El PSOE, amb suport de CEOE, CCOO ,UGT, CEPYME allarga a 15 anys per percebre una pensió. Campanya SEGURETAT SOCIAL CATALANA

Davant la deriva neoradial del PSOE, amb invasions competencials, "somriures profidents zapatero" que no convencen els més de 200.000 usuaris diaris de Renfe que pateixen retards de mitja, el aeroport que aspira a ser internacional (que no ho era fins ara?, s´ho repensa també AENA?), ja els passaran factura a les municipals a l´àrea metropolitana, entre d´altres. Aquí al Berguedà diàriament no patim per RENFE, perquè no ens arriba encara! . I a Catalunya, els tancaments patronals com a SAS Abrera, deixen sense ni consulta administració a 300 famílies sense treball, sense previ avís, amb protestes i accions de resposta. Cal una resposta contundent de l´administració a aquesta subcontracta de SEAT inadmissible. Els treballadors han decidit tancar-se en les instal.lacions indefinidament com a resposta.

I la Montserrat Tura, dient que això de modificar el Tribunal Constitucional l´estatutet Mas-Zapatero, no passaria res greu, en la linia del secretari d´organització del PSOE , José Blanco, el PSOE-PSC, s´estan cobrint de glòria, i ens posen el camí a que cada dia hi hagi més independentistes. Qui ho havia de dir, inclús un notari articulista del butlletí del PSC-PSOE, el Periódico, veu inevitable la secessió en article d´avui, escriu en López -Burniol, benvingut al carro de l´independentisme, ni que sigui per cansament de l´Espanya neocolonial. El PSC, encara ha de decidir que vol fer quan sigui gran. Una altra polèmica pública dins el PSC, ha passat inadvertida i és Sixte Moral, militant del PSC de Vilanova i la Geltrú que ha gosat criticar al omnipresent Miquel Iceta, en aquella estupidesa que va dir que "això de la independència són collonades". Així que li preguntin els estats que la tenen si hi renunciarien, aviam si en troba algun que ho faci.
I entre tota aquesta maregassa i el clima histèric a Espanya pel cas De Juana Chaos, vinga, nova retallada en semisecret, la pedra angular, la reforma de la seguretat social, feu-hi una ullada, que afecta a futurs pensionistes. Qui la va inspirar? El text aprovat desenvolupa mesures incloses en acord arribat el 13 de juliol, com no abans de vacances, pel govern del PSOE, amb CEOE, CEPYME, UGT i CCOO al mateix Palacio de La Moncloa.Qui la firma? El consell de ministres del PSOE. Ho comenta aquesta noticia força en concret, però ja ha aixecat critiques sobretot pels joves que treballen en precari que se´s farà impossible acumular anys de cotització social, ja que han aprovat :

-Incentivar el treball més enllà del 65 anys

- Allargar de 12,5 anys a 15 anys mínim per percebre pensió

Una seguretat social catalana i un marc català de relacions laborals és possible i necesària per les classes populars prou escanyades, trencant el model estatal recaptatori i recollint les cotitzacions dels treballadors/es catalans en una de pròpia, tindríem una realitat social de prestacions més justa i equilibrada al nostre país, però els sindicats espanyols i la gran patronal, com PP-PSOE, no ho volen permetre. Més del mateix.
I encara hi ha treballadors/es catalans que els convenç el "somriure profident Zapatero"..Fins quan?

Vist l´enèssima reforma que precaritza les vides de molta gent i que afecta les classes populars greument, mentre no disposem del ple exercici de l´autodeterminació, es fa necessari pels treballadors/es i autònoms catalans una resposta contundent.Llenço proposta per tenir una SEGURETAT SOCIAL CATALANA:

A. Traspàs de totes les competències en matèria de Seguretat Social per tal de disposar de la gestió dels nostres propis recursos en aquesta matèria i garantir un sistema de pensions mínimes als diferents governs del conjunt dels Països Catalans sota administració espanyola (Generalitat de Catalunya, Generalitat del País Valencià, Govern de les Illes Balears ).

B. Creació d´una Llei Catalana de Seguretat Social referides a Incapacitats Temporals, Incapacitats Permanents, Jubilació i mort i supervivència amb competències exclusives del Govern català, a través de la transferència exclusiva per via article 150.2 de la constitució espanyola i la modificació del marc legal vigent que ho faci viable .

