dijous, 25 de desembre del 2008

Preacord entre Pirelli Manresa i el comitè per 257 acomiadaments a lé spera de les votacions dels treballadors/es

S´ha arribat a un acord entre comitè d´empresa després e llargues reunions. El preacord el podeu consultar literalment i llegir-lo, a espera de l´assemblea de treballadors aquí a web CGT PIRELLI MANRESA.
Novetats, més especificació pels prejubilables, i que es redueix de 280 a 257 afectats/des(ja que alguns van marxar voluntariament abans), i que usa criteri de voluntariettA(bàsicament gent amb edat prejubilable de més de 57 se´ls hi facilita, en principi), però resta fins completar els 257, afecta directament a treballadors que d´acceptar-se es veurien acomiadats. No hi ha cap garantia de pla industrial, pla d´inversions i ajuntament de Manresa no parla sobre sense garanties de futur, si acceptarà una requalificació perquè li paguem les indemnitzacions, que si que acceptava el juny de l´any passat.
Peruè tingueu major informació i opinió i debat, se´n fan ressó del preacord a l´espera de la votació a:

- ACN
- REGIO7 (consultar edició paper)

Etiquetes de comentaris: ,

La Generalitat valenciana autoritza l´ERO temporal de Ford Almussafes

Afectarà 4.577 treballadors durant setze dies
La Direcció General de Treball valenciana autoritzà ahir l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) temporal de Ford Almussafes que afectarà, finalment, 4.577 treballadors de la planta, 600 menys dels que havia proposat la direcció el novembre. Aquell ERO temporal proposava d'afectar 5.177 treballadors durant setze dies però el comitè d'empresa no l'havia acceptat perquè la direcció no s'havia compromès a completar fins el 95% del salari.
La multinacional, que ja va presentar un altre ERO temporal del 29 de setembre al 17 de desembre per a un miler de treballadors, també va dir que aturaria la producció durant onze dies del 8 al 24 de desembre per compensar la caiguda de vendes a Europa.

Etiquetes de comentaris:

diumenge, 21 de desembre del 2008

No ens deixem enganyar. La proposta de Directiva europea sobre temps de treball segueix éssent negativa

No ens deixem enganyar.  proposta de Directiva europea sobre temps de treball segueix éssent negativa
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT
El debat en el Parlament Europeu sobre la proposta de nova “directiva sobre temps de treball” ha donat com resultat una situació enganyosa en la qual els poders polítics i els mitjans de comunicació ressalten els aspectes socialment més positius però callen i amaguen, alguns altres continguts fonamentals que no obstant això, es poden considerar totalment lesius per als interessos de la majoria.

La modificació del text que pretenia possibilitar jornades de 65 hores i una nova redacció que propugna eliminar la possibilitat actual que determinats països permetin acords individuals de jornada (opting out), constituïxen dos aspectes de limitació sobre una possible flexibilització absoluta del temps de treball.

Però si mirem amb deteniment el conjunt de modificacions inicialment aprovades pel parlament europeu en la votació del dimecres 17 de desembre, veiem que ens trobem amb un nou document que segueix propugnat la flexibilització de la jornada de treball i que segueix intentant legislar en la mateixa direcció inicial: la subordinació de la vida dels treballadors i treballadores als dictats de les empreses; empitjorant l’actual regulació del temps de treball.

- Si fins a ara el còmput de la jornada de 48 hores era sobre períodes de 4 mesos, ara es planteja sobre un còmput anual amb tot el marge de flexibilitat que això comporta.

- Dintre del marge de flexibilitat ofert, es planteja un possible límit màxim de “fins a 60 hs setmanals” en períodes de 3 mesos.

- Encara que en alguns casos com el dels metges sembla que s’estableix una consideració del temps de guàrdia com temps de treball efectiu, segueixen quedant altres col·lectius de treballadors la situació dels quals no queda igualment clarificada.

- S’inicia ara un període de 90 dies en els quals la Comissió Europea i el Parlament iniciaran un procés intern de debat per a dotar d’un nou redactat definitiu a aquesta proposta de directiva pel que fins a aquest moment i amb un nou text no sabrem com es regularà finalment.

En el resultat de la votació del parlament europeu, la CGT, troba enormes motius per a la preocupació i sobretot motius per a seguir lluitant i mobilitzant-nos en defensa d’unes condicions dignes de treball enfront d’una situació degradada en la qual l’única formula dels poders públics i econòmics sembla ser la de privatitzar, flexibilitzar i precaritzar.

Per això i des de la perspectiva del REPARTIMENT DEL TREBALL I DE LA RIQUESA la CGT mantindrà i intensificarà la seva actual campanya de mobilitzacions.

Secretariat Permanent - CGT

Document adjunt a aquest article :

Etiquetes de comentaris: ,

Joan Carles Gallego(CONC) creu que "CCOO ha d´adaptar-se a la realitat autonòmica"

"CCOO ha d'adaptar-se a la realitat autonòmica.''


FotoJoan Carles Gallego creu que "Fidalgo no ha sabut adaptar el sindicat a la nova realitat" però que, tot i això, "tenim força de mobilització contra els intents de regressió".

Entrevista a Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, publicada al diari Público (19-12-2008) 

Etiquetes de comentaris: , ,

dimecres, 17 de desembre del 2008

El Parlament Europeu rebutja la Directiva de les 65 hores de treball

COMUNICAT DEL SINDICAT COS:
*El Parlament Europeu rebutja la Directiva de les 65 hores de treball*

Davant d’aquesta decisió, que confirma i supera les previsions que des de la COS portem mesos anunciant (era obvi que el partit socialista europeu, fonamentalment arran de la més que difícil situació interna que pateixen el PsoE i principalment el PsF, no podia permetre’s el “luxe” de donar el seu vist-i-plau a aquesta barbaritat), en aquests moments, i just en mig del marc de la convocatòria de les properes eleccions europees, s’obre un període de negociació per assolir un acord... òbviament favorable als interessos de la gran patronal, cal fer un seguit de reflexions molt importants.

