Els partits polítics signen un Pacte d'Estat contra la Pobresa

Per primera vegada, els partits es comprometen a lluitar a favor dels Objectius del Mil·lenni. L'acord aposta per cancel·lar el 100% del deute bilateral als països més empobrits i deduccions fiscals a qui contribueixi amb ONGD.

Aquestes icones enllacen amb serveis web externs i aliens a CanalSolidari.org que faciliten la gestió personal o comunitària de la informació. A través d'ells podràs classificar, promoure, compartir, valorar, comentar o conservar els continguts que trobes en Internet. Per a utilitzar-los, hauràs de registrar-te com usuari/a en ells.Cerrar

Les formacions polítiques de l'arc parlamentari van signar el 19 de desembre el primer Pacte d'Estat contra la Pobresa de la història de Catalunya i 'Espanya, un document promogut per la Coordinadora d'ONG de Desenvolupament (CONGDE) que compromet les administracions nacionals, autonòmiques i locals en la lluita pels Objectius del Mil·lenni. Per evitar que el text es quedi en "retòriques", es crearà una comissió específica de seguiment en el Congrés dels Diputats. L'acte va reunir els representants dels partits signants de l'acord (PSOE, PP, IU, CiU, ERC, CC, ICV, BNG, CHA, EA i NaBai). El president de la CONGDE, José María Medina, va explicar que l'objectiu final de la iniciativa és millorar "la qualitat i quantitat" de l'ajuda espanyola al desenvolupament i aconseguir "coherència" entre polítiques. Per això, el text aborda compromisos tant en matèria de cooperació com sobre comerç exterior i deute.

El text aborda compromisos tant en matèria de cooperació com sobre comerç exterior i deut

En el primer àmbit, els signants comprometen que totes les administracions destinaran el 0,7% de la Renda Nacional Bruta a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) abans del 2012. D'aquesta partida, es destinarà com a mínim el 20% a Serveis Bàsics i almenys el 25% s'enviarà als Països Menys Avançats (PMA), donant prioritat a l'Àfrica Subsahariana.

Així mateix, es compromet una desvinculació progressiva de l'AOD respecte de la compra de béns i serveis d'origen espanyol; se signen mesures de transparència com l'elaboració d'un informe agregat als Pressupostos Generals que informi sobre les quantitats destinades a AOD i un altre, elaborat per la Comissió de Cooperació del Congrés sobre la contribució espanyola en organismes multilaterals.

Deute

Quant a la gestió del deute, les formacions polítiques s'han compromès a cancel·lar el 100% del deute bilateral als PMA sense que això suposi reduir les ajudes al desenvolupament i

El "principal repte" del Pacte d'Estat és arribar a "coherència política" en les polítiques de comerç, segons la CONGDE

han signat "establir uns principis per a la prevenció de nou endeutament", fet pel qual queden congelats els crèdits FAD i CESCE fins que no es produeixi la reforma legal pertinent.

El Congrés haurà de promoure "en l'àmbit internacional la creació d'un Tribunal Internacional d'Arbitratge sobre Deute Extern, on creditors i deutors estiguin igualment representats i les decisions es prenguin per una instància neutral", diu el text.

Comerç

Finalment, en matèria de comerç l'objectiu és la "coherència política" orientada al desenvolupament dels pobles. Aquest és, segons Medina "el principal repte" del Pacte d'Estat perquè suposa que cap Govern espanyol haurà de permetre que els seus propis interessos econòmics i comercials prevalguin sobre les necessitats dels països del Sud.

Així, els signants s'han compromès a eliminar els subsidis a l'exportació i promoure la seva prohibició en la UE; proposar a l'OMC noves regles comercials que assegurin que els acords comercials beneficiïn les poblacions dels països pobres evitant que la liberalització comercial pugui deteriorar la seva realitat social o mediambiental.

El Pacte d'Estat inclou també promeses de reforma legislativa, com la elaboració d'una normativa sobre Responsabilitat Social Corporativa; la modificació de les subvencions de cooperació desenvolupant la Llei general de Subvencions o "les reformes legals necessàries" perquè les persones físiques també puguin desgravar-se per contribuir amb ONGD, com ho fan les persones jurídiques.

Què Puc Fer Jo?

---

Pressiona! Coneix els Objectius del Mil·lenni i participa en la campanya Pobresa Zero.

Més informació:
CONGDE
Llegeix altres notícies sobre Objectius del Mil·lenni publicades a Canal Solidari

Canal Solidari-OneWorld 2007

Intersindical Valenciana denuncia l'acord de negociació col.lectiva per a 2008

La valoració de la Intersindical Valenciana , ho diuen en aquest comunicat:

Intersindical Valenciana denuncia l'acord de negociació col.lectiva per a 2008.

Intersindical Valenciana critica que per setè any consecutiu se signe un acord interconfederal de negociació col·lectiva que proposa una pujada salarial de menys de la meitat de la pujada de l'IPC de l'any en curs, i sense tenir en compte l'opinió de les treballadores i treballadors afectats per la signatura del mateix.

L'acord signat per les patronals CEOE i CEPYME i els sindicats CCOO i UGT respon a un model de negociació col·lectiva allunyat dels interessos del conjunt de la classe treballadora i a un marc de negociació estatal allunyat dels centres de treball i de les empreses, que serveix a la patronal per a imposar els seus criteris i a les cúpules sindicals per a controlar els processos de negociació col·lectiva des de les direccions confederals. Per tant, es condiciona, quan no s'impedeix, la negociació en altres àmbits favorables i propers a les empreses i a les reivindicacions de les treballadores i treballadors.

