dijous, 30 d’octubre de 2008

"Coses que se li ocorren a algú que no sap d'economia"

El govern dels Estats Units destina 700.000 milions de dòlars dels contribuents per al seu pla de rescat dels bancs. Europa injectarà altres 1,7 bilions d'euros (al canvi actual, més del triple que els nord-americans)**/


1.- El govern dels Estats Units destina 700.000 milions de dòlars dels contribuents per al seu pla de rescat dels bancs. Europa injectarà altres 1,7 bilions d'euros per a salvar als bancs privats per a garantir els préstecs interbancaris. D'aquesta xifra gegantesca, l’estat francès es compromet a aportar 360.000 milions d'euros, l'equivalent a una sisena part del seu Producte interior brut (PIB). El govern espanyol ha destinat també un fons públic per als bancs de 30.000 milions d'euros, més altres 100.000 milions d'avals. Holanda injecta 200.000 milions d'euros i el Regne Unit 37.000 milions de lliures. Mentrestant, el president veneçolà, com és un populista i no un demòcrata responsable, va concedir 236,7 milions de dòlars per a 1.547 projectes socio-productius comunitaris.

2.- És curiós però el forat deixat pels executius bancaris provoca en els països rics un desastre major i més car que el deixat per dos huracans a Cuba. O dit d'una altra manera, probablement mitja dotzena d'aquests brillants especialistes de Wall Street si els haguessin deixat solts en la illa haguessin provocat un desastre major que els huracans Ike i Gustav junts.

3.- Diuen que la crisi és bàsicament de confiança, és a dir, que els bancs no es fien entre ells i no es presten diners però que, en canvi, sí es fien de l'Estat. Això confirma que és l'economia pública l'única que resulta creïble, tangible i real. O potser és la butxaca de milions de contribuents el que els genera confiança als amos d'aquests bancs.

* *

4.- I mentre coneixem aquestes dades de rescats bancaris amb diners públics, a Munich s'inaugurava, amb gran èxit d'assistència, la Fira de Milionaris, on vam trobar un telèfon mòbil que es ven per 178.000 euros, un coixí adornat amb diamants per 300.000 euros, cigars embolicats en or, l'últim Ferrari, el majordom perfecte, iots, cases de caviar i xampany... Ens assabentem aquests dies que l'amo de la immobiliària espanyola Fadesa es va adjudicar al seu compte personal 139 milions d'euros de l'empresa abans de declarar la suspensió de pagaments, que els executius de l'asseguradora AIG se’n van anar una setmana de vacances gastant-se un total de més de 440.000 dòlars allotjant-se en un hotel de Califòrnia que costa mil dòlars per nit, després de rebre els 85.000 milions de dòlars del rescat del govern nord-americà. La divisió asseguradora del desaparegut Fortis, les restes de la qual han estat comprats a preu de saldo per BNP Paribas, es van gastar 150.000 euros en un sopar en el prestigiós restaurant Louis XV de l'hotel monegasc Paris de Montecarlo, el més car de tot el Principat. En realitat, com em va dir el meu amic Santiago Alba, no sé perquè ens escandalitzem, aquesta gent sempre es va dedicar a menjar i a beure bé mentre la humanitat es mor de fam, no hi ha cap novetat.

5.- Una cosa curiosa d'aquest desastre financer és recordar les anàlisis econòmiques que fins a ara es feien des de l'esquerra d'una banda i els que ens presentaven els grups econòmics tradicionals. Així, vam trobar que la moderadora de la taula rodona de Telesur, Arleen Rodríguez, recordava en un dels seus últims programes que en els esdeveniments d'economistes sobre globalització a L'Havana, ja el 1999, es parlava que s'acostava una crisi d'aquest tipus. L'economista d'esquerres espanyol Juan Torres publicava a primers del 2006 el llibre /Agafa els diners i corre/, on advertia del model econòmic basat en l'especulació i l'any passat vam concedir a la Fira del Llibre de L'Havana, el primer premi /Pensar a contra/ /corrent/ a l'economista cubà Faustino Covarrubias, que avançava també aquest escenari de crisi.

Mentrestant, des de l'altre costat, el passat 5 d'abril, el diari El País titulava /BBVA i el risc veneçolà/. La notícia es feia ressò del fet que el banc espanyol /BBVA acaba d'advertir sobre la situació veneçolana en el capítol de riscos de l'informe anual presentat davant la Comissió del Mercat de Valors d'Estats Units, la SEC, per les seves sigles en anglès/. Han passat sis mesos i veiem quins advertiments tenien raó i quins deien estupideses.

6.- Fa uns mesos es parlava de crisis perquè el petroli estava a 145 dòlars, la qual cosa, indiscutiblement afectava negativament a l'economia mundial. Avui està a 66 dòlars, i ningú planteja que això és una bona notícia per a l'economia productiva.

* *

7.- A mi, que no entenc d'economia ni de lleis, em sembla senzill pensar que si els bancs no estan en condicions per a prestar el servei que tenien encomanat a causa de la dolenta gestió dels seus directius, el que s'ha de fer no és donar-los diners perquè segueixin fent el mateix, sinó crear la corresponent banca pública que els substitueixi. I si algun banc o entitat financera no està en condicions de complir els compromisos legals assumits amb algú, persona física o jurídica, el lògic és iniciar el procés penal contra el responsable oportú, com es fa en qualsevol altra situació en la qual algú no compleix la seva responsabilitat contractual. En conclusió, que com jo no sé d'economia, em limito a donar aquestes informacions i fer aquestes reflexions, per si algú aconsegueix treure’n algunes conseqüències.

Pascual Serrano* /”/La Jiribilla/” *(aparegut a /Kaos en la Red/)


0 comentaris:

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici

Mi Ping en TotalPing.com