Aquesta mesura, efectivament respon als interessos actuals de la socialdemocràcia i bona part de la democràcia-cristiana europea, que davant la creixent crisi, i amb una més que preocupant escalada de les mobilitzacions socials (contra aquesta directiva, però també contra d’altres com la de les expulsions, ja aprovada, o l’encara vigent Pla Bolonya), necessitaven donar alguna “bona notícia” als sindicats grocs que els hi donen suport (CCOO, UGT, CFDT, CGT, FO, etc.), per tal de rebaixar la tensió i assolir la desmobilització del moviment obrer i estudiantil arreu d’Europa.
Aquest procés i joc desmobilitzador l’hem pogut comprovar durant aquests darrers mesos, durant els quals, aquests sindicats no han fet res efectiu contra totes aquestes propostes de legitimació de la política socioeconòmica radicalment liberal i neoconservadora que circula per tota Europa... i per a mostra, només hauríem de veure la desconvocatòria de la vaga de l’ensenyament públic del País Valencià, que només pot servir per desmobilitzar un moviment unitari que ja havia demostrat la seva enorme capacitat mobilitzadora en la manifestació de fa dues setmanes, i que hauria pogut servir per anar sapant els fonaments del règim del Pp.
Amb això, ara ens diuen que si passats 90 dies no hi ha pacte, aquesta Directiva quedarà invalidada... Fins que realment els torni a interessar (no oblidem què van fer amb el Tractat Constitucional Europeu rebutjat als referèndums francés i danès, i el posterior Tractat de Lisboa, aprovat malgrat el vot negatiu del referèndum vinculant irlandès)

Tot plegat ens confirma que no podem rebaixar ni un punt en les nostres reivindicacions, no podem donar ni un pas enrere, doncs desmobilitzar actualment als i a les treballadores convençudes i preocupades per la crisi creixent, i que han pres la iniciativa d’organitzar-se i lluitar pels drets de tota la nostra classe, seria un nou suicidi de l'esquerra anticapitalista i d'alliberament que ens costaria terriblement car.

Ara més que mai el moviment obrer de classe i combatiu ens hem de coordinar per continuar colpejant cada vegada més fort al sistema que ens escanya cada dia més i amb més brutalitat...

Ara més que mai hem de lluitar per les 35 hores de jornada setmanal per totes i tots els treballadors (i molt especialment pel personal d’emergències i sanitari)... amb l’objectiu de les 30.

Ara més que mai hem de lluitar contra la carestia, l’atur forçat, etc., per un Salari Mínim Interprofessional de 1200€, i per un salari social digne i ajustat als índex de preus al consum reals de cadascun dels territoris dels Països Catalans, per totes les treballadores i treballadors, i pels joves en edat de treballar (independentment del seu historial laboral) molt especialment.

Ara més que mai hem de lluitar contra el Pla Bolonya, per una educació veritablement pública, gratuïta, laïca, no sexista, socialment justa i en català.

Ara més que mai, hem de lluitar per defensar els nostres llocs de treball, la nostra dignitat i la nostra terra!!
-- 

*Coordinadora Obrera Sindical* http://www.sindicat-cos.org/

Seat proposa un nou ERO temporal que afectarà 5.300 treballadors

Restaran sense feina 7-29 dies · L'expedient s’afegeix al que Treball aprovà i que afecta 4.500 treballadors

Seat ha anunciat que presentaria un nou ERO que concernirà 5.300 treballadors de Martorell i la Zona Franca: des d’un mínim de set dies a un màxim de vint-i-nou, segons les línies de muntatge. Aquest expedient se suma al que ja va aprovar no fa gaire Treball, que suspèn temporalment el contracte de 4.500 treballadors, entre el novembre i el juliol del 2009. Els dies de suspensió de feina de l’ERO anunciat aniran del 2 de febrer al 30 de juny.

La companyia esgrimeix, per actuar així, la 'caiguda generalitzada i persistent dels mercats, i la incertesa de l'evolució que faran'. 

Seat va sol·licitar una suspensió temporal de contractes el 3 d'octubre i Treball la hi autoritzà el 6 de novembre, perquè va considerar justificades les causes que al·legava. I ara 750 treballadors ja han deixat de treballar, fins a final de mes; 750 més no treballaran fins al juliol, i 3.400 s'han hagut d’estar a casa de cinc dies a vint.


FONT: VILAWEB.CAT


Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, 16 de desembre del 2008

Barcelona podria viure vagues i mobilitzacions dels autobusos si TMB acomiada a Garganté i Mercader

Barcelona podria viure vagues i mobilitzacions dels autobusos si TMB acomiada a Garganté i Mercader

SI a la negociació del conveni, NO a la repressió sindical

Fa un any, els conductors/es d’autobusos de TMB van començar a reclamar poder descansar dos dies a la setmana.

L’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, màxim responsable de la situació de vagues i mobilitzacions, va trigar sis mesos a acceptar un acord amb els treballadors.

Finalment, la Direcció d’autobusos de TMB va haver de reconèixer les demandes dels conductors/es i el 15 d’abril d’aquest any se signava un acord que posava fi a la mobilització.

Des del 6 de maig, la Direcció de TMB i els treballadors/es d’autobusos estan negociant un nou conveni que porti aquests merescuts descansos.

Desgraciadament, l’Alcalde de Barcelona i TMB han tornat a la seva posició d’intransigència total en la negociació i tracten de condicionar l’acord amb els treballadors/es amb l’obertura d’expedients sancionadors molt greus i denúncies penals contra dos delegats sindicals que estan a la taula de negociació. Aquests expedients sancionadors podrien acabar en acomiadaments.

Els dos conductors denunciats i expedientats són el President del Comitè d’empresa, Saturnino Mercader, i el portaveu de la mobilització pels dos dies, Josep Garganté.

La raó per la qual la Direcció de TMB ha obert aquests expedients sancionadors i els ha denunciat penalment és, sorprenentment, que el seu sindicat (CGT) va denunciar fa un mes aproximadament que un alt comandament va donar l’ordre, fins en dues ocasions, de “provocar” a un conductor, per així poder sancionar-lo. Aquest conductor va ser, finalment, sancionat amb 15 dies d’ocupació i sou.

La Direcció de TMB ha decidit cobrir aquest episodi d’abús d’autoritat amb altre abús d’autoritat, al expedientar i denunciar a Saturnino Mercader i Josep Garganté.