La signatura del ANC 2008 s'ha fet sense cap debat ni consulta entre el conjunt de les treballadores i treballadors, fet que posa en evidència la pràctica d'un model sindical burocratizat que no té en compte l'opinió del personal afectat per les mesures que contempla. Tampoc s'ha fet cap valoració del resultat dels ANC dels últims anys i la seva repercussió en la millora de les condicions laborals i salarials dels 10 milions de treballadores i treballadors afectats. Però si la forma no és la més adequada per a arribar a acords amb les patronals, el fons del mateix no és molt millor. La política de moderació salarial basada en la previsió de la inflació anual suposa que les treballadores i treballadors tornen a pagar la falta de previsió del Govern. Especialment els que no compten en el seu conveni amb la clàusula de revisió salarial (el 32% del sector privat i la totalitat del personal del sector públic). Pèrdua que se sumarà a l'acumulada en els últims anys mentre que els beneficis patronals arriben a índexs molt elevats i s'estén la precarietat i temporalitat.

Per altra banda, resulta inconcebible que tant les patronals com UGT i CCOO utilitzen com argument la suposada “ruptura del mercat laboral” per a oposar-se al traspàs de competències en Inspecció de Treball o en altres matèries laborals a les Comunitats Autònomes que han aprovat recentment la modificació dels seus estatuts d'autonomia (Catalunya, Andalusia, País Valencià, Aragó o Castella-Lleó) o que les tenen des de fa temps (País Basc). En definitiva, la Intersindical Valenciana considera que el ANC 2008 no respon als interessos del conjunt de les treballadores i treballadors, no aposta per un repartiment més just de la riquesa ni dels beneficis patronals ni acabarà amb els problemes que té plantejat el mercat laboral ni amb les causes de la sinistralitat laboral.

València, 22 de desembre de 2007

Les cúpules de CCOO i UGT en contra del traspàs de l´Inspecció de Treball

Aquest fi d any laboralment, hi ha dues notícies que són de gran calat i que la premsa generalitza ha tapat, on les cúpules de CCOO i UGT, després del seu desmarcatge de la manifestació de l´1 de desembre, seguint les tesis de PP-PSOE, donant l´esquena a milers de treballadors que es desplacen amb rodalies i pateix el caos circulatori i les exigències d´"inauguracionitis" de Zapatero, i que tan sols se´n va salvar sindicalistes i treballadors desmarcats, com l´ Intersindical-CSC i Sindicalistes per la sobirania, laboralment continuen la deriva espanyolista amb l´AINC que perpetua congelació salarial al 2% , amb la pèrdua de poder adquisitiu, on l´IPC Català arriba al 4,2%, i deixa als convenis d´empresa amb clàusules de revisió per salvar el poder adquisitiu i la negativa al compliment dels estatuts d´autonomia que ens doten de el traspàs de la Inspecció de Treball, que allunya el Marc català de relacions laborals necesari per posar fi a la sagnia salarial de milions de treballadors catalans, mentre els beneficis empresarials no han parat de créixer i que en 9.000 societats (sense incloure el sistema financer), que suposen el 25,9% del PIB estatal , els tres primers trimestres han augmentat un 30% els beneficis en relació al 2006, quan el conjunt del 2006 van augmentar un 36% respecte l´any 2005.
I encara hi ha qui regateja a la baixa i nega l´IPC Català, ara que els preus dels productes bàsics estan pels núvols i afecten les rendes més baixes.

Us deixo la nota de premsa Intersindical-CSC :

CCOO i UGT, contra el traspàs de la inspecció de treball i per la pèrdua de poder adquisitiu

Les centrals sindicals espanyoles i la patronal CEOE-CEPYME han acordat un nou posicionament comú, aquesta vegada en contra del traspàs de la inspecció de treball a les comunitats. Una demanda que vulnera de manera flagrant les disposicions de l’Estatut català –i el valencià-, que reconeixen la competència plena en aquest àmbit.

Un Estatut que CCOO i UGT van validar i que ja suposava una greu retallada en matèria de drets socio-laborals, motiu pel qual la Intersindical-CSC s’hi va posicionar en contra al seu dia. Ara, amb una suposada “unitat de mercat” com a bandera, les centrals espanyoles han ignorat allò que elles mateixes van votar i han demostrat, una vegada més, del costat de qui estan.

Així mateix, el nou acord sobre negociació col•lectiva per al 2008 que han signat els mateixos agents estableix una limitació del 2% en l’augment salarial, mentre la inflació a Catalunya ascendeix fins al 4,2%, abocant, d’aquesta manera, els treballadors i treballadores a una contínua pèrdua de poder adquisitiu i deixant com a única via de sortida les clàusules de revisió salarial de la revisió de cada conveni que es farà en un marc de negociació estatal.

Un marc que, a més d’allunyar les decisions per als treballadors i treballadores, es caracteritza per la imposició de condicions de treball cada vegada pitjors i per negar l’obertura d’altres àmbits de negociació més favorables i més propers.

CCOO i UGT renuncien, una altra vegada, a la reivindicació i ofereixen “pau social” a una patronal que no para d’obtenir beneficis rècord en un món laboral cada vegada més precaritzat.

