Opinions sobre el Marc Català de relacions laborals a l´Esquerra nacional

En aquesta ocasió, faré una excepció i poso l´accent en l´exemplar del mes de juny de la revista pels militants d´ERC que podeu consultar clicant aquí, on per fi, es parla sobre el Marc català de relacions laborals de forma específica. Representants de CCOO(jordi presas),UGT(Cesc Poch),Intersindical-CSC(Eduard Suarez) i jo com a CGT(Moisès Rial), tots membres del Fòrum sindical d´ERC, opinem sobre l´estat actual i els objectius. Crec que la sintesi permet pels no iniciats, acostar la necessitat del traspàs exclusiu en tot el referit al Marc català sociolaboral, ens hi va molt. Recordo, un cop més, com en l´entrevista que els objectius bàsics foren recollits al referent document Per un marc català de relacions laborals, que caldria actualitzar però que és la base de per on cal anar el sobiranisme sociolaboral, tant dels diferents corrents interns, com del conjunt de la societat.

Voldria fer un merescut reconeixement, ja que l´iniciativa, ve del diputat al congreso de los diputados,Joan Tardà, que per mèrits es mereix un lloc destacat a futures llistes al Parlament espanyol, que del debat que ell va proposar entre els membres del fòrum sindical d´ERC , malgrat que desitjaria que s´anés més enllà pel pes clau al congrés, com seria formular el traspàs i creació d´una seguretat social catalana amb el seu règim econòmic i fragmentar la caixa única, en va sortir interpel·lació al ministre caldera i uns posteriors compromisos negociats per ell de calendari de traspàs competencial a partir d´aquest 30 de juny, entre d ´altres de l´inspecció de treball, que s´ha d´incloure en la comissió mixta de traspassos en aplicació del nou estatut. Tot cal dir, que fins que no tinguem un nou "tanc social", una Seguretat social catalana, dificilment penetrarem el sobiranisme en sectors socials no propers al catalanisme, i molt menys, al sobiranisme. El marc català és l´eina que ens cal, i espero que haguem modestament contribuït al debat entre militància i entorn social a l´aportació ideològica, però també de millora de les condicions de vida de la societat.

Article d´opinió. Sindicalistes per la sobirania: pel marc català de relacions laborals

Ha aparegut ja l´exemplar del mes de juny del 2007 de la Revista Catalunya, -que podeu llegir complet clicant imatge- òrgan d´expressió de la CGT de Catalunya, amb una tirada vora els 15.000 exemplars, que en aquesta ocasió inclouen article propi en una versió reduïda , per espai, de l´article següent, que trobareu a la pàgina 11:

SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA: PEL MARC CATALÀ DE RELACIONS LABORALS

Recordo com un conegut sindicalista del Metro , referint-me al Marc català de relacions laborals, m´expressava: "mira, el poder, como más cerca, mejor, ni que sea para tirarle piedras". Aquesta afirmació, connecta amb la certesa que l´estat espanyol en matèria laboral i els seus agents còmplices, no ens serveixen al conjunt de treballadors/es catalans per resoldre els nostres reptes que en dotaria en canvi el Marc propi, ja que al fragmentar la caixa única de la seguretat social, tindríem les eines amb base legal, econòmica i de gestió per crear una nova Seguretat Social Catalana, potenciar convenis catalans, eradicar la precarietat i la desregulació, la subcontractació abusiva, les deslocalitzacions, l´accidentalitat laboral (146 morts a la feina a Catalunya el 2006), mesures legislatives pròpies en seguretat i higiene al treball, model de contractació, atur, invalideses, formació, model d´estat del benestar, FOGASA, prestacions socials, garantir salaris segons el cost real de la vida real (IPC Català) , etc. I d´aquest convenciment que davant d´un entorn de globalització neoliberal que les decisions que ens afecten es prenen cada cop a més llunyania i menys control democràtic, ens és imprescindible de dotar-nos d´eines útils i practiques per defensar-nos a les classes populars, per tant el Marc català és el més realista i proper.

