dilluns, 30 d’abril del 2007

1r DE MAIG 2007: ORGANITZA'T I LLUITA!. Convocatòries 1er de maig



Us faig present a l´avançada del manifest de l´1 de maig dia dels treballadors/es, en un manifest que ve a sintetitzar a situació que es troba el món laboral d´una forma desacomplexada, que hi afegiria el Marc català de relacions laborals que ens doti d´una Seguretat social catalana , així com la capacitat exclusiva de legislació en l´àmbit sociolaboral, politiques passives, FOGASA, inspecció de treball, les pensions, etc, amb tot el que suposa i marqui aquest el objectiu comú del sindicalisme en clau de sindicalisme sobiranista, més enllà d´adscripció sindical individual i d´organització sindical, i que molt aviat tindrà una nova plataforma social que ho articuli i pugui rebre adhesions per avançar en aquest camí de no retorn que dignifiqui al conjunt de treballadors/es.
Com deia, us adjunto el manifest que em fan arribar des de la CGT DE CATALUNYA:

1r DE MAIG 2007: ORGANITZA'T I LLUITA!

Per a tots, tot

L'última reforma laboral ha suposat la universalització del contracte indefinit "barat" i la transferència de diners de les arques públiques a mans empresarials a través de subvencions i bonificacions. Els contractes de treball decreixen en drets gràcies a la subcontractació, la indefinició de l'obra, la vinculació laboral als contractes mercantils, les Unions Temporals d'Empreses o els falsos autònoms, imposant-se la dramàtica moda dels Expedients de Regulació d'Ocupació com a forma "tranquil·la" d'acomiadament col·lectiu, i moltes vegades pas previ a la deslocalització i al tancament d'empreses que estan assolant la vida de milers de famílies i que amb l'implacable procés de privatitzacions són aspectes fonamentals del procés de precarització de la societat.

La meitat de les persones assalariades treballem a contrates i subcontrates, obligant-nos a aceptar treballs de menys hores per acabar treballant en dos llocs, a retardar la sortida del domicili familiar o, quan ho aconseguim, a compartir l'habitatge, a sotmetre'ns a unes rotacions laborals salvatges, treballant per temporades o acceptant treballs escombraria.

Això condueix a que les persones renunciïn a cuidar-se i ser cuidades, lliurant a la iniciativa privada i al mercat el que és un deure i un dret de tots i totes. La Llei de Dependència és un mer foc d'artifici. El 65% de les persones autònomes són dones, el que implica la incapacitat de l'estat en aconseguir l'equiparació dels sexes i la mentida que suposa la Llei d'Igualtat, que impossibilita la plena incorporació de la dona a l'ocupació. I com a guinda, tenim la reforma de la Seguretat Social, amb la qual augmenten els anys que hem de treballar per accedir a una pensió de jubilació i endureixen les condicions per a les pensions d'incapacitat i de viduïtat, perjudicant tots els treballadors, però especialment els col·lectius socials més desfavorits.

La futura aplicació de la Directiva Bolkestein estendrà la iniciativa privada en la gestió dels serveis socials, un pas més en la conversió dels nostres drets en cotització borsària. Augmenten de nou els accidents laborals greus i molt greus, aquells que generen una incapacitat per tota la vida en qui els sofreix, i seguim en més de quatre morts al dia només per anar a treballar. A costa de la vida dels treballadors, els beneficis empresarials es multipliquen cada any a tots els sectors.

S'imposa i generalitza un tracte humiliant i discriminatori a les persones immigrants que vénen a treballar al nostre país i que generen béns i riqueses, però que l'estat espanyol i l'Europa fortaleza obliguen a morir en tanques, cayucos, pasteres, o que les abandona a la seva sort.

Vivim en una societat alienada pels mitjans de comunicació i per una educació irracional basada en valors retrògrads, que no fan sinó generar escenes diàries de brutalitat, ja sigui en properes guerres, en dones assassinades per la violència masclista, en l'extensió de l'agressivitat quotidiana o en la corrupció generalitzada. Aquesta degradació social promou un feixisme rampant davant del qual l'estat no fa cap altra cosa per fomentar les desigualtats i la ignorància, promovent amb això un nacionalisme anacrònic. Mentre la repressió sindical, policial o judicial de qualsevol moviment social crític és la seva única resposta.