I també la nota de premsa CGT Catalunya sobre Acord Interconfederal de Negociació col.lectiva(AINC):

Com cada any des de ja fa onze, CC.OO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han subscrit ahir l’anomenat "Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva -2008" , i que estarà vigent durant tot el pròxim any. Són ja amb aquest sis pactes que, firmats o prorrogats, pretenen des de l’any 1997 "orientar la negociació dels convenis col·lectius" en sectors i empreses.

De nou aquest pacte repeteix els objectius dels anteriors, que molt ens en temem no arribaran a res, tal com ha ocorregut anteriorment; o més aviat, al que sí que arribarà, és a limitar una vegada més les pujades dels salaris per sota de l’IPC real , i enfonsar fins i tot més si cap en el que anomenen "flexibilitat" i "competitivitat" , això sí, sempre a costa del salari i dels drets dels treballadors i treballadores.

Il·lustratius són els resultats obtinguts pels anteriors Acords, fórmula imposada per les patronals CEOE i CEPYME, i que CCOO i UGT assumeixen sense majors problemes, i que no ha solucionat els grans problemes que pretenciosament aborda.

Des de CGT entenem que només mitjançant l’acció sindical, la mobilització i la desobediència a aquest AINC podrem defensar els nostres drets. On hàgim de negociar, ho farem sense la coacció d’aquest instrument, i amb l’afany únic de millorar les condicions dels treballadors/es

200.000 catalans viuran el Nadal per sota del llindar de la pobresa

Oportú, molt oportú, l'informe de Càritas de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa sobre les persones que viuen sota el llindar de la pobresa. Just abans de Nadal, en què, com ja és habitual, l'autèntic missatge i sentit d'unes festes que celebren teòricament el naixement de Jesús ha estat segrestat pel consumisme.

L'informe Vides trencades. Pobresa i salut, elaborat per la prestigiosa entitat eclesial que atén els pobres i exclosos de la societat, assenyala una vegada més que milers i milers de persones han de sobreviure amb menys de 531 euros al mes, el que es considera el mínim per viure dignament. Al voltant d'unes 200.000 persones al nostre país es troben en aquesta dramàtica situació. Bàsicament, segons les dades apuntades per l'estudi, són vídues, jubilats i discapacitats i la gran majoria són persones més grans de 60 anys. D'aquí ve que molts tinguin, com a conseqüència, problemes greus de salut. En el fons, la denúncia no és nova. Fa uns anys diferents entitats cristianes van impulsar una campanya titulada "Aquí hi ha gana" per recordar la crua realitat. I aquesta mateixa setmana, sense anar més lluny, la Fundació Un Sol Món i la Fundació Jaume Bofill van subratllar en el decurs d'unes jornades sobre la pobresa celebrades al Parlament de Catalunya que la pobresa s'intensifica, que cada vegada augmenta el nombre dels qui es troben en una situació de pobresa extrema.

Càritas, però, no es limita a denunciar la situació existent al costat nostre, enmig de l'opulència i la disbauxa consumista que es dispara any rere any. També formula una proposta molt concreta i directa: un pacte nacional, entre tots els partits polític, perquè cap pensió sigui inferior als 531 euros. Per aconseguir-ho, Càritas demana que els pressupostos de la Generalitat destinin un 1% a aquesta finalitat, és a dir entre 10 i 12 milions d'euros cada any. En altres paraules, que 200.000 persones puguin sortir de l'espiral de l'exclusió social és possible, només cal que es dediqui un 1% del pressupost de la Generalitat a incrementar l'import de les pensions que avui se situen per sota del llindar de la pobresa. Segons els responsables de Càritas amb aquesta iniciativa la meitat de les persones en situació de pobresa extrema se'n podrien sortir immediatament. Continuarem celebrant impassibles el Nadal, fent-nos el desentès d'aquesta punyent realitat descrita per Càritas?

Font: Tribuna.cat

Es convoca set dies de vaga total en els autobusos de Barcelona

CGT convoca set dies de vaga total en els autobusos de Barcelona

Complint amb l'acord pres per l'assemblea de conductors/es celebrada a Plaça Universitat el dia 21 de novembre, el Comitè de Descansos ha convocat la vaga de Nadal, per als dies 21, 22, 23 i 24 de desembre i 2, 3 i 4 de Gener, des de les 00.00 a les 24.00 hores. La radicalitat de la Direcció de l'empresa ha accelerat els esdeveniments.

La intenció del Comitè de Vaga serà convocar una Assemblea general el primer dia de vaga, amb les seves respectives mobilitzacions. La gent de Barcelona ens veurà en els carrers reclamant els dos dies de descans setmanals.

La vaga començarà el pròxim dia 21 de desembre a les zero hores i ha de començar amb la contundència que vam demostrar el 21 de novembre. Els conductors/es ja ho hem demostrat altres vegades i sabem sobrepassar als sindicats que ens intenten confondre o parar, com ara s'intenta des de la Direcció del SIT o des de l'ambigüitat de CCOO i UGT. Solament cal recordar la lluita dels tretze caps de setmana on després de posar "els ous en l'edifici" tots els sindicats van haver de pujar-se al carro, alguns molt a pesar seu. Ara si cal tornar a l'edifici tornarem, o a negociar o a pressionar (amb més ous si fa falta).

Volem a la resta de col·lectius de TB que no estan convocats, en principi, a aquesta mobilització, el seu suport solidari perquè estem segurs que del que aconseguim els conductors/res amb aquesta lluita, més aviat que tard se'ls traslladarà també a ells.

També fem una crida al conjunt de la CGT a donar suport als treballadors en vaga.

