Més de 4.500 empreses químiques s´han d´adaptar-se al nou reglament europeu sobre substàncies químiques

Per la importància en el sector industrial del país que té l´industria química, i el que afecta a treballadors i empreses del sector en quan a informació de substàncies en un procés gradual, us poso l´informació interessant pel vostre coneixement que publica lamalla.net :

El nou reglament europeu REACH sobre substàncies químiques entra en vigor aquest divendres 1 de juny. La norma pretén augmentar el grau de protecció, tant de les persones com del medi ambient, davant els riscos associats a la gestió de productes químics. El Reglament afectarà totes les empreses que fabriquin, importin, distribueixin o utilitzin substàncies i preparats químics. A Catalunya seran unes 4.500 i per aquest motiu el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa posarà en marxa un pla d'actuacions per facilitar a les empreses catalanes l'adaptació a la norma.

Les sigles del reglament 1907/2006 responen a un nou sistema integrat que es crearà per al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de les substàncies i els preparats químics. La norma és de gran importància pel fet que s'haurà d'aplicar per a més de 30.000 productes químics, tant els existents com els de nova síntesi.

El reglament entra en vigor de forma esglaonada. L'1 de juny serà d'obligat compliment per a les substàncies considerades perilloses i amb una producció anual superior a 1.000 tones. El primer any d'aplicació, fins l'1 de juny de 2008, serà un període de preparació en el que només s'haurà de proporcionar informació sobre les substàncies. L'any 2018 finalitzarà la seva implantació amb el registre de totes les substàncies químiques que superin una tona de producció anual.

La normativa afectarà de manera directa més de 1.500 empreses catalanes del sector químic. Però la resta de sectors que actuïn com a usuaris intermedis, distribuïdors o importadors de substàncies químiques industrials (unes 3.000 empreses) també s'hi hauran d'adaptar; és el cas, per exemple, dels sectors de l'automoció, l'electrònica, el tèxtil, l'envàs i l'embalatges.

Un pla que vol donar suport a les empreses
El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, a través de la Secretaria d'Indústria i Empresa, presentarà en els propers dies un pla per facilitar l'adaptació de les empreses catalanes a la nova reglamentació europea, especialment les del sector químic. Aquest pla inclourà accions de difusió -amb jornades adreçades al sector-, si bé el principal suport vindrà d'un nou servei d'informació i assessorament: el servei InfoREACH. A més, es volen aprofitar les oportunitats que obre el Reglament per a la modernització tecnològica de les empreses i la innovació en els seus productes i processos.

Enllaços

• PIR (Portal d’Informació Reach)
• Portal sobre el REACH de la Comissió Europea
  Direcció General de Medi Ambient (en anglès)
• Portal sobre el REACH de la Comissió Europea
  Direcció General d’Indústria (en anglès)

Sostres fora! .La premsa aburgesada,critiquen anunci encertat de Departament de Treball i oculten sovint els 146 morts del 2006