Més que mai, hem de lluitar pels drets socials, suposadament consolidats, per avançar cap a una major dignitat social, qualitat de vida i ampliació de llibertats per a tots i totes; sent la mobilització social i la mobilització laboral els únics vehicles capaços de frenar i resistir davant d'aquells que anteposen els beneficis, el poder i la violència a la vida, els drets i les persones.

Ara i sempre, contra l'explotació i la repressió:

Organitza't i Lluita!

Confederació General del Treball (CGT)


Convocatòries de manifestacions de la CGT de Catalunya per al 1r de Maig de 2007

  • Barcelona: 11.30 h. Via Laietana/Jaume I (Pl. de l'Àngel)
  • Tarragona: 19 h. Pl. Imperial Tarraco/Rambla Nova
  • Lleida: 12 h. Pl. del Treball
  • Girona: falta concretar convocatòria
  • Sabadell: dilluns 30 d'abril, 19h, Pl. Marcet, cercavila "la precarietat té culpables, assenyalem-los"
Paral·lelament, vist les diferents lluites socials hi ha un emergent moviment anticapitalista, que aprofitaran el 1er de maig per sumar-se a convocatòries i que han fet un manifest propi, el qual critiquen als governs de torn i les direccions de CCOO-UGT i que , i això no és fàcil en un manifest obrerista, defensen la renacionalització integral del transport ferroviari(RENFE), i també el dret a l´autodeterminació, explicitament. Pel coneixement general crec que és necessari de que sigui conegut,vist que afecta empreses prou conegudes amb conflictivitat laboral:

MANIFEST PER UN 1r DE MAIG ANTICAPITALISTA i MANIFESTACIÓ A BARCELONA

PELS DRETS SOCIALS I LABORALS! CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DELS MOVIMENTS SOCIALS I LES LLUITES!

TOTS I TOTES A LA MANIFESTACIÓ: 1r DE MAIG A LES 17h A LA PLAÇA UNIVERSITAT, BARCELONA

Una vegada més en aquest 1r de maig, molts homes i dones sortim al carrer per fer sentir la nostra veu contra les agressions del capitalisme i per solidaritzar-nos amb les lluites socials.

El sistema capitalista i els seus governs reprimeixen i criminalitzen les lluites dels treballadors, moviments i organitzacions que es mobilitzen contra els acomiadaments i reestructuracions salvatges com és el cas d’Iberia; als qui defensem el dret a l’habitatge i l’ús social dels espais públics com és el cas del moviment okupa; i als immigrants que reivindiquen els drets fonamentals de residència i treball.

Els successius governs de la Generalitat i de l’Estat en comptes de defensar els interessos de la majoria apliquen polítiques favorables als empresaris; autoritzen el tancament d’empreses (com Philips, Miniwatt, Braun, etc.), la reducció de personal i els acomiadaments (com el de SEAT); permeten, quan no encoratgen, les deslocalitzacions d’empreses; impulsen la privatització dels serveis públics; no prenen mesures efectives contra la sinistralitat laboral; emparen operacions especulatives que atempten contra els drets de les persones, l’habitatge i el medi ambient. Des del govern de l’estat es llança una nova ofensiva contra les pensions i en benefici de retardar l’edat de jubilació; no redueixen per llei la jornada laboral a 35 hores; mantenen les injustificades modalitats de contractació que només propicien la precarietat..., tot això sense escandalitzar-se davant l’enriquiment d’una minoria i el creixement de les desigualtats.

Davant d’aquesta situació d’emergència social és necessària la resposta unitària i solidària dels treballadors, d’aquelles organitzacions i moviments socials que no ens rendim davant la dreta i el capital, que ens oposem al sindicalisme pactista i de claudicació practicat per les direccions d’ UGT i CCOO .

