Després de 1142 morts i 1.360.514 accidents els 8 darrers anys, ara hi haurà traspàs d´inspecció de Treball

Tenim confirmat ja després de la comissió bilateral Estat-Generalitat aprovés el traspàs de l´Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball d´estrangers. El traspàs es farà pel juny del 2009, quan era un tema discutit ja el gener del 2008, que va posar pals a les rodes cúpules de CCOO i UGT estatals, i com passa en tots els àmbits socioeconòmics, l´estat es resisteix a retornar marc competencial, i perpetura l´espli fiscal, salarial i de sinistralitat, ni que sigui que s´empitjori la situació actual, ja que amb dades del propi Departament de Treball, a Catalunya a la feina hi ha hagut 1142 morts en horari laboral més 1.360.514 d´accidents lleus i greus.
Les dades parlen per si mateixes:
CATALUNYA. 2000 - 2007
2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105)

En quan a accidents Lleus: any 2000(181.755); 2001(187.045); 2002(181.958); 2003(168.293); 2004(155.852); 2005(151.149); 2006(161.586); 2007(159.676), que fan un total de1.347.314 accidents Lleus en 8 anys, una epidèmia silenciada.

I si parlem d´accidents Greus: any 2000(1.487); 2001(1.700); 2002(1.685); 2003(1.601); 2004(1.620) ; 2005(1.423); 2006(1.250); 1007(1.292) que donen un total de 12.058 accidents greus en 8 anys, que per sort no van ésser mortals molts d´ells.

I el resultat més nefast són els mortals: any 2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105) que fan 1142 persones mortes en horari laboral a Catalunya els 8 darrers anys.

En xifres globals els darrers 8 anys n´hi ha: any 2000(183.393); 2001(188.900); 2002(183.829); 2003(170.045) ; 2004(157.621); 2005(152.674); 2006(162.979); 2007(161.073) que donen un resultat escandalòs de 1.360.514 accidents diversos a Catalunya en 8 anys!
Aquesta epidèmia social, si tenim en compte que a Catalunya a 1 de gener del 2008 erem 7.354.441 habitants, en el supòsit que els accidents fossin únics(que malauradament no és el cas), corregit per l´evolució a l´alça de la població, donaria que un 18,49% de la població catalana hauria patit algun tipus d´accident laboral.
Ara cal esperar la creació de l´Agència d´Inspecció de Treball d´immediat i el ple desplegament que eixampli i garanteixi unes relacions laborals amb condicions dignes, que passa per assumir el 100% dels 240 inspectors i subsinspectors de Catalunya i els 150 agents de suports que hi ha, i sobretot la reunió que l´administració catalana i l´espanyola s´han fixat per l´octubre vinent que detalli el règim econòmic, de funcionaris(170.2) i respecti el que marca l´estatut retallat a l´article 170: que ens doti de l´execució de les qualificacions professionals, la negociació col.lectiva i el registre dels convenis col.lectius de treball, i les relacions laborals per fixar convenis marc a Catalunya , davant inacció en aquest sentit pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que perpetua a pitjors condicions laborals a la majoria social sotmesa a convenis estatals, al no formalitzar-se d´àmbit català. Cal que el traspàs nou reforci el marc català de relacions laborals, i no ens converteixi en una simple gestora de l´administració de l´estat, i avancem més enllà de l´esquifit marc legal espanyol ens limita a gestionar sota la seva tutela . No podem oblidar que l´estatut que tenia un suport majoritari al Parlament, el del 30 de setembre ens donava la possilibitat d´un marc català de relacions laborals , que juntament amb una Seguretat social catalana, amb els més de 3,5 milions de cotitzants/es que tenim al país ens dotaria un catàleg de prestacions que superés la recentment aprovada cartera de serveis socials de copagament, i ens acostaria a un model real d´estat del Benestar, que ens acostés als països nòrdics, davant la febre inversió pública en prestacions socials.

Lacomissió Bilateral Estat-Generalitat acorden el traspàs de l´inspecció de Treball pel juny del 2009

El traspàs serà efectiu a partir del juny de 2009, després de la creació de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball

La consellera de Treball, Mar Serna, destaca “la importància d’haver obtingut el traspàs de la Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball per estrangers abans que el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya hagi fet dos anys”

La Generalitat de Catalunya assumirà a partir del juny de 2009 el traspàs de la Inspecció de Treball, segons l’acord a que ha arribat avui la Comissió Bilateral Generalitat – Estat reunida a Barcelona. D’aquesta forma, es materialitza l’acord sobre la creació de les bases del traspàs aprovat per la Comissió Bilateral en la reunió de gener de 2008.

La consellera de Treball, Mar Serna, ha destacat “el fet d’haver obtingut el traspàs de la Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball per estrangers abans que el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya hagi fet dos anys”.

Serna ha assenyalat que “la Generalitat fixarà les prioritats de la Inspecció, que mantindrà la seva independència tècnica, i planificarà les accions en l’àmbit de les seves competències perquè des de la proximitat es gestiona millor, i es donarà millor serveis a les empreses i a les persones treballadores que necessiten un sistema d’inspecció àgil i eficient”

Abans del mes juny de 2009, la Generalitat de Catalunya crearà l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, de la qual dependran directament els inspectors de treball i seguretat social i els subinspectors d’ocupació i seguretat social que es transfereixen.

La consellera de Treball ha explicat que l’objectiu de la Generalitat és que “l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball tingui com a mínim el 50 % dels aproximadament 240 inspectors i subinspectors que en l’actualitat desenvolupen la seva feina a Catalunya i de les 150 persones que fan feines de suport”.

D’altra banda, es determinarà un mecanisme bilateral de col·laboració, cooperació i coordinació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat de Catalunya en matèria d’inspecció de treball i seguretat social.