Que surtin els grans empresaris de la construcció perquè els molesta veure un encertat anunci del Departament de Treball de la Generalitat, on es veu a metro Plaça Espanya una simulació d´un dipòsit de cadàvers de treballadors morts, perquè poden perdre negoci i queden en evidència davant empresaris europeus visitants,és que no volen assumir la part de responsabilitat que els pertocaria, quan de llarg el sector de la construcció és el que més accidents greus i morts té a la feina. Mentre no hi hagi una condemna en ferm que empresoni un empresari responsable subsidiari de la mort d´un obrer, és difícil que el sector es consciencii, quan hauria d´ésser el primer interessat a combatre pels costos socials i econòmics que això suposa. Ara, que el diari Avui amb article anterior de Salvador Sostres que feia apologia del acomiadament lliure, atacant drets socials bàsics dels treballadors , que ni el "neocon" Sala-Martín gosaria,potser, quan per ignorància mental ignora que no hi hauria beneficis empresarials sense treballadors que els fessin la feina, oi més quan les cotitzacions dels treballadors massa sovint serveixen per finançar el propi empresariat com desgravacions fiscals que surten dels pressupostos de l´Estat o la pròpia Seguretat social que contribuim tots/es, que no rebem obrers les ajudes socials que per la nostra contribució ens mereixerien com a contribuient nets del 80% dels impostos i ens acostés a països més equitatius com països nòrdics.
Que Salvador Sostres que no sap que és tórcer l´esquena , tingui encara ara tribuna pública per fer fatxenderia dels seus privilegis de classe, ja que és un vividor professional que viu de renda de la família propietària de botigues Camper (alguns ja sabem on no anar a comprar), ja voldria veure´l com milers treballant per aixecar la familia i pagar la hipoteca. Modestament demano o se´l despatxa com a articulista o milers de treballadors sobiranistes ,que compren el diari Avui, (sobretot per alguns bons articulistes) fins ara, haurem de fer el plantejament de canviar i llegir premsa general més sensible socialment i laboralment, i no aburgesada i economicista preocupada per beneficis empresarials i despreocupada per la pèrdua de poder adquisitiu de les rendes dels treballadors, com demostra editorial que demanava retirada anunci. Personalment , per sensibilitat manifesta, em declino pel diari El punt.
CIU i la patronal Foment del Treball amb Rosell al davant, que els molesti anunci al construmat, és que anem bé per situar el debat de les morts laborals al centre del debat, perquè aviat es plantegi que es portin a la via penal, com passa amb els accidents de trànsit. Que la burgesia catalana i els mitjans afins critiquin un anunci que denuncii una realitat social, els deixa en evidència, i en aquest cas, és un punt a favor de la consellera de Treball Mar Serna. 146 morts el 2006 i 1300 accidents greus a Catalunya, és un 11-M anual que es silencia, i hi ha qui té una part de responsabilitat vetllant per complir prevenció de riscos laborals, que es molesti, quan en són part responsable, en molts casos. Treballadors, administració i empresariat haurien d´anar de bracet, però les preses i l´estalvi econòmic prevalen encara per ara a la prevenció, massa sovint. Vergonya s´haurien de fer alguns per col.laboracionisme en el "terrorisme laboral" diari , es diguin Rosell, Sostres o el nom que sigui, que pretenen invisibilitzar el problema real, i que cal denunciar aquesta xacra social.
Per cert, de font directa m´assabento que ERC ha aconseguit el traspàs de la gestió a la Generalitat de l´Inspecció de Treba a partir del 30 de juny,complint d´estatutet nou, de la iniciativa del diputat d´ERC al Congreso espanyol, Joan Tardà. Una gran notícia, un pas més per articular Marc català de relacions laborals necessari i possible.

Signen les cúpules d´UGT-CCOO i patronal conveni metall província de Barcelona que precaritzarà la vida a 240.000 treballadors

Un dels convenis més importants de la branca industrial, el del Metall que afecta a 240.000 treballadors de província de Barcelona, al no haver encara un conveni català conjunt per la nul.la voluntat dels majoritaris, es signa per l´eternitat de 6 anys, amb la "pau social" com a objectiu de fons, introdueix adaptar la vida personal a les necessitats de producció amb benedicció de cúpules de CCOO-UGT, amb bossa d´hores a disposició de les voluntats de l´empresariat i que pretén crear precedents en futurs conveni. Segons fons sindicals, els propis afiliats dels signants, s´hi van oposar en un 40%, però com sempre sol passar , les Federacions manen per sobre els afiliats i per tant pot produir canvis d´afiliació importants i de representativitat futura. És necessari saber també el conveni signat a les comarques de Girona, del 2005 al 2009, com a referència per tenir punt de comparació.
Notícies a la premsa a El Punt,i Europa Press i el Telenotícies de TV3:

CGT i USOC el troben insuficient i protesten davant l'edifici on se signava

El Punt - 18/05/2007
R. CARMONA AGÈNCIES. Barcelona

La Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) i els sindicats UGT i CCOO van signar ahir el conveni del sector del metall, enmig de les protestes de CGT i USOC, que el troben insuficient. El nou conveni té una vigència de sis anys i preveu un increment salarial de l'IPC més un 0,4%. Els empresaris remarquen que el pacte permet planificar les inversions i donarà estabilitat al sector. A Tarragona, aquest text no convenç els sindicats, que ja han convocat dues jornades de vaga més, el 31 de maig i l'1 de juny.

+ Un moment de l'acte de signatura del conveni del metall a Barcelona. Foto: EL PUNT

«La signatura d'aquest conveni suposa l'inici d'una nova cultura en les relacions laborals entre sindicats i patronal, que de ben segur serà punt de referència per a d'altres sectors», opinava ahir el president de la UPM, Antoni Marsal, el qual remarca que tant els articles pactats com la durada del conveni –sis anys– demostren la voluntat de totes les parts «d'establir un marc sòlid i estable en què les empreses i els seus treballadors puguin continuar treballant perquè el sector es mantingui com un dels capdavanters de l'economia catalana».

