Llach: la revolta permanent

Ara que ens anuncien el segon i darrer concert del cantautor Lluís Llach a la seva natal població de Verges, que fins i tot tv3 transmetrà en directe, és especialment recomanable la pel.lícula Llach: la revolta permanent. Un documental musical de la seva vida, lligat amb els fets del 3 de març a Vitòria, que van morir 5 obrers, en ple postfranquisme sense franco en la transició, que encara ara, essent ministre Fraga, ningú ha donat explicacions, ni tan sols l´estat espanyol s´ha disculpat amb els familiars de les víctimes, en uns fets, que va haver més de 100 ferits a església de san francisco, congregats vora 4000 persones en assemblea, que sel´s va tirar gasos lacrimògens, i quan sortien, foren tirotejats per la policia. La lluita de classes, en un moment important que podia originar les ànsies de millores laborals, el règim i poders econòmics no es podien permetre que el moviment anés a més, en un context de vaga generals i el nou sindicalisme basc compromés es configurava, fins els actuals sindicats abertzales LAB i ELA, majoritaris a Euskadi. En aquesta pel.lícula a molts en els crèdits se´ls haurà passat per alt la col.laboració dels sindicats ESK i LAB, per entendre el que suposa el moviment sindical basc per l´alliberament nacional, qüestió que encara a Catalunya cal afrontar amb valentia si volem fer un salt endavant.
En format de documental explica els fets i narra procés creatiu de Llach, amb cançó campanades a mort dedicada pels fets i altres, amb concert final de l´orfeó donostiarra 30 anys més tard amb Llach. Una pel.lícula produïda per Jaume Roures, que dona la dimensió d´aquest monstre musical català compromès en mil i una lluites socials i nacionals. Recomanable ara especialment per adonar-nos d´un cantautor compromès , en català, que s´ha mullat en franquisme i en "democràcia", un exemple a seguir per molts d´altres músics, amb independència del seu estil musical.

Com informen a Ritmes.cat, el 3 de març de 1976 a Vitòria, en el transcurs d'una assemblea de treballadors, l'actuació de la policia va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, Lluís Llach va compondre una de les cançons més emblemàtiques, Campanades a morts. Trenta anys després, el cantautor va tornar a la capital alabesa per interpretar-la en un concert multitudinari en record d'aquelles víctimes. La història de la cançó, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van provocar són el fil conductor de la pel·lícula Llach: la revolta permanent. Aquest documental s'estrenarà el 22 de setembre al Festival de Sant Sebastià.

Dirigit per Lluís Danés i produït per Mediapro, amb guió de Lluís Arcarazo i Lila Pla, i fotografia d'Emili Guirao, el film Llach: la revolta permanent es projectarà al Velòdrom d'Anoeta, en el marc de la 54 edició del Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià. El músic català interpretarà diverses cançons al piano durant la presentació prèvia a la projecció de la pel·lícula.

La gènesi de Llach: la revolta permanent es troba en el concert Campanades a morts que l'artista de Verges va fer al Pavelló Buesa-Arena de Vitòria el passat 3 de març, en memòria de les víctimes del desallotjament esdevingut trenta anys abans a la capital alabesa. L'objectiu de l'espectacle era recordar i homenatjar les víctimes d'aquells fets i totes les persones que van contribuir a conquerir els drets democràtics perduts durant la dictadura franquista.

El concert va comptar amb la participació de l'Orfeó Donostiarra i una Orquestra Simfònica sota la direcció d'Enrique Ricci, i es va dividir en dues parts. En la primera, Llach va interpretar amb els seus músics habituals algunes de les cançons del seu ampli repertori. Posteriorment, van unir-se al cantautor l'Orquestra i l'Orfeó per interpretar, entre altres temes, Campanades a morts.

Aquest concert commemoratiu és un dels elements que forma part de Llach: la revolta permanent, una pel·lícula concebuda com un viatge en l'espai i en el temps conduït per la música i les paraules del mateix Llach, on es creuen records autobiogràfics amb les imatges i els testimonis dels protagonistes dels fets de 1976. En aquesta pàgina es pot veure el tràiler.

Coincidint amb l'estrena de Llach: la revolta permanent, i per commemorar el 40 aniversari de l'artista sobre els escenaris, el segell Dro ha reeditat en format digipack els cinc àlbums publicats en el seu moment per Movieplay, amb un llibret amb les lletres de les cançons en català i castellà. Entre aquests treballs hi ha Ara i aquí (1970), I si canto trist (1974) i Campanades a morts (1977).