El Govern de la Generalitat té previst presentar el projecte de llei de creació de l’Agència Catalana d’inspecció de Treball per l’aprovació del Parlament de Catalunya després de l’estiu.

El traspàs de la Inspecció de Treball es basa en el que estableix l’article 170.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que atorga a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals. A més, d’acord amb l’article 170.2 de l’Estatut, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció pública inspectora per la qual cosa les persones funcionàries dels cossos d’aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat.

Les funcions de la Inspecció traspassades a la Generalitat

Amb el traspàs de la Inspecció de Treball, la Generalitat de Catalunya executarà la competència que li reconeix l’article 170.2 de l’Estatut d’Autonomia sobre el servei de la Inspecció de Treball constituïda pels òrgans, funcionaris/es i mitjans materials que contribueixen al compliment de les normes laborals que són competència de la Generalitat. Per tant, la Generalitat exercirà, entre altres, les següents funcions inspectores:

· Vigilància de la legislació laboral i dels convenis col·lectius: la prevenció de riscos laborals, l’ocupació i migracions com, per exemple, la col·locació, l’ocupació, immigració i treball d’estrangers, formació professional ocupacional i contínua, empreses de treball temporal, agències de col·locació i plans de serveis integrats per l’ocupació.

· Assistència tècnica per facilitar informació tècnica a empreses i persones treballadores sobre la funció inspectora, així com a entitats i organismes de la Seguretat Social; Informació, assistència i col·laboració amb altres òrgans de les administracions públiques respecte a l’aplicació de normes d’ordre social o a la vigilància i control d’ajuts i subvencions públiques.

· Arbitratge, conciliació i mediació en conflictes i vagues quan sigui acceptat per les parts.

El traspàs de les persones funcionàries

L’acord de la Inspecció de Treball inclou el traspàs dels inspectors de treball i seguretat social i dels subinspectors d’ocupació i seguretat social, que dependran orgànicament i funcionalment de la Generalitat, per exercir en l’àmbit de competències de la Generalitat.

També es garanteix el caràcter únic dels dos cossos (el Cuerpo Superior de Inspectores de Trabajo y Seguridad Social i el Cuerpo de Subinspectores de Empleo y Seguridad Social), així com l’ingrés únic i la mobilitat geogràfica arreu el territori estatal.

Per últim, s’inclouen totes les funcions i serveis que correspon a l’Administració de l’Estat respecte del personal administratiu i de gestió al sistema, que passa a dependre orgànicament de la Generalitat, així com els recursos informàtics que corresponguin a les funcions traspassades a la Generalitat.

Coordinació i col·laboració entre Administracions

Ambdues Administracions garanteixen la coordinació i cooperació necessàries del Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social a Catalunya. Per aquest raó, abans del 31 d’octubre de 2008, es determinarà bilateralment les fórmules de cooperació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat de Catalunya. Aquest mecanisme bilateral incorporarà mecanismes per l’exercici conjunt de la funció pública de inspecció en l’ordre social.

Així mateix, s’establirà un servei comú d’informació i atenció als ciutadans/es, presentació i recepció d’escrits, denúncies, peticions o altres documents relacionats amb l’exercici de la inspecció.

A més, hi haurà fórmules de garantia de la funció i actuació en totes les matèries de l’ordre social, sense perjudici de la resolució per cada Administració dels procediments sancionadors en les matèries de les seves competències i de liquidació de quotes de la Seguretat Social.

Per aquest motiu, els inspectors de treball i seguretat social i els subinspectors d’ocupació i seguretat social podran realitzar actuacions inspectores d’investigació i adoptar mesures inspectores en matèries de l’ordre social competència d’una Administració diferent a la seva dependència orgànica en els termes que ambdues Administracions acordin.

Per últim, cal destacar que l’acord de la Comissió Bilateral, complint amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que permet a la Generalitat assolir les competències de la Inspecció de Treball a través de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, dona resposta a la l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana.

Acord sobre els permisos inicials de treball per a persones estrangeres

La Comissió Bilateral ha ampliat avui l’acord que atorga a la Generalitat la capacitat d’atorgar els permisos inicials de treball per compte propi o aliè dels estrangers que desenvolupin la seva tasca a Catalunya.

L’acord inicial tancat el passat mes de gener continuava reservant aquesta capacitat a l’Estat en alguns supòsits com ara alts directius o esportistes d’elit i artistes. Avui, però, l’acord s’ha ampliat a aquests supòsits.

Més informació clica aquí

Sentència: Una treballadora d’Urbaser podrà escollir el seu horari laboral sense reduir-lo

Un jutjat de Cantàbria ha reconegut el dret d’una treballadora de la neteja de Castro Urdiales a fixar la seva jornada de manera que conciliï la vida laboral i familiar sense haver de reduir les hores de treball. La Sentència del jutjat n.2 del social disposa que la treballadora pot iniciar la seva jornada a partir de les 10 hores de manera que pugui acompanyar el seu fill a escola cada dia. La demanda va ser promoguda per UGT davant de la negativa de l’empresa que, en tot cas, proposava la reducció de la jornada laboral. El sindicat reclamava el dret de la treballadora a mantenir l’horari complert a pesar que el conveni col.lectiu del sector no ho disposi, ni tampoc s’hagi arribat a un acord específic amb l’empresa.

La sentència amplia el dret estipulat per l’article 37.6 de l’Estatut dels Treballadors que permet al treballador fixar el seu horari laboral que es redueix per la guarda legal d’un fill. També, amplia un dret recentment fixat per la Llei d’Igualtat que estipula el dret a adaptar la distribució i la durada de la jornada laboral per motiu de conciliació de la vida laboral i familiar.