----------------------------------------------------------

El perquè de la vaga

Volem recordar que el col·lectiu de conductors de TMB treballa sis dies a la setmana, comença i acaba la seva jornada laboral en dos llocs diferents de la ciutat i tots els conductors i conductores suplents coneixen el seu horari i la linea en la que han de conduir el dia següent només amb un dia d’antelació.

El col·lectiu de conductors/es realitza només 5 dies de descans al mes.

El conductors i conductores d’Autobusos de TMB treballen a l’any: 1690 hores efectives, 83 hores de presencia mínimes, 80 hores extres obligatòries, 7 dies de feina en festes oficials, temps partit, etc. Treballem 251 dies a l’any, més les festes oficials, quan la mitjana al sector és de 220 dies a l’any.

Aquesta situació de manca de descans està provocant:

1. Una concil·liciació de vida familiar i laboral molt difícil de dur a terme. No és una casualitat que cada cop són més els treballadors i treballadores que s agafen la reducció de jornada per fill, com una manera de poder estar més amb els seus. Una altra dada que confirma aquesta mancança de conciliació familiar és l’augment considerable de companys i companyes que agafen alguns dels seus 20 dies de permís no retribuït, ajustant-se el cinturó per poder estar més amb la família.

2. Un alt nivell de tensió entre els conductors i conductores que ha fet disparar totes les alarmes pel nivell d’agressions que patim com a col·lectiu. El complicat tràfic de la ciutat, la tardança entre Autobusos deguda a la gestió de segons quines línies, fent que la desesperació d’alguna gent es tradueixi en agressivitat i la pèrdua del respecte cap a la figura del conductor, ha derivat en agressions cap al conductor i conductora. (35 agressions físiques al 2006, 32 fins al dia d’avui. En relació a les agressions verbals no hi ha constància, però sabem que són diàries).

3. L alt nivell de baixes per qüestions psicològiques (depressió, ansietat, etc.). Segons l’Informe de Salut de l’any 2002-2004, les enfermetats psicològiques eren la segona causa de baixes a l’empresa, després de les muscoesqueletiques. A dia d’avui encara no tenim dades de l’Informe del 2004-2006.

Per tot això, desde la secció sindical de la CGT d’autobusos de TMB vam començar una campanya per aconseguir dos dies de descans setmanal pels conductors/es.

Aquesta lluita va tenir la seva primera prova de força el passat 21 de Novembre amb l’aturada de 5 hores, assemblea i manifestació fins a Plaça Sant Jaume. A pesar de tenir a UGT, CCOO i una part del SIT en contra, el 90% de la plantilla va parar i 2000 conductors/es van sortir al carrer a manifestar el seu cabreig amb la situació actual.

A pesar de tot, la Direcció de TMB i l’Ajuntament de Barcelona no ha variat la seva postura i, per tant, hi ha aquesta convocatoria de vages de 24 hores els propers dies 21, 22, 23 i 24 de Desembre i 2, 3 i 4 de Gener.

Per aquest motiu, necesitem que el màxim nombre de companys i companyes de la CGT tinguin coneixament de la situació i, en la mesura del possible, ens donin un cop de mà en els diferents fronts que tenim oberts (medis de comunicació, informació al usuari, piquets, etc.).

Gràcies a tots i totes per la segura col·laboració que rebrem.

Secció Sindical CGT Autobusos TMB
http://www.cgtbus.com

Comitè de Descansos TB
http://comitedescansos.blogspot.com

--------------------------------------------------

El conductors d’Autobusos de TMB fan responsable de la pujada dels preus del transport públic al desmesurat nombre de directius i els sous d’aquests, i criden a fer una vaga d’usuaris.

Els treballadors/es fan una crida a la gent de Barcelona i rodalies a fer una vaga d’usuaris/es coincidint amb la vaga d’Autobusos de TMB.

Un any més, els preus del transport públic pugen en completa desproporció al sou dels treballadors i treballadores de Barcelona i rodalies. Aquesta situació és encara més agravant si es compara els preus del transport públic de Barcelona amb el d’altres ciutats de l’estat. A més, aquests preus abusius xoquen frontalment amb el discurs oficial e hipòcrita de l’Ajuntament de Barcelona d’utilitzar el transport públic.

Els conductors/es d’autobusos de TMB portem anys denunciant públicament el desmesurat nombre de directius que té aquesta empresa pública. L’any 2005, Autobusos de TMB tenia un 6% de la plantilla com a equip directiu. Això volia dir 1 directiu per cada 15 treballadors.

Apart dels seus sous, els conductors/es de TMB també hem denunciat públicament les multimillonàries pensions d’aquest directius quan es jubilen:

Francisco Bellver, nº d’empleat 10.679 d’Autobusos i 4.178 de metro, fins que es va jubilar va ser Director de finances de TMB. Només a Autobusos de TMB el seu sou era de 82.985€ anuals (13.807.542 Ptes.), això sense comptar el seu sou a Metro de TMB. El capital que ha cobrat o pot cobrar del Pla de pensions de TB puja a 522.142€.

Josep Mª Satorres, nº d’empleat 10.795 d’Autobusos i 5.118 de metro, ha ocupat el lloc de Director de la xarxa d’Autobusos fins a jubilar-se. El seu sou era de 74.293€ (12.361.390 Ptes) al que naturalment hi ha que sumar el que tenia del metro. Ha cobrat o pot cobrar del pla de pensions de TB la suma de 386.997€.