El secretari general de la federació del metall de CCOO de Catalunya, Vicenç Rocosa, destaca especialment els elements de flexibilitat que introdueix el nou conveni, així com les mesures de conciliació laboral i familiar i un increment salarial que sumarà un 0,4% a l'IPC. En la mateixa línia s'expressava ahir el vicesecretari general de MCA-UGT de Catalunya, Manel Salgado, que el nou conveni inclou «mesures socialment avançades i modernes». Entre les millores pactades també hi ha fórmules de flexibilitat horària, amb una borsa de 80 hores/any, la potenciació de la contractació estable i la reducció en dues hores anuals de la jornada laboral, que queda fixada en 1.750 hores de treball efectiu. A més, es disposarà de 24 hores anuals per atendre motius personals i es constituirà una mesa sectorial amb l'objectiu de fomentar una gestió òptima dels recursos humans, evitant la discriminació i afavorint la igualtat d'oportunitats. En total, s'han modificat vuit articles del conveni anterior i se n'han creat setze de nous.

Valoració principi d'acord Conveni del Metall de Barcelona

Els dos sindicats van sotmetre el pacte als seus delegats o afiliats –UGT i CCOO, respectivament–. En el primer cas, un 64,49% va votar-hi a favor i en el segon, un 58,63%.

L'acord, en canvi, no ha agradat gents als sindicats USOC i CGT, que ahir es van manifestar davant la seu de la Unió Patronal Metal·lúrgica, on se signava el conveni. Precisament, l'anunci d'aquesta protesta va fer que la signatura s'avancés dues hores. USOC i CGT acusen els sindicats signants d'haver-se venut a la patronal «una altra vegada» i opinen que el conveni és massa llarg i flexible i que no compensa salarialment.

El conveni del metall afecta més de 240.000 treballadors de més de 8.000 empreses vinculades al sector, com ara els de l'automoció, l'electrònica, les instal·lacions industrials i elèctriques, la foneria, la serralleria, els muntatges, les reparacions, el manteniment, la transformació, les joies, les xarxes telefòniques i la conducció d'energia.

MÉS VAGA A TARRAGONA
On també estaven molt pendents de les negociacions de Barcelona era al sector del metall de Tarragona. Els sindicats continuen pensant que els oferiments de la patronal són insuficients i ahir van decidir convocar dues noves jornades de vaga, que es faran el 31 de maig i l'1 de juny, si no hi ha acord.

Uns 300 treballadors es manifesten davant de la patronal del metall contra la firma del Conveni de Barcelona

BARCELONA, 17/05/2007 12:50 (EUROPA PRESS)

Uns 300 treballadors convocats pels sindicats USOC i CGT es concentren a les portes de la Unió Patronal Metal·lúrgica a Barcelona per protestar per la firma del Conveni del Metall a la província de Barcelona, previst per avui amb la firma d'UGT i CCOO de Catalunya.

Els manifestants no han tallat el trànsit, però ocupen de manera intermitent la calçada, i porten pancartes com ara 'No al conveni', 'UGT i CCOO venuts a la patronal' o 'Per un conveni digne'.

La firma del conveni entre els dos sindicats majoritaris i la patronal s'està veient acompanyat per so de trompetes i xiulets, i també per algun petard.

Aquest conveni és un dels més importants de Catalunya i del sector metal·lúrgic del conjunt de l'Estat, a causa del volum de treballadors i treballadores que es beneficiaran, al voltant de 240.000, repartits en 8.000 centres de treball.

17/05/2007 18.29

Barcelona

UGT, CCOO i la patronal firmen un conveni del metall de sis anys de vigència amb l'oposició d'USOC i CGT

mida del text

Aquest matí s'ha firmat el conveni del metall de la província de Barcelona. Els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, i la patronal metal·lúrgica s'han posat d'acord després d'una llarga negociació que s'ha tancat amb alguns punts polèmics que els sindicats minoritaris no veuen gens clars. La USOC i la CGT asseguren que sis anys de vigència és molt, que els increments salarials són molt moderats i que és un mal exemple per a la negociació d'altres convenis.

L'han firmat la UGT, Comissions Obreres i la patronal metal·lúrgica. El conveni estableix les condicions de salaris, horaris i organització de la feina que s'aplicaran als 240.000 treballadors del sector i tindrà una vigència de sis anys, molt més llarga que els convenis en general. A més, el text també inclou la possibilitat que les empreses, avisant i pagant complements, puguin organitzar les jornades de treball en funció de la producció. Dues coses que ajuden, segons els firmants, a aclarir les regles de joc.

Però, de fet, aquests també són els punts més difícils de pair pels treballadors, i els mateixos sindicats firmants ho han fet sabent que quatre de cada deu afiliats o delegats han votat en contra d'aquest conveni. I tampoc els ha agradat als altres sindicats amb menys representació al sector i que no poden asseure's a negociar, la USOC i la CGT. Mentre durava la firma, més de dues hores, han xiulat, cridat i argumentat en contra del conveni i dels que l'han firmat. Asseguren que sis anys de vigència és molt, que els increments salarials són molt moderats i que és un mal exemple per a la negociació d'altres convenis.