En el cas d’aquesta treballadora d’Urbaser, empresa concessionària del servei de neteja de diversos edificis públics, va exposar una incompatibilitat d’horaris amb el seu marit per a poder portar el seu fill a escola. La dona va demanar de començar la jornada a partir de les 10 hores del matí, per poder acompanyar el seu fill a l’escola d’una població veïna, deixant en mans de l’empresa la distribució de la resta de l’horari. L’empresa va rebutjar la demanda al.legant que un dels principals centres dels que fa la neteja ha d’estar enllestit a les 10 hores, quan inicia l’activitat. Davant d’això, el jutjat del social recorda a l’empresa que no només és adjudicatària de la neteja d’aquest centre, també d’altres als que, de fet, la treballadora ja té com a destí habitual.

Més informació: EldiarioMontanes

El Departament de Treball destina 2.100.000 euros per les empreses qualificades d’iniciatives locals d’ocupació (I+O)

Divendres, 18 de juliol de 2008 - 12:22h

Treball

---

El Departament de Treball destina 2.100.000 euros per les empreses qualificades d’iniciatives locals d’ocupació (I+O)

• Arxius
• declaració de Joan Josep Berbel

Més de 300 empreses podrien beneficiar-se’n i més de 350 llocs de treball estables es podrien generar enguany

Amb aquest programa, que ha permès la creació de més de 550 llocs de treball estables en els darrers dos anys, Treball subvenciona la creació d’activitat econòmica i la generació de llocs de treball estables mitjançant el foment de l’activitat empresarial i amb el suport de les entitats locals

Més de 300 empreses qualificades d’iniciatives locals d’ocupació (I+O) es podrien crear enguany i més de 350 llocs de treball estables de nova creació es podrien generar per l’atorgament de 2.100.000 euros en subvencions del programa I+O del Departament de Treball.

El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, ha destacat que “l’objectiu del programa d’iniciatives locals d’ocupació (I+O) és crear activitat econòmica i generar de llocs de treball estables em sectors emergents o estratègics per al territori a través del foment de l’activitat empresarial i amb el suport de les entitats locals”.

Les iniciatives locals d’ocupació s’emmarquen en el projecte INICIA, un pla de suport a les persones emprenedores i l’autoocupació a Catalunya 2008 – 2010 amb l’objectiu de potenciar la creació de més i millors empreses. Aquest repte es vol aconseguir creant un entorn favorable, donant informació i formació per emprendre i orientant, assessorant i donant suport a les persones emprenedores. El Departament destinarà prop de 73 milions d’euros pel període 2008 – 2010 i es podran beneficiar més de 310.000 persones potencialment emprenedores.

En els dos últims anys (2006 i 2007), s’han qualificat d’iniciativa local d’ocupació 412 projectes, dels que el Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, ha subvencionat 222 empreses amb un total de 3.424.000 euros.

En aquest període de temps, 554 persones en atur han estat contractades gràcies al programa I+O, de les que 289 eren homes i 265 eren dones. El contracte dels beneficiaris era indefinit.

Les empreses beneficiàries són microempreses i petites empreses que, en tots els casos, tenen una plantilla inferior a 25 persones treballadores.

Iniciatives locals d’ocupació

Un projecte empresarial rep la qualificació d’iniciativa local d’ocupació quan demostra que és viable tècnicament, econòmicament i financerament; rep el suport d’una entitat local (ajuntament, consell comarcal, etc...) per a la seva implantació al territori corresponent, i s’inscriu al Registre d’Iniciatives locals d’Ocupació (I+O) del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Un cop el projecte ha passat a ser empresa i ha començat la seva activitat empresarial, pot acollir-se als cinc tipus d’ajuts inclosos en el programa I+O: contractació indefinida, integració de socis/ es treballadors/es, subvenció financera, suport a la funció gerencial i contractació d’experts tècnics d’alta qualificació.

Una vegada obtinguda la qualificació d’iniciativa local d’ocupació, les empreses poden accedir a subvencions de 4.808 euros per la contractació indefinida d’una persona en atur. La mateixa quantitat s’atorga per a cada persona sòcia treballadora desocupada que s’integri amb caràcter indefinit en una cooperativa o societat laboral.

L’empresa també pot rebre una subvenció financera consistent en la reducció de fins a 3 punts de l’interès dels préstecs destinats a inversions per a la creació i posada en marxa de l’activitat empresarial.

Un altra subvenció es destina a la millora de la capacitat de la persona promotora per a la presa de decisions empresarials (75% del cost de l’acció amb un límit de 12.020 euros) mitjançant l’ajut per a tutoria, ajut per formació i ajut per a la realització externa d’estudis i informes sobre activitat.

Per últim, s’atorguen subvencions per facilitar la contractació d’experts tècnics d’alta qualificació, per a la millora de l’activitat empresarial i el bon fi d’aquesta activitat (50% dels costos salarials amb el límit de 18.030 euros.

Les novetats del programa I+O

Per l’atorgament de les subvencions d’enguany, el Departament de Treball incrementa el nombre de projectes empresarials que poden ser qualificats d’Iniciatives locals d’Ocupació (I+O).

En concret, es consideren els casos de reconversions industrials o tancaments empresarials, en els quals les persones treballadores es facin càrrec de l’empresa, n’assumeixin la gestió i el control mitjançant empreses cooperatives i societats laborals, sempre i quan hi hagi un nou pla d’empresa que permeti garantir la viabilitat del nou projecte empresarial.

També s’ampliarà el nombre de projectes empresarials que poden ser qualificats d’Iniciatives locals d’Ocupació afegint-hi els casos d’empreses preexistents que creïn un nou centre de treball i que generin ocupació neta al territori.

A més, s’augmentarà la subvenció un 10% per a sectors econòmics predefinits com, per exemple, implantació d’energies alternatives, cura d’infants, persones discapacitades o gent gran, assistència a persones joves amb dificultats, gestió de residus o protecció i manteniment de zones naturals, entre d’altres.