Per tots aquests motius, el col·lectiu de conductors d’autobusos de TMB fa una crida a tota la gent de Barcelona i rodalies a fer una vaga d’usuaris, com les que es van realitzar als anys 50 per la pujada de tarifes del tramvia, coincidint amb la vages d’autobusos convocades pels dies 21, 22, 23 i 24 de desembre i 2, 3 i 4 de gener.

Secció Sindical CGT Autobusos TMB

CGT davant de l’Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva 2008 pactat per CC.OO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME

Com cada any des de ja fa onze, CC.OO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han subscrit el 18 de desembre l’anomenat "Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva -2008" , i que estarà vigent durant tot el pròxim any. Són ja amb aquest sis pactes que, firmats o prorrogats, pretenen des de l’any 1997 "orientar la negociació dels convenis col·lectius" en sectors i empreses.

De nou aquest pacte repeteix els objectius dels anteriors, que molt ens en temem no arribaran a res, tal com ha ocorregut anteriorment; o més aviat, al que sí que arribarà, és a limitar una vegada més les pujades dels salaris per sota de l’IPC real , i enfonsar fins i tot més si cap en el que anomenen "flexibilitat" i "competitivitat" , això sí, sempre a costa del salari i dels drets dels treballadors i treballadores.

Il·lustratius són els resultats obtinguts pels anteriors Acords, fórmula imposada per les patronals CEOE i CEPYME, i que CCOO i UGT assumeixen sense majors problemes, i que no ha solucionat els grans problemes que pretenciosament aborda.

Des de CGT entenem que només mitjançant l’acció sindical, la mobilització i la desobediència a aquest AINC podrem defensar els nostres drets. On hàgim de negociar, ho farem sense la coacció d’aquest instrument, i amb l’afany únic de millorar les condicions dels treballadors/es.

Gabinet de premsa confederal CGT

Posicionament CGT davant nou tractat de la Unió Europea

CGT davant del Tractat de la Unió Europea

El nou Tractat de la Unió Europea signat el 13 de desembre a la trobada
de Lisboa és una Reforma de l’actualment en vigor i encara és més
antidemocràtic en la seva gestació que el Projecte de Constitució
Europea, que, almenys va tenir la possibilitat de ser discutit i validat
pels ciutadans d’alguns països, per mitjà de referèndums.

La UE, els seus caps d’estat, la seva Comissió, han entès que comptar
-encara que sigui de forma molt limitada i controlada- amb els ciutadans
té el risc que aquests entenguin que l’ordre social que es constitueix,
no té res a veure amb unes relacions socials basades en el respecte dels
drets per a totes les persones que habiten o treballen en l’espai
denominat UE.

El nou Tractat aprofundeix en la liberalització de tots els mercats de
producció i de serveis i possibilita l’aplicació pràctica de la
Directiva Bolkestein, continuant oberta la porta a la privatització
total de la sanitat, l’educació, l’aigua i les pensions.

Aquest Tractat tanca les estratègies Empresarials, fixades a Lisboa
2000, basades en la competitivitat en un món cada vegada més global i
reafirmades les esmentades estratègies pels Sindicats CES (Confederació
Europea de Sindicats), en el programa de treball conjunt 2006-2008.

Estratègies que fan desaparèixer en la retòrica i en la realitat, els
serveis públics: sanitat, pensions, ferrocarrils, educació, aigua,
habitatge, etc. i introduint el mercat pel mig tant en la seva
concepció, "serveis d’interès general" com en la seva resolució (qui
estalviï, tindrà una sanitat privada, una pensió complementària, etc.).

El mercat com principi rector de la política, manifestada la mateixa en
termes de relacions econòmiques (la lliure competència i la lliure
circulació dels diners, com a drets intocables), en relacions comercials
(protecció de multinacionals en els seus intercanvis desiguals i
injustos amb altres països) i l’aposta decidida per les dinàmiques de
creixent financerització de la societat en el seu conjunt.

Les polítiques socials, despesa pública en prestacions i cobertures
socials: pensions, sanitat, dependències, educació, habitatge,
transports públics i models de mobilitat, igual que la fiscalitat,
segueixen sotmeses al vet, fent impossible una política comunitària
sobre això, mentre es permeten els paradisos fiscals dins de la pròpia Unió.

Si la lliure competència (competitivitat) és el principi rector, els
mercats de treball i les polítiques d’ocupació només poden regir-se per
la regla de la desregulació laboral (flexibilització) i la precarietat
integral de la força de treball (buidament de drets laborals i socials).

La Comissió adquireix el "poder absolut" a través de les adequades
polítiques internes, directives fonamentalment, per garantir "a les
empreses europees competitives, accés als mercats mundials i operar en
ells amb seguretat" (Meter Mandelson-Comissari de Comerç).

Igual com les necessitats sobre la mà d’obra extracomunitària, de
l’Europa que "envelleix", són tractades des de la lògica del mercat i la
doble moral, per una part polítiques de desregulació d’una mà d’obra
necessària i suficient per garantir el tipus de treball precari que
requereix la competitivitat i per una altra, polítiques de negació de
drets de ciutadania que, des de la repressió i control, converteixin en
usuals i permanents les relacions desiguals, injustes i neo-colonials de
les relacions Nord Sud i, sobretot, l’àrea d’influència euromediterrània.

L’empitjorament respecte al que hagués estat un Tractat en tota regla,
revestit de "Constitució Europea", es troba en una cosa que en el seu
moment va ser "venut" a la ciutadania com el manteniment d’un model
diferenciador d’Europa respecte a EUA, és a dir el seu Estat de Benestar
o social de mercat, condensat a la Carta de Drets Fonamentals, apareix
amb seriosos dubtes jurídics, més enllà de no recollir de forma
vinculant els drets socials.

