Memòria obrera sovint bandejada per història oficial d´amos de les ex-colònies. Fins quan?

A ràdio Berga, tenen a la web un apartat d´efemèrides, i m´ha sobtat, l´efemèride d´avui:

1890

El 1890 fou un any de gran conflictivitat social al Berguedà i a les zones industrials de Catalunya. Les condicions de treball a les fàbriques eren molt dures i molts obrers es mobilitzaren per tal de protestar i aconseguir millorar la seva situació. La resposta dels amos fou, sovint, optar pel locaut (tancament de les fàbriques). Després d'uns quants mesos de vagues i locauts, els obrers de Puig-reig -organitzats a través del sindicat de les Tres Classes de Vapor- redactaren una carta al governador civil per tal de denunciar la seva situació: "Los obreros de esta localidad (...), que por motivo de haber cerrado los patronos las fábricas (...) se encuentran sin trabajo (...) acudimos a usted en pública manifestación en demanda de un trozo de pan, para acallar el hambre de nuestros inocentes familias. El hambre! que horrible palabra; y más horrible situación (...) al oír la voz de las inocentes críaturas que llorando a lágrima viva nos piden pan, y no poderselo dar por carecer de él".

Aquest apunt històric, ve a deixar en evidència, quan es fan monogràfics sobre el món de les ex-colònies tèxtils, sovint s´obvia l´explotació social i laboral i les revoltes socials a l´alt llobregat, que en treballs siversos, ni en reculls de premsa comarcal no han encara avui vist la llum, salvades excepcions. Tenim un deute històric en un moviment social d´una història, no escrita pels propietaris que mentre va anar bé, se li reien les gràcies, però quan van anar maldades, va abandonar el patrimoni industrial i entorn o sel´va vendre per deixar-lo en mans d´especulacions immobiliàries. Tenim un deute de recuperació de memòria històrica comarcal.