Així mateix, s’incrementarà la subvenció un 10% per als casos de determinades circumstàncies socioeconòmiques desfavorables en el territori i en el mercat laboral, i en els casos de contractació de determinats col·lectius més desafavorits per l’actual conjuntura del mercat de treball.

L’augment es produirà quan s’acrediti la contractació indefinida o la incorporació de persones sòcies treballadores a jornada completa de persones en situació de risc social; amb més de 6 mesos en situació d’atur; majors de 45 anys; menors de 30 anys amb dificultat d’inserció laboral; dones en ocupacions on es troben subrepresentades; amb dificultats especials per inserir en el mercat de treball; i sòcies treballadores que hagin capitalitzat la prestació d’atur.

Per últim, s’ampliarà la tipologia d’estudis i informes subvencionables per tal d’incrementar les possibilitats de suport a la posada en marxa d’iniciatives empresarials d’aquest programa, posant especial èmfasi en les accions lligades a la prevenció de riscos laborals, a la igualtat d’oportunitats i a la formació de persones treballadores.

---

Documents relacionats

declaració de Joan Josep Berbel [WAV - 2.37 MB]

FONT: GENCAT

S'obre el període de preinscripció amb una oferta de 64.840 places per a la formació d'adults

Dimarts, 17 de juny de 2008 - 14:00h

Formació d'adults

Prop de 65.000 places
S'obre el període de preinscripció amb una oferta de 64.840 places per a la formació d'adults

El Departament d'Educació obre aquest mes de juny el període de preinscripció per a la formació d'adults. Es poden afegir a la convocatòria aquelles persones majors de 18 anys amb diferents objectius, ja sigui obtenir una titulació, posar-se al dia en determinades matèries o bé ampliar els coneixements actuals.

La preinscripció es podrà fer fins el 27 de juny en el cas de l'alumnat nou. Per als alumnes que ja estan cursant els estudis, la preinscripció serà entre el 9 i el 13 de juny. Un cop es publiquin les llistes d'admesos el 9 de juliol, el següent pas serà la matriculació entre el 2 i el 8 de setembre.

Per al proper curs el Departament d'Educació ofereix 64.840 places, 10.180 més que l'any anterior. La principal novetat en el període de preinscripció d'adults d'enguany és que s'ha incorporat un nou criteri de puntuació. Fins ara, en anteriors edicions sumava punts el fet de residir o treballar en el municipi del centre sol·licitat. Ara, a més, també puntuarà en el cas de viure o treballar en municipis propers que no disposen de cap centre de formació d'adults.

" style="width: 13px; height: 7px;" alt="" src="http://www10.gencat.cat/gencat/binaris/bullet_serveis_tcm32-38217.gif" height="7" width="13"> Informació sobre la preinscripció a la formació d'adults

Font: Gencat

paquet de mesures d’austeritat pressupostària començant per la pròpia Generalitat

Dimecres, 16 de juliol de 2008 - 10:57h

President

---

El president Montilla anuncia un nou paquet de mesures d’austeritat pressupostària començant per la pròpia Generalitat

• Arxius
• El president Montilla anuncia un nou paquet de mesures d’austeritat pressupostària començant per la pròpia Generalitat

• Destaca que es reduirà en un 25% determinades partides de la despesa corrent, que tot i ser necessàries no es consideren imprescindibles
• Informa que el Govern ha acordat mesures de contenció del creixement de les plantilles excepte en serveis essencials relacionats amb l’atenció al públic o amb la protecció ciutadana

El president de la Generalitat, José Montilla, ha anunciat un nou paquet de mesures del Govern per afrontar la situació de crisi on es fa “referència a l’austeritat pressupostària de les administracions públiques, de contenció de la despesa corrent, començant per la pròpia Generalitat”.

El cap de l’Executiu ha destacat que aquesta austeritat pressupostària significarà, segons el que va aprovar ahir el Govern, “reduir en un 25% determinades partides de despesa corrent, que tot i ser necessàries no es consideren imprescindibles”.

Així mateix, el president ha informat a la Cambra catalana que “el Govern va acordar mesures de contenció del creixement de les plantilles de personal al servei de l’Administració, excepte en aquells serveis essencials i que estan relacionats amb l’atenció al públic o amb la protecció de la ciutadania”.

Nou paquet de mesures aprovat pel Govern de la Generalitat

El Govern adopta les mesures de control de la despesa següents, que afecten tots els departaments de l’Administració de la Generalitat i entitats integrants del seu sector públic:

1. Per poder iniciar expedients de despesa relatius a nous programes, convocatòries d’ajuts i actuacions que no siguin de caràcter recurrent, es requereix l’acord previ del Govern. A tal efecte, la intervenció no fiscalitzarà les propostes de despesa que no responguin a compromisos jurídicament vinculants que hagin estat adquirits o autoritzats abans de la data d’aprovació d’aquest acord, llevat que es tracti de despeses de caràcter recurrent o bé que hagin estat autoritzades pel Govern.

2. No es substituirà el personal dels departaments i de les entitats del sector públic de la Generalitat, que causi baixa per jubilació, excedència, o finalització del vincle laboral. En cas que la baixa afecti a llocs de comandament, i que sigui imprescindible la seva cobertura, s’haurà de compensar amb les baixes/retencions d’altres places. L’aplicació d’aquesta mesura podrà comportar una reassignació de personal entre diferents departaments.

3. Excepcionalment, el personal adscrit a la prestació directa de serveis públics de caràcter bàsic que causi baixa pels motius esmentats, podrà ser substituït en casos degudament justificats i previ informe favorable de la Comissió de Coordinació Corporativa. Tampoc serà d’aplicació aquest punt quant es tracti de substituir personal de reforç que estigui nomenat o contractat en la data d’aquest acord.