Entrevista al lider del referent sindicat majoritari al País basc , José Elorrieta ,d´ELA -STV

Sovint, per entendre el processos sobiranistes, es menysprea el moviment de suma social plural de la societat, i que en ell, l´element central és l´àmbit laboral i per tant el sindicalisme en clau nacional hauria de tenir un paper central. En el seu moment es varen fer passos en aquest sentit a Euskadi amb els hegemònics ELA i LAB, i a Galícia amb la CIG, també hegemònic.
A Catalunya, és una assignatura pendent, l´aglutinament des de la pluralitat en l´objectiu comú d´un marc propi laboral i sobiranista, que arrenquem des de Sindicalistes per la sobirania, a nivell individual. El també membre del Grup promotor Cesc Poch, ens ha ofert un vídeo penjat a Socialcat.cat i a Youtube, que també difonc , del màxim responsable d´ELA, José Elorrieta, referent del sindicalisme basc amb un impressionant 40% de representativitat, que sense el seu sindicat no es podria entendre la maduresa del moviment sobiranista i l´ampli suport transversal a nivell de societat basca i especialment entre la classe treballadora. Parla de la història del sindicat, que el compara amb el moviment social i ideari de Pallach, que al no quallar políticament, si que ha quallat el sindical, a més d´emmarcar el procés de Pau basc, diferenciant-lo clarament del procés sobiranista:

Creixen critiques a Nova reforma de la Seguretat Social: "La Banca torna a guanyar"

Creixen les critiques i el primer a donar el pas en ferm és des de la CGT, amb un informe critic del desmantellament amb proposta de reforma de la seguretat social impulsada per PSOE-PSC, que com vaig dir en post anterior, pel mateix fet, ja va haver vaga general el 1985, que va acabar amb aleshores ministre d´Economia Miguel Boyer. Els sindicalistes amb visió sobiranista, volem una reforma que vagi per legislar per sentar les bases d´una seguretat social catalan, per la millora del benestar social de les classes populars del nostre país, les classes mitjanes-baixes, les més maltractades en prestacions socials i les més esquilades fiscalment i salarialment.
Us deixo aquí el comunicat que m´han fet arribar perquè pogueu argumentar arreu el nou escàndol de la nova dreta PSOE-PSC i els seus socis còmplices de les cúpules empresarials i sindicals, amb aviat socis públics de la dreta parlamentària que li donaran suport per legitimar la retallada social:

Nova reforma de la Seguretat Social: "La Banca torna a guanyar"

El dia 13 de juliol, Govern PSOE, CEOE - CEPYME, CC.OO i UGT, van signar una nova Reforma de la Seguretat Social. Les pensions públiques tornen a ser agredides i la Banca, novament guanya. Aquest nou Pacte Social es troba relacionat directament amb la Reforma Laboral, aprovada per Decret Llei el 9 de juny de 2006.

En 1985 es produïx la primera gran reforma de la Seguretat Social, endurint els requisits d'accessibilitat per a tenir dret a pensió contributiva i allargant el període de càlcul (baixant d'aquesta forma la quantia de la pensió). El gran pacte polític denominat "El Pacte de Toledo" en el 95, asseu les bases per a la segona gran contrarreforma en 1997 (racionalització del sistema de pensions i seguretat social), la qual allarga el període de càlcul de 2 a 8 anys -de forma progressiva en el temps-, amb la consegüent "mossegada" a la quantia de la pensió.

El Pacte de Toledo es revisa en el 2003, en línia amb les polítiques liberalitzadores de la Comissió Europea de reducció de les despeses socials i deixar en mans del "mercat" la cobertura de les nostres pensions i de la nostra salut.

Signada la Reforma Laboral 2006 que actua directament sobre els costos laborals: reducció de quotes patronals a la seguretat social, subvenció de contractes i acomiadaments encara més barats, la reforma de la Seguretat Social, ve a apuntalar les condicions de precarització i flexibilitat de la mà d'obra, per a de aquesta manera, garantir la seguretat empresarial i la llibertat "absoluta" del capital, cada vegada amb menys límits i menys regulacions.

Les conseqüències d'aquestes polítiques -les bases ideològiques de les quals i materials s'assenten en el Pacte de Toledo-, denominades eufemísticamente d'assegurament "del sistema de les pensions", han comportat d'una banda, reduccions relatives de les pensions: reducció d'un 30,7% en l'increment dels nous pensionistes, conseqüència directa de l'enduriment en els requisits per a tenir dret a prestació i una pèrdua o disminució en la quantia de les pensions en més d'un 3% (conseqüència d'augmentar el període de càlcul de 8 a 15 anys).