Aquest 1r de maig, l’Assemblea de Treballadors en Lluita (Bocatta, Iberia, Mercadona, SEAT, etc.); la Xarxa Solidària Contra els Tancaments i la Precarietat; diversos sindicats i organitzacions del moviment obrer, de les lluites dels immigrants, de les dones, etc. Organitzacions polítiques de l’esquerra anticapitalista, de l’esquerra independentista; organitzacions solidàries amb els pobles que lluiten contra l’ocupació militar, la repressió, per la llibertat i la justícia social (a l’Iraq, Palestina, Afganistan, Oaxaca, etc.) o per la construcció d’alternatives al capitalisme com ara a Veneçuela, Cuba, Bolívia i altres països d’Amèrica Llatina, junt amb activistes que es mobilitzen per un habitatge digne; convoquem una manifestació pels següents objectius:

- Per un treball digne i estable: No als acomiadaments, tancaments d’empreses i deslocalitzacions. No a la precarietat laboral. No a la repressió sindical. Solidaritat amb les lluites dels treballadors de Bocatta, Delphi, Iberia, Mercadona, SAS, SEAT, SINTEL, etc.

- Per la defensa dels serveis públics en els àmbits de la salut i l’educació. Per un transport públic gratuït i accessible. Els drets socials no són mercaderies: No a les privatitzacions, no a la llei de l’ICS, renacionalització integral del transport ferroviari.

- Contra el patriarcat i la discriminació laboral i social de les dones: Per la llibertat i la igualtat de les persones.

- Contra l’explotació laboral i la discriminació racial: Per la igualtat de drets, pels “papers” per tots i totes les immigrants.

- Pel dret a l’habitatge digne.

- En defensa del medi ambient i contra l’especulació: No al Quart Cinturó, No a la MAT, No al traçat de l’ AVE.

- Contra l’opressió nacional: Pel dret a l’Autodeterminació.

- Contra la guerra i les ocupacions: a l’Iraq, a Palestina, a l’Afganistan, al Sàhara, etc. Solidaritat amb els pobles que lluiten contra la guerra, per la llibertat i la justícia.

PERQUÈ UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE: SENSE EXPLOTADORS NI EXPLOTATS

TOTS I TOTES A LA MANIFESTACIÓ: 1r DE MAIG A LES 17h A LA PLAÇA UNIVERSITAT, BARCELONA

Primeres organitzacions convocants: Assemblea de Treballadors en Lluita de Bocatta, Iberia, Mercadona, Assemblea d’Acomiadats de SEAT, Treballadors de Sintel, Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat, Cobas, CISA d’Iberia, CTA, En Construcció, Federació del Metall de CGT de Catalunya, IAC (CATAC, CAU, CATAC-CTS, FSEF,FTC,USTEC-STEs), Sindicat Ferroviari, SU Metro, Assemblea per la regularització sense condicions, Marxa Mundial per les Dones de Barcelona, Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, Cajei, Maulets, Endavant, Corrent Roja, En Lluita, PCPE, Revolta Global, Rojos/es d’EUiA.

dissabte, 28 d’abril del 2007

Sindicalistes pel progrés social i la sobirania. Ens cal ja el Marc català de relacions laborals



Simbòlicament, 5 representants de cadascun dels principals sindicats del país que hem passat per comitès d´empresa i/o tenim vinculació en el món sociolaboral des d´una perspectiva sobiranista, hem impulsat Grup promotor d´una nova eina per articular el sindicalisme en clau sobiranista,una Plataforma vinculada a Sobirania i progrés, des de la base, amb adhesions individuals de treballadors/es amb afiliació, per fer créixer entre la classe treballadora organitzada la necessitat i el debat per obtenir plenament el Marc català de relacions laborals, en el si dels propis sindicats, en el conjunt de la societat amb tot el que suposaria pel benestar social dels treballadors/es (IPC Català, negociació col.lectiva, crear Seguretat Social catalana, FOGASA, inspecció de treball...)
http://www.sindicalistesperlasobirania.cat/

GRUP IMPULSOR

Noël Climent, secretari general de CCOO a
SONY
Sergi Perelló, secretari d'Organització de la
Intersindical-CSC
Cesc Poch, secretari general de la UGT de
Catalunya a Osona
Moisès Rial, treballador de Pirelli, he estat delegat sindical per la
CGT a Pirelli Manresa
Josep Maria Sans, delegat sindical a l'ICS de
IAC-CATAC
Més adhesions


MANIFEST:

SINDICALISTES PEL PROGRÉS I LA SOBIRANIA

El Primer de Maig no ha de ser únicament un dia festiu més en el calendari laboral, ni un dia més no laborable. Ha de ser un dia més de reivindicació, un dia més d'identitat col·lectiva del conjunt de treballadors i treballadores i un dia més de reivindicació d'un sindicalisme nacional.