4. En l’àmbit dels departaments i de les entitats del sector públic de la Generalitat no s’iniciaran processos per cobrir els llocs de treball dotats pressupostàriament però que es trobin en situació de no ocupats, llevat que s’adrecin a personal que ja estigui ocupant un altre lloc de treball, el qual haurà de quedar vacant i no podrà cobrir-se. L’aplicació d’aquesta mesura podrà comportar una reassignació de personal entre diferents departaments.

5. Únicament es podran incrementar les plantilles, prèvia revisió i constatació de la seva necessitat per part dels departaments de Governació i Administracions Públiques i d’Economia i Finances, quan es tracti dels llocs previstos de forma parcial en el pressupost per al 2008 i pendents d’autoritzar durant el segon semestre de 2008:

1. Personal docent no universitari: un màxim de 1.725 nous llocs
2. Mossos d’Esquadra: un màxim de 1.647 nous llocs
3. Personal penitenciari: un màxim de 434 nous llocs
4. Personal d’administració de justícia: un màxim de 150 nous llocs

6. Per raons degudament motivades, amb l’informe previ de la Comissió de Coordinació Corporativa, el Govern pot establir excepcions addicionals a les contemplades en les tres mesures anteriors, incloent les que derivin de la resolució dels expedients de dimensionament que hagin iniciat la seva tramitació en el moment de l’aprovació d’aquest acord.

7. No es tramitaran noves autoritzacions de compromisos de despeses amb càrrec a exercicis futurs que comprometin per al 2009 un import superior al del 2008, llevat dels casos de contractes de caràcter recurrent, que poden presentar un increment màxim del 3% anual (en termes d’anualitats homogènies), i d’aquells altres que, per raons degudament motivades, determini la Comissió de Coordinació Corporativa.

8. Quan la modificació d’un compromís vigent de despeses de caràcter pluriennal comporti una disminució de l’import de la seva anualitat per a l’exercici en curs, s’efectuarà una retenció de crèdit per l’import esmentat i aquest només podrà ser aplicat a increments de l’anualitat en curs d’altres compromisos pluriennals del mateix departament o d’altres departaments, en aquest cas, amb autorització prèvia del Govern. Per raons degudament motivades, la Comissió de Coordinació Corporativa pot establir excepcions a aquesta norma.

9. El Departament d’Economia i Finances aplicarà una retenció equivalent al 25% dels crèdits inicials a les següents aplicacions pressupostàries:

1. 220.0002 Premsa, revistes, llibres i altres publicacions
2. 226.0001 Exposicions, certàmens i altres activitats de promoció
3. 226.0002 Atencions protocol·làries i representatives
4. 226.0003 Publicitat, difusió i campanyes institucionals
5. 226.0005 Organització de reunions, conferències i cursos
6. 227.0005 Estudis i treballs tècnics
7. 240.0001 Despeses de publicacions

10. Quedaran exclosos d’aquesta retenció, els crèdits inicials de l’aplicació “227.0005 Estudis i treballs tècnics” corresponents als estudis tècnics i de seguiment d’obres de Gestió d’Infrastructrues SA i Regs de Catalunya SA.

11. El Departament d’Economia i Finances procedirà a efectuar les retencions que corresponguin a càrrec de les aplicacions pressupostàries dels departaments de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives. Pel que fa a la resta d’entitats del Sector Públic de la Generalitat, les retencions de crèdit s’efectuaran a càrrec de les partides de transferència a favor d’aquestes.

12. En el cas que el crèdit de les aplicacions pressupostàries esmentades no fos suficient per efectuar la retenció, els departaments hauran de comunicar al Departament d’Economia i Finances les partides sobre les quals s’efectuarà la retenció i els imports a retenir a cada una de les partides.

13. Els departaments ajustaran les transferències i aportacions a favor de les entitats del sector públic que tinguin adscrites, en funció del resultat que es derivi de l’ aplicació d’aquestes directrius.

14. En cas que una entitat del sector públic de la Generalitat tanqui el pressupost per al 2008 amb un dèficit no financer superior o un superàvit inferior al del pressupost inicial, en l’exercici 2009 es procedirà a efectuar una retenció per l’import diferencial, en les partides de transferències, aportacions o compres de la Generalitat o de les seves entitats a l’entitat afectada.

---

Documents relacionats

El president Montilla anuncia un nou paquet de mesures d’austeritat pressupostària començant per la pròpia Generalitat [PDF - 169 KB]

Sindicalistes x la Sobirania: Els Països Catalans no volem la directiva europea de les 65 hores

Des de Sindicalistes per la Sobirania, difonem a la societat el següent posicionament pel coneixement general i la seva difusió, en relació a la directiva europea de les 65 hores:

L'EUROPA DEL CAPITAL VOL FER-NOS RETROCEDIR UN SEGLE

ELS PAÏSOS CATALANS NO VOLEM LA DIRECTIVA EUROPEA DE LES 65 HORES

* El passat 9 de juny els ministres de Treball dels 27 països de la Unió Europea van aprovar un text de Directiva europea que autoritza als Estats membres a canviar la seva legislació i permetre acords individuals per allargar la jornada setmanal de treball fins a les 60 hores (65 en el cas dels col•lectius que fan guàrdies, com el personal sanitari i altres). L'única garantia que li quedaria al treballador és el descans obligatori d'11 hores. D'aquesta forma, com el límit de 60 hores s'estableix com una mitjana de tres mesos, les hores treballades a la setmana podrien arribar fins 78 (13 hores de treball i 11 de descans diàries). Aquesta Directiva indigna ha de passar ara pel Parlament Europeu per a la seva aprovació definitiva.