Per altra banda, les bases ideològiques es modifiquen i avui les pensions públiques suficients com dret subjectiu de les persones -és a dir ser considerat com un dret social i per tant fonamental-, són percebudes per la ciutadania com un servei que presta el mercat i que serà millor o pitjor, en funció de la capacitat d'estalvi i inversió que el ciutadà/na de forma individual, sigui capaç de generar. El Pacte de Toledo separa les fonts de finançament (sector contributiu i sector no contributiu) i fomenta la contributivitat, el que significa que qui més capacitat de poder adquisitiu té, tindrà pensions millors. Això dinamita els principis de solidaritat, repartiment i suficiència, desviant cada vegada, en major mesura, recursos públics cap a fons privats i transferència de recursos públics a les mans privades d'empresaris.

Des de 1997, any de la Reforma del període de càlcul (de 8 a 15 anys) i de la reforma Laboral que instaura els contractes de foment d'ocupació subvencionats sobre quotes en la Seguretat Social, els empresaris han rebut fons públics equivalents a 3 bilions de les antigues pessetes per aquestes bonificacions. La reforma Laboral del 2006, garanteix als empresaris a través de les dues vies de transferència de recursos públics a mans privades: reducció de quotes i quantitat de diners per contracte durant 3 anys, només per al període 2006/2007 l'Estat trasferirà 4.274 milions d'euros als empresaris.

Les mesures concretes i la seva afectació en milions de persones assalariades:

· Període de càlcul: Dels 12,87 anys actuals (15 anys incloses les pagues extraordinàries), es passa de forma gradual a 15 anys efectius. És a dir de 4.700 dies actuals, passem a 5.475 dies. Què significa això per a la gent?, doncs senzillament que el 3,38% de les persones assalariades que ara tindrien dret a pensió contributiva, deixen de tenir-lo i haurien de treballar (cotitzar) durant 2,12 anys més per a tenir dret a aquesta pensió contributiva. A qui afecta especialment?: a treballadors/es autònoms/es, a les persones que treballen en el règim agrari i a les empleades de llar.

· Retard en la jubilació anticipada: llevat de qui hagi cotitzat abans del 1-1-67 (mutualistes), la jubilació anticipada passa dels 60 anys als 61. Al mateix temps s'endureixen els requisits per a la jubilació parcial: el jubilat parcial treballarà un 25% (ara el 15%) de la jornada total tret que:
- la seva antiguitat en l'empresa sigui almenys de 6 anys,
- el relevista sigui contractat indefinidament i a jornada completa,
- tenir cotitzats 30 anys,
- el treballador relevista, de no ocupar un lloc similar, tindrà una base de cotització del 65% de les del rellevat.
El govern considera que el contracte de relleu surt molt car i d'aquesta manera (enduriment de les condicions d'accessibilitat), disminuirà la quantitat de contractes de relleu de forma significativa.

· Incapacitat Permanent: els apartats duen a text una filosofia àmpliament difosa al llarg de la vida laboral: "...els treballadors/es amb carreres de cotització curtes o molt curtes, busquen en la IP una via d'accés ràpida a la prestació..." és la història del famós "frau", quan en la pràctica el que suposa, no només és la dificultat per al reconeixement de Pensió, la qual augmenta, sinó l'afany recaudatori, sobre la base de la reducció de la quantia segons els anys de cotització.

· Supressió de la jubilació abans dels 52 anys la qual es troba estipulada fins a ara per a certs règims especials.

· Pensió de Viduïtat: amb el conte de l'increment del percentatge de viduïtat (augmentarà l'actual 55%), la reforma és de les que més calat poden tenir, si tenim en compte la "miserabilitat" de la major part d'aquestes pensions. Així s'acorda que es tindrà dret a pensió de viduïtat sempre que:
- Es dugui més de dos anys casats (amb excepció de la defunció per accident).
- Les parelles de fet han de demostrar la convivència durant un període ampli (es determinarà de forma reglamentària), i a més que el que sobreviu depengués del mort en més del 50% dels seus ingressos, sempre que existeixin fills comuns i de no haver-los la dependència a demostrar serà del 75%. Fins a ara aquesta pensió tenia el caràcter d'universal, a partir d'aquesta reforma, el seu caràcter serà de renda de substitució. Aquest criteri és defensat des de fa molt temps per la Comissió Europea.