L'estratègia globalitzadora a què estem sotmesos el conjunt de treballadors i treballadores, i la solidaritat internacionalista que en resulta, ha d’impulsar també el contingut proper i la significació nacional d’aquesta jornada del Primer de Maig. La lluita global dels treballadors és també la lluita per la justícia social i la llibertat dels pobles.

Cal reforçar el paper de les forces sindicals catalanes d'obrir vies de transformació social per a la globalització dels drets laborals de tots els treballadors i treballadores.
Ja ho deia en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, l’any 1919:


“A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m’escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”.


És per això que avui ens cal:

- Superar el model de relacions laborals vigent, que es recolza en la desigualtat i la discriminació dels col·lectius més vulnerables, i avançar en un model social i d'estructures productives que garanteixin la igualtat i la justícia social per a aquells col·lectius amb dificultats en el mercat de treball.

- Perquè s'eliminin les discriminacions salarials entre els treballadors, cal promoure una política salarial justa i equilibrada entre tots els treballadors i treballadores.

- Per un model productiu que no es fonamenti en l'abús en la contractació i no es recolzi en la precarietat laboral.

- Per treballar amb drets, seguretat i dignitat.

- Per una ocupació estable i de qualitat, exigim un impuls a les polítiques industrials compromeses amb el futur productiu del nostre país que hi facin arrelar els centres de treball i decisió econòmica i productiva.

- Per la constitució real d’un marc català de relacions laborals, ens cal anar més enllà del marcs normatius i legals actuals. No n’hi ha prou d’aplicar l’Estatut del 18 de juny; falta que Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans puguin legislar i gestionar la prestació d’atur, les pensions i la gestió íntegra de la Seguretat Social, la capacitat de legislar en temes sociolaborals...

- Pel progrés i la justícia social, ens cal més sobirania en temes laborals. I encara resta una part molt important de treballadors als quals no se’ls aplica un conveni laboral propi d’àmbit català.

Ara és l’hora, també, de començar a teixir espais compartits de relacions laborals entre els diversos territoris dels Països Catalans, on els estatuts d’autonomia respectius ho permeten, i d’impulsar les relacions transfrontereres, entre els diversos estats. Cal que a Andorra s’hi garanteixin els drets laborals i la llibertat sindical d’una vegada.

Als treballadors i treballadores ens cal un IPC català i una política salarial i de pensions que ens garanteixi un poder adquisitiu real al cost de la vida al nostre país.

Cal reivindicar la sobirania nacional per un sistema de prestacions socials i d'estat del benestar adequat a les nostres necessitats bàsiques.
Pel progrés i la sobirania,


VISCA EL PRIMER DE MAIG!
VISCA EL POBLE TREBALLADOR CATALÀ!