* La Directiva representa un retrocés històric de drets. El 1917 els governs es van veure obligats a acceptar una jornada setmanal màxima legal de 48 hores com a conseqüència d'una llarga lluita del moviment obrer internacional per les 8 hores. Ara, gairebé un segle després, volen ampliar el màxim legal a 60 hores setmanals. I no és només la brutal prolongació de la jornada, sinó la seva imposició a través de l'acord individual entre l'empresari i el treballador, trencant els convenis i passant per sobre de la representació col•lectiva dels treballadors.

* L'UE deixa en evidència el seu caràcter d'instrument del capitalisme europeu i el destí que aquest ens ofereix als treballadors. Aquest és el seu "model social europeu". El dels mateixos que volen allargar l'edat de jubilació als 70 anys i privatitzar les pensions; els mateixos que pretenen acabar amb les conquestes socials i privatitzar els serveis públics, els mateixos responsables d'altres directives com la que estableix els 18 mesos de tancament per ordre administrativa per als 'sense papers' fins a la seva expulsió, el tancament de menors i els cinc anys de prohibició per als expulsats abans de poder tornar a Europa.. Sota el capitalisme, l'avenç de la ciència i la tecnologia, lluny de servir al progrés social, serveix per fer-nos retrocedir el segle passat i portar la Humanitat a un atzucac.

* El Govern estatal de Zapatero, ni tan sols no ha votat en contra en la reunió de ministres de l'UE, sinó que s'ha abstingut, mostrant fins on arriba la seva oposició. Entre els promotors de la Directiva estan, al costat dels partits de la dreta europea, partits com el laborista o la socialdemocràcia alemanya, deixant en evidència la seva completa degeneració.

* Les lluites de França i altres llocs han portat a les 35 h setmanals en els anys 90, així com el sindicalisme i l'esquerra que no s'enfronta al capital ens portaran a les 65h. Des de Sindicalistes x la sobirania, instem a les Confederacions europees i mundials de sindicats que denunciïn i facin accions concretes en contra de la directiva Europea de les 65 hores setmanals (93/104/EC).Instem als representants sindicals a demanar a la classe treballadora de tota Europa que ens plantem d'una vegada i alcem la nostra veu, i així fer veure a aquests malnomenats "líders polítics europeus" tot lo mal encaminats que van amb aquestes polítiques laborals regressives.

* Davant de la Directiva proposada és urgent que tot el sindicalisme europeu, sense excepció, convoqui una vaga general de protesta a tota l'UE per impedir aquest brutal abús. Cridem a tota l'esquerra sindical a treballar des de ja de forma unitària, aquí i a escala europea, per impulsar una resposta i organitzar un moviment massiu en favor de les mesures necessàries per forçar el Parlament europeu la retirada de la Directiva.

* La Unió europea neoliberal vol imposar les 65 hores setmanals i eliminar la limitació de 8 hores. I ho ha començat a fer amb l’acord de 27 estats, a través del consell de Ministres de Treball de torn, i amb l’abstenció del govern espanyol, s’ha abstingut en un dels atacs més greus als treballadors/es d’aquest país esdevenint ,per passiva, còmplice de la situació actual al tenir oportunitat d’oposar-s’hi i no fer-ho, afectant els drets dels treballadors/es dels Països Catalans.

* La conquesta de les 8 hores, que en el cas català, fou a través de la vaga de la Canadenca el 1919, on un dels protagonistes en fou Salvador Seguí, té les hores comptades en ple segle XXI, obrint la porta a una total desestructuració de la vida laboral i familiar de més de 450 milions de ciutadans i treballadors/es de la Unió Europea , (13.4 milions d’ells als Països Catalans).

* Què suposarà aquesta directiva que ha d’aprovar properament el Parlament Europeu? En primer lloc, un major "dumping social" dins la UE. Les multinacionals pressionaran als governs per incrementar la setmana laboral per dos vies: l’amenaça de deslocalització, i la possibilitat d’implantació sempre i quan augmenti la jornada laboral.

* Per altra cantó, l'utilizació de la directiva Bolkenstein (que, tot i que encara no està aprovada plenament, s’aplica de facto), que suposa permetre a les empreses l’aplicació de la legislació laboral del país d’origen dels treballadors que contracti, encara que estiguin en un altre país. La Cort Europea de Justícia ha dictat tres sentencies favorables a subcontractes que exercien aquestes pràctiques a Alemanya, Suècia i Finlàndia (casos Laval i Viking).

* Si un país incrementa la setmana laboral fins les 65 hores podrà "exportar" treballadors/es a qualsevol punt de la UE. Aviat veurem diferències en la jornada laboral de més de 25 hores entre uns i altres treballadors/es. Els Estats membres podran modificar la seva legislació i permetre que els treballadors arribin a acords individuals amb el seus empresaris sobre la duració de la jornada, fins un màxim de 60 hores setmanals en casos generals i de 65 en els casos especials como els metges. Aquest temps es computa com promig durant tres mesos, el que significa que les jornades podran arribar fins les 78 hores.

* La directiva contempla a més que les hores que els metges dormin en l’hospital durant les seves guàrdies, seran comptabilitzades com temps de descans. En quant als treballadors/es d´ETTs perden tots els seus drets: estaran quatre mesos sense ésser considerats assalariats , per tant, sense cap protecció, ni possibilitat d’exigir el compliment de les lleis laborals.

* El capitalisme ha arribat a un punt d’expansió tal i laminació dels drets laborals que no sembla tenir aturador, i per això els grups transnacionals tenen eines institucionals com la Unió Europea que utilitzen a través dels ministres de treball de torn, per imposar mesures regressives . A l’estat espanyol és limitat a 40 hores setmanals fins ara, i la directiva, es pot endarrerir, però és d’aplicació als estats membres de la UE. I encara que no ho fos, com hem dit abans, la pressió dels lobbies patronals acabarà per imposar-se.