Gabinet d'Estudis Confederals

Macro-manifestació 22 de desembre a les 17hores per el dret a la Vivenda

Macro Manifestación>

La nómina de mi padre (Artículo de Forges en El País)> 'La nómina de mi padre en diciembre de 1979 era de 38.000 pesetas. Él trabajaba como peón en una obra. En ese mismo momento le ofrecieron comprar una casa. Le pedían un total de 500.000 pesetas por ella. Decidió no arriesgar y continuar viviendo en régimen de alquiler, en unas condiciones muy buenas. Se trataba de una casa modesta pero muy bien ubicada, en pleno centro de un pueblo cercano a Barcelona. A los pocos meses mi padre y mi madre compraron un terreno en otro pueblo de la misma provincia y en menos de cinco años de esfuerzo ya habían levantado y pagado una vivienda de 120m2.> Han pasado 27 años. En 2006 y en el mismo pueblo donde viven, un piso modesto de 75m2 a las afueras no se encuentra por menos de 35 millones de pesetas, y estoy siendo muy generoso.> En el año 1979 el coste de un piso era del orden de 14 mensualidades de un peón de obra 38.000 pts/mes x 14 meses = 532.000pts. El sueldo en 2006 de un universitario recién titulado en ingeniería informática sin experiencia profesional no llega a las 200.000 pesetas mensuales.

En el año 2006 una vivienda modesta cuesta 175 mensualidades (14 anualidades!!!!) de un ingeniero informático.> 200.000 pts/mes x 175 meses=35.000.000 pts.> Los jóvenes de hoy necesitaríamos cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales para estar en igualdad de condiciones con nuestros padres que compraron una vivienda a principios de los años 80.> 2.500.000 pts/mes x 14 meses = 35 Mill. de pts> Los pisos en el año 2006 deberían costar 2,8 millones de pesetas para que los jóvenes de hoy estemos en igualdad de condiciones con nuestros padres en 1979.> 200.000 pts/mes x 14 meses = 2.800.000 pts> No encuentro adjetivo alguno en el año 2006 para calificar lo que mi padre consideró arriesgado en 1979. Está claro que los pisos no van a pasar a costar de la noche a la mañana 30 veces menos, de 35 a 3 millones. También está claro que no voy a cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales, por muy buen trabajo que encuentre y por muchos estudios que tenga. Lo primero que se l e ocurre a uno es seguir viviendo en casa de sus padres y ahorrar el 100% del sueldo durante los próximos 14 años, para el año 2020 (yo rondaré ya los 40 años de edad) tendré el dinero suficiente para comprar una vivienda al coste del año 2006 pero, por supuesto, no al coste del año 2020. Evidentemente esta ocurrencia la desecha uno antes de hacer cualquier cálculo. Aunque un joven bienintencionado consiga ahorrar 2, 4 o 6 millones con mucho esfuerzo en pocos años, a día de hoy nunca podrán evitar:> 1) Pedir un préstamo al banco a 40 o 50 años (si consigues ahorrar 2, 4 o 6 millones puedes reducir el período a 35 - 45 años, pero 5 años no suponen prácticamente nada cuando estamos hablando de medio siglo de pago). Te darás cuenta de que no vives en una democracia sino en una dictadura. El dictador no se llama Francisco Franco, sino La Caixa, BSCH, Banc de Sabadell o, en general, 'la banca'. Ni siquiera tendrás la libertad de decir lo que piensas a, por ejemplo, tu jefe, no vaya a ser que cierre el grifo y no puedas pagar al dictador.> 2) La otra solución es pagar un alquiler de por vida. En este caso el dictador se llamará Juan García, José Pérez o Pablo el arrendador. La situación no es distinta a 1).> Después de esta reflexión ten la delicadeza de no decir a un joven que su problema es que no ahorra, eso fue válido para ti en 1979, incluso era valido para algunos jóvenes en 1999, pero no en 2006, en 2006 sólo consigues cargar con más impotencia, si cabe, al muchacho. El esfuerzo de nuestros padres, sin duda alguna admirable, no era estéril (podían obtener una vivienda de propiedad en un período de 5 años). El mismo esfuerzo realizado por nosotros, los hijos, sólo llega para quizá reducir en 5 años una hipoteca de medio siglo . La vivienda nunca fue un objeto para enriquecerse, sino para vivir y es de lo poco material que sí necesitamos. La ley del libre mercado puede establecer el precio de los televisores de plasma al precio que quiera... yo no los compraré... pero nunca tuvimos que permitir que esa misma ley fijara el precio de la vivienda, porque todos Necesitamos vivir en una y no todos podemos pagarla. Los jóvenes, incluso aquellos que tenemos estudios superiores, no podemos competir'.>