Barcelona, Països Catalans, 1 de maig del 2007


Descarrega't el manifest en pdf

PER NOVES ADHESIONS CLICA CAQUÍ

http://www.sindicalistesperlasobirania.cat/

dimecres, 25 d’abril del 2007

Les 100 empreses més poderoses que dirigeixen d´alguna manera el món

Per entendre les desigualtats socials, s´ha de saber qui domina econòmicament i qui pren els decisions, saltant-se o connivint amb el poder polític generalment. Aquí teniu les 100 empreses, segons dos altaveus del neoliberalisme econòmic, i a escala estatal, per entendre socialment i nacionalment, és bo saber que hi ha dos empreses estatals en el llistat: el Banc Santander, en el lloc 47 amb un valor de 12.090 milions de dòlars, per sobre de clàssics com Pepsi o Nike i Zara, en el lloc 90 amb un valor de 6.460 milions de dòlars. A més, si es restringeix la llista a les empreses europees deixant fora el Regne Unit, el Santander superaria a Carrefour i es col·locaria en el lloc número 9 mentre que si es té en compte en la categoria només a les entitats financeres estaria en el lloc 10 de las 25 grans marques neoliberals que dirigeixen els nostres destins, per sobre de Merrill Lynch, ING, ABN Amor o Barclays entre d´altres.
En quan a Inditex, que en el top 100 supera a firmes com Lexus o Rolex, supera per categories a firmes com Ralph Lauren, Adidas o Levis ocupant el número 3 de las 15 multinacionals estatals.
O sigui que el gallec Amancio Ortega(Zara) i Emilio Botín(Grup Santander) , presumptament tenen molt a dir del que passa a priori i es decideix "independentment pel govern" a dins i fora de despatxos ministerials, que ens afecten com a catalans, també.Aquí teniu l´enllaç de l´informe complet.
Llisto les 100 més poderoses,el rànquing que anualment realitzen Millward Brown Optimor i el Financial Times :EL TOP 100 DE BRANZ
LLOC
MARCAVALOR DE MARCA ($)VALOR DE MARCA (%)1Google66.434772GE (General Electric)61.880113Microsoft54.951-114Coca Cola (*)44.13475China Mobile41.21456Marlboro39.16627Wal-Mart36.880-28Citi33.70699IBM33.572-710Toyota33.4271111McDonald's33.1381412Nokia31.6701913Bank of America28.767214BMW25.751815HP24.9872716Apple24.7285517UPS24.5801318Wells Fargo24.284N.A.19American Express23.1132320Louis Vuitton22.6861621Disney22.572222Vodafone21.107-1223NTT DoCoMo19.450024Cisco18.812-125Intel18.707-2626Home Depot18.335-3327SAP18.103N.A.28Gillette17.954129Mercedes17.813030Oracle17.8092831HSBC17.4572632Tesco16.649733ICBC16.460N.A.34Verizon Wireless16.261935Starbucks16.0574536Honda15.465737Dell13.903-2438Bank of China13.689N.A.39Royal Bank of Canada13.624N.A.40Porsche13.3721141Deutsche Bank13.210142Yahoo!13.201-643eBay12.927-244Samsung12.742645Ford12.627-946L'Oréal12.3031547Banco Santander12.094-448Pepsi (*)11.756249Carrefour11.710850Merrill Lynch11.6551651UBS11.5912152Target11.5608853ING11.539N.A.54Canon11.4131555Sony11.3892256Morgan Stanley11.204657Chevrolet11.202-158Nissan11.189359Chase11.1821560Motorola10.7871961China Construction Bank10.757N.A.62Accenture10.534863Nike10.290-564Harley-Davidson10.269365Wachovia10.035-266Budweiser (*)9.977-1567Orange9.922568Marks & Spencer9.50919269FedEx9.3101370Cingular Wireless9.2603971Siemens9.1113572State Farm8.7381173H&M8.711974JP Morgan8.490275TIM (*)8.440N.A.76Goldman Sachs8.239-777T-Mobile8.047-3278Colgate7.7113279Chanel7.4991580Subway (**)7.433N.A.81IKEA7.373282Royal Bank of Scotland7.200N.A.83VW (Volkswagen)7.033484Cartier7,0212785Hermes6.9394486Best Buy6.67411387Barclays6.612388Avon6.558-189Gucci6.5244990Zara6.4692791WaMu6.1263192Amazon5.964093BP5.931894AIG5.880495ABN AMRO5.6177296Auchan5.570497Asda5.5401998Lexus5.421799Esprit5.41129100Rolex5.3879

Multinacionals que encara passen d´etiquetar en català

Les grans empreses no etiqueten en català tot i ser una llengua parlada per més de 7 milions persones. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi Ja etiquetes en català? Una necessitat clau per a l'empresa moderna de la Plataforma per la Llengua.

La Plataforma assenyala que "dins la Unió Europea no hi ha cap altre cas d'una llengua parlada per més de 7 milions de parlants que no sigui plenament present en l'etiquetatge". A més, segons aquest estudi hi ha empreses multinacionals que a Espanya no etiqueten en català malgrat fer-ho en altres indrets i indica que és una "actuació excepcional de les grans empreses respecte el consumidor català, en comparació a d'altres grups de consumidors igual o més minoritaris".