En aquesta situació, i després d’haver corregut la veu entre els treballadors/es d’autobusos de TMB és, més que evident, que un possible acomiadament d’aquests dos delegats sindicals només comportaria una tornada al període de vagues i mobilitzacions. Per aquest motiu, informem a tota la població de Barcelona perquè estiguin atents a les possibles notícies que podrien afectar a la mobilitat de la ciutat de Barcelona.

Per a més informació sobre el cas d’abús d’autoritat:

www.cgtbus.com/docs/utopia/76.pdf

Per a escoltar l’enregistrament on queda palès l’abús d’autoritat:

acosolaboralentmb2.podbean.com/

Comitè de Conveni

10 Desembre 2008

>>>>>>> Si voleu còpies en paper d’aquest comunicat en podeu trobar a: Universitat Central Ocupada (Plaça Universitat), Espai Obert (Sants), CGT (Via Laietana), La Barraqueta (Gràcia). La fulla també la podeu trobar al nostre blog: www.comitedescansos.blogspot.com

Per últim, recordem que el proper dimecres 17 de desembre tindrem un diari gratuït especial tractant la reducció del servei de bus, la pujada de tarifes i la situació de conflicte laboral que es viu a TMB. En aquest diari també sortirà la lluita dels bombers i dels companys de Parcs i Jardins. Si us plau, s’han de fer còrrer entre els vostres locals, amics, companys de feina o estudi, forn al costat de casa o bar on preneu el cafè en llet.

Podreu trobar els diaris gratuïts als següents punts: Universitat Central Ocupada (Plaça Universitat), Espai Obert (Sants), CGT (Via Laietana), La Barraqueta (Gràcia). Si teniu altres llocs on voleu que portem fulles, envieu-nos un email a: comitedescansos(arroba)gmail.com

>>>>>>> NOTA D’ÚLTIMA HORA: l’edició del diari gratuït ha quedat posposada per a més endavant, ja s’informarà de la data de sortida.

FONT: CGT CATALUNYA


Es posa en marxa un Protocol per acompanyar les empreses i els treballadors amb l'objectiu de reduir l'impacte de les reestructuracions

 

  • Es crea una línia d’avals de 500 milions d’euros per a empreses amb un pla de viabilitat a través de l’ICF
  • Es posa en marxa un Protocol per acompanyar les empreses i els treballadors amb l'objectiu de reduir l'impacte de les reestructuracions, dotat amb un pressupost de 5 milions d'euros
  • Es destinen 15 milions d’euros als centres tecnològics i de recerca perquè treballin en el disseny de productes i processos pensats per al futur de l’automoció
  • Nou centre d’excel·lència FPcat Automoció a Martorell amb una capacitat per a formar 1.400 persones i un pressupost de 10,3 milions d’euros
  • S’aposta per la formació de treballadors en períodes de suspensió temporal de contractes
 
 
El Govern està posant en marxa una sèrie de mesures per ajudar a les empreses catalanes i els seus treballadors a fer front a les dificultats econòmiques actuals.
 
Aquestes actuacions s’adrecen a empreses de sectors o comarques prioritaris que precisin d’aquest suport per fer front als problemes conjunturals causats per la situació econòmica, ja que l’objectiu és ajudar les empreses que ofereixen un producte o servei desenvolupat, amb mercat i viabilitat. Totes aquestes iniciatives complementen aquelles que es puguin impulsar a nivell estatal i europeu per ajudar empreses concretes a redreçar una situació de dificultat.
 
Les mesures inclouen, d’una banda, una línia d’avals de 500 milions d’euros, acompanyada d’una sèrie d’actuacions que busquen obtenir resultats a curt termini, i de l’altra un conjunt de mesures específiques per a empreses i treballadors que estan patint a causa de les dificultats de l’accés al crèdit.
 
També s’ha posat en funcionament un Protocol d’actuació per prevenir, anticipar i reduir l’impacte de les reestructuracions i tancaments d’empreses a Catalunya, i una sèrie de mesures adreçades específicament al sector de l’automòbil.
 
Línia d’avals de 500 milions d’euros
 
El Govern ha aprovat la creació d’una línia d’avals dotada amb 500 milions d’euros a través de l’Institut Català de Finances (ICF) per ajudar les empreses a superar les dificultats derivades de la situació financera i de mercat.
 
Per poder accedir a aquests avals les empreses hauran d’aportar un pla de viabilitat, que elaborarà el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Una vegada elaborat aquest pla, un equip amb representants dels tres departaments valorarà i validarà, si s’escau, la seva viabilitat econòmica. L’Institut Català de Finances determinarà l’import de l’aval. Amb aquesta finalitat se signarà un conveni entre la Generalitat i el Col·legi, i es destinarà un milió d’euros a sufragar la realització d’aquests plans de viabilitat. La coordinació amb el Col·legi d’Economistes es durà a terme a través de l’Agència de suport a l’empresa ACC10, fruit de la fusió de CIDEM i COPCA.
 
A banda de la posada en marxa d’aquesta línia d’avals, les empreses que ho necessitin podran comptar amb el suport del Govern per gestionar les mesures laborals, en particular aquelles relacionades amb la formació dels treballadors.
 
Així mateix, el Govern acompanyarà les empreses per dur a terme possibles actuacions orientades a la cerca de nous mercats o a l’entrada en nous sectors on puguin millorar la seva rendibilitat.
 
Aquestes actuacions s’adrecen a qualsevol sector i especialment a empreses auxiliars de l’automòbil i a aquells sectors intensius en mà d’obra, en funció de l’evolució del consum en els propers mesos i de l’afectació de l’atur en el territori on s’ubiquen.
 
Protocol de mesures per anticipar i reduir l’impacte de reestructuracions i tancaments
 
Aquest Protocol és una iniciativa pionera a l’estat que ja s’ha posat en marxa i que es podrà aplicar de forma general a les empreses que sol·licitin participar en aquest programa. L’aprovació d’aquest Protocol dóna compliment a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la millora de la competitivitat de l’economia catalana.
 
Amb l’objectiu de fer front a l’actual situació de dificultats econòmiques que travessen les empreses catalanes i els seus treballadors com a conseqüència de la crisi econòmica, aquest Protocol vol aportar solucions concretes que, amb el suport dels Departaments de Treball i d’Innovació, Universitats i Empresa, contribueixin a fer que el teixit productiu català surti enfortit de la situació actual així com a reduir tot el possible l’impacte sobre els treballadors i treballadores.
 
