Justícia signa un conveni amb els 14 col•legis d’advocats per al funcionament de 21 punts de servei d’orientació mediadora a tot Catalunya

Dijous, 19 de juny de 2008 - 16:28h

Justícia

---

Justícia signa un conveni amb els 14 col•legis d’advocats per al funcionament de 21 punts de servei d’orientació mediadora a tot Catalunya

Els 21 serveis d’orientació mediadora, que actuen en el marc dels serveis d’orientació jurídica dels col•legis d’advocats, informen els ciutadans dels avantatges de la mediació com a eina de resolució

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha signat avui, 19 de juny, un conveni amb els degans dels 14 col·legis d’advocats de Catalunya per a la gestió dels serveis d’orientació mediadora que actuen en el marc dels serveis d’orientació jurídica dels col·legis d’advocats. La signatura d’aquests convenis permet el funcionament de 21 punts d’orientació mediadora repartits per tot Catalunya, on professionals especialitzats en mediació informen la ciutadania dels avantatges i del valor que pot aportar en molts casos l’aplicació d’aquest mitjà.

La signatura dels convenis, renovables cada any, presenta algunes novetats respecte de l’any 2007. Així, s’obren dos nous serveis d’orientació mediadora (SOM): un a Cerdanyola, gestionat pel Col·legi d’Advocats de Sabadell, i un altre a l’Hospitalet, dins de la Ciutat de la Justícia, gestionat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, i, a més, el Departament de Justícia signa la quarta addenda al conveni formalitzat l’any 2004 amb l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB).

A l’acte hi han assistit la presidenta del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, Sílvia Giménez Salinas; el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, Pascual Ortuño Muñoz; la directora del Centre de Mediació Familiar de Catalunya del Departament de Justícia, Anna Vall, i els degans dels col·legis d’advocats de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Terrassa, Tortosa, Vic, Sant Feliu de Llobregat, Figueres, Granollers, Manresa, Mataró, Reus i Sabadell.

Serveis d’orientació a la mediació

Els 21 serveis d’orientació mediadora que funcionen des dels serveis d’orientació jurídica dels col·legis d’advocats, responen a la voluntat del Departament de Justícia de crear una extensa xarxa de punts d’informació de la mediació arreu de Catalunya. Des de cadascun d’aquests serveis s’informa els ciutadans i ciutadanes dels avantatges de la mediació com a eina de resolució de conflictes, se’ls ajuda a emplenar els formularis i, si compleixen els requisits, se’n deriven els casos al Centre de Mediació Familiar de Catalunya, el qual els designa un mediador o mediadora del seu partit judicial.

Així mateix, el Departament de Justícia ha signat convenis amb diversos ajuntaments, consells comarcals, associacions i fundacions i amb el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya.

Dades de la mediació a Catalunya

A Catalunya, el percentatge d’èxit de les mediacions sol·licitades directament per les parts és d’un 76,28%, i en els casos que arriben a la mediació per derivació judicial el percentatge és gairebé d’un 51%. En els darrers anys, tant les sol·licituds de mediació com les mediacions acabades han experimentat un augment progressiu.

A Catalunya hi ha 1.447 mediadors familiars homologats pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya, 1.247 dels quals estan en actiu i 200, inactius. Es tracta d’especialistes en mediació que provenen dels camps de la psicologia, l’educació, el treball social, la pedagogia i el dret. Per demarcacions:

A Barcelona hi ha 827 mediadors familiars. La distribució de despatxos, desglossada per partits judicials, és la següent: Arenys de Mar, 14; Badalona, 12; Barcelona, 581; Berga, 2; Cerdanyola del Vallès, 20; Cornellà de Llobregat, 5; Esplugues de Llobregat, 8; Gavà, 12; Granollers, 32; l’Hospitalet de Llobregat, 11; Igualada, 7; Manresa, 45; Martorell, 6; Mataró, 51; Mollet del Vallès, 25; el Prat de Llobregat, 4; Rubí, 18; Sabadell, 46; Sant Boi de Llobregat, 6; Sant Feliu de Llobregat, 31; Santa Coloma de Gramenet, 8; Terrassa, 51; Vic, 17; Vilafranca del Penedès, 6, i Vilanova i la Geltrú, 15. En total, hi ha 1.033 despatxos de mediadors.

A Girona hi ha 173 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Girona és la següent: a la Bisbal d’Empordà, 10; a Blanes, 7; a Figueres, 43; a Girona, 136; a Olot, 10; a Puigcerdà, 2; a Ripoll, 1; a Sant Feliu de Guíxols, 7, i a Santa Coloma de Farners, 4. En total hi ha 220 despatxos de mediadors.

A Tarragona hi ha 78 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Tarragona és la següent: a Falset, 3; a Reus, 27; a Tarragona, 52; a Valls, 8, i al Vendrell, 4. En total, hi ha 94 despatxos de mediadors.

A Lleida hi ha 104 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Lleida és la següent: a Balaguer, 10; a Cervera, 4; a Lleida, 96; a la Seu d’Urgell, 3; a Solsona, 3; a Tremp, 6, i a Vielha, 1. En total hi ha 123 despatxos de mediadors.

A les Terres de l’Ebre hi ha 65 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de les Terres de l’Ebre és la següent: a Amposta, 51; a Gandesa, 35, i a Tortosa, 50. En total, hi ha 136 despatxos de mediadors.

Projecte de llei de mediació en l’àmbit del dret privat

El Govern va aprovar, el passat 27 de maig, el Projecte de llei de mediació en l’àmbit del dret privat, per poder ampliar els camps d’intervenció d’aquest mitjà de solució de conflictes i descarregar de feina ordinària els jutjats de Catalunya, tal com han sol·licitat reiteradament les autoritats judicials.

El nou text substitueix la Llei 1/2001, de mediació familiar de Catalunya, i n’amplia el contingut; introdueix nous aspectes susceptibles de sotmetre’s a la mediació familiar i inclou especialment la mediació civil com a instrument per resoldre els conflictes derivats de la convivència ciutadana i social.

Així, s’estableix la mediació per a qualsevol tipus de qüestió en matèria de dret privat que pugui ser objecte d’un procés judicial i en la qual s’hagi trencat la comunicació entre les parts. D’aquesta manera, es promou una resolució dels conflictes dialogada i acordada entre les parts, que, alhora, evitarà l’entrada de nous casos als jutjats de Catalunya.

Font: GENCAT