. D´aquí que fugint de dogmatismes estèrils, unint voluntats transversals en pro a l´objectiu d ´assolir el Marc

català de relacions laborals per al nostre país, s´hagi formalitzat Sindicalistes per la sobirania, que a partir d´un manifest inicial, va sumant adhesions plurals de treballadors/es , de sindicalistes d´arreu dels Països catalans per assolir l´autogestió sociolaboral al nostre país, a través d´un Marc propi de relacions laborals no subordinats a l´ingerència en la nostra realitat i necessitats per part de l´estat espanyol.

Una autogestió laboral que en l´estatut del 30 de setembre aprovat per prop del 90% del Parlament català reconeixia en art. 170.1 apartat a ) el Marc català de relacions laborals i que les pressions de l´alta burgesia catalana, que desembocà en el pacte Mas-Zapatero de la Moncloa, va retallar unilateralment, no fos que els treballadors/es d´aquest país ens dotéssim d´eines útils que ens aproximés a un estat del benestar pròxim als països nòrdics.

L´estatut restant, a part de bones paraules que sempre dependran de la voluntat de l´estat (o sigui nul·la), ja que les cúpules sindicals de CCOO-UGT-CEOE-CEPYME, com en la darrera reforma de la seguretat social, rep la benedicció del PSOE ara , com abans ho feia el PP, en la desregulació dels nostres drets. Els poders fàctics, ho volen tenir tot , "atado y bien atado".

Com consta al manifest públic, citem el sindicalista de la CNT,Salvador Seguí (el noi del sucre ), que digué davant les corts espanyoles :

"A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m'escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d'independitzar Catalunya de l'Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s'oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional".

Encara avui, és un missatge viu per les renúncies dels explotadors, , però que assenyala que al poble treballador català camini a favor de les llibertats individuals i col·lectives, perquè ara demanar millor benestar social davant l´actual espoli salarial i fiscal de l´estat

, i fer via emancipar-nos sense pors i renúncies sobiranament, perquè els treballadors/es catalans hi tenim molt a guanyar superant la tirania colonitzadora de l´estat espanyol.

Sindicalistes per la sobirania, neix a l´empara de la Plataforma Sobirania i progrés que té com a objectius la recollida de signatures , actualment en marxa, per transferir competències per a exercir referèndum com el d´autodeterminació, promoure la desobediència fiscal a l´estat espanyol per tal que la Generalitat recapti tots els impostos i l´internacionalització del procés cap a la sobirania des Països catalans. Des de sindicalistes per la sobirania, volem fer camí amb tu pel progrés i la sobirania, perquè la llibertat és el benestar social més preuat. S´ho val i ens ho mereixem.T´hi sumes?

Moisès Rial. CGT PIRELLI. del grup promotor de Sindicalistes per la Sobirania.

www.sindicalistesperlasobirania.cat

Xina: esclaus laborals del Segle XXI alliberats encara ara

31 traballadors (algún nen es pot apreciar en la fotografia) han estat rescatats de la esclavitud en un fàbrica xinesa. Immigrantes rurals que feien jornades laborals de 20 hores diàries, tenien prohibit sortit del treball i rebien només pa i aigua per a menjar. Un d´ells no ho va poder suportar.

Hi ha notícies que, encara ara, un no espera no veure-les en ple segle XXI, i que en matèria laboral encara queda molt per fer a nivell global, malauradament. Per reflexionar-hi tots plegats quin món estem vivint.

El salari mínim dels Països Catalans és a la meitat del rànquing europeu

Surt aquesta notícia a directe.cat, prou significativa dels sous mínims a nivell europeu:
Els 666 euros mensuals mínims a l'Estat són lluny dels 1.570 de salari mínim a Luxemburg

El salari mínim dels Països Catalans és a la meitat del rànquing europeu

Els Països Catalans es troben en una posició intermèdia en el conjunt europeu pel que fa al nivell del salari mínim interprofessional, que és de 666 euros al mes, segons les dades publicades per l'Oficina Estadística de la Unió Europea, Eurostat, que revela una gran diferència entre estats membre. Luxemburg, amb 1.570 euros al mes, se situa al capdavant i Bulgària ocupa l'últim lloc del rànquing, amb un salari mínim de 92 euros al mes.