Aquest protocol, que ha estat acordat amb les patronals Foment del Treball i Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec) i els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT) en el marc del diàleg social, inclou mesures d’acompanyament a les empreses en una situació de crisi per millorar la seva situació competitiva.
 
També preveu, amb el concurs del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), establir programes de suport a les persones treballadores, en el cas que l’empresa no estigui en condicions de mantenir l’ocupació, amb polítiques actives d’ocupació (formació, intermediació, processos de recol·locació, etcètera).
 
Actuació preventiva
 
Un dels eixos bàsics d’actuació del Protocol se centra en oferir a les empreses participants suport, informació i assessorament sobre l’evolució del seu sector i entorn empresarial. Aquest suport ha de permetre orientar les decisions que prengui l’empresa per superar la situació.
 
També s’impulsaran mesures de millora de la competitivitat dirigides a millorar l’eficiència empresarial, la productivitat i la situació financera, si és necessari fent un treball conjunt amb els seus proveïdors o dissenyant plans viables de reestructuració que ajudin a mantenir la major part possible de l’activitat de l’empresa.
 
Les actuacions orientades a la millora de la competitivitat per a empreses en procés de reestructuració poden incloure programes de reorientació de l’activitat productiva de l’empresa –programa NON d’ACC1Ó-, per aprofitar noves oportunitats de negoci no contemplades inicialment, així com acompanyament per obrir-se a nous mercats i intensificar la seva presència internacional, ja sigui com a empresa exportadora o establint centres productius a l’estranger.
 
Es facilitarà l’accés dels treballadors i treballadores de les empreses on s’estigui aplicant el Protocol a programes d’orientació, formació i qualificació professional que facin possible el canvi d’empresa i sector d’activitat. Val a dir que les empreses que s’acollin a la línia d’avals de 500 milions també es poden integrar en l’aplicació d’aquest Protocol.
 
Actuació reactiva
 
Per als casos d’empreses abocades al tancament i amb l’objectiu de reduir l’impacte econòmic, social i laboral del cessament de la seva activitat en el territori, el Protocol preveu l’aplicació a la zona afectada d’estratègies d’activació econòmica.
 
Si l’empresa que tanca és una filial o participada per una multinacional o gran empresa, la Generalitat es posarà en contacte amb la matriu per explorar la possibilitat de mantenir part de l’activitat a Catalunya o establir nous projectes d’inversió. En la línia de minimitzar l’impacte al territori del tancament d’una empresa de pes es posaran en marxa actuacions de suport a les empreses proveïdores afectades i s’intensificaran les polítiques actives d’ocupació per ajudar als treballadors a trobar una alternativa laboral.
 
Quan l’empresa no tingui la obligació de presentar un Pla Social –per exemple, per tenir menys de 50 treballadors o per quedar exempta d’aquesta obligació per la seva situació econòmica- es posaran a disposició dels treballadors tots els recursos existents per facilitar la seva recol·locació, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i les seves entitats locals públiques cooperadores. Si s’escau, es podrà recórrer a la contractació d’empreses de recol·locació per acompanyar en aquest procés.
 
Empreses que s’hi poden acollir
 
Es podran acollir a l’aplicació d’aquest Protocol, que és un programa voluntari, flexible i amb garantia de confidencialitat per a l’empresa, aquelles companyies de 250 o més treballadors en situació de risc objectiu. També està obert a les petites i mitjanes empreses d’entre 50 i 249 treballadors que es trobin en una situació econòmica o financera complicada que, soles o tenint en compte les seves proveïdores i transformadores del producte, puguin provocar un volum d’acomiadaments amb un impactes significatiu en l’ocupació i l’economia locals.
 
També està obert a qualsevol empresa immersa en un procés concursal que pugui tenir com a conseqüència una afectació a més de 50 treballadors, així com aquelles empreses que malgrat tenir una plantilla inferior a 50 persones es consideri que per la seva tipologia està justificat que se’ls permeti gaudir d’aquestes eines de suport.
 
Per determinar les empreses que finalment es podran beneficiar del Protocol el Govern elaborarà uns criteris que estableixin els supòsits d’actuació preferent, especialment en els processos de recol·locació.
 
 
 
 
Suport a la recerca i a la internacionalització del sector de l’automòbil
 
Finalment, el Govern ha aprovat, en la línia del que ja va avançar el president de la Generalitat, José Montilla, el passat dissabte 13 de desembre, un seguit d’actuacions dirigides específicament a les empreses del sector de l’automoció.
 
Així, en primer lloc s’oferirà suport a la recerca, mitjançant incentius als centres tecnològics per a que incorporin a les seves línies de treball el desenvolupament de projectes específics vinculats a l’automòbil, en coordinació amb les empreses d’aquest sector. A aquesta finalitat es destinaran 15 milions d’euros.
 
A través de la línia ICF internacionalització es destinarà un milió d’euros a diversificar els mercats per als quals treballen les empreses catalanes del sector i també a ajudar-les a entrar en nous sectors. 
 
Nou centre del Pla FPcat a Martorell i formació als treballadors en suspensió temporal de contracte
 
Pel que fa a la formació professional dels treballadors i treballadores de l’automoció, d’una banda s’accelerarà la posada en marxa del centre FPcat Automoció a Martorell, per satisfer les necessitats formatives que es derivin de les noves prioritats del mercat, com són els cotxes ecològics i de baix consum.
 
La finalització i posada en marxa del nou centre, que permetrà formar 1.400 persones l’any, està pressupostada en 10,3 milions d’euros. El centre integrarà en un mateix espai els tres subsistemes de la formació professional –inicial o reglada, ocupacional i contínua- especialitzada en el sector de l’automoció. Mentre s’acaba de construir el centre formatiu de Martorell es formaran 300 persones al CIFO (Centre de Innovació i Formació Ocupacional) de Sant Feliu de Llobregat.
 
Aquesta iniciativa dóna compliment al que recull l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008–2011 de crear una xarxa de centres d’excel·lència que integrin els 3 subsistemes de la formació professional.
 