* Ens sobren els motius de reclamar un marc català de relacions laborals que articulin i garanteixin els drets laborals dels més de 5 milions de treballadors/es d’arreu dels Països Catalans, davant intents que ens pretenen laminar la nostra dignitat com a treballadors/es, davant d’un estat espanyol, que més enllà de la gesticulació per passiva, admet la laminació de conquestes laborals històriques, amb el vist-i-plau d’un ministre de l’Hospitalet, Celestino Corbacho. I alguns es fan dir encara "socialistes".

* Mentre s’especula amb preus d’aliments bàsics, el Banc Central Europeu sense control democràtic no para d’augmentar el preu del diner i de l'euribor de les hipoteques, i la gent no arriba a fi de mes, els treballadors/es catalans tindrem clar que una altra Europa és possible, sense aquesta Unió Europea liberal i que el que ens cal (en el terreny laboral també) és exercir el dret a decidir.

* Els adherits a aquesta causa ens comprometem a difondre les conseqüències d’aquesta Directiva de la UE i a denunciar el col•laboracionisme de la suposada "esquerra espanyolista" que s’equipara al liberalisme de Tony Blair, Angela Merkel i de Nicolas Sarkozy de la mà de José Luis Rodriguez Zapatero en contra de la dignitat dels treballadors catalans i el seu dret a decidir sobre el nostre marc sobirà de relacions laborals.

www.sindicalistesperlasobirania.cat

xifren en 16.735 milions d’euros el dèficit fiscal de Catalunya per al 2005, un 9,8% del PIB català

El grup d’experts per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya acaba els seus treballs i lliura els resultats al conseller Castells

Documents

07.09 Resultat Balances Fiscals
(PDF, 414kB)
07.09 Fotografia de la roda de premsa (1)
(JPG, 1352kB)
07.09 Fotografia de la roda de premsa (2)
(JPG, 361kB)
07.09 Fotografia de la roda de premsa (3)
(JPG, 259kB)
07.09 Nota resultat balança fiscal
(PDF, 316kB)

---

· Els tretze experts xifren en 16.735 milions d’euros el dèficit fiscal de Catalunya per al 2005, un 9,8% del PIB català

· Entre el 2002 i el 2005, el dèficit fiscal català ha representat de mitjana un 9% del PIB (13.832 milions d’euros)

· Els experts han utilitzat les dues metodologies existents: el flux monetari i el flux del benefici

El grup d’experts per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central ha acabat els seus treballs. El passat mes de maig, el conseller Antoni Castells va encomanar, mitjançant una resolució, l’actualització del càlcul dels fluxes fiscals entre Catalunya i l’Estat al mateix grup de 13 experts que el 2005 van actualitzar el dèficit fiscal fins al 2001. En aquesta ocasió, com ja van fer llavors, han utilitzat les dues metodologies existents (flux monetari i flux del benefici). Els experts han xifrat el dèficit fiscal de Catalunya per al 2005 en 16.735 milions d’euros, un 9,8% del PIB català.

El càlcul l’han realitzat per al període 2002-2005, últim any amb dades facilitades per part de la Intervenció General de l’Estat. Durant aquest quatre anys, el dèficit fiscal català ha representat, de mitjana, un 9% del PIB (13.832 milions d’euros). Tot i que els experts han utilitzat la mateixa metodologia emprada en la darrera actualització, s’han introduït algunes millores tècniques que fan que els resultats no siguin totalment homogenis amb les estimacions anteriors. Per primera vegada, s’ha incorporat el pes que representa el dèficit fiscal sobre els ingressos que Catalunya aporta al sector públic central. Així, per exemple, entre el 2002 i el 2005 el dèficit fiscal mitjà (13.832 milions d’euros) ha representat un 32,8 dels ingressos aportats.

L’informe que ha rebut avui el conseller és un avanç definitiu dels resultats que es completarà amb un document més ampli que permetrà homogeneïtzar les dades i disposar d’una sèrie històrica que mostrarà l’evolució del dèficit fiscal de Catalunya durant els darrers 20 anys. També contemplarà els efectes que té el dèficit públic sobre les dades i detallarà els criteris que s’han fet servir per imputar els ingressos i les despeses.

	flux monetari
	2002	2003	2004	2005	2002 - 2005
% s/ PIB	-9,2%	-8,5%	-8,5%	-9,8%	-9,0%
milions d’euros	-12.674	-12.471	-13.448	-16.735	-13.832
% saldo / ingressos aportats	-32,8%	-30,9%	-31,8%	-35,5%	-32,8%

	flux benefici
	2002	2003	2004	2005	2002 - 2005
% s/ PIB	-6,7%	-6,1%	-6,3%	-7,4%	-6,6%
milions d’euros	-9.220	-9.020	-9.957	-12.629	-10.206
% saldo / ingressos aportats	-24,3%	-22,7%	-23,9%	-27,2%	-24,5%

Dues metodologies de càlcul: flux monetari i flux del benefici

Els experts han utilitzat les dues metodologies existents per calcular el saldo fiscal d’un determinat territori amb l’Administració central: la del flux monetari i la del flux del benefici. La principal diferència entre ambdós mètodes rau en com s’imputen les despeses de l’Estat a cada comunitat autònoma. La utilització d’un o altre mètode fa variar de forma considerable el dèficit fiscal d’un determinat territori, tot i que, com posa de manifest l’informe, Catalunya té un elevat dèficit fiscal sigui quina sigui la metodologia utilitzada. Amb el flux monetari, el dèficit fiscal de Catalunya representava el 2005 un 9,8% del PIB català (16.735 milions d’euros). Amb el flux del benefici, el saldo fiscal de Catalunya amb l’Administració central representava un 7,4% del PIB (12.629 milions d’euros).