C. El traspàs ha de comportar fixar que els treballadors/es de Catalunya com a mínim percebessin el salari mínim interprofessional no inferior al 60% del salari mig a Catalunya, que s´incrementarà gradualment fins arribar mitjana de països europeus capdavanters en matèria de protecció social.

D. L´INDESCAT, fixés l´IPC CATALÀ, i que els convenis col.lectius d´empresa com els convenis de sector d´empreses ubicades a Catalunya, reflexin als treballadors/es catalans als seus salaris actualització segons l´IPC Català , amb IPC previst fixat segons la mitja de l´històric que es produís anteriorment.Crear convenis de sectors de Catalunya que garanteixin la plena inclusió de l´IPC Català i condicions sociolaborals i de seguretat social especifiques de Catalunya.

E. Equiparació de la situació dels treballadors/es autònoms amb la dels treballadors/es que cotitzen
pel règim general de la futura SEGURETAT SOCIAL CATALANA, de cara a facilitar així l’autoocupació en aquest règim i l´equiparació de drets i suport a l´autoocupació.

F. Negociació del règim de les pensionistes i traspàs de la part dels fons de reserva per configurar nous complements de pensions a actuals pensions contributives i no contributives i assistencials que permetria la gestió de recursos de noves competències exclusives i de gestió d´una SEGURETAT SOCIAL CATALANA, amb planificació de calendari i estudi de prestacions i cotitzacions, a partir de proposta consensuada d´experts en la matèria per tal que es faci efectiu la dignitat econòmica i social a la gent gran pensionista d´aquest país i els que vinguin en el futur.

ADHESIONS:

1. Moisès Rial Medina (Puig-reig)
2. I tu?

Jo m´he apuntat. I tu? Si vols afegir-te a: Per una SEGURETAT SOCIAL CATALANA, escriu-me correu electrònic aquí.
Si vols, pots deixar comentari amb el teu nom i cognoms i població, per adherir-te.
Si ho volem per justícia social i ens ho creiem, ho farem possible.

I altres critiques, com les següents:

COMUNICAT CGT SOBRE REFORMA DE LES PENSIONS

Divendres 16 de febrer, el Consell de Ministres va aprovar la
reforma de la Seguretat Social sota l'eufemístic nom de “Llei de Mesures
en Matèria Social” i que desenvolupa l'acord al que van arribar UGT, CCOO,
CEOE, CEPYME i Govern signat el 13 de juliol de 2006.

És aquesta reforma el segon eix sobre el qual gira la política
socio-laboral del Govern socialista, sent el primer la Reforma Laboral
aprovada el passat mes de maig. Així, s'endureixen les condicions generals
dels treballadors per a accedir a una pensió, a més d'incentivar la
permanència en el treball més enllà dels 65 anys.

Más específicament, i respecte al període de cotització mínima per a tenir
dret a la pensió de jubilació, es passa de 12,5 anys a 15 anys complets,
“premiant” a aquells que segueixin treballant a partir dels 65 amb una
pujada d'un 2% en la seva pensió cada any cotitzat després d'aquesta edat.

Al mateix temps, aquesta reforma endureix els requisits per a accedir a la
jubilació parcial i anticipada, augmentant l'edat necessària i els anys
d'antiguitat en l'empresa per a poder tenir dret a la prestació.

El fet puntual de permetre l'accés a la pensió de viduïtat de les parelles
de fet i el suposat avanç que això significa, es desvirtua al veure el
contingut del text que indica que solament tindran dret aquelles que
acreditin cinc anys de convivència o tinguin fills comuns.

El mateix ocorre en cas d'Incapacitat Permanent, on la mínima reducció del
període de cotització per a la prestació no compensa ni retorna la salut
dels treballadors que queden incapacitats solament per anar a treballar.

En general, aquesta reforma suposa un nou revés en l'aspiració dels
treballadors a treballar menys per a treballar tots, a augmentar la
qualitat de vida i la garantia de dignitat econòmica en els últims anys de
la vida de les persones i avança pels camins ja coneguts de les receptes
neoliberals que va propiciar aquesta Europa-fortalesa a través dels seus
acords de Maastricht i Lisboa.