!!
I tot i sense aturar-nos a parlar de la quantia de “l’ajuda”, que
donat el nivell de preus a casa nostra, no poden resultar més que un
pedaç i almoina temporal, però que dissortadament res va a
solucionar, més enllà de tapar unes quantes boques afamades. O
també, per exemple, que en 6 mesos només es pot provocar un augment
de les “presses” per trobar feina, al cost que sigui, augmentant la
precarietat i la insolidaritat, i empitjorant el conjunt de les
condicions salarials i laborals al nostre país... política que
vindrà reblada i legitimada amb la propera reforma laboral (que ja
tenen enllestida el PsoE, CCOO, UGT i la CEOE, només a l’espera del
moment idoni per signar-la i fer-la pública)
Bateria de mesures realment necessàries en la situació actual, i futura:
Des de la COS entenem, tal i com vam començar a desenvolupar
mitjançant el document de treball presentat fa uns mesos “Per una
lluita específica contra l’atur”, que calia començar a projectar a
nivell social un programa de mesures urgents per fer front a la
crisi, a l’atur i a la precarietat terribles que ens colpegen a les
persones treballadores arreu dels Països Catalans.
Per tot plegat, i entre d’altres mesures que caldria anar fixant de
forma col·lectiva entre totes les organitzacions i col·lectius que
lluitem cada dia per l’alliberament personal, social i nacional del
nostre país, des de la COS proposem:
1. Retroactivitat de les mesures i subsidis d’ajuda, és a dir,
qualsevol persona treballadora haurà de poder accedir a ells
independentment del moment en aque s’hagi quedat sense feina.
2. Subsidi d’atur indefinit, per totes les persones
treballadores, independentment de la seva història laboral.
3. Dignificació de les pensions i rendes, especialment per les
persones treballadores jubilades, les de viduetat i molt
especialment les dedicades a les persones dependents.
4. Les quanties d’aquests subsidis s’han de fer en base a l’IPC
real de cadascuna de les comarques del nostre país, i no en base a
quantitas fixades per l’estat en base a les rendes mínimes.
5. S’ha d’ampliar i reforçar la xarxa pública d’assitència i
protecció social, mitjançant la creació de noves escoles (des dels 0
anys fins a les persones jubilades), xarxa ampliada de transport
públic, ampliació i millora dels serveis sanitaris públics, dels
serveis assistencials a les persones depenents i les seves famílies,
etc., i tot plegat comptant amb les ampliacions de plantilla que
siguin necessàries.
6. Disposició, per part dels municipis i de les associacions socialment útils, de totes les persones amb dret a subsidi indefinit per realitzar treballs necessaris durant les hores de la jornada laboral i en la mateixa localització de residència.
7. Reducció de la jornada laboral, començant amb jornades obligatòries màximes de 35 hores setmanals sense rebaixa salarial.
8. Fixació del Salari Mínim Interprofessional en 1200€ mensuals, per poder començar així a recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers 20 anys.
9. Creació d’un impost directe sobre el benefici de les empreses i sobre les rendes més elevades, per permetre el finançament d’aquestes mesures i l’allargament del subsidi d’atur. Així com la recuperació de l’impost sobre les herències.
10. Establiment d’un carnet acreditatiu per als joves treballadors en atur que no cobrin subsidi ni tinguin cap ingrés, que els doni automàticament dret a l’exempció en els impostos directes de tot tipus, accés a la seguretat social i a la gratuïtat dels transports públics, dels espectacles i manifestacions culturals, de l’atenció mèdica i hospitalària, dels medicaments, dels serveis de menjador i transport escolar de les escoles públiques. Tot això gestionat des dels municipis i garantit pels “governs autonòmics” corresponents.
11. Equiparació del joves que han acabat els estudis i que estan en edat de treballar amb la categoria d’aturat amb dret a subsidi.
València – Barcelona – Països Catalans, 20 d’agost de 2009
*Coordinadora Obrera Sindical – COS*
*Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans*