El flux monetari atribueix la despesa pública a la regió en què efectivament es materialitza. Aquest mètode té per objectiu avaluar l’impacte econòmic que té l’acció del sector públic sobre un determinat territori, en aquest cas Catalunya. Per exemple, aquest mètode assignaria la despesa associada als serveis centrals (els sous dels funcionaris o la inversió en les dependències ministerials, entre d’altres) a la comunitat on es concentren de forma majoritària (bàsicament a Madrid), ja que és aquest territori qui rep directament l’impacte econòmic que suposa acollir un cos de funcionaris d’aquestes dimensions.

Per la seva banda, el flux del benefici assigna la despesa a la regió on resideix el beneficiari, independentment d’on es realitzi de forma efectiva. En aquest cas, la despesa associada als ministeris centrals es distribuiria entre totes les comunitats autònomes, ja que s’entén que la feina dels funcionaris estatals beneficia per igual tots els espanyols. Aquest mètode, doncs, té per objectiu avaluar l’impacte de l’acció del sector públic sobre el benestar dels ciutadans.

Experts de reconegut prestigi

El grup per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central l’integren tretze experts de reconegut prestigi en el camp de les finances i la hisenda pública. Els membres del grup han estat els mateixos en les dues ocasions, tant el 2005 com el 2008. Són: Núria Bosch, catedràtica d’Hisenda Pública; Joan F. Corona, catedràtic d’Hisenda Pública; Joan Carles Costas, professor d’Hisenda Pública; Marta Espasa, professora d’Hisenda Pública; Guillem López, catedràtic d’Economia; Eduard Rius, expert en economia de la salut; Joan Ramon Rovira, director del gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona; Xavier Sala Martín, catedràtic d’Economia; Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d’Hisenda Pública; Ramon Tremosa, professor de Teoria Econòmica; Maite Vilalta, professora d’Hisenda Pública; Matias Vives, economista; Antoni Zabalza, catedràtic de Teoria Econòmica.

Un compromís que es desprèn de l’Acord de Govern d’Entesa

El 2004 tos els líders polítics catalans presents a la cimera de Miravet van acordar crear un grup d’experts de prestigi per tal de disposar d’estimacions compartides sobre la balança fiscal de Catalunya. Arrel d’aquest acord, el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, va encomanar aquesta tasca als tretze economistes que tant el 2005 i com el 2008 han elaborat els estudis corresponents. L’actualització del dèficit fiscal de Catalunya és un dels compromisos que figura a l’Acord de Govern d’Entesa, que estableix que aquest càlcul s’haurà de realitzar cada dos anys.

L’objectiu d’actualitzar les dades sobre el dèficit fiscal de Catalunya és poder disposar de xifres rigoroses i incontrovertibles que puguin ser acceptades per totes les forces polítiques catalanes.

---

Data de publicació:17/7/2008

FONT: GENCAT

Acord estratègic 2008-2011

Dilluns, 7 de juliol de 2008 - 16:24h

Acord estratègic 2008-2011

Membres del Consell
El text, aprovat pel Govern, organitzacions empresarials i sindicats, vol incidir en la millora estructural de l'economia catalana

El Govern de la Generalitat, organitzacions empresarials i sindicats han aprovat la revisió i l'impuls de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana 2008-2011. Es tracta d'un estratègia econòmica per a Catalunya que neix d'un procés de més d'un any de negociacions.

L'objectiu és incidir en la millora estructural de l'economia catalana mitjançant actuacions a llarg termini que permetin transformar-ne el model de competitivitat. El text supera l'acord estratègic aprovat l'any 2005: és més ampli i ambiciós, involucra 11 departaments de la Generalitat i disposa d'uns recursos anuals de més de 7.000 milions d'euros.

Les línies prioritàries de l'acord estratègic són:

• Innovació i transferència tecnològica. L'objectiu és arribar a un percentatge del 2% del PIB en R+D+I. Es potenciarà el retorn de talents i la recerca.
• Formació professional. Es potenciarà una FP de qualitat per atreure més estudiants.
• Èxit escolar. Es vol reduir en cinc punts el fracàs escolar durant els propers quatre anys.
• Millora del nivell d'anglès: s'en fomentarà l'ensenyament entre el professorat i s'impulsarà a les universitats i als mitjans de comunicació.
• Millora de les infraestructures estratègiques. Es construiran noves autovies i es canviarà el model aeroportuari.
• Regulació, competència, simplificació administrativa i contractació pública.
• Ús racional i de qualitat dels recursos mediambientals. Polítiques d'estalvi i eficiència energètica.
• Immigració i mercat laboral. Es fomentarà la contractació i la formació en origen i augmentaran les inspeccions per detectar empreses que contractin immigrants sense permís de treball.

Més informació

Nota de premsa

Tema relacionat: Economia | Tecnologia. Recerca i innovació

FONT: GENCAT

Catalunya registra un augment de 6.175 persones aturades el mes de juny

imecres, 2 de juliol de 2008 - 15:30h

Atur del mes de juny

Catalunya registra un augment de 6.175 persones aturades el mes de juny

Catalunya ha registrat un increment de 6.175 persones aturades el mes de juny, cosa que representa una pujada del 2,02% respecte del mes anterior. En relació amb l'atur interanual, el que va del juny del 2007 al juny del 2008, l'atur s'ha incrementat de 65.932 persones (+26,86%). A hores d'ara, el nombre total de treballadors i treballadores en atur és de 311.422 a Catalunya.

D'altra banda, el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social ha baixat de 16.794 persones, xifra suposa una reducció del 0,49%. Actualment, el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social a Catalunya és de 3.428.567.

Més informació

Nota del Departament de Treball
Atur registrat i demandes d'ocupació (837KB)
Observatori del treball

Tema relacionat: Treball

FONT: GENCAT