En total, d’aquí a 2010 es posaran en marxa diferents centres FPcat de 16 especialitats professionals. Als centres FPcat, a banda d’activitats formatives, s’expediran titulacions i certificacions de reconeixement de l’experiència professional per a 10 especialitats formatives.
 
D’altra banda, es considera necessària la possibilitat d’impulsar la formació dels treballadors i treballadores de les empreses de l’automoció mentre estan en períodes de suspensió temporal del seu contracte.

FONT: GENCAT


divendres, 5 de desembre del 2008

Prestació de 600 € per a autònoms en atur


  1.  El treballador per compte propi també cobrarà subsidi durant sis mesos

Una prestació per desocupació de 600 euros durant sis mesos per a autònoms que hagin cotitzat el 3% de la base de cotització (entre 24 i 30 euros) durant, almenys, un any. Aquesta és la proposta que, des de fa dos dies, està al damunt de la taula del ministre de Treball, Celestino Corbacho, i que ha estat preparada per la comissió d'experts constituïda pel Govern i els autònoms per articular una prestació per cessament d'activitat per a aquest col.lectiu de treballadors.
Els detalls de la proposta van ser avançats ahir pel president de l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor, moments després que el ministre Corbacho fes al.lusió al citat informe i al compromís del Govern d'articular una prestació per desocupació per a aquest col.lectiu durant aquesta legislatura.

MÚTUES DE TREBALL
En declaracions a la Cadena Ser, Corbacho va insistir que la futura prestació ha de ser de caràcter contributiu, és a dir, que s'haurà d'haver cotitzat per poder cobrar-la. El ministre va dir que el disseny de la prestació encara està en estudi, ja que es tracta d'una qüestió "jurídicament molt complexa". L'objectiu és abordar aquest tema al Consell Estatal de l'Autònom, que es constituirà en dos o tres mesos, així com en el diàleg social. Segons Corbacho, "l'autònom té un problema en aquest país. Té uns determinats nivells de protecció, però no té dret a prestació per cessament d'activitat".
Lorenzo Amor va explicar que, en la proposta dels experts, es planteja que la prestació sigui gestionada per les mútues de treball. Parla d'una percepció del 75% de la base liquidable (equivalent a 600 euros en la majoria dels casos) que podria percebre's després d'haver cotitzat, com a mínim, durant un any. Segons el president d'ATA, la iniciativa de la comissió podria servir de base al Govern per elaborar un projecte de llei que, en la seva opinió, hauria de ser tramitat per via d'urgència. "Els grups parlamentaris no ens defraudaran", va apuntar.
Segons els autònoms, la proposta que està sobre la taula respon als principis de contributivitat, solidaritat i sostenibilitat financera, ja que no requereix aportació dels Pressupostos de l'Estat. "No es pot dir que no a una prestació que es pot finançar. Ningú pot dir no a l'atur per als autònoms per aquest motiu perquè els experts han demostrat que és autofinançable", va explicar Amor.
Representants del col.lectiu d'autònoms es reuniran avui amb la secretària general d'Ocupació, Maravillas Rojo, a qui demanaran una línia de crèdits de l'ICO de 12.000 milions per a desocupats que vulguin emprendre un negoci.

SALARI MÍNIM DE
800€ El ministre de Treball també es va referir ahir al compromís electoral socialista d'elevar el salari mínim interprofessional (SMI) a 800 euros durant aquesta legislatura, el 2012. Abans de finalitzar l'any, el Govern negociarà en el diàleg social la pujada per al 2009 de l'SMI, ara situat en 600 euros al mes. El ministre va confiar a aconseguir un acord per a una pujada "raonable" en un termini de dues setmanes. CCOO i UGT demanen que l'SMI arribi el 2009 a 648 euros (en 14 pagues), cosa que suposaria una pujada del 8%.


FONT: ELPERIODICO.CAT

S´ha creat un Google Maps de la Crisi que vol ser una fotografia territorial dels conflictes laborals que s’estan produint al nostre país.


L’Avalot - Joves de la UGT de Catalunya ha creat un Google Maps de la Crisi que vol ser una fotografia territorial dels conflictes laborals que s’estan produint al nostre país.

El Google Maps de la Crisi és una eina il·lustrativa que permet aproximar-se al panorama dramàtic dels expedients de regulació d’ocupació per localitats.

Aquesta eina vol donar visibilitat al cojunt d’expedients de regulació d’ocupació que s’han presentat, s’estant negociant o bé s’han acordat a Catalunya i que, per raons evidents, és materialment impossible que els mitjans de comunicació se’n facin ressò. El Google Maps de la Crisi ens aproximarà a realitats tan diverses com el conflicte de la Nissan i la Pirelli o bé les petites empreses que presenten expedients que afecten fins i tot un treballador.

L’Avalot - Joves de la UGT de Catalunya utilitza una vegada més les possibilitats comunicatives que ofereix internet per entendre i donar a conèixer la situació que estan patint molts treballadors i treballadores de Catalunya.

Trobareu el Google Maps de la Crisi aquí.

FONT: NOU CICLE


Prop d'un milió d'aturats a nivell estatal no cobren cap mena de prestació


  1. • Només dos dels tres milions de desocupats registrats al novembre percebien el subsidi
  2. • Al voltant d'1,2 milions de persones sense feina tenen una difícil reinserció al mercat laboral
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.
FRANCISCO J. DE PALACIO
MADRID

El deteriorament accelerat del mercat laboral --171.243 desocupats més registrats el mes passat-- està desbordant els mecanismes de l'Administració per protegir tots els aturats. En aquests moments hi ha un milió de persones sense feina que no cobren cap mena de prestació, ni subsidi, ni renda d'inserció laboral.
Per primera vegada, el Ministeri de Treball ha deixat de publicar la taxa de cobertura de la desocupació, percentatge que, fins ara, indicava quantes persones desocupades perceben una prestació. La secretària general d'Ocupació, Maravillas Rojo, va justificar aquesta decisió al.legant que "el concepte actual de taxa de cobertura està obsolet i en aquest moment es treballa en una nova taxa per delimitar qui és desocupat i qui és beneficiari".
Les dades sobre prestacions sempre es publiquen amb un mes de retard. A l'octubre hi havia 2,818 milions d'aturats, dels quals 1,985 milions estaven cobrant alguna prestació i 832.781 no. El mes de novembre la desocupació va pujar fins als 2,989 milions d'aturats, un 6% més que el mes anterior. Tenint en compte el creixement mitjà de beneficiaris en un mes, actualment hi hauria al voltant de dos milions de persones cobrant el subsidi respecte al prop d'un milió de desocupats que no percebrien cap renda pública. Per tant, la taxa de cobertura de la desocupació indicaria que al voltant del 70% dels aturats són beneficiaris d'alguna prestació.