Aquest és el cas de la marca de patates Lays que a Croàcia etiqueta en serbocroat, ucraïnès, polonès, estonià, letó, lituà, hongarès i rus; i a Catalunya no utilitza el català. Aquesta actitud davant la llengua també és habitual entre les marques Aspirina, que etiqueta en francès, alemany i neerlandès a Brusel·les; Iogurt Danone que ho fa en finès, suec i anglès a Finlandia; o Heineken en el seu etiquetatge a Suïssa (francès, alemany i italià). Altres multinacionals que eludeixen la llengua catalana tot i no fer-ho en altres casos són Puré Maggi, Kellogg's, Coca-cola, Swheppes, galetes PIM's de Lu i Kit-Kat de Nestlé.

N.de la R.

Les multinacionals passen del català perquè no som un Estat. Curt i ras. És que potser Coca Cola no etiqueta en finlandès o en moltes llengües amb menys demografia que la nostra?

A la taula d' en Bernat qui no té Estat no hi és convidat


- PLATAFORMA PER LA LLENGUA. Campanya empreses

a etiquetes en català ? L'etiquetatge en català, una necessitat clau per a l'empresa moderna

Orientacions per etiquetar en català i conèixer les raons i importància per fer-ho. Dirigit a empresaris i persones implicades del sector.

Descarrega't d'aquí l'estudi en pdf

Descarrega't d'aquí el desplegable-resum en pdf

dilluns, 16 d’abril del 2007

5078 morts i 4992608 accidents a la feina a nivell estatal en 5 anys, monstruós


Des de la CGT de Catalunya, m´han fet arribar unes dades monstruoses per la dimensió de la tragèdia: 5078 MORTS EN EL TREBALL i PROP DE 5 MILIONS D´ACCIDENTS A NIVELL ESTATAL EN 5 ANYS!

El drama humà, familiar, laboral i d´entorn social silenciant per la majoria dels mass media té dades que no alarmen com un 11 de setembre d´Estats Units, i es que cada 5 anys, i que amb dades oficials es morin per sobre de 5000 persones en el treball, hauria de centrar la majoria dels debats de l´opinió publica. La precarietat, la manca de mesures sde seguretat, els desplaçaments a la feina, acumulen aquesta xacra social silenciada. Modestament contribueixo a difondre e comunicat amb les dades anyals, sabent que en el cas de Catalunya es superen els 105 morts el darrer any a la feina. És una xacra que cal actuar amb contundència legislativa, social i laboral per erradicar urgentment i que els beneficis no siguin a costa de vides humanes i accidentalitat evitable amb prevenció, formació i inversions en el treball en condicions de dignitat i salut laboral.

Comunicat CGT de Catalunya:

L’ACCIDENT DE TREBALL I LA SALUT LABORAL

Des de la Confederació General del Treball (CGT), ens preguntem de què li
serveix al treballador o a la treballadora morta el fictici dolor del seu
patró, o el més real dels seus companys, de la seva família o de la
societat?

El treball assalariat és una necessitat per a milions de persones que estan
ocupades, treballen, tenen ocupació o l’estan buscant. Un treball amb el
qual es produeixen béns i riquesa per a la societat.

Diàriament, una mitjana de 4,5 treballadors o treballadores veuen truncades
les seves vides en les diferents activitats. Com tambè centenars de milers
de persones anualment, sofreixen accidents greus, molt greus i lesions
invalidants solament pel fet d’anar a treballar.

La Llei, l’Estatut dels Treballadors, la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals, obliga els empresaris a tutelar la salut i la vida dels milions
de persones assalariades. Aquestes garanties són burlades diàriament, en
condicionar-les a la lògica de l’eficàcia econòmica i els beneficis
empresarials.

Si la responsabilitat en l’organització del treball correspon a l’empresari
i les morts es produeixen com a consequència de treballar – contractes
precaris, buits de drets, destalls, ritmes frenètics i estressants, temps
de desplaçaments cada cop més grans, pressions i violència (mobbing) en
l’organització del treball, autoritarisme i absència de democràcia laboral
– només existeixen uns responsables, ELS
EMPRESARIS.

La societat accepta la mort en la “feina” com un fet “normal”, perquè la
lògica de l’eficàcia econòmica capitalista, és beneïda fins a fer-nos-la
creure immutable. Com a constatació de tot això només cal veure les
estadístiques oficials de l’any 2006.