Eurostat classifica els 20 països que tenen un salari mínim establert per llei en tres grans grups. El primer, del qual formen part Bulgària, Romania, Letònia, Lituània, Eslovàquia, Estònia, Polònia, Hongria i República Txeca, és el dels que tenen un salari inferior a 300 euros al mes. El segon, al qual pertanyen els Països Catalans al costat d'Espanya, Portugal, Eslovènia, Malta i Grècia, on oscil·la entre els 400 i els 700 euros mensuals.

Finalment, estan els països on el salari mínim supera els 1.200 euros: França, Bèlgica, Països Baixos, Regne Unit, Irlanda i Luxemburg.

A tall de comparació, el mínim a nivell federal als Estats Units era el gener de l'aquest any de 676 euros mensuals.

El “càncer professional” provoca 600.000 de les 2.200.000 defuncions de mitjana en l’àmbit laboral de la UE!

He quedat astorat amb un dels titulars de la revista d´informació alternativa, La directa: El ‘càncer professional’ provoca el 27% de morts en l’àmbit laboral.
La premsa generalista no difon que es produeix 600.000 morts dels 2.200.000 a Europa degut al denominat càncer professional???
I això es diu, a les informacions publicades a la Guia Professional de la Federació Internacional de Treballadors de la Indústria Metalúrgica (FITIM), que podeu consultar aquí, clicant-hi. Qüasi un terç de les morts a causa de les pèssimes condicions laborals que es produeixen anualment a la Unió Europea, i un de cada 5 treballadors/es exposats pot patir-ne al llarg de la seva vida, ni més ni menys. I deixo constància perquè es una epidèmia brutal que hauria d´alarmar organisme oficials competents urgentment, i que per la part que ens toca, si organismes internaiconals com l´OIT no actuen, la legislació comunitària, l´estatal i en primera instància la conselleria de Treball haurien dá ctuar amb celeritat davant aquest , malauradament, càncer laboral.

Història i memòria de la revolució llibertària, a València

HISTÒRIA I MEMÒRIA DE LA REVOLUCIÓ LLIBERTÀRIA
Trobada d'investigadors del Moviment Llibertari

València, del 29 de juny al 1 de juliol de 2007
Col·legi Major Rector Peset, Universitat de València
Plaça del Forn de San Nicolás 4, 46001 València

Organitzen Confederació General del Treball (CGT) i Fundació Salvador Seguí (FSS)

PRESENTACIÓ
Després de l'experiència de les Jornades Llibertàries, que es estan desenvolupant per tot l'Estat espanyol durant l'any 2006 i l'any 2007, celebrades al voltant de l'obra constructiva de la Revolució, amb motiu del 70 aniversari del 19 de juliol de 1937, volem organitzar unes Jornades centrades en la Història i Memòria de la Revolució Llibertària, amb la finalitat de reflexionar de forma col·lectiva sobre aquests temes, que són part fonamental de la Memòria Històrica.

Les jornades es desenvoluparan de la següent forma:

OBJECTIUS
• Fomentar el coneixement del pensament llibertari.
• Aprofundir en la difusió de l'obra constructiva de la Revolució.
• Reflexionar sobre la necessitat de la memòria col·lectiva.
Amb aquest projecte no només volem recuperar la memòria del Moviment Llibertari a través de la difusió de l'obra constructiva de La Revolució Llibertària, sinó propiciar la reflexió sobre la memòria històrica, col·lectiva i social.

Metodologia de treball:
Les Jornades es desenvoluparan per taules temàtiques de discussió on cada ponent presentarà el seu treball que serà debatut entre els assistents. Cada taula serà moderada per un dels participants que després d'una breu presentació donarà pas a les intervencions dels ponents, aquests tindran 10 minuts per a explicar la seva argumentació, ja que el que es pretén és potenciar el debat entre estudiosos del Moviment Llibertari, i es provoqui una discussió animosa, que enriqueixi a participants i assistents.