MATISACIONS A
partir d'aquí, el ministeri va matisar que 267.000 desocupats encara no han generat el dret a cobrar l'assegurança ni cap subsidi perquè són demandants de la primera feina. Si se'ls exclogués de l'estadística, la taxa de cobertura pujaria al 80%.
Els 733.000 treballadors restants no perceben ajudes perquè són aturats menors de 45 anys que han exhaurit la prestació contributiva i no tenen càrregues familiars. Si tinguessin família, si fossin més grans de 45 anys o si el seu problema consistís en el fet que no han aconseguit cotitzar els 360 dies necessaris per generar el dret, tindrien un subsidi.
A més a més, els problemes creixents amb què topen els serveis públics d'ocupació per poder atendre l'afluència de demandants han prolongat el termini de reconeixement o denegació d'una prestació. Al començament de l'any era d'una setmana i va passar a ser de 12 dies a l'octubre.

MÀXIM ESFORÇ
Tant UGT com CCOO van deixar clar ahir al Govern que la primera prioritat dels esforços que ha de fer l'Executiu per pal.liar els efectes de la crisi és mantenir el màxim nombre de treballadors coberts per l'assegurança d'atur. Per contra, el PP ha criticat l'augment d'aquesta despesa.
El cost en prestacions ha crescut un 51% aquests últims 12 mesos fins als 2.000 milions d'euros. Tan sols a l'octubre les sol.licituds de prestacions van augmentar un 44,1%. L'augment s'ha de veure de manera dinàmica, de manera rotatòria, ja que al mes de novembre van abandonar els registres de l'atur 339.083 persones. A més a més, Maravillas Rojo va assegurar ahir que "més de la meitat dels desocupats fa menys de quatre mesos que són al registre" encara que, vist a la inversa, es pot dir que més d'1,3 milions d'aturats fa un terç de l'any que no treballen.
El problema s'agreuja quan la possibilitat que 1,228 milions de les persones actualment a l'atur trobin una feina (grau d'ocupabilitat) resulta baixa o molt baixa, segons les dades que va aportar ahir el Ministeri de Treball: el 42% dels desocupats tenen difícil la reinserció en el mercat laboral.

DESACCELERACIÓ La secretària general està convençuda que les mesures adoptades pel Govern central permetran millorar la situació del mercat de treball i que la xifra d'aturats del novembre "reflecteix una desacceleració de l'atur registrat respecte del mes anterior".
La desocupació va tornar a afectar tots els sectors i especialment els serveis, que ja acumulen 1,7 milions de persones sense feina; i la construcció, amb 520.029 persones en situació de desocupació. Des del punt de vista de l'afiliació a la Seguretat Social, al novembre es van perdre una mitjana de 197.087 cotitzants.
Això explica que la contractació tampoc vagi bé. Ahir, el Ministeri de Treball es va limitar a ressaltar que el mes passat es van establir 1,162 milions de relacions laborals, de les quals 129.123 (l'11,1%) van ser indefinides. Però va obviar, en canvi, que les dues xifres s'han reduït en un 27% i un 32% respectivament respecte al novembre del 2007. 


FONT: ELPERIODICO.CAT


Catalunya supera els 400.000 demandants de llocs de treball

La corba d'increment de la desocupació a Catalunya és cada vegada més alta. En un any, les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) han augmentat les seves llistes de demandants en 143.666 persones, fet que suposa un 55% més. Amb els 24.837 nous aturats del novembre --el pitjor mes des de l'inici de l'actual crisi--, la comunitat va sobrepassar la barrera dels 400.000 desocupats inscrits a les oficines de Treball.
Tot i que la construcció explica el fort increment de l'atur els primers mesos de la crisi, amb un augment de 33.988 demandants (el 132%) des del novembre del 2007, els serveis i la indústria estan agafant el relleu com a sectors amb més treballadors expulsats del mercat de treball. L'hostaleria, amb 3.200 aturats més al novembre; el comerç (1.700) i els serveis a les empreses (6.400) estan donant senyals de l'impacte de la crisi.
En la indústria, el sector de l'au-
tomòbil resisteix a les estadístiques amb un augment de 208 desocupats el mes passat i de 1.100 en un any. La major part dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) anunciats les últimes setmanes en el sector són de suspensió de contractes, amb algunes excepcions sonades, com els 1.680 acomiadaments de Nissan, de manera que a l'acabar el període d'inactivitat tornen a l'empresa.
No obstant, les activitats en què s'enquadren molts proveïdors registren retallades importants, que arriben a 3.049 aturats en 12 mesos en la metal.lúrgia, 2.344 en els fabricants de productes metàl.lics i de 1.464 en maquinària i equips mecànics.

LLOCS DE TREBALL DISPONIBLES
Tot i el relleu en la destrucció d'ocupació en la indústria i els serveis, l'ombra de la punxada de la bombolla immobiliària s'allargarà durant el 2009 a mesura que es vagin acabant les promocions de vivendes en marxa, segons va advertir la consellera de Treball, Mar Serna, en una entrevista recent amb aquest diari. El director del SOC, Joan Josep Berbel, va mostrar la seva confiança que les successives mesures anticrisi de la Generalitat i del Govern central "estabilitzaran el creixement de l'atur els pròxims mesos". Berbel va animar els aturats a inscriure's en algun dels 1.700 cursos de formació en activitats que creen ocupació.
La forta pujada de l'atur ha portat la consellera a plantejar al ministre de Treball, Celestino Corbacho, la reforma del Servei Públic d'Ocupació per vincular més les prestacions d'atur, que depenen de l'Executiu central, amb el perfil de cada demandant i les seves ganes de trobar una feina o formar-se.
Els sindicats UGT i CCOO van demanar que es canviï la política de solucions ineficaces amb successius paquets de mesures amb un verdader pla de xoc urgent. "Es confirma la pitjor hipòtesi que es podia esperar", va afirmar Josep Maria Álvarez, de la UGT. CCOO va demanar a la Generalitat que sigui inflexible amb els ERO d'empreses amb beneficis que "aprofiten la crisi per fer reajustaments laborals", mentre que USOC va reclamar una millora del Servei d'Ocupació.
La mala dada d'atur del novembre va donar peu a la patronal Foment a rescatar la vella reivindicació de reduir els costos de contractació i acomiadament, mentre que Pimec va instar el Govern a accelerar la injecció de liquiditat a les pimes i particulars.