Accidents de treball amb baixa a nivell estatal:
2002
En jornada de treball
Lleus 936.071 / Greus 11.721 / Mortals 1.104 / Total 948.896
In itinere Lleus 72.477 / Greus 2.576 / Mortals 453 / Total 75.506
Totals en jornada de treball + in itinere 1.024.402

2003
En jornada de treball
Lleus 887.309 / Greus 11.395 / Mortals 1.033 / Total 899.737
In itinere Lleus 74.390 / Greus 2.434 / Mortals 452 / Total 77.276
Totals en jornada de treball + in itinere 977.013

2004
En jornada de treball
Lleus 865.167 / Greus 10.474 / Mortals 955 / Total 876.596
In itinere Lleus 81.616 / Greus 2.540 / Mortals 488 / Total 84.644
Totals en jornada de treball + in itinere 961.240

2005
En jornada de treball
Lleus 896.063 / Greus 9.783 / Mortals 990 / Total 906.836
In itinere Lleus 89.517 / Greus 2.309 / Mortals 379 / Total 92.205
Totals en jornada de treball + in itinere 999.041

2006 (dades provissionals segons el MTAS)
En jornada de treball
Lleus 925.442 / Greus 8.804 / Mortals 966 / Total 935.212
In itinere Lleus 93.346 / Greus 1.982 / Mortals 372 / Total 95.700
Totals en jornada de treball + in itinere 1.030.912

- L’any 2006 suposa que el nombre total d’accidents de treball, 1.030.912,
creix en 3,45 punts pel que fa a l’any anterior, confirmant la tendència al
creixement del nombre total d’accidents.
- Més de 7.000 persones assalariades van morir en aquests 5 anys (2002 a
2006) com a conseqüència de treballar. 64.000 més van sofrir accidents
greus dels quals es deriven, en la majoria dels casos, seqüeles o lesions
irreversibles.
- En el període de cinc anys (2002-2006), gairebé 5 milions de persones han
sofert algún accident.

Quant al balanç referit a les malalties professionals és demolidor :
- El 94% de les treballadores o els treballadors que moren per causes
laborals ho fan arran d’una dolència que han contret en la seva ocupació.
Solament el 6% mor en un accident de treball.
- El 64% de les malalties laborals dels treballadors i les treballadores no
són reconegudes com a tals i es tracten com a malaties comunes: es
reconeixen una mica menys de 30.000 casos de malalties professionals a
l’any, quan realment la xifra s’aproxima a 80.000.
- Cada any, moren 14.000 homes i 2.000 dones per dolències causades pel
treball, el 4% de tots els decessos que es produeixen en el país. 80.000
treballadors i treballadores emmalalteixen anualment per causes que
s’inicien en en les seves ocupacions, el que fa que en aquest moment hagi
1,8 milions de persones a l’Estat espanyol que sofreixen algun tipus de mal
causat pel seu treball.
- Les mútues d’accidents laborals desvien les malalties professionals cap a
les contingències comunes. Solament el 16% de les dolències dels
treballadors i les treballadores es tracten tenint en compte el seu orígen
laboral.

Aquesta feina de conscienciació social es veu agreujada per les campanyes
institucionals, les quals assenyalen en els seus eslògans d’una banda que
el risc en el treball és evitable, es pot prevenir i és inacceptable
socialment, i per una altra, que el model econòmic-polític que comporta
l’economia de mercat (capitalisme) situa el treball i les seves
conseqüències (accidentalitat, morbiditat, dolenta salut, etc.) en el camp
de l’inevitable.

Mentre no es valori la vida humana per sobre de la falsa lògica de
qualsevol sistema de producció, la mort en els llocs de treball ens
continuarà recordant diàriament que la societat “ha optat” per la
inhumanitat del capital, renunciant a garantir la vida i la salut.

Les treballadores i els treballadors som subjectes amb drets i hem d’exigir
que el treball s’organitzi pensant en les persones i defensant les nostres
vides i la nostra salut.

ELS SEUS BENEFICIS OMPLEN LES CAIXES
ACCIDENT LABORAL = TERRORISME EMPRESARIAL

Confederació General del Treball (CGT)
Mi Ping en TotalPing.com