Puja preus bàsics afecten greument als treballadors/es. Què hi fan Tribunals de la competència? El PSOE afavoreix grans fortunes

Puja preus bàsics afecten greument als treballadors/es. Què hi fan Tribunals de la competència? El PSOE afavoreix grans fortunes

Els aliments bàsics, que afecten pel percentatge de renda personal i familiar disponible a la gent que li costa arribar més al final de mes, ja l´Institut d’Estadística de Catalunya (IEC) es reflecteix que el 1997, 54.000 llars de Catalunya no rebien cap tipus d’ingrés i que en 664.700 llars no constava registrat cap membre ocupat.

La realitat és que el preu que paga el consumidor té poc a veure amb el que percep el pagès o ramader i en determinats productes hi ha diferències de fins al 1.000%, com en el cas de la pastanaga. En d'altres comestibles, la diferència no és tan espectacular, però és igualment significativa: 326% en la vedella, 404% en el porc, 762% en la ceba o un 250% en la fruita, segons un informe de la Confederació d'Organitzacions Agràries i Ramaderes (COAG).
Aquest estudi xifra en un 418% el marge de diferència entre el preu d'origen i el final. El productor, segons la mateixa anàlisi, només participa en un 23% en el preu de la vedella, un 20% en el del porc i un 12% en el de la ceba, tot i que hi guanya més, un 66%, en els ous, per citar alguns exemples. La mitjana del que es queden ramaders i agricultors és del 32% del total que paga el consumidor.
Els motius de la forta alça de preus són múltiples i han coincidit en el temps: les males collites arreu, que han revaloritzat l'escassa producció autòctona, l'especulació, la política comunitària o aquest increment dels marges comercials. És a dir, com ja va passar en el seu dia amb l'acer i amb els carburants, les matèries primeres alimentàries són també cada vegada més cares.

I aquí trobem un nou exemple de la manca d´autogovern i del poder del dret de decidir que patim especialment les classes populars, ja que segons el Decret 222/2002, de 27 d'agost, Catalunya ha estat la pionera en la creació dels seus òrgans de defensa de la competència, respectivament el Tribunal Català de Defensa de la Competència i la Direcció General de Defensa de la Competència, però el fet de l'existència d'aquests dos òrgans en matèria de competència a Catalunya respon a la necessitat de garantir la imparcialitat dels òrgans encarregats de decidir sobre cada conducta concreta; és a dir, separar les funcions d'instrucció i de resolució dels expedients. Així, les funcions d'instrucció corresponen a la Direcció General de Defensa de la Competència, mentre que les funcions de resolució pertanyen al Tribunal Català de Defensa de la Competència. Què hi fan actualment per impedir els augments del 418% entre productors i la venda comercial al consumidor el Tribunal Català de defensa de la competència? No s´exerceix i es deixa que les grans distribuidores entre proveïdors i clients marquin els preus?
I el fet que La Llei estatal 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència crea, en el àmbit estatal, una institució única i independent del Govern estatal, la Comissió "Nacional" de la Competencia (CNC), que integra a los antics Servei i Tribunal de Defensa de la Competència de l´estat què hi fan?
Molts ciutadans els hi deuen expliccions amb els augments de preus

Le competències reals encara les exerceix l´estat,innibint-se a efectes pràctics, mentres a la gent cada cop li costa més arribar a fi de mes per la pèrdua de poder adquisitiu.

I la situació s´agreujarà ja que fins i tot el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), Antoni Riera, apunta que aquests increments en els preus dels aliments no elaborats continuaran i es traslladaran a la resta de productes alimentaris elaborats. «Si pugen la farina, els ous, la llet, ho faran també tots aquells aliments que utilitzen aquests productes com a matèries primeres", per tant l efecte dominó serà general als preus, que l´efecte de la no percepció del preu de les pessetes a euros fa que la situació ja qui compti que la conversió a la nova moneda un desastre per l´economia familiar, i només a servit per viatjar i per la llibertat de moviments de capitals de les corporacions transnacionals i l´evasió de capitals puja a nivell de 10 bilions d´euros , amb casos com es troben Luxemburg (49.370 milions d´euros), Bermudes (48.333 milions), Jersey (39.410 milions), Guinea Equatorial (34.710 milions) i Emirats Àrabs (34.370 milions) produït precisament pels grans capitals i les grans empreses, la majoria trasnacionals. A més, està comprovat que la carga fiscal cap a les empreses més grans es cada cop inferior quan l´evasió de capitals suposa ja un 10% del PIB.
Una quantitat a la mateixa alçada que l´espoli fiscal català i l´estat mira a un altra cantó el ministre d´economia Solbes, que no posa mà als 60.000 milions d´euros mentre permet a les grans fortunes aplicar un gravamen fiscal gairebé de riure a través de les SICAV, que entre d´altres,les 36 més grans Sicav del mercat, entre les que es troben les societats d´Amancio Ortega, Alicia Koplowitz, la familia Del Pino, Rosalía Mera, Manuel Jove, Juan Abelló, Ram Bhawnani, la familia Lladró, els Entrecanales i la familia Serratosa varen arrancar l´any destinant una mitja del 64% del seu patrimoni a actius en renta variable y el 36% a la renta fixa . L´escàndol resideix que la majoria de la població desconeix que mentre les classes mitges i classes populars paguen com els primers impostos, els poseidors de les SICAV, les grans fortunes tributen només tributen al 1% en el impost de societats per tractar-se d´institucions d´inversió col.lectiva. La resta de societats tributen al 35%, el que és un greuge per la resta de petites i mitjanes empreses. Els accionistes d´una Sicav tributen en el IRPF per las plusvàlues quan venen les accions. Si s´hna generat després d´un any, contribueixen al 15%.
Algú es creu encara que el PSOE que no modifica el favoritisme a grans fortunes sigui un partit d´esquerres? Fins quan aquesta situació de privilegi mentre la majoria paga impecablement els seus deures fiscals i tributaris?Ens cal tenir el dret de decidir en temes tributaris i fiscals, a l´hora de posar o treure gravàmens i legislar, mentrestant patirem un model que afavoreix les grans fortunes amb un PSOE que practica política de dretes, de la mà de Solbes i la benedicció de Zapatero,al igual que ho feia el PP amb el suport i ideòleg econòmic tenint a la neoliberal CIU i que la desafecció amb l´estat espanyol veient aquest greuges tributaris faci que cada cop més treballadors catalans/es amb independència del seu origne i llengua familiar,obrin els ulls i que estiguin més convençuts que Catalunya prenguem el nostre camí perquè no hi tenim res a perdre, ens al contrari,a deixar de subordinar-nos a Espanya i tenim molt a guanyar-hi amb la independència del nostre país, si volem una veritable justícia social i alliberament nacional. Salvador Seguí, ja ho va dir fa temps.