Només tres de cada mil contractes es van signar a Cataluya durant el 2007 amb discapacitats

Només tres de cada mil contractes es van signar a Cataluya durant el 2007 amb discapacitats, segons un estudi elaborat per UGT que ha fet públic avui la secretària de Polítiques de Dona i Igualtat del sindicat, Raquel Gil. Seguir leyendo el arículo

Dels 2.860.905 contractes signats a Catalunya l'any passat, només 8.718 eren amb discapacitats, fet que suposa el 0,3%.

Segons estudis del centre especial d'ocupació SIFU, citat a l'informe d'UGT, set de cada deu empreses no van complir la llei d'integració social de minusvàlids el 2006.

D'acord amb l'estudi, el 2007 hi havia a Catalunya 385.173 persones amb diversitat funcional reconeguda, cosa que vol dir que del total de la població, un 5,3% tenia algun tipus de discapacitat. Del total de discapacitats, el 62,7% són potencialment actius.

Malgrat que hi ha hagut un petit augment del nombre de contractes que es van fer a discapacitats el 2007 (8.718) respecte al 2006 (8.540), la contractació temporal d'aquestes persones duplica a la indefinida. El total de contractes indefinits per a persones amb discapacitat és de 3.577, mentre que el nombre de contractes temporals és de 5.129.

Així i tot, la contractació indefinida va augmentar l'any passat respecte a l'any anterior (de 3.479 el 2006 a 3.575 el 2007). Segons indica l'informe, l'augment correspon a la mesura inclosa a l'Acord per a la Millora i Creixement de l'Ocupació, que va servir com a marc per a la llei per a la millora del creixement de l'ocupació.

FONT: EUROPAPRESS

Etiquetes de comentaris:

dimecres, 3 de desembre del 2008

STEPV impulsarà un acord social per exigir al PP que complesca les sentències dels tribunals

Comunicat del sindicat STEPV en relació a la sentència del Suprem , que tanca totalment la possibilitat de secessionisme lingüístic legal.

STEPV ha presentat en roda de premsa la sentència del Tribunal Suprem que falla a favor del Sindicat sobre la necessitat d’incloure en les convocatòries d’oposicions de primària i secundària la llicenciatura de Filologia Catalana com a titulació per a l’exempció de la prova de valencià. En la roda de premsa hi han intervingut Alfons Esteve, membre de STEPV a la Universitat de València, advocat i tècnic lingüístic; Vicent Mauri, membre del Secretariat Nacional de STEPV; i Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, entitat que, juntament amb STEPV, també ha presentat nombrosos recursos per aquest tema.

La Generalitat Valenciana ha anunciat que recorrerà al Constitucional la sentència del Suprem, tot i que, per al Sindicat no hi ha cap base jurídica per a presentar un recurs perquè no atempta contra cap dret fonamental de la Constitució. Per això, el Sindicat anima a l’administració perquè presente el recurs al Constitucional, que fallarà amb tota seguretat en contra.

Seguidament, resumim el contingut de les intervencions de la roda de premsa:

Al llarg del seu mandat el Govern Valencià del PP ha mantingut un conflicte permanent amb el món acadèmic i de l’ensenyament. L’exemple més clar de fins a quin límit han crispat la societat el tenim en la grandíssima resposta que aquesta política va tenir el dissabte passat, 29 de novembre, entre tots els sectors implicats en l’ensenyament: moltes desenes de milers d’ensenyants, personal de l’administració, pares i mares, i estudiants manifestant-se pels carrers de València contra la política educativa d’aquest Govern.

Aquest conflicte permanent ha estat especialment virulent contra les universitats i també contra l’entossudiment a no reconèixer la titulació de Filologia Catalana, tot i que, des fa més de 15 anys és l’única titulació universitària existent. Tot això, però, ha costat a la Generalitat 20 sentències des del 2002 en contra de les seues pretensions. Les dues darreres del Tribunal Suprem: una, de fa ben pocs dies, a favor del manteniment del nom de català en els Estatuts de la Universitat de València contra les pretensions de supressió de la Generalitat, i l’altra, la d’ara, referent al no reconeixement del títol de Filologia Catalana en les oposicions als cossos docents, i de la qual ara us donarem els detalls.

Història del procés

Amb l’aprovació del Decret 62/2002, de 25 d’abril, pel qual es regula l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i provisió de llocs en la funció pública docent no universitària (requisit lingüístic per a poder ser mestre o professor), la Generalitat Valenciana establia la necessitat de conèixer la llengua pròpia per a accedir a la funció pública docent i que aquest coneixement tingués la categoria de requisit i no sols de mèrit. El Decret, però, deixava en mans de la Conselleria de Cultura i Educació la concreció final del nivell d’exigència per a cada lloc de treball i fins i tot els procediments pels quals es du a terme l’acreditació objectiva del requisit lingüístic.

I la Conselleria de Cultura i Educació per mitjà de dues ordres de 8 maig de 2002 (repetides després cada any sense cap canvi) va convocar els concursos oposició per a l’ingrés en la funció pública docent no universitària i va regular el procés per a l’acreditació dels coneixements lingüístics. En les bases d’aquestes ordres s’establia que “queden exempts de la prova de coneixement dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, els aspirants que acrediten estar en possessió d’algun dels títols, certificats o diplomes relacionats en un annex de l’Ordre”. En el cas que els aspirants no tinguen cap d’aquests títols o certificats, han de fer una prova per demostrar els seus coneixements de valencià.