Forges, EL PAÍS, 2/5/2006> Nota: Tenemos que hacernos oír, todos juntos somos más fuertes!> RAZÓN: Después de la primera sentada por una vivienda digna se han convocado muchas otras, todas ellas desorganizadas y disgregadas en unas pocas ciudades. Este es un problema a nivel estatal, es por eso que se convoca una Macro-Manifestación, no una macro-sentada, para el *SABADO 22 DE DICIEMBRE A LAS 17:00 HORAS* , se convoca con tanta antelación para que se difunda lo máximo posible, se ruega a todo el que reciba este mensaje que lo difunda de todas las formas que se le ocurran, panfletos, mails, foros de internet, cartas a los medios de comunicación, a todo tipo de asociaciones...> COMO SE REALIZARÁ: Esta manifestación se hará en forma de marcha cortando el tráfico por las principales calles del estado español ya que ha quedado claro que las simples sentadas no son atendidas, aunque nunca se abandonará el espíritu pacífico con el que esta iniciativa ha nacido. Si la policía detiene la marcha, se volverá al punto inicial pacíficamente, sin enfrentamientos, y se esperará a que se pueda reanudar, en el caso de no poder hacerse, se convertirá en una sentada más pero se habrá llamado más la atención. Debido a las fechas navideñas de la MACRO-MANIFESTACIÓN el eslogan principal 'No podemos volver a casa por navidad porque todavía no nos hemos marchado de ella.'> CIUDADES CONVOCADAS: (Si la tuya no está ponla)> Madrid: Puerta del Sol> Huesca: Plaza Navarra> Girona: Plaça de correus DEVESA> Barcelona: Plaça Catalunya> El Garraf: Vilanova i la Geltrú, Plaça de la Vila> Zaragoza: Plaza del Pilar> Salamanca: Plaza Mayor> Valladolid: Plaza Mayor> Iruña-Pamplona: Plaza del Castillo> Vigo: Puerta del Sol> Elche: Plaça Baix Collado> Villalba (Madrid): Plaza del Ayuntamiento> A Coruña: Plaza de Maria Pita> Toledo: Plaza de Zocodover> Córdoba: Plaza de las Tendillas> Palencia: Plaza Mayor> León: Plaza de San Marcelo> Bilbo: Plaza del Teatro Arriaga.> Granada: Fuente de las Batallas> Badajoz: Plaza de San Francisco> Málaga: Plaza de la Constitución> Sevilla: Plaza Nueva> Valencia: Plaza de San Agustín> Albacete: Plaza del Altozano> Talavera de la Reina: PZ EL PAN> Santa Cruz de tenerife: Plaza Weyler> DONOSTIA: alderdi eder.> Logroño: Plaza del Espolón> Soria: Plaza mayor> Uviéu: Estación del Norte(Renfe)

Si crees que eres libre es que no has volado lo suficiente como para encontrarte con tus rejas. Todos unidos, a ver si los políticos se dan cuenta de que los políticos sordos no deben hacer política

La Seguretat social estatal, incrementarà la pensió de jubilació a pensionistes que es van jubilar anticipadament abans de l´1 de gener del 2002

La Seguretat Social estatal, incrementarà la pensió de jubilació de 430.821 pensionistes que es van jubilar anticipadament i de manera forçosa abans de l'1 de gener de 2002, tal com recull la llei de mesures en matèria de Seguretat Social, que es va publicar dimecres passat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Segons ha indicat avui el Ministeri de Treball i Afers Socials en un comunicat, aquesta llei pretén equiparar aquests pensionistes amb els que es van jubilar amb posterioritat i es van beneficiar de la modificació legislativa que va entrar en vigor a partir de 2002 i que va rebaixar els coeficients reductors.

La nova norma publicada corregeix aquesta desigualtat i disposa una quantitat a tant alçat, depenent de l'edat que el treballador tingués quan va accedir a la jubilació anticipada, que s'integra i consolida en l'import mensual de la pensió amb efectes des de gener del 2007.

Per accedir a aquesta prestació, s'hauran d'acreditar un mínim de 35 anys de cotització i involuntarietat del treballador en l'extinció del contracte laboral.

Per edats, els treballadors que tenien 60 anys en el moment de la prejubilació (el tram més nombrós amb 233.394 treballadors) percebran 63 euros al mes, mentre que els que tenien 61 anys (51.380 beneficiaris) cobraran 54 euros al mes.

El següent tram, un total de 58.152 treballadors amb 62 anys en el moment de la jubilació, rebran 45 euros al mes, mentre que els de 63 anys (47.104 en total) ingressaran 36 euros al mes i els de 64 anys (40.791 pensionistes) rebran 18 euros mensuals.

Del total de pensionistes que compleixen les condicions per accedir a la millora, el nombre més gran es troba a les províncies de Barcelona amb 93.001 i a Espanya, a Madrid, 72.256 beneficiaris, Saragossa (11.578), Sevilla (11.371) i Guipúscoa (11.335).respectivament, seguits deja als Països Catalans, a València (23.671), , Alacant (14.030), i a Euskadi amb Biscaia (20.687).

Les províncies estatals que registren la menor xifra de pensionistes que es veuran beneficiats per l'entrada en vigor d'aquesta mesura són Melilla (39), Ceuta (235), Sòria (807) i Segòvia (925).

11-D VAGA GENERAL EN EL SECTOR DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL

11-D HUELGA GENERAL EN EL SECTOR DE LA INTERVENCIÓN SOCIAL
Por la aplicación del Convenio IS en las Entidades Contratantes
Por el reconocimiento en los Pliegos de Condiciones del Convenio IS
Para que la Administración Pública dote presupuestariamente a los
programas
Por una Intervención Social de Calidad
Durante el año 2007 se han publicado en los Boletines Oficiales
correspondientes el Convenio Estatal
para la Intervención Social y varios Convenios de Intervención
Social regionales (entre ellos el
madrileño). Desde el momento de su publicación, estos Convenios son
de obligado cumplimiento en
todas las Entidades del Sector.
El Convenio Estatal ha sido impugnado por una Patronal y el 11 de
diciembre se celebra una única vista
en la Sala de Lo Social de la Audiencia Nacional con objeto de ver
si procede o no la impugnación y si se
mantiene en vigor el Convenio o se anula definitivamente.
Si inhabilitan el Convenio Estatal, el siguiente paso será intentar
inhabilitar el Convenio Madrileño, para
volver a renegociarlo con otro reparto Patronal y por supuesto con
otro texto y con otras tablas salariales.
Ha llegado el momento de intervenir individual y colectivamente. Hay
que salir a la calle y exigir
que se cumpla el Convenio para la Intervención Social: las Entidades
están obligadas a aplicarlo y
las diferentes Administraciones Públicas están obligadas a dotarlo
presupuestariamente a través de los
Pliegos de Condiciones para que las Entidades lo puedan aplicar.
Se celebrará un paro general del sector en dos turnos (mañana y
tarde) y una concentración durante la
mañana.
La duración de los paros será de tres horas: de 11 a 14:00 horas en
turno de mañana y de 14 a
17:00 horas en el turno de tarde.
La concentración será desde las 12:30 hasta las 13:30 horas frente a
la Sede de la Comunidad de
Madrid en la Puerta del Sol.
La Asamblea de Delegados y Delegadas de la Intervención Social de la
Federación de Servicios y
Administraciones Públicas de CCOO ha decidido convocar Huelga y
Movilización para el 11D.
La Federación de Servicios Públicos de UGT ha decidido convocar
Huelga y Movilización para el 11D.
La Plataforma ECO se suma a la convocatoria de la Huelga y la
Movilización del día 11 de diciembre.
Desde ECO se hace un llamamiento a la unidad de acción sindical y a
la implicación de todos los agentes
responsables del Sector de la Intervención Social.
El Grupo de Trabajo de la Intervención Social de CGT ha decidido
sumarse a la convocatoria de Huelga
y Movilización para el 11D.
La Asociación Madrileña de Educadores Sociales, AMES, ha decidido
sumarse a la convocatoria de
Huelga y Movilización para el 11D.
Los Colegios Profesionales, las Facultades y Escuelas Universitarias
y los Institutos de Formación
Profesional y el Sindicato de Estudiantes están siendo informados y
se irán sumando progresivamente a la
movilización.
Necesitamos tu colaboración. Si estás interesado en colaborar en los
trabajos organizativos y de difusión
ponte en contacto con nosotros a través del correo:
plataformaeco1@nodo50.org.
Más información en: www.nodo50.org/plataformaeco .
PLATAFORMA ECO: LA PASIVIDAD ES CÓMPLICE

2.000 manifestants protesten a Barcelona contra el tancament d’empreses i els acomiadaments

Amb el lema "Prou acomiadaments i tancaments, la Generalitat ens ven", unes 2000 persones es van manifestar el migdia del diumenge 2 de desembre pels carrers de Barcelona en protesta contra els acomiadaments massius i els tancaments d’empreses. La mobilització es va iniciar amb una concentració a les 11 del matí en la Plaça de Sant Jaume, on es va lliurar un escrit dirigit al President de la Generalitat, i va acabar dues hores més tard davant el Parlament de Catalunya, amb el lliurament de la mateixa carta per una delegació.

Durant el recorregut es van cridar consignes com “Ni tancaments ni acomiadaments”, “Readmissió acomiadats”, “Contra els tancaments, mobilització” i “Els llocs de treball es defensen lluitant”, al costat d’altres al·lusives a la responsabilitat del govern de la Generalitat i de la patronal en la situació actual dels treballadors. Després, en el Parc de la Ciutadella, van realitzar parlaments diversos representants de les empreses, col·lectius i organitzacions convocants, per a concloure amb un dinar i un festival reivindicatiu.

En l’escrit dirigit al President de la Generalitat sol·licitant-li una entrevista, i lliurat també en el Parlament de Catalunya, es denuncia el procés de tancaments i acomiadaments portat a terme “durant el primer govern de coalició PSC-ERC-ICV/EUiA: Novalux, Samsung, Autotex, Fisipe…”, i s’explica la nova amenaça que pesa en aquests moments sobre centenars de llocs de treball a Frape, Sysmo i altres empreses, així com la situació dels treballadors acomiadats per Seat pendents de readmissió.

L’escrit conclou denunciant que “les coses a Catalunya no van bé. Mentre que les multinacionals i els empresaris s’han enriquit de manera escandalosa, milers de treballadors han perdut el seu lloc de treball, les seves famílies han vist trencades les seves esperances i Catalunya es ressent de l’avanç de la desertització industrial”, en un context, a més, que “tampoc invita a l’optimisme, la precarietat es manté en nivells intolerables, les hipoteques asfixien a centenars de milers de treballadors/es, l’accés a l’habitatge és inassolible per als joves, les infraestructures que sostenen els serveis públics es col·lapsen per falta d’inversions a causa de la imprevisió governamental i de la voracitat privatizadora”.

La manifestació havia estat convocada per la Assemblea d’acomiadats/des de Seat, el Comitè d’Empresa de Frape-Behr, treballadors de Mercedes Benz i de Sysmo, i va tenir el suport de la Assemblea de Treballadors d’Empreses en conflicte i de la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat, així com de diverses organitzacions sindicals (CGT, CNT, COBAS, IAC, Sindicat Ferroviari, SU Metro), socials i polítiques (Corrent Roig, En Lluita, LI, Revolta Global…).

Reportatge fotogràfic a:

http://www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article20268

Del web http://www.rojoynegro.info/2004/spi...