· S'incentiva el retard en l'edat de jubilació i es penalitza la jubilació anticipada: El Consell Europeu del 2004, insisteix en la necessitat de perllongar la vida laboral i incrementar les taxes d'activitat entre les persones de 55 i 64 anys. Els seus objectius marcats i recollits pels diferents Plans de Reforma de cadascun dels estats membres, és allargar d'aquí al 2010, la jubilació en 5 anys, és a dir passar de l'actual mitjana de 61 anys als 66 anys. La UE té molt clar que cada any de retard en l'edat de jubilació disminuïx la despesa pública en pensions entre un 0,6% i un 1% del PIB

Res de nou sota el sol, tret que cada vegada ens trobem més cremats i -ara com ara-, amb cap resistència global i consistent, a aquests plans de reforma -bé del mercat de treball, bé dels sistemes públics de pensions-, que de forma global i calculada es troben orientats -i materialitzats-, a la reducció de la despesa social i a la desregulació de drets, fins a ara considerats "intocables".

Els drets violats són concrets:
- Es priva del dret a pensió a un nombre important de treballadors per no tenir els 15 anys efectius.
- Es priva del dret de pensió als treballadors menors de 52 anys en treballs tòxics i penosos.
- Es priva del dret de pensió a qui quedant-se vidus o vídues, no reuneixin els requisits fixats.
- Es nega la jubilació parcial a una gran part de treballadors/es que ara tenien possibilitat d'accés.
- S'eliminen quanties i per tant dret a percebre pensió, en les Incapacitats Permanents.
- S'incentiva un sistema recaudatori i productivista, segrestant temps de vida i pensió suficient, a l'incentivar el retard en l'edat de jubilació.
- S'afebleixen els principis de repartiment, solidaritat i suficiència del nostre sistema públic de pensions, a l'aprofundir en la contributivitat de tota la vida laboral i es facilita que la banca assumeixi cada vegada més aquest 8,8% del PIB que suposen les nostres pensions públiques (60.000 milions d'euros). El mercat privat, sobretot el financer, sempre ha considerat que el mos de la seguretat Social és massa apetitós, com per a seguir sent "monopoli" del sistema públic.

La política institucional, vingui de la Comissió Europea, dels governs dels diferents països de la UE, o dels "agents socials" (CEOE, CC.OO i UGT), actua directament contra els valors i interessos de les persones assalariades, treballin o no, es trobin jubilades o simplement se'ls consideri "persones inactives". Aquesta política posa l'accent en el mercat, i... així ens va.

CGT no pot quedar-se en la reflexió sobre el grau de racionalitat o irracionalitat que les diferents polítiques de governs, empresaris i sindicats majoritaris discuteixen i sancionen. El nostre compromís és amb la realitat social i dels debats i les reflexions hem de passar a la mobilització de les nostres idees perquè aquestes compleixin el paper de transformar aquesta realitat complexa, difícil i cada vegada menys solidària, com així ho vam demostrar el 10 de juny del 2006 a Madrid(Espanya) i ho demostrem en cadascuna de les realitats on actuem, sigui un ERO, sigui un Pacte Social o un estatut de Funcionariat, etc. CGT ha de liderar la cultura dels drets socials per a tots i totes, sense que els mateixos es trobin condicionats bé a l'economia bé a la política.

Desiderio Martín - Gabinet d'Estudis Confederal de la CGT

http://www.cgtcatalunya.cat/nuke/modules.php?name=News&file=article&sid=2222

El consell de relacions laborals català, la primera Llei aprovada!

Si haguéssim de medir ideològicament per la primera llei que ha aprovat el parlament, aprovaR la Llei del consell de relacions laborals, tal com reculls els acords del govern català, és que és un govern d´esquerres, impensable que es fés en els 23 anys de govern de CIU, és un dia històric, perquè és el pas bàsic per potenciar la concertació social entre els agents socials i l´administració per articular un veritable Marc català de relacions laborals, que no ha acaparat titulars i és una oportunitat històrica si es va per feina.
O sigui que en tot l´àmbit del treball, tinguem el dret de decidir i articular-lo, amb eines noves, negociació col.lectiva amb convenis propis que eliminin els models desfasats provincials i s´unifiquin a l´alça en d´àmbit català(els del metall,etc.), així com aplicant principi de subsidiarietat i representativitat social es facin convenis marc catalans que arraconin els convenis estatals(químiques, etc.), o posi les bases per traspàs estatutari i posar les bases d´una Seguretat social catalana, per combatre sinistralitat, per vetllar per les prestacions socials i el benestar de les classes populars.