SESSIONS:

Divendres 29 juny (17 h)
Mesa 1: Cap a una definició de la memòria històrica: Metodologia i problemes.
Mesa 2: Qui fa la memòria històrica? Protagonistes, investigadors, associacions. Es tractaria de reflexionar fugint del dogmatisme sobre la conceptualització del terme amb la finalitat d'arribar a conclusions.

Divendres 29 juny (20,30 h)
Recital de poemes de Jesús Lizano

Dissabte 30 juny (10,30 h)
Mesa 3: Memòria històrica i revolució: Va haver-hi una revolució llibertària? Aquí es repassarien des dels tòpics, anacronismes, romanticismes, etc. fins a la possibilitat d'enquadrar les diferents concepcions revolucionàries.

Dissabte 30 juny (17 h)
Mesa 4: Memòria històrica i revolució: estat actual de les investigacions (I). Espai per a presentar els últims treballs o les investigacions en curs.

Dissabte 30 de juny (20,30 h)
Pel·lícula de José Mª Nunes

Diumenge 1 de juliol (11 h)
Mesa 4: Memòria històrica i revolució: estat actual de les investigacions (II).

Paral·lelament a les Jornades hi haurà una exposició de documentació sobre la Memòria de la Revolució (amb materials de la FSS), servei de llibreria i per les nits tindran lloc dues sessions lúdiques: Una pel·lícula del realitzador José María Nunes i un recital del poeta Jesús Lizano.

Per a contactar utilitzar el següent correu electrònic: Rafael.Maestre@uv.es

Primer judici per moobing a l´administració pública a subordinada de Joaquim nadal

Afecta a una subordinada del conseller de politica territorial, Joaquim Nadal, a Lleida, es tracta del judici que es segueix contra Teresa Escuer per moobing a la funcionaria Begoña Solé i que afecta al superior d´ambdós, el delegatde la Conselleria de Política territorial a Lleida i home de confiança del conseller Nadal, Jordi Benet. Els querellats són Benet, Casals i Suárez Gixé han sigut defensats en tot moment per la cúpula de la Generalitat, que, a pesar de tractar-se d´un cas penal, va decidir assumir el cost de la defensa jurídica dels tres querellats, ni més ni menys que amb l´asignación de la lletrada Esther Capella Farré, presidenta dels Juristes Demòcrates catalans , coneguda per la seva participació en la ponència de l´Estatut i proposadaa pel Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. EL PSC farà dimitir Teresa Escuer i Jordi Benet, o caldrà demanar responsabilitats més amunt, quan es dicti sentència condemnatòria, ara que el fiscal els demana 18 anys de presó??
És el primer cas de judici per moobing per a via penal a l´administració pública de Catalunya i Espanya. Encara que en parli la premsa digital cavernària, aquests fets no haurien de succeir enlloc, i menys a l´administració pública, ja que ha de vetllar més que ningú pels treballadors/es. Al país veí en parlen aquí i aquí.

L´estat necessita legitimar-se amb la despesa social i tapar el sistema capitalista desigual

Fent un alt de recés d´estudi en aquests dies que tants mortals estem immersos en estudis universitaris per examens, m´ha semblat pertinent reproduir dins la matèria de serveis socials una afirmació de l´investigador social James O´Connor, dins la seva obra "La crisis fiscal de l´Estat", en la que assenyala que: "l´acció social de l´Estat es troba en la relació de dos conceptes empre presents en el desenvolupament de l´Estat social, i sobretot, en la seva forma més avançada d´Estat del benestar. Els conceptes són el d´acumulació i legitimació, ja que creu que l´origen i evolució de l´Estat del benestar ve lligat a les necessitats de desenvolupament i pervivència del capitalisme, en la ja seva fase avançada".
Si sabem que les necessitats venen satisfetes pel sector públic, pel mercat o pel tercer sector(donacions, ajuda mútua, entitats socials..), no podem obviar que el sistema de l´estat i la societat té tres direccions de resposta:
Amb l´intervencionisme negatiu, com és treure legitimitat als moviments socials que posin en dubte el sistema, mitjançant suprimint el problema generat per les necesitats mitjançant la tàctica d´obviar el subjectes de les mateixes, mtjançant la prohibició o restricció de la manifestació de les necessitats, per tal que la trascendència pública d´un fenomen pugui arribar a arribar a tenir notorietat. L´altra és l´abstencionisme , que és que el mercat autoreguli , sense intervenció pública i deixant a la societat indefensa al propi mercat, amb conseqüències directes al propi individu sense que un actor públic posi remei, i en darrer terme l´intervencionisme positiu, que és mitigar els dos casos anteriors, ja que està a les antípodes del liberalisme, que si dona protagonisme a l´estat en la regulació de les necessitats socials, mitjantçant l´assistència, la rehabilitació i la prevenció.
He trobat informació ampliada de James O´connor sobre analisi anterior clicant aquí, per els "masoques socials" que volgueu saber-ne més d´un tema que a tots/es ens afecta i que també es pot adquirir per internet aquí, no com a acte de consumisme superflu, sinó com a vitamines pel cervell i pensar més enllà del que ens venen marcat pel propi sistema.