Ara bé, enterbolint aquesta mesura positiva en la seua línia habitual, el Govern Valencià, en aquests annexos on es regulaven els títols, certificats i diplomes que serveixen per a acreditar el coneixement de valencià, hi va excloure deliberadament de la relació l’únic títol universitari existent, el de llicenciat en Filologia Catalana, i s’havia encapçalat la llista amb un títol de llicenciat en Filologia Valenciana que no existeix ni ha existit mai. Amb això, van quedar exclosos del procés selectiu els llicenciats en Filologia Catalana que no van voler passar l’examen de llengua, atès que formalment no tenien acreditat el coneixement del “valencià”.

Aquestes ordres i les successives de cada any han estat impugnades per part de STEPV, i també per altres entitats i opositors a nivell individual. Aquests recursos són els que han motivat fins a 14 sentències del TSJ valencià contràries a la Generalitat Valenciana i on es reconeix, tot seguint la doctrina del Tribunal Constitucional (Sentència 75/1997, de 21 d’abril) la unitat de la llengua catalana.

La sentència d’ara és la Sentència de 29 d’octubre de 2008, del Tribunal Suprem, arran d’un recurs de cassació interposat per la Generalitat Valenciana, contra la sentència de 16 d’abril de 2004 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (dictada en el recurs 1120/02) en la qual el Tribunal valencià estimava el recurs contenciós administratiu promogut pel Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-IV) contra les ordres de convocatòria de proves selectives per a l’ingrés al cos de mestres i professors de secundària de 2002, en els quals, com ja hem dit, no es reconeixia el títol de Filologia Catalana per a l’exempció de la prova de valencià.



Conseqüències de la sentència

Les conseqüències jurídiques d’aquesta sentència són:

1. El Tribunal Suprem estableix ja jurisprudència en el reconeixement del títol de Filologia Catalana com a acreditació de valencià: tanca a la Generalitat la possibilitat de seguir dictant normes que ignoren aquesta equivalència.

De fet, aquest Tribunal s’havia pronunciat ja a favor de la unitat de la llengua catalana i del reconeixement del valencià com a part d’aquesta. Ho ha fet ja en dues ocasions:

a) Contra la deshomologació de títols administratius de llengua (els que expedeix la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i els òrgans anàlegs de la Generalitat de Catalunya i del Govern Balear) que el PP va imposar als pocs mesos d’arribar al Govern de la Generalitat.

b) Fa unes poques setmanes, respecte de la denominació llengua catalana com a equivalent de valencià en els Estatuts de la Universitat de València.

Però aquesta és la primera sentència del Tribunal Suprem espanyol respecte del reconeixement del títol de Filologia Catalana en les oposicions als cossos docents no universitaris. Totes les sentències anteriors referides al reconeixement de Filologia Catalana com a títol que acredita el domini del valencià són de la instància immediatament inferior, la del Tribunal Superior de Justícia valencià. Aquesta és la primera de les sentències que la Generalitat va perdre davant el Tribunal Superior de Justícia valencià i contra la qual va presentar recurs que arriba al Tribunal Suprem i perd també.

2. La sentència recull expressament la legalitat del nom de “llengua catalana” i que en cap cas aquesta denominació és exclosa per l’Estatut d’Autonomia. Així, en el fonament jurídic tercer s’afirma literalment:

“La primera idea que asume la sentencia recurrida [...] es la siguiente: que debe darse una respuesta negativa a la cuestión de si la denominación “lengua valenciana”, empleada por el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana, tiene carácter excluyente e impide el uso de cualesquiera otras, con referencia obviamente a la “lengua catalana”(...).”

3. L’exclusió del títol de Filologia Catalana en les convocatòries de les oposicions és contrària al dret. Això és el que diu amb claredat meridiana el fonament de dret tercer:

“sí lo es [contrario a derecho] la exclusión o el silencio que en ellas [las convocatorias] existe sobre la equivalencia que debe otorgar-se a las titulaciones y certificados de filología catalana i filología valenciana
.”

4. Un tribunal condemna en costes per primera vegada la Generalitat Valenciana per no reconèixer la unitat de la llengua i l’equivalència de denominacions català i valencià.

Com hem dit, fins ara en la resta de sentències perdudes pel Govern valencià del PP (19, aquesta és la que fa 20), els tribunals no havien condemnat mai la Generalitat Valenciana a les costes del procediment, encara que el Tribunal Superior de Justícia valencià sí que havia fet dos advertiments contundents en les darreres sentències.

5. El conseller d’Educació pot incórrer en el delicte de prevaricació, si en la propera convocatòria d’oposicions desobeeix aquest manament judicial i no reconeix el títol de Filologia Catalana, ja que és ell qui signa les ordres de convocatòria d’oposicions.

Les conseqüències polítiques de la sentència són:

1. Es tanca ja totalment la possibilitat de secessionisme lingüístic legal. La Generalitat no podrà dictar normes jurídiques que vulneren la unitat de la llengua, perquè totes les instàncies jurisdiccionals han sentenciat contra les seues pretensions i les sentències ja són fermes en totes les matèries: títols administratius de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, estatuts de les universitats valencianes, acceptació de Filologia Catalana per a acreditar el domini del valencià. Qualsevol incompliment podria derivar en prevaricació.

2. Posa al PP en rebel·lia legal i al marge del respecte institucional si continua aprovant legislació secessionista en el terreny lingüístic.

3. Demostra als ciutadans que el PP utilitza les institucions i la Justícia com a camp de batalla ideològic i per això no dubta de gastar centenars de milers d’euros dels contribuents valencians. Quants diners hem pagat els contribuents per aquestes 20 sentències que els governants del PP han decidit ignorar, en temps i despeses d’advocats i de jutges?

4. STEPV impulsarà un acord de tots els sindicats, entitats cíviques i partits polítics per exigir al PP que no se situe al marge de la llei i complesca les sentències dels tribunals i els dictàmens de la institució de la Generalitat de referència lingüística: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El PP i el Govern valencià hauran d’optar pel respecte a la legalitat i les institucions o per quedar aïllats en l’anticatalanisme extremista i antiinstitucional.
Sindicat de treballadors de l´ensenyament del País Valencià (STEPV)

Mi Ping en TotalPing.com