- AQUÍ TENIU LA LLEI DEL CONSELL CATALÀ DE RELACIONS LABORALS

El Consell serà paritari, estarà integrat per un president o presidenta i 24 persones membres, designades per l'Administració de la Generalitat (8), les organitzacions sindicals (8) i empresarials (8) més representatives del territori català.

El pressupost previst per aquest òrgan, inclòs en la Llei de pressupostos per al 2006, és de 1.000.000 euros (400.000 euros per al Consell Català de Relacions Laborals i 600.000 euros per a la Comissió de Convenis Col·lectius).

Però neix coix, perquè reprodueix el model no sempre just com el atorgar el paper a les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, sense ni tan sols veu ni vot d´altres, potser sectorials si hegemòniques, que faria per exemple caiguin en inèrcia i que nomès hi formin part Foment i PIMEC, i no incloguin la CECOT, o en l´àmbit sindical acaparin UGT i CCOO, i deixin el sindicalisme alternatiu i nacional (CGT, Intersindical-CSC, USTEC-CATAC...) fora del consell català de relacions laborals.
I un apunt territorial: les comissions territorials, tindran en compte les comarques en recessió allunyades de l´àmbit metropolità sense pla de xoc, que han patit retallades i emigració laboral al perdre´s sectors monocultius com el tèxtil, cas del Berguedà o el Ripollès?
Esperem que els pitjors auguris, no es confirmin, ja que una bona eina, pot ser usada per laminar drets adquirits i sigui una eina per precaritzar o no articular més enllà d´estudis i declaracions de bones intencions. Veurem quin paper hi jugarà la consellera Mar Serna, encertada en els anuncis institucionals de treball i que tenim més dubtes per ser d´un partit jacobí que vol controlar l´àmbit socioeconòmic des de la centralitat madrilenya, per activa o passiva.
I que per passivitat dels agents "majoritaris" no usin la disposició transitòria i s´excusin en el desplegament reglamentari per avançar en articular el marc català de relacions laborals.

El PSOE-PSC vol fulminar model de Seguretat social i d´estat del benestar . Aquest fet va dur a una vaga general estatal el 1985

Com informava en un post anterior, el PSOE , de la mà del´espanyolista neoliberal de Zapatero ha posat en el seu equip econòmic a "neocons" privatitzadors, que es volen carregar el model de Seguretat social estatal, i no per fragmentar-la i avançar cap a una seguretat social catalana, que és el que ens correspondria demanar com a país, sinó impulsen cap a un model regressiu socialment, que preten "jugar" a borsa amb els fons de reserva de la seguretat social, perjudicar els pensionistes i futuribles, els vidus i incapacitats, etc.
Cal recordar que al PSOE, fer exactament el que ara pretén el 20 de juny del 1985 va haver resposta massiva amb una vaga general a nivell estatal.
Quina diferència hi ha ara? que el projecte va tirar el febrer amb la complicitat de CEOE-CCOO-CEPYME-UGT a nivell estatal, que els deixa en evidència, malgrat propaganda oficial.
En el desert del tema, la veu del compromés diputat d´ERC Joan Tardà, és un clam a la dignitat social de l´estat del benestar , per això Esquerra :

Esquerra presentarà una esmena a la totalitat al projecte de reforma de la seguretat social

El portaveu d´Esquerra al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha anunciat que Esquerra "es veu obligada a presentar una esmena a la totalitat al projecte de llei del govern espanyol" de reforma de la seguretat social. Segons Tardà, aquest projecte preveu una llei "regressiva i impròpia" d´un govern d´esquerres que "no s´entén ni políticament, ni jurídicament". Amb la presentació de l´esmena a la totalitat, Esquerra espera "obrir un debat profund" sobre la reforma de la seguretat social.

Segons explica Jordi Ginesta, assessor del Grup Parlamentari en temes econòmics i laborals, el projecte del govern espanyol "limita l´accés al sistema públic de pensions" i "no suposa cap mena d´avenç".

Les principals mesures regressives del projecte de llei fan referència a les pensions de jubilació, dels incapacitats i de viduïtat. Pel que fa a la jubilació, augmenta el temps de cotització fins a dos anys més perquè es canvia el còmput, que elimina els dies-quota. A més, no es pot accedir a la jubilació parcial si s´ha canviat de feina durant els darrers sis anys de vida laboral.

Pel que fa a les prestacions d´incapacitat, es limita l´accés a la incapacitat permanent de determinats col·lectius als 45 anys, es limita l´import per a grans invàlids i es modifica el càlcul de les prestacions per anys de cotització. El projecte també preveu excloure la viduïtat si és per causes naturals i no hi ha dos anys de matrimoni o existència de fills o cinc anys de convivència.