A Pirelli, de vaga fins a finals d´any si no hi ha canvis en negociació del conveni

CGT PIRELLI, us informa també amb aquest bloc sindical, per anar-vos informant del tema i les successives jornades de parades de dues hores per torn que fem els més de 1050 treballadors/es de PIRELLI a Manresai el desenvolupament després de les negociacions suspeses entre patronal i CGT, CCOO i UGT, amb nova proposta d´aturades fins a fi d´any entregada a l´inspecció de treball.
Hi ha en joc requalificar vora 163.000 m2, dels quals edificables 124.000m2, sabent que els beneficis que això suposaria, pagaria varies factories noves, segons fons sindicals, a més de l´oferiment actual ajuntament del trasllat en terrenys propers i urbanització de la zona, la creació d´un centre de recerca amb implicació del govern català que doni valor afegit, i l´empresa vol més sacrificis per ser competitius amb altres centres europeus, quan els costos laborals sóm lluny dels sous i condicions laborals dels alemanys, demanant nous sacrificis en un moment de fer calaix, precisament.
Aquí teniu la nota d´agència, recollida a el.debat.cat i a telenoticies.cat, distribuïda per l´ACN:
La vaga a Pirelli de Manresa s'allargarà fins a finals d'any per les dificultats d'arribar a un acord en el conveni

El comitè d'empresa de Pirelli a Manresa ha presentat aquest divendres a la Inspecció de Treball una nova proposta d'aturades de dues hores per torn que s'allargarà fins a finals d'any. El president del comitè, Jaume Vila, ha dit que han decidit endurir la pressió perquè l'empresa està dificultant molt que hi hagi un acord en la negociació del conveni. Des del mes d'abril, els treballadors de Pirelli fan dues hores de vaga per torn un cop per setmana, a banda de no fer hores extres. Aquesta mesura de pressió ha estat insuficient fins ara per desencallar la negociació del conveni.

Segons ha explicat el president del comitè, Jaume Vila, ara fa dues setmanes que no hi ha cap trobada amb l'empresa. Per això, ha dit, aquesta nova convocatòria d'aturades, que s'allargarà fins el mes de desembre, haurà de comportar una nova reunió de mediació i possiblement permeti que hi hagi noves converses amb l'empresa. Segons Vila, el comitè ha decidit endurir la pressió allargant la convocatòria d'aturades perquè tenen la sensació que la negociació “va per llarg”, ja que l'empresa no està cedint gens, mentre que sí ho estan fent els representants dels treballadors. Per al comitè, aquesta negociació està resultant molt més “carregosa” que d'altres.

La vaga a Pirelli de Manresa s'allargarà fins a finals d'any per les dificultats d'arribar a un acord en el conveni

Manresa.- El comitè d'empresa de Pirelli a Manresa ha presentat avui a la Inspecció de Treball una nova proposta d'aturades de dues hores per torn que s'allargarà fins a finals d'any. El president del comitè, Jaume Vila, ha dit que han decidit endurir la pressió perquè l'empresa està dificultant molt que hi hagi un acord en la negociació del conveni.