L´objectiu de l´esmena a la totalitat és aconseguir que el PSOE "tiri enrere un projecte de llei que inclou grans mesures regressives" i que la reforma sigui "veritablement global i pensada en futur". Esquerra considera que el projecte és "un atac a l´estat del benestar i directament a determinats col·lectius de pensionistes".

Aquí teniu l´esmena a la totalitat d´ERC que es presentarà i el decàleg de mesures regressives que el PSOE-PSC en mans de neoliberals, pretenen tirar endavant, i ja veurem amb quins socis de dretes (CIU?-PNB?-Coalición Canaria?).
Pretén el PSOE que les classes populars es mobilitzin de nou contra l´estat per defensar l´actual model d´estat del benestar, malgrat els dèficits. O es prenen mesures urgents, o caldrà plantejar mesures urgents des del sindicalisme nacional perifèric.

El sindicalisme català, participa l´1 de maig a una altra nació oprimida: Palestina

Si el sindicalisme sobiranista ha començat a caminar a través de Sobirania i progrés i la Plataforma que impulsem en col.laboració, des de Sindicalistes per la sobirania,que poc a poc rep noves adhesions de treballadors/es i sindicalistes, després de que vagi agafant força a la xarxa el debat de determinat sindicalisme amb dependències estatals, que assenyala a les cúpules espanyolistes de CCOO-UGT per les continues retallades complices com el darrer acord interconfederal de negociació col.lectiva 2007 firmat per CCO-CEOE-UGT-CEPYME ( perquè la gent vagi coneixent els "firmants" de reforçar el marc estatal i imposibilitar més el marc català, deixar dit que per UGT firma Antonio A. ferrer Sais, per CCOO firma Ignacio Fernandez Toxo, per CEOE firma Juan jiménez de Aguilar i per CEPYME firma Elías Aparicio Bravo), per , i les nombroses reformes laborals amb el seu vist-i-plau, que ha portat al descrèdit al sindicalisme en general, i que les seves contradiccions amb el fet nacional català i la necessitat del marc català de relacions laborals, també ajudarà el seu coneixement en el futur a articular als trebaladors i sindicalistes conseqüents compromesos amb el sindicalisme sobiranista català.

Dit això, en el dia a dia, cal no oblidar la lluita internacionalista.
I tot i que no ha sortit a grans mitjans, el sindicalisme català ha estat a una nació sense estat , vivint l´1 de maig, en un indret especialment meritori, a Palestina.

Us adjunto la nota que ha fet arribar els companys de CGT, amb gent com Pau Juvillà de Lleida , que amb un grup de 22 persones ha pogut veure la dura realitat palestina, d´una nació que lluita no només per la seva llibertat nacional, sinó també, com no pel seus drets socials, i el que aquí donem per senta't però allà esdevé una quimera, el respecte dels drets fonamentals, que sovint el poble palestí veu ultratjat.

Un grup de sindicalistes catalans donen suport als sindicalistes palestins amb la seva presència el 1r de Maig a Palestina

Una delegació de 22 catalans, pertanyents a CGT, IAC, Mesa de l'Educació d'Adults de Catalunya, Federació d'Associacions de Veins de Catalunya, Casal Popular La Traca i Lluita Internacionalista van participar a la manifestació del Dia Internacional dels Treballadors a la ciutat de Gaza (Palestina) que, per motius d'organització, es va celebrar el 30 d'abril. Set sindicats palestins van organitzar un acte unitari al davant de la seu del Parlament palestí a Gaza, que va reunir uns dos mil treballadors de tota la franja.

Amb el lema “Volem treball, no almoines”, els treballadors van plantejar les seves reivindicacions davant el vicepresident del Parlament palestí i les van adreçar per escrit al president de l'Autoritat Nacional Palestina, a l'Organització Internacional del Treball, i l'ONU. Les seves principals demandes son:

1. Fi immediata dels enfrontaments entre faccions palestines
2. Creació d'una bossa de treball per als aturats
3. Reforma de la legislació laboral per garantir les llibertats sindicals
4. Creació d'un sistema d'inspecció de treball per supervisar les condicions laborals
5. Prestació d'atur i garantia d’accés als serveis públics: escolarització primària gratuïta, seguretat social
6. Establiment del salari mínim

Des de la delegació catalana vam saludar la manifestació, recolzant la lluita dels treballadors palestins, que hem fet nostra, i condemnat el bloqueig internacional imposat a Palestina. Aquests dies a Gaza hem pogut comprovar les consequències nefastes d'aquest embargament internacional que fan encara mes dura la vida del poble palestí sota l'ocupació israeliana.

Delegació catalana 1r de Maig a Palestina

Per veure més imatges, clica aquí.